Resenyes històriques | Cultural Tàrrega

RESSENYES DEL CENTRE CULTURAL RESCATADES DE REVISTES CULTURÀLIA

N. 0/1.- Maig 1998

– Seccions del Centre Cultural
L’any 1998 el Centre tenia, dins la Junta, 22 Seccions, encara que set no tenien cap representant o delegat per a portar-la a terme. Aquestes set eren; Teatre, Literatura, Pintura i Arts Conceptuals, Cinema, Col·loquis i Tertúlies, Dansa Moderna i Fauna i Flora. Les altres Seccions tenien com a representants, els següents membres de Junta:

Santi Puiggené; Excursionisme
Jaume Aloy i Anton Martí; Segells i Monedes
Carles Domingo; Joventut
Jaume Oliveres; Música
Antoni Prats; Iniciatives
Santi Puiggené; Fotografia i Vídeo
Francesca Bardagí; Tradicions Populars
Josep M Ricard; Arquitectura
Antoni Prats; Targarins Fora Vila
Anton Martí Sanfeliu; Antiguitats
Josep M Bosch; Astronomia
Manuel Medrano; Estudis Econòmics
Josep M Ricard; Publicacions
Montse Domingo; Encontres i Trobades
Gumer Udi i Carmina Burgués; Solidaritat

Dins la Junta també hi havia un poeta, encara que no era “oficial”. Llegiu la poesia feta per Santi Puiggené

LES MATINADES DEL MES DE MAIG

Què boniques són les matinades

tan fresques i perfumades.

Les del mes de maig

en són les més estimades.

Sortint al néixer l’alba,

mirant els seus fantàstics colors,

el cor de goig s’eixampla

recordant romàntics i passats amors.

Deixant la ciutat adormida,

plens els seus balcons,

de geranis i flors del dia,

anem pels caps de la rodalia,

on regna la pau la verdor i l’harmonia.

Pau plena de melangia,

només trencada pel cant dels ocells,

i el toc de la Bou targarina.

Plens els camins de flors i herbes fines,

els camps de blat brodats d’espigues.

Les belles oliveres, els florits ametllers

centenàries alzines i verds lledoners.

El suau segarró ens acompanya,

regalant-nos frescor i olorós oratge.

La puput i la cadernera ens canten,

majestuoses les orenetes cap al cel s’enlairen.

La natura està de festa gran

i llueix molt contenta i orgullosa,

tota la bellesa del seu encant.

Asseguts en la vorera del camí,

voltats de flors i aroma de romaní,

mirant aquest cel blau tan targarí

canten contents de bon matí.

Què boniques són les matinades.

Les del mes de maig

en són les més estimades.

N 1.- Maig 1998 -

30 Anys del Centre Cultural

Seria una pretensió incoherent el fet d’intentar plasmar en quatre ratlles totes les vivències del nostre Centre en aquests 30 anys d’ història. Complerts el proppassat 1997.

Corria un bon dia de l’any 1997 quan un grup de targarins emprenedors i preocupats per donar resposta a un seguit de, més que mancances, exigències d’una societat targarina sempre inquieta, constituïen el Centre Comarcal de Cultura, una nomenclatura inicial que en el decurs dels anys ha esdevingut, producte de la sempre lògica evolució, l’actual Centre Cultural. Una travessia que al llarg de 30 anys ha viscut tres etapes, totes elles amb les seves connotacions particulars, però igualment enriquidores, que han anat configurant la personalitat i el caràcter viu i dinàmic de l’espai cultural multidisciplinari que en aquests moments ocupa i vesteix la nostra entitat.

Va ser el passat mes de maig, amb l’elecció del Sr. Josep Vall com a president del Centre Cultural, quan vam donar pe inaugurada la quarta etapa de la nostra institució. Un període endegat amb entusiasme i dedicació que, només en mig any, ha vist augmentar espectacularment tant el nombre de les seccions com el d’associats. Una expansió notable, fruit de la qual neix aquesta publicació, com un fill més d’aquesta ferma voluntat de relació i coneixement, amb el desig d’apropar més tots els alés àvids d’un ennobliment personal i social mitjançant la informació, com a precursora de la participació en l’ampli ventall de possibilitats culturals que el Centre obre per a tots.

Així doncs, des d’aquesta tribuna i de forma periòdica, anirem arribant a les vostres mans amb l’única i senzilla intenció de fer-te avinent la possibilitat d’invertir i rendibilitzar tot el potencial cultural que cadascun de nosaltres du i que de ben segur trobarà el seu espai de desenvolupament i realització dins la nostra entitat.

Sota aquest escrit de la Editorial, trobem unes paraules del President Pep Vall:

Benvolguts socis i amics:

Com cada any la primavera ens acosta l’esperit emprenedor i renovador que sap donar la força necessària per què la vida assoleixi la seva màxima expressió.

El Centre Cultural, imbuït d’aquest mateix esperit, ha considerat oportú sembrar, amb aquesta publicació una nova secció per atansar-nos molt més i convertir-nos a tots en participants de la tasca que la nostra entitat ve desenvolupant des de fa molts anys.

