De 1968 a 1971

ANTECEDENTS  (escrit de 1983)

Avançada la dècada dels 60, un petit nombre de persones s’aplegaven coincidents en el neguit pels problemes culturals d’abast general o concretats a l’àmbit de la nostra població. La relativa freqüència d’algunes manifestacions artístiques no eren expressió suficient de la vitalitat i robustesa de la ciutat. Se sentia la manca d’una entitat que impulsés i aglutinés les inquietuds de les noves generacions, que no trobaven els mitjans ni les condicions per a portar-les a cap.

Les dificultats de crear un centre cultural, en aquells anys, són evidents i els intents s’havien de disfressar amb noms indefinits i amb objectius una mica imprecisos. La primera manifestació pública i gairebé oficial de la nostra presència fou una excursió a visitar els castells de La Segarra. Un diumenge, el 24 de novembre de 1968, desafiant el mal temps i la boira, gent de totes les edats va poder admirar les antigues edificacions. La premsa local i de Lleida va fer-ne ressò de l’excursió que havia organitzat una Junta de Museus de Tàrrega.

L’assessorament de l’Institut d’Estudis Ilerdencs va fer possible la creació del Centre Comarcal de Cultura, depenent d’aquella institució amb la qual cosa s’evitaren futurs contratemps. El 13 de desembre de 1969 es va inaugurar l’estatge social, a l’antiga casa Terés, al carrer de Les Piques, llavors un gran casalot condicionat i moblat pobrament, però que cobria les primeres necessitats.

Els inicis van ser molt durs, perquè l’escassetat de mitjans no permetia ni tant sols afrontar les despeses més indispensables. Amb el temps, el Centre ha conegut èpoques de tota mena, que resten justificades quan, en el punt de cloure una etapa i d’iniciar-ne una de nova, es pot oferir un inventari ben nodrit de realitzacions.

 

ACTIVITATS

Relacionar ni que fos una part de les actuacions del Centre, que aquestes dades compleix el seu XIV è. aniversari, seria sobre passar els límits i la intenció recull, que pretén oferir una síntesi per remarcar la diversitat d’aspectes de la dinàmica seguida.
 

CONFERÈNCIES

Per l’Auditori del Centre han desfilat un gran nombre de conferenciants que han dissertat sobre les qüestions més i controvertides: de l’Astronàutica a l’Urbanisme, de l’Arqueologia, l’Heràldica i els Ovnis fins a la Medicina, la Psicologia, la Poesia, el Periodisme o els viatges, la Història i els fets actuals.
 

EXPOSICIONS

La sala condicionada a l’efecte, i que porta el nom del targarí Francesc Marsà, artista pintor de destacada vàlua, ha permès que les mostres de pintura, dibuix, ceràmica, escultura, forja, retaules, fotografia o tapís, anessin presentant incansablement tota mena d’estils i tendències.

CÀTEDRA DE CATALÀ

L’any 1973 van donar-se els primers cursos de Llengua catalana, que han anat creixent i que es mantenen ben vius. Alhora, des de la Càtedra s’han impartit cursos d’Història i de Cultura catalanes.

MUSEU

Sortit de la incipient Junta de Museus, va tenir cura de recollir materials d’èpoques remotes de la nostra història sota la direcció atenta del seu Director Sr. Joan Tous Sanabra i, amb el pas dels anys, aconseguir presentar un notable contingut visitat i consultat per investigadors. Ha estat l’embrió de l’actual Museu Comarcal, creta per conveni entre l’Ajuntament i la Generalitat.

INSTITUT D’ARQUEOLOGIA

Molt lligat amb el Museu, ha dut a terme les campanyes d’excavació al jaciment ibèric del Pla de les Tenalles, a La Mora, i ha estudiat i reconstruït el material descobert, tasques dirigides pel Dr. Pere Villalba i Varneda.

ESCOLES

El gener de 1978 va néixer l’Escola de Música del Centre i el Curs següent es va ampliar amb la creació de “Dinàmica per infants”, que incloïa la Plàstica i la Dansa. L’Escola de Música ha estat l’ocasió de poder oferir un bon nombre de concerts i recitals en el transcurs de la seva existència.L’estiu del 1982, l’Escola de música del Centre va assolir la seva consolidació passant a ser Escola Municipal de música.

INTERCANVIS I RELACIONS

El Centre ha mantingut i manté contactes amb altres nuclis culturals de la comarca i de fora, especialment a través de les periòdiques Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos (la XVI a. Es va celebrar a Tàrrega el 1973, de la qual guardem un record material al Parc de Sant Eloi).

El Centre col·labora a través dels seus membres en les tasques d’organització de les activitats d’investigació del Grup de Recerques de les Terres de Ponent.

PUBLICACIONS

A més de les habituals de Noticiaris i Circulars, el Centre ha publicat opuscles diversos, separates i discursos; ha estat un suport en la reedició dels Privilegis de Tàrrega i té en curs les sol·licituds d’ajuda per la publicació del llibre “100 anys de Vida Targarina” i la primera part de “Història de Tàrrega” del Sr. Josep M. Segarra i Malla.

 

ALTRES SECCIONS I ACTIVITATS

Excursionisme : La Secció de Muntanya del Centre “O ara o mai” va complir durant molts anys aquesta tasca, amb freqüents sortides, ascensions i acampades. Actualment és l’Agrupació Excursionista de l’Urgell, amb entitat pròpia tot i compartir l’estatge amb el Centre, qui prossegueix aquesta faceta de l’esport.

Filatèlia i Numismàtica : Des de gairebé dels inicis, aquesta Secció manté un actiu mercat de segells i monedes, cada primer diumenge de mes, amb gran activitat de transaccions entre col·leccionistes procedents de molts indrets.

Concursos : Organitzats pel Centre, hi ha un bon historial de concursos de pintures i dibuix per a artistes joves, adults i infantils. També s’ha tingut cura de certàmens de teatre i de narracions infantils.

Cursets : S’han impartit un bon nombre de cursos sobre treballs d’artesania, bricolatge, cuina, així com també sobre història de l’art i cultures antigues.

 

DIRECCIÓ

El President nat de la Junta Rectora del Centre és el Batlle de la Ciutat i n’és vis-president un membre de l’I.E.I.

La Comissió Executiva, responsable de les activitats de l’entitat, ha estat presidida des de la creació del Centre per: El Sr. Ramon Novell i Andreu, Patrici emèrit, iniciador de les primeres reunions (1966), nomenat oficialment President el 13 de desembre de 1969 i fins a la data de la seva mort el 1977, que va presidir la Junta Fundadora en la qual figuraven: Jaume Anglí Escolà, Tomàs Briansó Solé,  Manuel Casanelles Roura, Josep M Castro Llorens, Pere Roig Escriba, Josep Saurina Perelló, Josep M Segarra Malla, Joan Tous Sanabra i Josep Vall Roca.

Posteriorment han presidit les successives Juntes Executives, el Sr. Eugeni Nadal i Salat (1977-1979) i el Sr. Manuel Casanelles Roura, que exerceix el càrrec actualment.

 

Josep M Martí  - Centre Cultural de Tàrrega -

Historia del Centre Comarcal de Cultura

          Amb motiu del 46è aniversari de la seva Fundació, (1968-2014)

           i la presentació del seu web, el 6 de març de 2014

19 anys, Centre Comarcal de Cultura

27 anys, Centre Cultural de Tàrrega

MOTIVACIÓ

Aquest escrit vol ser un petit homenatge i record a unes persones, en part avui dia desaparegudes,  que van deixar una bona empremta a la nostra ciutat amb la creació del Centre Comarcal de Cultura, i que donen fe de la seva implicació ciutadana, amb la innumerable llista d’activitats desenvolupades al llarg del final de la dècada dels 60, tota la dels 70 i bona part dels 80.

