RESSENYES DEL CENTRE CULTURAL RESCATADES DE REVISTES CULTURÀLIA


N. 0/1.- Maig 1998

– Seccions del Centre Cultural
L’any 1998 el Centre tenia, dins la Junta, 22 Seccions, encara que set no tenien cap representant o delegat per a portar-la a terme. Aquestes set eren; Teatre, Literatura, Pintura i Arts Conceptuals, Cinema, Col·loquis i Tertúlies, Dansa Moderna i Fauna i Flora. Les altres Seccions tenien com a representants, els següents membres de Junta:

 

  •  Santi Puiggené; Excursionisme
  •  Jaume Aloy i Anton Martí; Segells i Monedes
  •  Carles Domingo; Joventut
  •  Jaume Oliveres; Música
  •  Antoni Prats; Iniciatives
  •  Santi Puiggené; Fotografia i Vídeo
  •  Francesca Bardagí; Tradicions Populars
  •  Josep M Ricard; Arquitectura
  •  Antoni Prats; Targarins Fora Vila
  •  Anton Martí Sanfeliu; Antiguitats
  •  Josep M Bosch; Astronomia
  •  Manuel Medrano; Estudis Econòmics
  • Josep M Ricard; Publicacions
  •  Montse Domingo; Encontres i Trobades
  •  Gumer Udi i Carmina Burgués; Solidaritat

 

Dins la Junta també hi havia un poeta, encara que no era “oficial”. Llegiu la poesia feta per Santi Puiggené

 

LES MATINADES DEL MES DE MAIG

 

Què boniques són les matinades

tan fresques i perfumades.

Les del mes de maig

en són les més estimades.

Sortint al néixer l’alba,

mirant els seus fantàstics colors,

el cor de goig s’eixampla

recordant romàntics i passats amors.

Deixant la ciutat adormida,

plens els seus balcons,

de geranis i flors del dia,

anem pels caps de la rodalia,

on regna la pau la verdor i l’harmonia.

Pau plena de melangia,

 només trencada pel cant dels ocells,

 i el toc de la Bou targarina.

Plens els camins de flors i herbes fines,

els camps de blat brodats d’espigues.

Les belles oliveres, els florits ametllers

centenàries alzines i verds lledoners.

El suau segarró ens acompanya,

 regalant-nos frescor i olorós oratge.

La puput i la cadernera ens canten,

majestuoses les orenetes cap al cel s’enlairen.

La natura està de festa gran

 i llueix molt contenta i orgullosa,

 tota la bellesa del seu encant.

Asseguts en la vorera del camí,

voltats de flors i aroma de romaní,

mirant aquest cel blau tan targarí

canten contents de bon matí.

Què boniques són les matinades.

Les del mes de maig

en són les més estimades.

 

N 1.-  Maig 1998 -

30 Anys del Centre Cultural

Seria una pretensió incoherent el fet d’intentar plasmar en quatre ratlles totes les vivències del nostre Centre en aquests 30 anys d’ història. Complerts el proppassat 1997.

Corria un bon dia de l’any 1997 quan un grup de targarins emprenedors i preocupats per donar resposta a un seguit de, més que mancances, exigències d’una societat targarina sempre inquieta, constituïen el Centre Comarcal de Cultura, una nomenclatura inicial que en el decurs dels anys ha esdevingut, producte de la sempre lògica evolució, l’actual Centre Cultural. Una travessia que al llarg de 30 anys ha viscut tres etapes, totes elles amb les seves connotacions particulars, però igualment enriquidores, que han anat configurant la personalitat i el caràcter viu i dinàmic de l’espai cultural multidisciplinari que en aquests moments ocupa i vesteix la nostra entitat.

Va ser el passat mes de maig, amb l’elecció del Sr. Josep Vall com a president del Centre Cultural, quan vam donar pe inaugurada la quarta etapa de la nostra institució. Un període endegat amb entusiasme i dedicació que, només en mig any, ha vist augmentar espectacularment tant el nombre de les seccions com el d’associats. Una expansió notable, fruit de la qual neix aquesta publicació, com un fill més d’aquesta ferma voluntat de relació i coneixement, amb el desig d’apropar més tots els alés àvids d’un ennobliment personal i social mitjançant la informació, com a precursora de la participació en l’ampli ventall de possibilitats culturals que el Centre obre per a tots.

Així doncs, des d’aquesta tribuna i de forma periòdica, anirem arribant a les vostres mans amb l’única i senzilla intenció de fer-te avinent la possibilitat d’invertir i rendibilitzar tot el potencial cultural que cadascun de nosaltres du i que de ben segur trobarà el seu espai de desenvolupament i realització dins la nostra entitat.

 

Sota aquest escrit de la Editorial, trobem unes paraules del President Pep Vall:

Benvolguts socis i amics:

Com cada any la primavera ens acosta l’esperit emprenedor i renovador que sap donar la força necessària per què la vida assoleixi la seva màxima expressió.

El Centre Cultural, imbuït d’aquest mateix esperit, ha considerat oportú sembrar, amb aquesta publicació una nova secció per atansar-nos molt més i convertir-nos a tots en participants de la tasca que la nostra entitat ve desenvolupant des de fa molts anys.