En la confiança de que aquesta nova singladura constituirà un nou nexe entre tots, rebeu la meva més cordial salutació

N 9.- Maig 1999

Un any de Culturàlia (maig 1999)

Aquest mes de maig ja fa un any que el primer número de Culturàlia veia la llum. Va néixer com aquell que no vol la cosa. De puntetes, gairebé enmig d’una discussió només trencada per la seva presentació en societat amb aquell primer bram que tot recent nascut dedica als qui l’envolten, fort i contundent, com si volgués dir-nos “ja sóc aquí”. D’ara endavant ja res no serà igual, un nou membre ha vingut a engrandir a la família, en aquest cas de Culturàlia, i cal tenir-lo en compte. Val a dir que aquella primera patacada al cul per arrencar un sonor plor li va donar l’empenta i la il·lusió de l’actual president, un encoratjador pas que si mai s’ha volgut autoanomenar pare de la criatura, jo sí que m’atreveixo a donar-li el venerable i insigne títol d’avi de Culturàlia, un progenitor que d’alguna manera ha sabut sembrar la llavor concreta en el terreny adequat i això està condemnat irreversiblement a donar els seus fruits. Ara, un any després, no em resta res més que desitjar a Culturàlia i a tots els que fan possible que mensualment reneixi aquesta aposta cultural, un feliç aniversari i animar-los que puguin veure i viure, any rere any, com creix la criatura en tots els sentits.

N 20.- Maig 2001

Tres anys de Culturàlia

La revista Culturàlia, editada pel Centre de Cultura de Tàrrega, va complir el passat mes d’abril, després de quatre mesos sense sortir al carrer, el seu tercer aniversari. El consell de redacció d’aquesta publicació, molt satisfet de tornar a emprendre la trajectòria propagadora de la vida social i cultural targarina, ha optat com sempre per a continuar en la seva línia habitual, fent un recull mensual d’articles de col·laboradors nous o habituals i plasmant sobre paper les activitats més rellevants del Centre Cultural.

De forma gratuïta i amena, des d’aquell llunyà abril de 1998, la revista ha tingut diversos formats i també diversos col·laboradors. Si bé la revista va començar amb tres fotocòpies grapades, una imatge ben humil que mostrava els inicis d’un projecte per consolidar, el juliol del mateix any ja es presentava en forma de revista: contenia vuit pàgines i ja s’hi havia incorporat les seccions de cinema i de les tertúlies del dijous (actualment realitzades en divendres).

L’octubre de 1998, tot i conservar el nombre de pàgines, el paper imprès ja era de major qualitat. A la portada s’hi anunciava la “Primera Gala de Premis Culturàlia”, un certamen prou conegut avui per les autoritats artístiques i culturals de la nostra ciutat; a l’interior, una nova secció prenia forma; els jocs tradicionals i la seva recuperació. La primera entrevista que Culturàlia va publicar, aquest mateix mes, fou a l’escriptor cerverí Josep Maria Madern, que afirmava: “En literatura no sóc un corredor de fons, sóc un sprinter”.

Al quart número, aparegut el desembre de 1998, ja presentava el format que coneixem en l’actualitat, tot i que de dimensions poc més reduïdes. La literatura començava a tenir presència en les pàgines de la revista, amb una crítica al llibre: “El déu de les coses petites”, d’Arundhati Roy. Semblava que el projecte que havia estat, humilment, fruit de l’esforç del Centre Cultural en el seu 30è aniversari, ja s’encaminava cap a un llarg i pròsper futur.

D’aquesta manera i fins al número 17, aparegut l’abril del 2000, la revista es mantingué sota la mateixa imatge i sota la mateixa línia de treball. S’hi havia incorporat les notícies de la biblioteca i la crònica de les excursions a l’entorn, havien col·laborat diferent persones i el consell de redacció havia variat lleugerament, però la iniciativa de materialitzar la vida social i cultural targarina ja tenia un nom inconfusible: Culturàlia

Tres anys després d’aquell llunyà 1998, sembla que la nostra publicació ja compta amb una consistència prou sòlida com per a no patir cap altre daltabaix econòmic, ideològic o polític. Sembla que Culturàlia està en condicions d’establir-se com a revista cultural de l’Urgell, gratuïta i rigorosa, a l’abast de tots aquells que, com els fundadors del Centre Cultural fa més de trenta anys, són “emprenedors i preocupats per donar resposta a un seguit de, més que mancances, exigències d’una societat targarina sempre inquieta” (extret de l’editorial del primer número de Culturàlia)

A tots els socis, col·laboradors i lectors, feliç aniversari i gràcies pel suport rebut durant tota aquesta llarga temporada... i per molts anys.

N. Especial –Nov. 2003.-

Entrevista a Pep Vall

Com va sorgir la idea dels Premis Culturàlia?

Hi havia els premis de la Jove Cambra, que s’havien donat anys enrere i es van deixar de donar pels motius que siguin. Va ser aleshores que, des del Centre Cultural de Tàrrega, vam plantejar de donar uns premis bàsicament culturals, però oberts a la societat i amb diferents temàtiques. Ara farà sis anys, coincidint amb la festa anual del Centre, vam decidir aprofitar l’ocasió per donar els premis, que inicialment eren quatre i creiem que englobaven els mèrits de persones o entitats que han fet una tasca cultural i social al llarg de cert temps. Per això vam crear els premis a l’actuació cultural i social d’una persona, a l’actuació social i cultural d’una entitat, a l’artista que ha destacat en la seva activitat al llarg de la seva vida (artista entès globalment) i l’actuació arquitectònica-urbanística (perquè l’urbanisme és la cara de la ciutat, allò que el foraster veu quan ve a la nostra ciutat).