Les persones, per llei natural i altres esdeveniments, han anat canviant. El temps, a mesura que els anys s’han anat consumint, també ho ha canviat tot. El nom de l’Entitat, també va canviar. Però les ideologies de l’Entitat des d’un bon principi, creades per conèixer, difondre, i fer cultura, no han canviat, encara que han minvat bastant.

Havent arribat ara als 46 anys de la seva creació, es pot considerar que la vida del Centre Comarcal de Cultura –avui Centre Cultural de Tàrrega- ha transcorregut i transcorren al voltant, d’aquelles idees i  línies mestres traçades des d’un bon principi per aquelles  primeres persones i  Juntes.

Aquest treball doncs, vol ser un esbós d’història escrita sense cap títol d’historiador i d’unes opinions que són fruit d’un treball de recerca del desenvolupament del Centre Comarcal de Cultura a través del setmanari de Nova Tàrrega i també del Centre Cultural de Tàrrega des de la seva nova identificació, el diumenge, 29 de novembre de 1987, aprovada en Assemblea general de Socis. Tot el que llegireu ha estat escrit i nosaltres ho hem volgut anar sintetitzant exactament i amb la cronologia anual, texts, opinions, cartells de propaganda, concursos, exposicions, etc...

 

INTRODUCCIÓ

A fi efecte de conèixer i escriure la història del Centre Comarcal de Cultura, es va començar per visitar tres persones, que en varen formar part des dels seus inicis.

El Sr. Manuel Casanelles Roura, el Sr. Magí Mateu Argelich i el senyor Manel Sales Amargós, grans coneixedors de l’entitat,  ens van orientar i assabentar d’aquella colla de persones amb una inquietud insuperable i una ànsia fervorosa  de cultura.

Dit això, bé podria començar doncs, aquesta pàgina web, de la Història del Centre Comarcal de Cultura, amb unes paraules del Sr. Manuel Casanelles Roura,(en lletra cursiva) que va formar-ne  part com a Secretari, i durant tres anys, pel lapsus de N’Eugeni Nadal Salat a l’alcaldia,  com a president. El va substituir el senyor Alfons López Tena (notari). Ens deia... “Van ser uns anys del Centre Comarcal en “stand by” “. Més tard, al febrer de 1984, el Sr. Manuel Casanelles Roura, va plegar del Centre Comarcal de Cultura.

Ens comentava... “quan van entrar els nacionals, em van agafar (tenia 17 anys) a mi, i també els de la meva quinta per anar a la guerra”. Ara, 20 de juny de 2013 –dia de la conversa amb ell -,  té 94 anys  i està en perfectes condicions físiques i mentals, encara que ell diu: “la memòria ja no és la d’abans”. Entre nosaltres, pensem que molts, firmaríem estar com ell a la seva edat.

El Sr. Manuel Casanelles i Roura, després d’una bona tertúlia amb tot tipus de comentaris, ens va documentar amb un fitxer amb el nombre del setmanari i els titulars que feien referència al Centre Comarcal de Cultura en les diferents edicions de Nova Tàrrega, des de 1968. Material que ens va facilitar molt i molt la recerca dels escrits fins l’any 1974. També ens va assabentar d’algunes anècdotes.

Entre altres coses, ens va explicar els orígens del Centre Comarcal de Cultura:

“... Ja deveu estar  assabentats que en aquell temps, no es podia fer cap entitat ni associació que no fos de la Falange. Quan els escolapis varen fer l’Associació d’Ex-alumnes (eren d’església) s’anava ja amb la idea de fer cultura. El 1951 n’era president el Sr. Ramon Burgués Paradera i un servidor, secretari.”

“El mateix va passar amb la Fira de l’Automòbil al maig de 1950, una idea que va sorgir del Sr. Antoni Prats a casa del Sr Gumersindo Pascual.”

“Va venir la idea de fer un museu. En principi era a l’ajuntament, allí hi havia unes quantes pedres controlades pel Sr. Joan Tous Sanabra i aquesta idea va venir d’ell mateix. “

“Fins el 1965 no es va crear la Junta de Museus, als baixos de l’ajuntament. Les reunions les feien al Palau dels Marquesos de la Floresta, i la junta “no oficial” dels amics del museu van ser: Ramon Novell, germans Martí (Josep M i Anton), Josep M Castro (mestre), Dolors Melis, Josep Saurina Perelló,  i Manuel Casanelles. El Sr. Novell era la clau amb sentit cultural. No podíem ser entitat, no estàvem apartats però sí podíem treballar”

L’altra persona amb la que també vam prendre contacte, fou amb el Sr. Magí Mateu i Argelich, persona de molt bon rotllo que després d’un extens col·loqui, ens va donar a conèixer algunes notes d’interès i anècdotes que no hem pogut trobar en les edicions de Nova Tàrrega. També ens facilità uns documents molt valuosos, que al llarg d’aquesta història, i en la data corresponent, aniran fent acte de presència juntament amb els del Sr. Casanelles. El senyor Manuel Salas, ens va convocar per una entrevista i ens deixà un llibret de "l'Excursionisme a Tàrrega, dins l'Excursionisme Català", que estarà també present en aquest web.

A partir d’aquí, fins ara, el treball per cercar la història del Centre ha estat bastant feixuc, però molt interessant tot i anar descobrint el seu camí des del principi. A qui agradin les antiguitats –quan a històries, curiositats, estadístiques o simplement una petita reüllada- podrà gaudir bastant del que poc a poc anirà descobrint d’aquella bona gent amb unes ganes enormes de treballar per la ciutat i la comarca.

Cal tenir també en compte que  aquella època, el Centre Comarcal de Cultura era qui organitzava la majoria d’activitats culturals de la ciutat. Hi havia gent molt culta, i amb molta activitat i sobretot amb el sentit molt clar de fer les coses bé.

Vegeu quin seguit d’activitats organitzava el Centre: exposicions, concursos de pintura, cursos de català, conferències, audicions musicals, cursos intensius d’història de l’art, cursets d’estiu;  gramàtica, arqueologia, música, art, també projeccions de diapositives amb dissertacions, concursos infantils, excursionisme, celebració de la festa dels artistes (Sant Lluc), premis ciutat de Tàrrega, taules redones, cercles dels dijous, sessions musicals...

De totes aquelles més o menys costoses activitats, tres, es conserven encara avui. Són l’organització del Dijous Gras –encara que ara passa més al davant l’associació AGRAT- la secció de Filatèlia i Numismàtica, -que es continua celebrant al vestíbul de l’Ateneu-, i les sortides a l’Entorn que segueixen amb molt d’èxit cada mes.

El Centre Comarcal de Cultura va organitzar, del 30 de setembre a l’1 d’octubre de 1972, l’Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos de Catalunya amb una massiva participació, unes tres-centes persones. Tot un èxit per a la ciutat en aquella època. Després hi ha una activitat molt important, tan en aquella època, que celebraven cada any l’aniversari de la  fundació del Centre Comarcal de Cultura, el 14 de desembre de 1968 el primer, com en l’actualitat amb la celebració del Premis Culturàlia. En les dues modalitats es celebrava, i es celebra, un sopar de gala amb nombrosa concurrència en ambdós cassos.