En la confiança de que aquesta nova singladura constituirà un nou nexe entre tots, rebeu la meva més cordial salutació

 

N 9.- Maig 1999

Un any de Culturàlia (maig 1999)

Aquest mes de maig ja fa un any que el primer número de Culturàlia veia la llum. Va néixer com aquell que no vol la cosa. De puntetes, gairebé enmig d’una discussió només trencada per la seva presentació en societat amb aquell primer bram que tot recent nascut dedica als qui l’envolten, fort i contundent, com si volgués dir-nos “ja sóc aquí”. D’ara endavant ja res no serà igual, un nou membre ha vingut a engrandir a la família, en aquest cas de Culturàlia, i cal tenir-lo en compte. Val a dir que aquella primera patacada al cul per arrencar un sonor plor li va donar l’empenta i la il·lusió de l’actual president, un encoratjador pas que si mai s’ha volgut autoanomenar pare de la criatura, jo sí que m’atreveixo a donar-li el venerable i insigne títol d’avi de Culturàlia, un progenitor que d’alguna manera ha sabut sembrar la llavor concreta en el terreny adequat i això està condemnat irreversiblement a donar els seus fruits. Ara, un any després, no em resta res més que desitjar a Culturàlia i a tots els que fan possible que mensualment reneixi aquesta aposta cultural, un feliç aniversari i animar-los que puguin veure i viure, any rere any, com creix la criatura en tots els sentits.

 

N 20.- Maig 2001 

Tres anys de Culturàlia

La revista Culturàlia, editada pel Centre de Cultura de Tàrrega, va complir el passat mes d’abril, després de quatre mesos sense sortir al carrer, el seu tercer aniversari. El consell de redacció d’aquesta publicació, molt satisfet de tornar a emprendre la trajectòria propagadora de la vida social i cultural targarina, ha optat com sempre per a continuar en la seva línia habitual, fent un recull mensual d’articles de col·laboradors nous o habituals i plasmant sobre paper les activitats més rellevants del Centre Cultural.

De forma gratuïta i amena, des d’aquell llunyà abril de 1998, la revista ha tingut diversos formats i també diversos col·laboradors. Si bé la revista va començar amb tres fotocòpies grapades, una imatge ben humil que mostrava els inicis d’un projecte per consolidar, el juliol del mateix any ja es presentava en forma de revista: contenia vuit pàgines i ja s’hi havia incorporat les seccions de cinema i de les tertúlies del dijous (actualment realitzades en divendres).

L’octubre de 1998, tot i conservar el nombre de pàgines, el paper imprès ja era de major qualitat. A la portada s’hi anunciava la “Primera Gala de Premis Culturàlia”, un certamen prou conegut avui per les autoritats artístiques i culturals de la nostra ciutat; a l’interior, una nova secció prenia forma; els jocs tradicionals i la seva recuperació. La primera entrevista que Culturàlia va publicar, aquest mateix mes, fou a l’escriptor cerverí Josep Maria Madern, que afirmava: “En literatura no sóc un corredor de fons, sóc un sprinter”.

Al quart número, aparegut el desembre de 1998, ja presentava el format que coneixem en l’actualitat, tot i que de dimensions poc més reduïdes. La literatura començava a tenir presència en les pàgines de la revista, amb una crítica al llibre: “El déu de les coses petites”, d’Arundhati Roy. Semblava que el projecte que havia estat, humilment, fruit de l’esforç del Centre Cultural en el seu 30è aniversari, ja s’encaminava cap a un llarg i pròsper futur.

D’aquesta manera i fins al número 17, aparegut l’abril del 2000, la revista es mantingué sota la mateixa imatge i sota la mateixa línia de treball. S’hi havia incorporat les notícies de la biblioteca i la crònica de les excursions a l’entorn, havien col·laborat diferent persones i el consell de redacció havia variat lleugerament, però la iniciativa de materialitzar la vida social i cultural targarina ja tenia un nom inconfusible: Culturàlia

Tres anys després d’aquell llunyà 1998, sembla que la nostra publicació ja compta amb una consistència prou sòlida com per a no patir cap altre daltabaix econòmic, ideològic o polític. Sembla que Culturàlia està en condicions d’establir-se com a revista cultural de l’Urgell, gratuïta i rigorosa, a l’abast de tots aquells que, com els fundadors del Centre Cultural fa més de trenta anys, són “emprenedors i preocupats per donar resposta a un seguit de, més que mancances, exigències d’una societat targarina sempre inquieta” (extret de l’editorial del primer número de Culturàlia)

A tots els socis, col·laboradors i lectors, feliç aniversari i gràcies pel suport rebut durant tota aquesta llarga temporada... i per molts anys.

 

N. Especial –Nov. 2003.-

Entrevista a Pep Vall

Com va sorgir la idea dels Premis Culturàlia?

Hi havia els premis de la Jove Cambra, que s’havien donat anys enrere i es van deixar de donar pels motius que siguin. Va ser aleshores que, des del Centre Cultural de Tàrrega, vam plantejar de donar uns premis bàsicament culturals, però oberts a la societat i amb diferents temàtiques. Ara farà sis anys, coincidint amb la festa anual del Centre, vam decidir aprofitar l’ocasió per donar els premis, que inicialment eren quatre i creiem que englobaven els mèrits de persones o entitats que han fet una tasca cultural i social al llarg de cert temps. Per això vam crear els premis a l’actuació cultural i social d’una persona, a l’actuació social i cultural d’una entitat, a l’artista que ha destacat en la seva activitat al llarg de la seva vida (artista entès globalment) i l’actuació arquitectònica-urbanística (perquè l’urbanisme és la cara de la ciutat, allò que el foraster veu quan ve a la nostra ciutat).