Després els Premis van passar de ser quatre a cinc

Sí, perquè Tàrrega i la comarca han de ser una sola cosa. Nosaltres fins i tot creiem en la ciutat-comarca, considerant que molts serveis es concentren obligatòriament a la capital de comarca, però mantenint una relació més estreta entre els pobles, la capital i la comarca; tot i això el Consell Comarcal ja fa una funció en aquest sentit, cal reconèixer-ho. Tot plegat, ens va fer crear un premi comarcal, que en diem a l’acció cultural i social a nivell de comarca. Ja fa tres anys que el donem i l’han rebut el senyor Boleda, de Verdú; la Congregació dels Dolors, de Bellpuig, i enguany L’Espai Guinovart, d’Agramunt.

D’aquesta manera fem que el premi circuli per tota la comarca.

El procés de selecció dels premiats, quin és?

Es crea un jurat format per tres membres del Centre Cultural de Tàrrega, tres més de l’Ajuntament de Tàrrega (de tres regidories d’àmbits cultural, social i econòmic), les presidentes de la Cambra de Comerç i del Consell Comarcal de l’Urgell i, independentment, un soci del Centre Cultural triat a l’atzar. A aquest jurat se li proposen uns nominats per a cada categoria o premis, cosa que poden fer tots els ciutadans (tots poden portar-hi idees), i el jurat vota i elegeix els premiats de cada any.

El format del sopar de gala quin serà?

El de sempre, un format molt popular alhora que molt cultural. La intenció és que es creï una escalfor humana que l’ambient no sigui ni de VIPs ni de la parafarnàlia propis dels grans premis. Barrejarem l’entrega dels premis amb la part més artística, perquè creiem que cal donar-hi aquest to i per això oferim actuacions de dansa, música, poesia... Tot plegat crea un còctel que, l’any passat mateix, va causar sensació a diversos convidats de fora, com és el cas del senador Varela o la presidenta de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Carme Vidal. Tots dos van dir que n’estaven meravellats i textualment, també van dir que “a Lleida ciutat això no ho sabríem fer tant bé”. El format, com idea, és tant agradable i poc presumptuós que agrada molt a la gent.

El premi físic, l’estatueta, és molt innovadora en aquesta sisena edició.

És trencadora que dirien... La cultura, per tal que sigui viva, ha de ser trencadora en lloc d conformista (en això, tu hi estàs perfectament d’acord, suposo). Els artistes han de ser els més avançats, per fer possible una renovació cultural, en comptes de quedar-nos amb el que ja tenim. Cal descobrir noves fórmules i nous sistemes... Això també ha passat amb els nostres premis, perquè el primer any el guardó era molt clàssic, realista però alhora simbòlic, (el va fer l’Orobitg de Verdú, pesava set quilos i volia significar el que és aquesta terra). Vam anar evolucionant i va sorgir la idea d’involucrar-hi l’Escola d’Arts i Oficis, que ha estat un element cabdal, perquè és un lligam amb aquesta escola que hem de conservar com sigui. D’aquesta manera, fem un concurs entre els alumnes d’Escultura de l’Escola i enguany va guanyar aquest disseny tan innovador, que estem convençuts que és el més adient, tot i que a alguns els pugui sorprendre.

N 35.- Setembre 2004 -

El canvi de format de la revista Culturàlia

Hem estat un temps sense publicar la revista, ja que hem obert un període d’estudi i reflexió, per tal d’aconseguir un model de publicació que sigui més lleuger, més gràfic i que intenti reflectir les activitats culturals que es produeixen a la ciutat.

Aquest és un número especial que fem per informar de les activitats del Centre Cultural durant la darrera temporada, de manera que, de cara a la propera assemblea general, el soci tingui una idea de tot el que s’ha fet.

Observareu que continuem amb la línia d’anteriors temporades. Posant l’èmfasi en les excursions que titulem “Sortides a l’entorn”, cada vegada més concorregudes i que fem una mica més lluny, cosa que ens permet, com podeu comprovar, descobrir paisatges més bonics i poc coneguts.

L’altra actuació destacada del centre Cultural és la gala dels Premis Culturàlia, que s’ha convertit en una referència cultural i social a la nostra ciutat i creiem que compleix una tasca necessària. En aquest sentit, si algú vol proposar alguna persona, entitat o edifici per a les nominacions, pot fer-ho fins el proper dia 10 d’octubre a les oficines del Centre Cultural o algun membre de la junta. Recordem que els premis són: a l’artista; a l’actuació arquitectònica-urbanística; a una entitat que ha destacat per la seva labor cultural; a una persona o persones que han destacat per la seva acció cultural i social, i a una persona o entitat de la comarca destacada en aquest mateix sentit.

Comencem una nova temporada. A la contraportada d’aquesta publicació trobareu la primera llista d’activitats per al proper trimestre. Demanem la vostra col·laboració en alguna de les diverses seccions que tenim i també que, si teniu alguna idea que us sembli que el Centre Cultural pot realitzar, ens ho feu saber sense cap compromís.