S’ha de tenir en compte també, i ho notareu a mesura que aneu llegint aquesta història, que en tots els actes, siguin de la importància que siguin, la col·laboració i la participació ciutadana era molt nombrosa.

En part té una explicació. Abans i durant els primers anys del Centre Comarcal de Cultura, a Tàrrega, no hi havia molt per triar. Un altre condicionant era l’escassetat de televisions a les cases.

La gent amb ganes de cultura, esperava qualsevol activitat o excursió del Centre  per  apuntar-s’hi, fet que a més de conèixer llocs i localitats noves, ajudava a la persona culturalment. I no parlem de la comarca, en molts actes llegireu que la participació dels comarcans va ser clau per l’èxit de moltes activitats programades.

Observareu com, d’un acte qualsevol, no tots, en parlen una i altra setmana, l’anuncien, expliquen  com es prepara, el comenten i després fan l’agraïment i la valoració final. Pensem que així, els socis i simpatitzants, sempre estaven assabentats de les notícies del Centre, per mitjà del setmanari de Nova Tàrrega.

Cal remarcar que abans de la democràcia, molt escrits estaven en llengua espanyola i nosaltres els hem traduït al català.

Resumint, aquí trobareu punt per punt, tot el que fa referència al Centre Comarcal de Cultura des de l’agost de 1968. Poc a poc, doncs, anirem omplint en aquesta pàgina web una densitat i varietat tan gran d’activitats, que justifiquen el treball i dedicació d’aquells senyors tan emprenedors i entusiastes de la cultura a Tàrrega. Sembla que no serà difícil d’acontentar la curiositat dels lectors. Així ho esperem.
 

Centre Cultural de Tàrrega

 

 1968

 

Els inicis del que havia de ser el Centre Comarcal de Cultura

 

Setembre.

 

Visita al Museu – parla el Sr. Joan Tous –

Val la pena una visita al museu i salta a la vista que hi falta espai. El que he fet és iniciar la reconstrucció del Museu.

Abans estava als Escolapis. L’havia iniciat el pare Bernades. Durant la guerra va anar rodant d’aquí allà. Més tard, als baixos de l’Hospital i després en un petit lloc tocant a la casa Consistorial de forma provisional, fins trobar un lloc més digne.

Mi dedico el temps que puc, però no es pot oblidar la labor realitzada pels enyors Ramon Novell i Ramon Berga. Ja veiem que això és petit, perquè no és pot ampliar.  No és per falta de voluntat de les nostres autoritats, ni de la Junta del Museu, perquè tots fem el que podem. Degut a no tindre un local més gran de l’Ajuntament, no pot llençar-se a gastar, ja que no hi hauria lloc on col·locar les peces que aquí és van acumulant.

La Junta del Museu la forma:

El Sr. Ramon Novell, com President

Josep M Segarra Malla, delegat de l’Ajuntament i conservador de l’arxiu municipal

Joan Tous Sanabra, Director

Josep Castellà Formiguera, Manuel Casanelles, Tomàs Briansó, Jaume Anglí, vocals

I la col·laboració del Sr. Ramon Boleda, alcalde de Verdú i persona de gran prestigi entre els arqueòlegs.

Després ens parla de diferents peces que té el Museu.

Una visita al museu local  ( respostes resumides del Sr. Joan Tous i traduïda al català, d'una enquesta amb el tema, Museu).

Val la pena una visita al Museu local, està ple i falta espai.

El que jo he fet és iniciar la reconstrucció del Museu. Part del mateix estava als Escolapis, allí l’havia iniciat el pare Bernades, durant la guerra va anar d’un lloc a l’altre, després va ser recollit i portat als baixos de l’Hospital, finalment és aquí, en aquest petit recinte de la Casa Consistorial.

Hi dedico el temps que puc, no es pot oblidar la labor realitzada pel senyors Ramon Novell i Ramon Berga, aquest, al marxar de Tàrrega, ens ha deixat faltats de la seva experiència en la reconstrucció de la història medieval.

Això és petit però no és per falta de voluntat de les nostres autoritats, que sempre han estat al nostre costat, ni per culpa de la Junta del Museu, tots fem el que podem.

 El Sr. Joan Tous davant una estanteria del Museu

Tenim peces de l’edat de bronze portades de les Coves de Montanisell del Pirineu. També es pot veure l’evolució del que pertany a Tàrrega. Tenim fòssils de la era terciària i són tots de mamífers i rèptils. Tenim peces de Coll de Nargó, Talladell, Vilagrassa, Castell del Mor,i de prop d’Organyà. Tenim una premsa del segle XV o XVI que va ser trobada a les ruïnes del carrer de Sant Agustí de Tàrrega. També tenim una imatge que es creu que és l’autèntica verge de l’Alba, pertany al segle XVI o XVII.

Li pregunten si amb tot el que té aquí ara, es podria aconseguir un gran Museu – Respon: Naturalment, el problema és tenir un local gran. Totes aquestes peces constituirien un magnífic i interessant Museu.

Talla de fusta de la que es creu que és l'autèntica Verge de l'Alba. És del s. XVI o XVII

 

Premsa de vi del s. XV o XVI, trobada en una casa del carrer de Sant Agustí de Tàrrega

 

Tenim peces de l’edat de bronze portades de les Coves de Montanisell del Pirineu. També es pot veure l’evolució del que pertany a Tàrrega. Tenim fòssils de la era terciària i són tots de mamífers i rèptils. Tenim peces de Coll de Nargó, Talladell, Vilagrassa, Castell del Mor,i de prop d’Organyà. Tenim una premsa del segle XV o XVI que va ser trobada a les ruïnes del carrer de Sant Agustí de Tàrrega. També tenim una imatge que es creu que és l’autèntica verge de l’Alba, pertany al segle XVI o XVII.

Li pregunten si amb tot el que hi ha aquí ara, es podria aconseguir un gran Museu – Respon: Naturalment, el problema és tenir un local gran. Totes aquestes peces constituirien un magnífic i interessant Museu.

....................................................................

 

La Junta del Museu la formen: Sr. Ramon Novell, President, Josep Maria Segarra Malla, Delegat de l’Ajuntament i Conservador de l’arxiu municipal, jo mateix com a Director, i els vocals, Josep Castellà Formiguera, Manel Casanelles Roura, Tomàs Briansó Solé, Jaume Anglí, i la col·laboració del Sr. Ramon Boleda, alcalde de Verdú i persona de gran prestigi entre els arqueòlegs.

 

El mes de desembre de 1968, el Sr. Luis G. Cierco, del Centre d'Estudis Comarcals, va adreçar aquesta carta a la llavors Junta del Museu.

Tàrrega per la seva situació estratègica, per la seva capitalitat, de fet, d’una amplia zona de la província i les carreteres que hi aflueixen infinitat de pobles, per altra part cap dels pobles comarcals, per si, es troba en la possibilitat de crear un Centre d’aquesta naturalesa; el trasllat a Tàrrega una o dos vegades per setmana per assistir a reunions culturals no és gaire penós. També depenent de les persones de la comarca, la Institució pot organitzar trobades allí on hi hagi un determinat nombre de persones interessades i a més pugui tenir algun ressò.

El Centre amb les seves excursions, visites i actes de tota mena constituirà un lligam amb tota la gent de la comarca amb la qual cosa sols beneficis de tot ordre podrà aportar, i finalment poder confeccionar un ampli cens de tot el que hi ha d’històrica la òrbita de la seva gestió.

Igualment, convindrà establir el Centre de les Institucions i de persones especialment rellevants, ja sigui en la ciència, les arts, en l’acció ciutadana, comercial o industrial que siguin naturals d’aquestes poblacions procurant atreure-les per actes culturals, propis de l’especialitat de cada un.