N.37.- Maig 2006 -

Nova etapa del Centre Cultural de Tàrrega

Iniciem amb aquesta nova edició la revista del Centre Cultural de Tàrregaº una nova etapa. Hem renovat el consell de redacció amb la incorporació de nous actius i hem decidit igualment incorporar a la revista les noves tecnologies, així ho podreu comprovar en fullejar-la. Creiem que el format que us presentem és innovador i força atractiu. Pretenem que, a més, la periodicitat sigui bimensual. Som conscients que això requerirà un esforç considerable, però comptem amb la inestimable col·laboració de la Roser i del seu equip professional. Nogensmenys, amb la sortida al carrer d’aquesta renovada publicació, pretenem també que es converteixi en l’escenari i l plataforma de tots els esdeveniments culturals de la nostra estimada ciutat de Tàrrega i la seva afable comarca. Des d’aquest moment obrim les portes d’aquesta redacció a qualsevol tipus d’iniciativa, inquietud o ressò cultural que es manifesti o pugui sorgir. Seguint amb el capítol de bones intencions i deures que volem fer –sembla que fem campanya electoral, però amb la diferència que complirem amb les nostres fetes-, també pretenem remoure una mica la consciència individual de cada ciutadana, i ens agradaria que la ciutat civil de Tàrrega i la seva comarca s’incorporés en aquesta iniciativa. Junts, ens plantejarem debats de temàtica variada, com poden ser l’especulació urbanística que Tàrrega està patint, l’actitud passiva de la gent jove en institucions i associacions com és la nostra (el Centre Cultural), la delicada situació de l’Església en l’actual entorn, i un grapat més de qüestions que anirem proposant. Socis i amics del Centre Cultural, hem fet els deures –almenys els inicials- i en aquesta nova etapa busquem la vostra complicitat per seguir aquest nou camí que hem iniciat. Agraïm el suport que ens ha prestat la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Tàrrega, com el que rebrem de les altres institucions públiques que s’hi aniran incorporant. Però, insisteixo, cerquem la vostra complicitat per aquesta nova descoberta, no de l’entorn físic, sinó del cultural de la nostra volguda ciutat de Tàrrega i la seva comarca.

N.38.- Juny 2006 –

Nova Junta del Centre Cultural de Tàrrega

Amb una nombrosa assistència de socis, el dia 29 de juny es va celebrar l’Assemblea General del Centre Cultural.

Entre els diferents punts de l’ordre del dia destacà l’informe econòmic que va posar de manifest la bona salut financera de l’entitat. Es produí, a continuació, l’informe del president, que, després de fer un repàs de la història del Centre, detallà les activitats fetes durant el darrer període, ressaltant la posada en marxa de la secció de gastronomia, la prevista d’arquitectura, i l’activació de la música, també la sortida de la renovada revista Culturàlia, que n’ha millorat el contingut i el format, i que ha causat una molt grata impressió al socis i al públic en general.

Seguidament el president va posar a votació el seu informe i gestió, que fou aprovat per tots els assistents menys una abstenció.

A continuació, es va procedir a l’elecció de la nova Junta, formada de la següent manera;

President: Josep Vall Roca

Secretària: Montse Carulla de No

Tresorer: Santi Pujol Biosca

Seccions Mercat de Monedes, segells i pins: Jaume Aloy Riera

Difusió i Publicacions: Antoni Palou Català

Música: Jordi Auberni Serra

Mercat d’Antiguitats: Dolors Gilabert Farré

Excursionista: Maria Aznar Soto

Joventut i Àrea lúdica: Miquel Soldevila Altisent

Gastronomia: Isabel Ormeño Navas

Arquitectura: Antoni Miralles Marsà

Vocals: Montse Martí Talavera – Trini Izquierdo Carrillo – Dolors Bosch Roig

N.40.- Novembre 2006 –

Centre Cultural de Tàrrega (resum molt ràpid de la història des de 1967 fins el 1997)

Ja des de temps immemorials i gràcies a l’empenta de nombrosos targarins, la cultura ha tingut un paper importantíssim en el marc del desenvolupament de Tàrrega com a ciutat. Un bon exemple d’aquesta continua efervescència cultural i de la lluita per la preservació del patrimoni targarí i comarcal ha estat el Centre Cultural de Tàrrega, que va néixer vinculat a un incipient Museu de Tàrrega, el qual esdevindria amb el temps el Museu Comarcal que coneixem avui.

El Centre Cultural de Tàrrega va néixer a finals de 1967, de la Junta del Museu, que ja existia. Inicialment es va batejar com a Centre Comarcal de Cultura, seguint el consell del senyor Duran i Sempere, de Cervera. El primer president fou Ramon Novell i eren membres constituents: Joan Tous Sanabra, que es va destacar per una defensa aferrissada del patrimoni cultural de la comarca i principal impulsor del Museu de Tàrrega, Tomàs Briansó, Manuel Casanelles, Josep Saurina, Pere Roig, Josep M Castro i Josep Vall.

Membres del Centre gestionaren la compra, en nom de l’Ajuntament, de l’edifici de la Casa de Cultura, coneguda com a Centre de Cultura. Es va crear la sala d’exposicions coneguda com a Sala Marsà, i la planta primera acolliria el Museu de Tàrrega, el qual esdevindria , amb els anys, Museu Comarcal de l’Urgell. Es varen habilitar quatre sales obertes al públic: Col·lecció paleontològica; Numismàtica i col·lecció de claus; Prehistòria, i una a temàtiques. En fou el director el senyor Joan Tous i Sanabra. El Museu va iniciar les visites culturals que varen fomentar la relació d’altres poblacions i comarques.

L’any 1973, el Centre organitzà l’Assembles d’Estudiosos de Catalunya, que fou un gran esdeveniment cultural i d’organització. Es creà com a secció de l’entitat el Centre Excursionista “O ara o mai”, en record d’un que ja havia existit als anys trenta. Més endavant es transformaria en el Centre Excursionista de l’Urgell. Es fundà el Mercat de Monedes i Segells, que continua encara avui, sota l’impuls i la direcció de Jaume Aloy.