Pel que fa a les persones que en altra època van tenir especial relleu, formular igualment el seu cens amb notes sobre la seva activitat, amb la qual cosa s’escriuria la història vivent de tota la comarca.

Clar que aquesta història o biografia de persones ha d’ésser el complement de la dels pobles i les seves institucions de temps passats i presents.

Molt es pot realçar per mitjà del Centre d’Estudis Comarcals; ha de tenir una amplia repercussió i si cap esperar-ho de l’activitat i competència dels seus components, exponents del que es pot crear a Tàrrega.

 

1969

 

 

 Any del primer aniversari del Centre Comarcal de Cultura

 

 

Gener

 

 

La veu del Museu   - El Sr. Joan Tous demana una junta reguladora –

Des de fa temps venim observant un verdader galimaties a la nostra ciutat. Tota persona o entitat que pretengui organitzar quelcom; conferència, concert, recital, exposició, reunió social, concurs, representació teatral, àpat, filmació documental, una festivitat patronal, sessió esportiva, o quelcom semblant, sap millor que jo, al que s’exposa a Tàrrega.

El desengany, el fracàs, el possible ridícul i la crítica més cruel, no són el premi que es mereixen els pocs esperits selectes que es llancen a l’aventura de les coses de l’ànima humana. Per què la cultura és una paraula que tots portem als llavis, però són pocs els valents que donen fe d’ella quan els hi suposa el més lleuger sacrifici.

En els cassos que acabo de dir, casi sempre passa el mateix:  prenem un compromís amb el personatge i amb el públic...i el dia de la convocatòria s’ha de quedar malament amb els dos. Com són tantes les iniciatives com les entitats soci-culturals, resulta que amb massa assiduïtat convergeixen en una mateixa data dos, tres o més actes, als que és impossible anar-hi per què sols es disposa d’un sol cos, i on va el peu dret, forçosament i  va l’esquerre.

I aquí és on es produeix el desengany. Dels organitzadors, per falta d’assistents. De l’assistent, per què si va amb una, queda malament amb l’altra. Cosa que va bé amb profit dels mes còmodes o indiferents i dels vius que hi troben l’ocasió per desertar i quedar bé. Tal vegada aquesta falta de puntualitat tant nostra radiqui en l’aprofitament del galimaties aquest tant fatal. Llavors l’amic no et perdona, doncs per haver donat preferència a la primera, no deixa de ser un menyspreu a la segona. Ah! i no falta el carota que es dona per ofès, per què no se’l ha invitat personalment. Per què per això sí tenim cara.

A Tàrrega som pocs per tantes manifestacions. Totes es creuen en la galeria de la vida social i el que pertany a una és per que pertany a quasi totes les demés. Tàrrega és Tàrrega precisament per això. A vegades sentim defallir el nostre esperit de col·laboració, però l’exemple del veí, del amic, ens encén els ànims de nou i tornem a la càrrega. Tot sigui per Tàrrega. Precisament quan això passa és precisament per què hi ha quelcom que no va bé. El galimaties d’una falta d’organització?. Solucions?...

Fora ideal – i per tots agraït – que existís una “JUNTA REGULADORA D’ACTIVITATS SOCIALS” que pogués controlar dates i activitats, i per mitjà d’una rotació ben dirigida, seria possible, no sols celebrar-les totes sinó augmentar el número i aprofitament.

No creuen, amics targarins, que seria, necessària i utilíssima una reunió prèvia de tots els organismes i entitats, així com també d’aquelles persones més significatives de la ciutat, i procedir al nomenament d’una comissió encarregada per tal efecte?  Les nostres autoritats tenen la paraula.

 

Març

 

 

Tàrrega visita a la Comarca  -  Primera sortida del Centre Comarcal

Sens dubte és la primera vegada que un grup heterogeni però representatiu de la nostra ciutat, es desplaça a la comarca, per conèixer de primera mà tots els detalls de caràcter històric, cultural i humà que envolten els bonics poblets que ens rodegen.

D’aquesta manera i organitzada per la Junta del Museu i Centre d’Estudis Comarcals, aquest últim en fase de formació, va tenir lloc una excursió en la que hi va participar més d’un centenar de targarins.

Primera excursió a l'entorn. Ciutadilla i Guimerà

 

Març 1969. Vallsanta

L’alcalde de Verdú, el Sr Ramon Boleda, ens va acompanyar durant l’excursió. El Sr. Joan Duch i la seva gentil esposa foren els nostres amfitrions a Guimerà, que junt amb el Sr. Rector, ens van ensenyar totes les belleses que envolten la vila.

El guarda rural de Ciutadilla, el Sr. Jaume Roset, fou el guia de la nostra expedició, essent  el  Secretari de  l’Ajuntament  de  Ciutadilla, Sr. Antonio Huguet, qui ens va ensenyar el que queda del castell marquesal.  

Una excursió meravellosa, en la que es va poder recollir bon material fotogràfic, que serà mostrat en una sessió commemorativa d’aquestes excursions i en la que, sens dubte, es repetirà el documental que ens brindà el Sr. Duch.

Es propòsit dels membres d’aquest Centre d’Estudis Comarcals, que es repeteixin aquestes excursions que proporcionen un millor coneixement de les nostres contrades, però no tindrien cap objecte si no es recollissin totes les dades que ofereixen interès, i per això es creen unes seccions que se’n preocuparan, ja sigui en la Heràldica, Llenguatge, Folklore, Geologia, Arqueologia, Història, Numismàtica, Geografia, Prehistòria, etc.

Aclarim que no es tracta de constituir una agrupació més, i menys de crear més quotes. La Junta del Museu de Tàrrega i del Centre d’Estudis Comarcals, no demanen altra cosa que la personal col·laboració de tots els qui sentin la inquietud per aquestes matèries, havent establert contactes amb altres associacions semblants, com la dels Amics dels Castells d’Espanya i altres Centres Comarcals dedicats a aquestes matèries d’estudi i recapitulació.

..............................................................

 

Abril

 

 

Presència i projecció de la nostra història, pel Sr. Josep Lladonosa Pujol - no consta firma al text, segons el Sr. Casanelles, és del Sr. Ramon Novell

El tema del Sr. Lladonosa és “Tàrrega dins la terra ferma”. Entre altres coses ens diu: Existeix ja recollit i degudament ordenat, valuós material que es guarda a l’Arxiu Municipal o també en desordenat amuntegament, en l’incipient Museu, millor magatzem del que en un dia no molt llunyà podrà ser mostrat honrosament en el Museu de la nostra ciutat.

Per altra part, un grup d’entusiastes, en el qual hi ha persones de totes les edats, ha organitzat unes sortides matinals de diumenge iniciadores del que han de ser els circuits de treball a realitzar pel Centre d’Estudis Comarcals, actualment en formació.

La primera d’aquestes excursions, amb imprevista organització, va visitar aquest hivern la part exterior o el que solament queda d’alguns castells de la Segarra. La segona, doblat el nombre de participants, que superava el centenar, va constituir una autèntica manifestació dels desitjos i les possibilitats que ofereixen aquestes sessions d’estudi.

A la conferència que ens brindà el Sr. Lladonosa, tant per la concorreguda assistència, com per l’atenció dels assistents va ser una demostració ben clara de la inquietud que va despertar aquest nou aspecte de la vida cultural targarina.