En una nova etapa fou elegit president el Sr. Eugeni Nadal Salat, que donà un gir a l’estil i funcionament del Centre amb l’objectiu de modernitzar-lo. Fruit de la seva gestió el Centre perdria paulatinament l’esperit amateur i popular que el caracteritzava. Es creà l’Escola d Música.

Fruit d’això nasqué el Centre Cultural de Tàrrega, que elegí com a president el senyor Josep Castellà Formiguera.

varen ser presidents de la renovada entitat J. Llort, un notari valencià i Antoni Prats Sàrries que es va fer càrrec de la gestió fins l’any 1997. Durant la presidència del senyor Prats es va instal·lar la Font del Pati, gràcies a les aportacions de nombrosos ciutadans i la col·laboració de l’Ajuntament.

Aportacions del Centre Cultural en aquesta etapa varen ser la creació de la secció Targarins Fora Vila, que aplegà unes mil persones; la creació dels concerts a la Font, les projeccions de cinema a la fresca, que iniciaren els companys Santi Puiggené i Jaume Aloy; la creació d’Associacions de Veïns, que impulsà el Sr. Prats; la creació del Grup d’Ecologia i Medi Ambient, GEMA, que en principi actuà com a secció del Centre; la comissió de suport al Canal Segarra-Garrigues, que actuà intensament quan semblava que perillava la construcció del Canal; la Comissió de Comunicacions, que treballà intensament amb els Amics del Tren d’Igualada defensant la línia transversal ferroviària, d’ample europeu que des de Lleida i passant per Tàrrega, i en direcció a Igualada amb un ramal cap el port de Barcelona i un cap a França (avui l’administració treballa perquè aquesta línia sigui una realitat).

També es va crear el Mercat de les Antiguitats i de les Arts, que continua celebrant-se el tercer dissabte de cada mes a la tarda en el carrer del Carme.

L’any 1997 va ser elegit president el Sr. Josep Vall Roca, que va lluitar per la continuïtat del Centre i les seves activitats, amb la voluntat de donar-li un impuls renovador. En aquesta etapa, l’any 1998 es creà la revista Culturàlia, amb la voluntat de difondre les activitats del centre i els esdeveniments soci-culturals que tenen lloc a la ciutat de Tàrrega i comarca. Els Premis Culturàlia, que enguany celebren la IX edició, van néixer el mateix any. Actualment el Centre organitza tota mena de sortides amb la voluntat de conèixer l’entorn i descobrir bells indrets de les nostres comarques. Dins el Centre es treballa actualment en la creació de noves seccions dedicades a la cuina tradicional, la música, i l’arquitectura.

N.50.- desembre 2008 –

Memòria històrica d’en Santi Puiggené (I) – 1988-2008

Eren els últims mesos de l’any 1987, el cor de la nostra entitat començava a bategar, amb l’esforç i l’empenta d’una bona colla de targarins i targarines, enamorats de l’art, la història, la cultura popular i totes les nostres costums i tradicions.

Alguns venien del Centre Comarcal de Cultura, altres començàvem il·lusionats poder formar part de l’ampli ventall cultural que la nova entitat ens brindava.

El matí del diumenge 29 de novembre de 1987, a la Sala d’Actes de la Casa Cultural, després d’una llarga i animada Assemblea, quedà constituïda i aprovada per la majoria d’assistents la nova entitat targarina, anomenada Centre Cultural de Tàrrega.

Al front de la nova entitat, i com a comissió promotora o gestora, hi havia els següents senyors: Josep Castellà Formiguera, president; Antoni Prats Sàrries, vicepresident; Josep Saurina Perelló, secretari; Antonio Ortiz Secanell, Xavier Garcia López, i la senyora Maria Pascual Colilles, vocals; figurant com a col·laborador Jaume Espinagosa Marsà.

També varen ser anomenats, en assemblea, per redactar els Estatuts de Règim Intern, els senyors Joan Tous Sanabra, Francesc Carrasquer Lamod i Antoni Canals Morera.

Es treballà de valent per posar en marxa la nova associació, sense regatejar esforços ni hores de treball en reunions, contactes, promoció de socis, posada en funcionament de les seccions...

Va ser una feina dura i difícil, però sortosament , molt fructífera ja que actualment, i després dels anys, encara segueix funcionant molt acuradament i amb gran força les primitives seccions de Filatèlia i Numismàtica, Col·leccionisme, Excursions, Iniciatives...

Fruit del treball i l’esforç de tots va ser una agradable realitat poder començar les activitats dl nostre Centre amb una conferència inaugural el dia 6 de juny d 1988.

Amb el tema “Sota la protecció del Tribunal Constitucional”, el sentor Francesc Pera i Verdaguer, encetà oficialment les activitats de la nostra estimada entitat.

A continuació, la secció d’Excursions organitzà, pel dia 27 de novembre de 1988, una sortida matinal visitant el més destacat i interessant de Belianes, Maldà, Vallbona de les Monges i el Santuari del Tallat. Va ser un matí molt profitós on rivalitzaven la bellesa i la melangia dels paisatges plens d’aromes i colors de tardor, amb la grandesa del Castell de Maldà i l’austeritat i harmonia del Monestir de Vallbona i el Santuari del Tallat, tots curulls d’història i art. Amb la conferència del senyor Pera i l’excursió matinal, començaven les activitats, i la petita història de la nostra entranyable entitat amb gran optimisme i moltes ganes de fer Cultura Popular.