Si per un costat els estaments econòmics i administratius han de vetllar per assegurar el progrés amb el concurs dels medis necessaris per fer-ho, no espot descuidar tampoc la catalogació i ordenament honrós, potser més que mai, senti el batec del seu passat i que les generacions actuals volen orientar donant-li nova vida i projecció cap el futur.

 

Agost

 

 

L’Excma. Diputació Provincial crea a Tàrrega un Centre Comarcal de Cultura

Amb la celebració del dia de la Província s’espera inaugurar la Casa Museu de la Ciutat i Arxiu Municipal.

A la nostra ciutat i sota la denominació de Junta de Museus de Tàrrega i Comarca, actuava una Agrupació que des de fa bastants anys ha cuidat de conservar i augmentar, si cap, l’escàs patrimoni històric i arqueològic que disposem, procurant al mateix temps despertar l’afecció i l’estudi a tot allò que ens van deixar civilitzacions passades.

Aquest últim hivern es van organitzar dues excursions, la primera pràcticament improvisada, en la qual es van visitar alguns castells de la Segarra, en un matí que la boira proporcionava a l’ambient un extraordinari caràcter. També en un altre desplaçament, més preparat en l’organització i en el que hi van participar més de cent persones, es va fer una excursió a Guimerà, La Bovera i Vallsanta, que va interessar molt als participants, desitjant tots que es tornessin a repetir amb sortides a diferents llocs.

El més profitós d’aquestes sortides va ser el descobriment de moltes persones, que els atreia quelcom més que la diversió d’unes hores passades amb alegre diversió, interessant-se  els que més per una variada gamma d’especialitats, que van moure a sol·licitar de la Excma. Diputació Provincial que patrocinés la instal·lació d’un Centre Comarcal de Cultura, igual als que ja hi ha en altres localitats de Catalunya, per donar cabuda a totes aquestes afeccions individuals, en treball comunitari, acollint a tots els estudiosos de les diferents branques del saber, que vulguin col·laborar amb aquesta gran obra.

El principal promotor d’aquesta gran idea es, sens dubte, l’il·lustre professor i arqueòleg el Sr. Agustí Durán i Sanpere, personalitat molt coneguda amb aquests temes, quedant aprovat el dit Centre en l’última sessió plenària de la Diputació Provincial, esperant de la mateixa les instruccions per al seu legal funcionament.

Tindran cabuda totes les especialitats que es deriven de la Història i Arqueologia, Ciències, Economia, Belles Arts, etc.

El Centre Comarcal de Cultura, procurarà al mateix temps recollir totes les publicacions i material científic, que estiguin a l’abast de les seves possibilitats, formant una biblioteca tècnica per la consulta dels estudiosos inscrits. A més a mes de que periòdicament editarà un Butlletí, en el qual, es donarà a saber de les activitats i possibilitats de cabuda a algun treball destacable d’algun dels seus col·laboradors.

Menys els drets de consulta i demés desemborsaments que de part superior poguessin imposar-se, no es rebran quotes, però si s’acceptaran totes les donacions que puguin contribuir  al millorament de les instal·lacions i especialment en el que fa referència als treballs o material que puguin contribuir a l’enriquiment del Centre.

Paral·lelament amb el Centre d’Estudis Comarcals, funcionarà el Museu de la Ciutat i l’Arxiu Municipal.

El Museu mereix capítol especial, donat de per què arribi a la dignitat  que tots esperem, serà necessària la col·laboració de tots els targarins. De moment ja compte amb valuoses peces de valor, estretament vinculades a la nostra història local.

També es pretén que el nostre Museu compti amb uns gràfics, amb els quals, de manera esquemàtica, es pugui contemplar l’evolució històrica de la nostra ciutat, essent potser la faceta  més important la dedicada a demostrar la nostra expansió i les vicissituds de la nostra Economia.

Tant el Centre Comarcal de Cultura, com el Museu de la Ciutat i l’Arxiu Municipal, estaran eradicats  a la casa n. 1 del carrer de Les Piques, amb capacitat suficient per donar cabuda a aquestes inquietuds, quedant encara un entresol per fer-lo servir de Consergeria.

Forma part de l’edifici, construït el 1748, pel patrici Antoni Terés, l’arc del carrer Vilanova, que un cop arreglat com es mereix, donarà una singular presència en aquest racó ciutadà, tant típic i tantes vegades fotografiat per targarins i visitants.

Les persones que conservin alguna peça digna de ser exposada i admirada en el nostre Museu, com poden ser mobles, catifes, làmpades, cortinatges, etc. O bé quadres o fotografies de familiars que hagin tingut alguna participació en esdeveniments notables de la nostra història local, es prega ho deixin per una millor ornamentació de la Casa, això també va pels qui no volen desprendre’s definitivament dels objectes deixats per conservar algun record familiar, el Patronat rector del Museu farà un rebut com a garantia del seu dipòsit, als aportants que així ho vulguin.

Aquesta és sens dubte una molt bona notícia, molt temps esperada i que podem avençar als targarins i comarcans afeccionats amb aquesta classe d’inquietuds, també us podem avençar que la inauguració d’aquestes instal·lacions tindrà lloc aquest proper mes de novembre, que prendrà més solemnitat al coincidir amb la celebració del Dia de la Província que aquest any tindrà com a marc la nostra ciutat.

                                                             

La compra de la finca del carrer de Les Piques -  Entrevista al Sr. Alcalde Delfí Robinat per part del Sr. Antoni Prats. - (traducció al català i resumida)

 

 Als dos mesos de prendre possessió del càrrec hem cregut interessant pels lectors de Nova Tàrrega una entrevista amb la nostra primera autoritat.

Es toca els temes, Ensenyança, Llars, l’Aigua potable, Urbanitzacions, Circulació, Industrialització, Esports, Cultura, Assistència Social, i alguns altres temes.

Em concentro amb el nostre tema, Cultura i diu així: Ja està formalitzada la compra de la finca urbana per la instal·lació del Museu i altres dependències, situat en el n.1 del carrer de Les Piques. Ens cuidarem de la ràpida construcció de la “Biblioteca pública” concedida a la nostra ciutat, per la qual ja existeix un terreny a la barriada de Sant Eloi, enfront l’església del Cor de Maria. 

Hi haurà Museu a Tàrrega? Per Joan Tous Sanabra (resumeixo el text)

Sí, amic dels valors espirituals de la nostra ciutat, hi haurà Museu. Llavors a què ve aquesta pregunta plena de suspens? I jo et diré que m’omple d’alegria el poder comptar amb aquell gran local que ens feia falta i pel que tots els amics i components de la Junta Local del Museu, ara que ja el tenim, sento la por que arribat el moment de demostrar el que tantes vegades hem promès; que no sapiguem estar a l’altura que havíem somniat.

A Tàrrega li correspon un museu de la categoria d’una ciutat que presumeix de ser la primera de la província, amb perdó de la capital i al costat de Balaguer i la Seu. Seria difícil atansar-nos a la categoria d’aquestes ciutats, i més encara a la nostra veïna Cervera.

A Tàrrega ens falta poder demostrar que no sols sap créixer materialment. Que no sols tenim afany de riquesa i processos econòmics, sinó que també tenim ganes de cultura i llocs on s’evidenciï  la seva potència amagada de valors tradicionals i les seves aportacions constants a la investigació i a la ciència.