N. 52.- Març de 2009 –

Memòria històrica d’en Santi Puiggené (II) 1988-2008

1989. Es treballa acuradament i amb bon ritme per acabar de definir les bases i els principis d’actuació de les primeres sessions del Centre Cultural.

De les conferències se’n responsabilitzen els senyors Josep Castellà Formiguera i Josep Saurina Perelló. De la secció Filatèlia i Numismàtica, els senyors Jaume Aloy Riera i Felip Lloses Coma. Excursions i iniciatives estava formada per un grup de persones encapçalades pel senyor Antoni Prats Sàrries i com a col·laboradors, hi havia els senyors; Llorens Pomés, Emili Llort, Albert Jornet, Josep Alegra, Santi Puiggené, entre altres.

El responsable de la secció D’Ecologia i Medi Ambient va ser des del principi el senyor Pep Vall Roca, més tard aquesta secció es convertí en entitat autònoma anomenada GEMA.

El divendres 3 de març, a dos quarts de nou del vespre i a la Sala d’Actes de l’Ajuntament, el Centre Cultural organitzà una conferència a càrrec de la senyora Joana Maria Rodriguez, de Acuña Cruz, sota el títol de “Ramon Carnicer en el context polític i musical de l’època romàntica”.

La senyora conferenciant, investigadora en temes musicals ens delectà amb el seu parlament demostrant-nos sobradament els seus estudis i coneixements sobre la viada i l’important obra musical del nostre il·lustre compositor internacional.

Aquesta conferència coincidí molt encertadament amb el bicentenari del naixement de Ramon Carnicer.

Diumenge, 5 de març, durant tot el matí va tenir lloc a la partida municipal “la Calafa” una plantada d’alzines i lledoners organitzada pel grup d’Ecologia i Medi Ambient del nostre Centre. Va ésser un matí molt engrescador i agradable acompanyat d’un sol radiant que col·laborà molt gratament a que l’assistència fos nombrosa i variada, amb persones de totes les edats.

El 17 d’abril se celebrà l’Assemblea del Centre Cultural de Tàrrega. Així es va elegir la primera Junta Directiva ja que la que actuava fins ara ho feia amb caràcter eventual o gestora.

Per majoria de vots dels socis assistents la nova Junta del Centre Cultural quedà formada pels següents membres:

President: Emili Llort Obach
Vis-president: Antoni Prats Sàrries
Tresorer: Miquel Tarragó Solani
Comptador: Josep Vall Comangla
Secretària: Àngels Torra Comangla
Vis-secretari: Santi Puiggené Farnell

Es donà la circumstància que el president senyor Emili Llort va morir de malaltia i després de la defunció el va substituir el vis-president senyor Antoni Prats. Tanmateix la secretària Àngels Torra, per canvi de domicili lluny de la nostra ciutat, només va poder assistir a les primeres reunions, essent també substituïda pel vis-secretari Santi Puiggené.

El dies 9 de juny, a la Sala Marsà, es va inaugurar l’exposició en homenatge al recordat i prestigiós fotògraf Jaume Calafell Pifarré. Una gran mostra de fotografies de gairebé mig segle, recordant-nos amb admiració i nostàlgia moltes imatges de persones, paisatges i principals esdeveniments que formen part de la important història de la nostra ciutat.

Per cloure aquest pomell d’activitats durant l’any 1989, que millor manera que organitzant una interessant i profitosa visita de cortesia i admiració envers la nostra veïna població de Cervera. E dia 6 de desembre, a dos quarts de nou del matí sortíem des de la nostra flamant estació d’autobusos trenta-nou excursionistes targarins en cotxe òmnibus, en direcció d la capital de la Segarra.

A l’arribada, esmorzar de germanor al restaurant de l’ “Hotel Canceller”. Seguidament acompanyats pel senyor Salat, alcalde de Cervera, vam visitar els monuments, edificis i museus més destacats de la ciutat: Església de Sant Anton, Universitat, Església de Santa Maria, Monument de la Generalitat...

La simpatia, la saviesa i la gran estima que el senyor Salat sentia per la seva ciutat, ens captivà i admirà a tots els targarins, deixant-nos aquesta visita un inoblidable i gran record.

N. 57.- Oct. 2010 -

Manuel Casanelles Roura – 13è Premi Culturàlia de 2010

Targarí de soca i arrel és membre d’una llarga nissaga de comerciants targarins especialitzats primer en l’armeria, després en la rellotgeria, en l’òptica i la joieria. El negoci familiar a Tàrrega es remunta a l’any 1780. L’actual botiga al carrer de Santa Anna s’inicia el 1882.

El senyor Manel Casanelles i Roura és diplomat en òptica amb el número 139 i va posar a disposició dels clients un dels primers aparells de Catalunya per diagnosticar i mesurar la qualitat de visió dels targarins i de la gent de les Terres de Ponent i de tot el Pirineu.

Els mèrits pels quals se li atorga el Premi Culturàlia són els dos que tot seguit exposem. El primer motiu és el de la seva exemplar i modèlica vida com a ciutadà de Tàrrega.. Ciutadania que ha exercit sempre amb exquisida elegància i permanent amabilitat. Tothom que el conegui us dirà que és TOT UN SENYOR. Motiu suficient per a que els del Centre Cultural proclamem públicament l’agraïment ciutadà vers qui contribueix a fer més amable i enriquidora la nostra convivència. Un segon motiu és el que ens toca de més a prop als del Centre Cultural. Amb aquest Premi volem regraciar-li tot el seu llarg, permanent i incansable treball de suport al bon i millor funcionament del nostre Centre des del mateix moment de la seva fundació.

La seva col·laboració sempre ha estat desenvolupada en tasques de gestió i administració directes. Les juntes, vocalies, secretaries i les tresoreries de totes i cadascuna de les entitats socioculturals de Tàrrega coneixen de la seva discreció i efectivitat. Sabent que ens deixarem, tot seguit enumerem algunes de les seves Col·laboracions: Foment de Mercats, Cambra de Comerç, Gremi Provincial de Joiers, Societat d’Amics de l’Arbre, Societat Ateneu de Tàrrega, Associació Ex-alumnes i Centenari de l’Escola Pia, Associacions Carmelitanes, Junta de les Santes Espines, Confraria de la Verge de Montserrat, Junta de les Obres de l’església del Carme, membre de l’antiga Junta dels Amics del Museus, Cofundador del Centre Cultural de Tàrrega, membre de la Junta d’aquesta entitat en diverses ocasions així com del Patronat del Museu Comarcal de Tàrrega, del Grup de Recerques de Ponent, de l’Assembles Intercomarcal d’Estudiosos de Catalunya i dels Targarins fora Vila. Cal fer remarca en la participació com a membre del jurat de dotzenes de premis i guardons quasi sempre en les feixugues tasques de secretaria.

Per tot això el Centre Cultural de Tàrrega s’enorgulleix de poder atorgar aquest premi al ciutadà excel·lent al peu del canó Manel Casanelles i Roura.

L‘organització

...i no els agrada fer soroll

Quan assistim a un succés públic tots intuïm però quasi mai en som prou conscients de tota la feinada que fan des de l’anonimat uns quants i unes quantes. En tot acte públic, sobretot si és d’iniciativa privada, res no acaba bé per al públic en general si no és a base de moltes aportacions individuals fetes sense cap més motivació de la que tot surti el millor possible.

El Centre Cultural té la sort de comptar amb un estol de col·laboradors i col·laboradores que dediquen hores i hores a muntar i desmuntar l’escenari, l’escenografia, de la Nit de la Premis Culturàlia. Que ho fan molt i molt bé, vosaltres en sou testimonis.

Reunions de preparació mesos abans d’aquella nit. Llargues passejades pel camp a la recerca d’elements naturals necessaris per a decorar unes taules d’allò més acollidores i suggestives de calidesa.

Escriure i preparar guions, recopilar currículums dels premiats, assegurar la comunicació exterior de les decisions del Jurat i de la Nit dels Premis, estructurar l’acte d’entrega de guardons, concretar el menú amb la gent agradable i molt professional de la saga de restauradors (gastronòmics) Pinós, propietaris dels Jardins la Granja, coordinar les glosadors de cada un dels guardonats, decidir les actuacions d’aquella nit, en fi, moltes coses que aparentment es fan per si soles, com si no res, i que realment són complexes i feixugues. Tasques que sense la col·laboració de tants i tantes bones persones no seria pas possible.

El Centre Cultural vol fer públic el seu orgull de comptar amb tant excepcional equip de col·laboradors.

El trofeu dels Premis Culturàlia

El trofeu que s’entrega als guardonats com a record del seu premi és el resultat de la voluntat de sumar col·laboracions.

A Tàrrega tenim una escola molt nostrada, l’Escola d’Arts i Oficis, que ara ha pujat de categoria acadèmica i du un nom nou: Escola d’Art i Superior de Disseny “Ondara”. Aquesta institució escolar té un prestigi i una trajectòria docent reconeguda arreu.

El Centre Cultural i l’Escola han sabut trobar un punt de col·laboració excel·lent. El Centre Cultural pot presumir cada any d’un trofeu exclusiu i diferent, creat i realitzat per alumnes de l’Escola. Aquesta pot incentivar la creativitat i pot motivar els seus alumnes amb la proposta de ser escollits com autors de la proposta que ells mateixos decideixin.

Entrevista a N’Antoni Prats Sàrries – per Laia Pedrós (2010)

Antoni Prats Sàrries de 95 anys, és un targarí entregat a la seva ciutat. La seva força i empenta li han permès impulsar el Centre Cultural, el canal Segarra-Garrigues, la construcció de la Font del Pati, de l’església del Cor de Maria. També va ser un dels fundadors de la Fira de l’automòbil usat que durant molts anys fou un referent de Tàrrega.

Antoni Prats ha treballat tota la vida en el món de les gasolineres, de fet va ser el primer que en va instal·lar una a Tàrrega, la primera que hi ha haver a la província de Lleida.

Ara però la seva edat i el seu estat de salut no li permeten ser un element actiu de la ciutat, fet que troba molt a faltar.

Fa 22 anys vostè va ser un dels impulsors del Centre Cultural de Tàrrega, que és la continuïtat del Centre Comarcal de Cultura. Podria explicar-nos com va començar?

Un grup de targarins volíem formar un Centre de Cultura, de manera que a finals de 1987ens vam reunir i vam crear el Centre Cultural de Tàrrega. Al capdavant d’aquest érem Josep Saurina i Perelló, Josep Castellà i Formiguera, Antonio Ortiz Secanell Maurici Graus i Betsebé, Júlia Pereña i Dulet, Xavier Garcia i López, Joan Prets i Badia, Josep Vall i Roca, i jo mateix.