Sabrem estar al nivell que ens correspon? Sabrem fer costat sense excuses, als qui van decidits a donar-ho tot pel Museu? Es compta amb autoritats que ens ajuden, amb persones capacitades i assessorades per realitzar el projecte, amb força material, però sobre tot et necessitem a tu lector, targarí selecte. Necessitem la teva col·laboració i el teu costat. El Museu és una cosa molt seria. És el temple de la ciència, el sagrari on reposen els enigmes de la història, l’arca on es guarden els records més apreciats dels nostres avant passats, la càtedra on fins i tot les pedres parlen. Volem un Museu, no un tros de Museu. Tàrrega no es pot conformar amb un mini-museu, escara que la paraula estigui de moda.

Han sigut tantes les persones que s’han ofert mil i una vagades, que no dubtem que ara ens faltin a les seves ofertes.

Amics del Museu, el nou Museu us espera.

 

Octubre

 

 

Tindrem Museu – Article del Sr. Tous a primera pàgina (resumeixo el text)

Si fa uns dies em sentia una mica pessimista, avui em sento realment tot el contrari. Perquè? Per que a mesura que es va remodelant i netejant el nou edifici es va veient l’espai que ens quedarà per rebre amb festa  i dignitat el contingut del nostre patrimoni històric i artístic.

Si voleu saber la raó del canvi del meu pessimisme a aquest sobtat optimisme, els diré que només ha fet falta una simple tocada de clarinet per què ploguin les ofertes de col·laboració. No parlem dels amics del museu de sempre. És el Comerç el qui se’ns està oferint, però d’ell ja en parlarem un altre dia. També els qui fan Tàrrega amb l’esport.

Avui, però, el que més m’ha impressionat és l’entusiasme i el despreniment dels nostres universitaris. Metges, farmacèutics, advocats, llicenciats, professors mercantils, mestres nacionals i particulars, sacerdots i autoritats.

Amb quin gust escriuria aquí els seus noms, la llista seria llarga i sorprenent. Ha arribat l’hora de que tots haguem de treballar per aquesta empresa, la més noble de totes les empreses.

Antics alumnes del batxillerat també em van fer costat per tot el que pogués necessitar. Algun, llicenciat en Geologia, em va ajudar  a classificar fòssils esbarriats pel meu despatx com si res. Per la seva seguretat i domini em va recordar al Doctor Crusafont i al Dr. Villalta. Era alumne seu i col·laborador.

Exalta a aquest alumne que el considera un entusiasta de la Paleontologia local i un amic de la seva ciutat, disposat a fer el que sigui per què el nostre Museu estigui a l’altura que li correspon.

Ja veuen el meu entusiasme i també perquè espero que ningú negarà la seva col·laboració i ajuda.

 

Novembre

 

 

Ha arribat l’hora del Museu – article de Joan Tous (resumeixo el text)

Dintre d’unes setmanes, a Tàrrega, es viurà un dia gran. Serem el centre d’atenció de la Comarca. Serà : El Dia de la Província. Aquell dia el nostre Museu es veurà amb un compromís molt delicat, doncs haurà de demostrar a les nostres autoritats locals i nacionals, que s’han implicat en ajudar-nos, si el nou local i les seves dependències són, o no són, dignes de la nostra ciutat i mereixedores de un recolzament massiu dels capdavanters de la nostra nació.

El Centre d’Estudis Comarcals – que la paraula Museu intenta sintetitzar – es proposa indagar i recollir els esforços dels nostres avantpassats amb les seves ganes de crear la Gran Tàrrega.

Vaig escriure al senyor Enric Trepat i López, que sabia que havia col·leccionat a Barcelona gran quantitat d’objectes referents a Tàrrega, invitant-lo a la inauguració del nou local. Em va respondre presentant-se personalment amb una maleta plena de ceràmica i altres objectes de molt valor per l’estudi de la nostra zona prehistòrica.

Caminar per la vida sense mirar endarrere ni endavant, sols ho fan els cecs. Quan mirem endavant , sentim l’estímul de l’esperança. Quan mirem enrere, sentim l’orgull de l’atleta que ha tingut de vèncer mil obstacles per arribar a la meta. El que no es coneix, no s’estima.

 

Desembre

 

 

Atenció amics del Museu article de Joan Tous (resumeixo el text)

El passat diumenge dia 14 de desembre , es va obrir al públic les portes del nou recinte destinat al Museu, Arxiu i Biblioteca que junt amb altres funcions igualment culturals, constituiran el Centre Comarcal d’Estudiosos.

S´ha fet el que humanament ha estat possible per què Tàrrega es pugui sentir orgullosa contemplant el canvi sofert des d’aquell museu que es va començar als baixos del nostre Ajuntament el dia 13 de setembre de 1963.

Gràcies a les nostres autoritats hem tingut un antic i espaiós edifici per convertir-lo  en Museu. Part de les coses conservades actualment a les nostres col·leccions procedeixen de l’anterior museu que el P. Bernades, de les Escoles Pies, amb col·laboració d’alguns antics alumnes del Col·legi de la Mercè, havien col·leccionat i classificat.

El ram de la construcció i tots els artistes de Tàrrega està passant per una època d’or, en quan a ocupació i treball. Per això hem d’agrair les atencions que ens han donat. Per postres, la grip també ens ha posat les coses més difícils. Quasi tots els membres de la Junta s’hi han vist afectats. Però el Museu obrirà les seves portes puntualment i els amics del nostre patrimoni cultural i artístic podran prendre possessió de la seva nova llar.

Seria desig de la Junta iniciar la relació pública amb tots els col·laboradors i també de tots els que ens estan obsequiant amb les seves donacions i prestacions tan generoses. No s’impacientin; tot arribarà.

Els agrairem qualsevol suggeriment i crítica, si amb elles el nou Centre Comarcal de Cultura se’n pot enriquir i millorar.

 

Tàrrega, seu del X Dia de la Província – Benedicció i Inauguració de la Casa de Cultura –  

El 14 de novembre de 1969, quedarà assenyalat en la nostra història local com un dels més destacats, ja que per unes hores, Tàrrega va ser, honoríficament, la capital de la província de Lleida, amb totes les autoritats civils i militars i també dels alcaldes de totes les poblacions caps de partits i de tots els dels pobles que formen la nostra comarca.

Moment de la benedicció de la Casa de Cultura, on també hi ha  el Museu i l'Arxiu de la ciutat

 

El Sr. Governador Civil descobreix la placa de la Casaon s’hi acull el Centre Comarcal de Cultura, el Museu i l’Arxiu

Al capvespre i en la encara no inaugurada Casa de Cultura, l’Institut d’Estudis Ilerdencs va celebrar una taula rodona, amb caràcter públic, en la qual es van exposar amples perspectives de cara a la futura actuació i labor en aquest centre, que pot contribuir i orientar extraordinàriament la vida cultural de la nostra ciutat i comarca. Van venir de la capital els membres de l’Institut,

secretari senyor Tarragó i vocals, senyors Nadal i Pita, a la seva valuosa i orientadora exposició, si van sumar els targarins senyors Castellà-Formiguera, Novell i Saurina, amb unes interessants recopilacions de temes i assumptes tan amplis, que treball intens i llarg queda a la flamant Casa de Cultura si els vol emprendre segons mereix.

El Sr. Segarra Malla, arxiver municipal explica a les autoritats el contingut d'antics farcells que conserva l'arxiu.

Després d’alguns actes oficials, es va arribar a la Casa-Museu, residència del centre Comarcal de Cultura, que va ser inaugurada oficialment, i recorreguda amb satisfacció  i aprovació, per les adequades perspectives d’una complerta adaptació per al que es destina tal senyorial edifici. Es va admirar amb sorpresa, no pas presumida, el valor de no pocs documents que figuren a l’arxiu municipal, ara molt més prop dels erudits i estudiosos. En una opinió comuna, es presumeix que el vell i nou casalot no tardarà gaire en resultar insuficient.