Vam sol·licitar les dependències de la Casa de la Cultura, situada al carrer de Les Piques de Tàrrega, i vam començar a promoure el Centre entre els socis i a organitzar activitats. Però quan el senyor Nadal va entrar com alcalde, va decidir incloure cultura a l’Ajuntament. Tot i això no va poder amb nosaltres, i el Centre Cultural de Tàrrega ha continuat tots aquest 22 anys organitzant diversos actes pels ciutadans. Durant molts anys en vaig ser el president, però al cap del temps vaig passar el càrrec al senyor Pep Vall.

També s’ha de destacar la seva participació en la construcció de la font del Pati?

Sí, de fet vam decidir crear una associació en la qual diverses persones a títol individual podien fer donacions i així començar a construir la font del Pati. Vaig anar a parlar amb diversos amics de la ciutat com en Tordera, en Ros Roca, en Rubinat, en Pomés, i em van dir que donarien la mateixa quantitat de diners que donés jo mateix, així que vaig donar 250.000 ptes.

La donació va comptar des de bon principi amb 1.500.000 ptes. Ja que també hi va participar l’alcalde. Aquesta donació va engrescar la resta de ciutadans de Tàrrega que van començar a donar més diners. Finalment la font del Pati es va inaugurar el 1991. Com a curiositat m’agradaria destacar que a la font hi ha tants poms com persones vam passar al davant per construir-la, i aquests poms porten les nostres inicials, el meu, en teoria perquè no l’he anat a veure mai, està situat a la recta del carrer de Cervera.

Tàrrega comptava amb una Fira de l’Automòbil usat molt important de la qual vostè en va ser un dels impulsors. Com és que va desaparèixer?

La Fira de l’Automòbil usat de Tàrrega va ser pionera a Catalunya ja que vam agafar la idea d’un certamen que se celebrava a Galícia. El senyor Meda i jo mateix vam ser els encarregats de tirar-la endavant i impulsar-la. Em vaig fer un fart de trucar a diversos concessionaris de la província i, fins i tot de Tarragona, perquè vinguessin. En una ocasió però em vaig assabentar que des de l’Ajuntament s’havia decidit que els concessionaris de Tàrrega no pagarien ni cinc cèntims per mostrar els vehicles i a més podien escollir el lloc on exhibir-se. A partir de llavors vaig decidir deixar la Fira ja que no em podia fer càrrec d’una cosa tan ingrata com fer pagar els de fora i fer-ho gratuïtament pels d’aquí. Vaig plegar i a Fira només va durar un any més.

El canal Segarra-Garrigues també va començar per la seva insistència i la d’uns quants pagesos més.

Sí, realment vaig ser el promotor del canal Segarra-Garrigues, amb els pagesos de la comarca, tot i que també ens va ajudar molt l’alcalde que hi havia llavors a la ciutat. Vam discutir amb molta gent, vam haver de superar l’oposició del Centre Cultural i dels alcaldes de CIU que no van voler firmar el projecte. Nosaltres però, no ens vam donar per vençuts i vam enviar més de 400 circulars fins que al final vam aconseguir el canal.

Al cap del temps, el senyor Jordi Pujol (CIU) em va felicitar personalment per un article que vaig escriure al diari La Mañana. Va ser molt apòcrif per felicitar-me per un article a favor del canal, ja que quan l’estàvem promovent, ens va anar sempre en contra.

En la construcció de l’església El Cor de Maria, també hi va tenir alguna cosa a veure?

Sí, vam celebrar la setmana de missions i l’últim dia vam fer una assemblea, que comptava amb la presència del cardenal Tarancón, amb els veïns del barri. Davant de 500 persones, vaig demanar al cardenal Tarancón una església pel barri i ens va dir que la faria. Crec que aquesta és l’única manera d’aconseguir les coses. A partir de llavors, mai va faltar missa al barri, durant un temps la vam fer en un local i després es va construir l’església El Cor de Maria.

Què més ha fet per la ciutat de Tàrrega?

Vaig comprar el terreny del Maset que em va costar un milió de ptes. Vaig buscar 50 persones i vam poder construir la urbanització. També vaig formar la Cobla Tàrrega juntament amb Josep Torres. Ens vam preocupar de què els músics tornessin a tenir instruments, així van tornar a tocar a la ciutat.

Amb 95 anys que té, encara passa al davant de tantes iniciatives?

No i realment ho trobo molt en falta. Era un element actiu i estava acostumat a fer moltes coses. El que tinc clar però, és que a tot arreu on he anat, he triomfat.

Parlem de les eleccions al Parlament. Com ho veu?

Crec que és molt trist que Tàrrega, que és la segona població mes important de la província, no tingui cap representant al Parlament.

I ja per acabar, com veu les obres de l’Avinguda de Catalunya de Tàrrega i la construcció del nou pàrquing?

Crec que l’Ajuntament ha fet una despesa massa gran en l’Avinguda de Catalunya i també penso que els bancs que hi ha ubicat no són gens estètics visualment, els podien haver posat al parc de Sant Eloi o al camp d’esports, que hi fan més falta. Pel que fa a la construcció del nou pàrquing em sembla correcta. A Tàrrega faltava un lloc al centre per estacionar vehicles.