Després es van repartir algunes medalles:

Medalla d’or de la ciutat: Jaume Ramon Ripoll ex-alcalde de la ciutat-

Medalles de plata de la Província, donades per la Diputació: Entre molts altres, Agustí Durán i Sanpere, investigador i historiador. Alfonso Tarragó Pleyán, secretari general de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Medalles de bronze; Ramon Novell, promotor de la Mútua d’Assegurances de Tàrrega, Ramon Trepat, cap de la policia Municipal de Barcelona, Tomàs Briansó, president dels Amics de l’Arbre, entre altres. També es va concedir la Placa de la Província a l’Ateneu per la seva labor i expansió cultural, durant els seus cinquanta anys d’existència.

En mon de tots els afalagats, va agrair la distinció el senyor Novell. Finalment es va fer un dinar de germanor ofert per la Diputació Provincial.

 

 1970

 

 

Encara s'havia de demanar permisos per fer conferències

Febrer

 

 

 

Centre Comarcal de Cultura

El proper dijous, dia 12, a les 8:30 de la tarda en la Sala

del Museu, pronunciarà una Conferència amb col·loqui

En Josep-Lluis López i Pedrol

Advocat, publicista, Crític d’Art  i  Director de  l’Escola del centre de Belles Arts de Lleida, qui tractarà sobre el tema:

“L’Art de Vanguardia”

A la que tenim el gust d’invitar-vos.

 

Excursió al Monestir de Vallbona i Bellpuig

El diumenge vinent, dia 15, tindrà lloc aquesta excursió, en la que el Centre obsequiarà els seus amics participants amb el sorteig d’un objecte sorpresa.

La sortida serà a les 8 del mati de la Plaça Major. Les inscripcions poden fer-se a la Secretaria del Centre –Piques,1 segon, qualsevol dia de la setmana de 8’30 a 9’30 de la tarda.

 

Març

De nou, Grup Excursionista a Tàrrega

Amb una concorreguda i il·lusionada concurrència el passat diumenge, va tenir lloc a la Casa de Cultura de la nostra ciutat, una reunió que va tenir els seus fruits amb la creació d’un grup excursionista.

Feia ja temps que es van iniciar els contactes i s’anava tocant a persones que sentien una verdadera passió per l’excursionisme i el visquessin de prop. Es va arribar a una “taula rodona” en la qual es va dir quines eren les primeres gestions per realitzar i que van consistir amb unes visites i consultes personals als organismes de la Unió Excursionista Catalunya i Federació Catalana de Muntanyisme. Ja perfectament orientats de la forma de portar a cap la creació, només faltava la confirmació i el costat d’aquells incondicionals que havien assistit a aquella “taula rodona” i aquest, doncs, va ser l’objecte de la passada reunió.

També es va parlar de la designació de la Junta Rectora, de la qual, la presidència va ser acceptada per la coneguda srta. Carme Serra Castelló, d’un esperit i una capacitat de treball de tots conegut. La resta de la junta la formen una sèrie de jovent, amb una vitalitat i entrega per l’excursionisme, que promet un il·lusionat aflorament de tant bonica activitat a Tàrrega. Deixem la presentació dels membres de la junta, per un proper número, creiem que aquest assumpte correspon de ple a la srta. presidenta.

Es va procedir, acte seguit, a donar nom a la nova Secció del Centre de Cultura, i després de molts noms proposats entre els assistents, es va fer una última votació, guanyant per un ampli marge de vots el nom “O ara o mai”, proposat pels senyors Puiggené i Salas, que ja havien estat membres, en el seu dia, d’aquell primer grup d’Excursionisme, que amb aquest mateix nom s’havia format a la nostra ciutat.

Aquesta nova secció “O ara o mai”, ha representat doncs, el fraternal retrobament d’una generació que sent i estima l’excursionisme amb una altra generació que continua sentint i estimant l’excursionisme i que per allà els anys trenta, va donar a conèixer i va deixar molt alt el pavelló de l’excursionisme targarí per totes les muntanyes de Catalunya.

Els anirem informant de totes les activitats que anirà fent el Centre Comarcal de Cultura. De moment sols diem: Enhorabona a tots; ja tenim Grup Excursionista a Tàrrega. Benvinguts i llarga vida a “O ara o mai”

 

Cercles dels Dijous  - CONFERÈNCIA SOBRE VERDÚ  - Crònica de J M Castro -

A la sala de reunions del Centre Comarcal de Cultura va tenir lloc el passat dijous dia 26, l’anunciada conferència sobre Verdú, que va pronunciar amb un to d’amable companyonia i amb la sinceritat que el caracteritza el Sr. Ramon Boleda Cases, alcalde de veïna vil·la.

La conferència es va convertir amb una autèntica lliçó d’art i història i es va veure molt més realçada amb la projecció d’una nombrosa sèrie de boniques diapositives, deixades pel Reverent. Joan Camps, que anaven subratllant d’una manera precisa les paraules del conferenciant, donant a conèixer amb gran sensibilitat artística els racons i aspectes més interessants de l’estimada població de Verdú.

El públic assistent va fer algunes preguntes al conferenciant, que va respondre molt amablement, i va aprofitar l’ocasió per invitar cordialment a tots els targarins per visitar la població, activitat que va prometre organitzar el Centre Comarcal de Cultura. Tots els assistents van quedar molt satisfets  i van felicitar molt efusivament al Sr. Boleda i Mossèn Camps per la seva conferència.

Notícies del Centre Comarcal de Cultura – per J M Castro

La secció d’excursionisme s’està perfilant cada vegada més. Els membres de la Junta ja es reuneixen per encarregar-se cada ú de la Secció a la qual senten predilecció. De moment, comptarà amb les activitats d’escalada, espeleologia, marxa i esquí, esport aquest, que cada dia es va fent més popular entre el jovent dels dos sexes a la ciutat.

Ens agradaria que aquests joves que els diumenges i festius van per lliure a les pistes d’esquí, s’integressin aviat a la secció de l’esport blanc del “O ara o mai”

                                                                         

L’ONDARA ES MOU -  No ens referim al nostre aprenent de riu sinó al Grup d’Estudis que porta aquest nom i un dels primordials objectius que té és conèixer millor i per aquest camí, estimar més el que tenim més a prop, el més entranyablement nostre. I amb aquesta idea, van sortint els dissabtes per la tarda i deixar petjades pels camps i camins de la nostra comarca. Ja porten visitats “la torre dels Coloms”, antic castell prop de l’Ondara, el “castell de l’Ofegat”, i el passat dissabte “el pilar d’Almenara”. Aquest proper dissabte pensen anar prop els límits de l’Urgell.

 

PROPERA EXCURSIÓ – S’ha organitzat per demà diumenge, la tan esperada visita col·lectiva  al monestir de Vallbona de les Monges, passant de tornada per Bellpuig on es visitaran els seus monuments més coneguts. Desitgem que siguin molts els cotxes i amics que ens acompanyin en aquesta excursió del Centre de Cultura.

Comentari de l’excursió a Vallbona de les Monges i Bellpuig -  per J M Castro

Malgrat solapar-se amb altres i reunions, el nombre d’excursionistes va passar dels seixanta. A dos quarts de nou es va sortir de la plaça Major i després de fer una breu parada al port de Belltall per gaudir duna panoràmica de la Conca de Barberà, continuarem fins a Rocallaura, on amb la protecció dels murs del Balneari – feia més fresca que fred – vam esmorzar. Poc a poc vam seguir fins a Vallbona, que va aparèixer de sobte al doblar una corba de la carretera.

En arribar a la plaça i veient l’exterior del monestir, entrem a l’església per la magnífica porta romànica, on en el seu interior vam contemplar, el cimbori, sepultures reials, sepulcres i la deliciosa imatge de la Verge del Claustre, del segle XIV. A l’interior del Monestir, el guia ens va fer una detallada explicació, aclarint amablement totes les preguntes que se li feien. En acabar tot el recorregut pel claustre, sala capitular, cor, etc., els membres de la Junta del Centre, senyors Novell, Tous, Briansó, Anglí, Vall i qui escriu vam passar a la sala de visites de l’Hostatgeria per saludar a la Rda. Mare Abadessa, a qui se li va fer donació d’una peça procedent de Vallbona, que es custodiava al nostre museu, i que probablement pertanyia a alguna imatge del monestir. En aquesta visita s’hi van afegir altra gent de l’excursió, a tots els quals la Rda. Mare Abadessa els va saludar i obsequiar gentilment en nom de tota la comunitat.

Tornem cap a Bellpuig on parem a visitar el valuós claustre gòtic i altres dependències artístiques com el convent dels Pares Pauls, i seguir a l’església parroquial per visitar el sepulcre del compte Ramon Folch de Cardona, declarat monument nacional. Allí escoltem unes notes molt amablement llegides pel Sr. Briansó mentre anem admirant el valuosíssim sepulcre magníficament il·luminat.

Abans d’acabar l’excursió es va sortejar entre els assistents un obsequi-sorpresa que va afavorir a la Sra. Llort. A dos quarts de tres ja érem tots a Tàrrega. Agraïm a tots els simpatitzants que ens van acompanyar la seva presència i la seva generositat vers el Centre Comarcal de Cultura.

 

Abril

Impressions sobre la sortida a Montblanc i Santes Creus – Josep M Castro

Sortida com sempre des de la plaça Major, a les vuit del matí. Cotxes a ralentí i grupets de gent mirant al cel... cap núvol i bon temps. Molt bé. Comprovem llista: quasi una trentena. Molt bé. En marxa.

Sense adonar-nos-en arribem a Montblanc, passem per uns carrers interessantíssims en direcció al Museu Comarcal. Admiració i boques obertes. Un senyor, molt amable, es disposa acompanyar-nos. Admirem l’edifici. Noble i elegant. L’interior una meravella. Net, ordre, pulcritud, i cartels. Hi ha una sala amb tema Montblanc, que és canyella fina. A la porta del Museu un vigilant amb botons daurats i gorra de plat. Crec que en el museu de Montblanc hi ha molt per admirar i més per aprendre.

El mateix guia ens acompanya a l’església parroquial. Escalinates. Foto de grup. Façana barroca i l’interior gòtic, auster i elegant. Visita a altres esglésies, places i carrers amb tot el gust de l’antic. Ens acomiadem del bon senyor. Elogiem la seva amabilitat. Al cotxe altra vegada.

Santes Creus a la vista. Aparquem. Matrícules nacionals i estrangeres al 50%. Detinguda visita per la monumental església, claustre palau i jardins, amb documentades explicacions del guia i salsa de collita pròpia.

Són ja les dues i minuts, ens acostem a Valls. Destí: Masia de Valls. Objectiu: Calçotada. Aquesta Masia de Valls ens rep amb els braços oberts i els calçots preparats. Perícia. Salsa picant. Bon vi del camp amb porró. Dits de carboners. Molta pressa. Cambrer; més calçots.

Arriba el verídic menjar. Abundant. Bon humor. Cava. Agradable sobretaula.

Altra vegada en marxa, cap a Tarragona. Molt aviat veiem el mar. Molt a prop l’Arc de Barà. La pedra vella engroguia  de glòria amb el sol de tarda. Visita a la urbanització Sa Roca. Meravellosa. Altra volta als cotxes –ja és quasi fosc- i tots cap a Tàrrega. Nit suau. Hi ha lluna. A les rampes del Coll de Belltall, els núvols reposen, mentre l’aigua calenta del radiador bull. Última tirada. Ràpides impressions. Últims acomiadaments. Bona nit.

PARLA EL MUSEU – Escrit resumit –

Benvolgut lector, des de la Inauguració no t’havíem tornat a parlar. Si has vingut per les nostres instal·lacions i has assistit en alguns actes que hem fet, no cal que t’expliquem res. Si no et preguem que visitis les nostres dependències sense retardar-ho més i veuràs que no hem perdut el temps. Ja tenim Museu de veritat. No està acabat però si disposat a rebre’t per què vegis l’esforç que hem fet uns quants per fer el somni  que consideràvem irrealitzable mig any endarrere.

Gràcies a les autoritats i al sacrifici constant i abnegat dels membres de la Junta, les aportacions generoses dels amics del Museu, les nostres existències han augmentat considerablement. Malgrat ja comencem a notar la falta d’espai, la falta de vitrines adequades, la falta de temps i diners – en aquestes altures sols rebem promeses- Tampoc hi ha cap Mecenes generós.

Malgrat tot això el Museu és una realitat. Ell és Tàrrega i la seva Comarca. Ell es la viva història de la terra lleidatana. Si l’ajuda no ve de dalt, l’haurem de buscar en un petit racó de casa nostra. Si aquest milionari no existeix, que cada un de nosaltres es converteixi en un petit mecenes esplèndid i desinteressat. Un home sol és poca cosa. Un poble sencer unit pot fer meravelles.

Així doncs, com Tàrrega no pot repetir el miracle de Sant Eloi? Com, podent, va a tolerar que es quedi sense dignificar el Museu que els ha de representar?

Amic lector, abans no t’ho demanin, avença’t tu i ofereix al Museu la teva ajuda generosa, moral i material;¸gran o petita. És necessària. No ho dubtis. Tu mateix t’ho agrairàs.

 

Maig

Anuncis del Centre

La Casa de Cultura i Biblioteca Pública de la Caixa de Pensions per la Vellesa i d’Estalvis, es complau en invitar a Vostè al acte commemoratiu de la Festa del llibre Espanyol, que tindrà lloc, Si Déu vol, el proper diumenge, dia 31 a les 12’30 del matí a la Sala d’Actes de la Biblioteca.

Durant l’acte, el conegut escriptor. Sr. Osvald Cardona, dissertarà sobre el tema

PRESÈNCIA I ABSÈNCIA DE JOSEP CARNER

Tàrrega, maig 1970

 

CENTRE COMARCAL DE CULTURA

Avui dissabte a dos quarts d’onze de la nit, el geòleg targarí Sr. Josep Trilla Arrufat, parlarà sobre el tema

“EL CICLE DE L’AIGUA: Aigües superficials”

 

EXCURSIÓ A SANTA COLOMA DE QUERALT

El proper diumenge dia 7 de juny

Sortida a dos quarts de vuit del matí, des de la Plaça Major.

 

EL CENTRE COMARCAL DE CULTURA

Es complau amb invitar a la SESSIÓ DE CINEMATOGRAFIA amb la projecció de la interessant pel·lícula

VIAJE POR AFRICA CENTRO – ORIENTAL

(Uganda, Kenya, Tanzània)

En color, sonoritzada i amb comentaris de l’autor

El Doctor Sr Lluis Tuca Alsina

Sala d’Exposicions de la Mutua de Assegurances Tàrrega

Entitat que patrocina l’acte

A les 11 del matí del diumenge, 31 de maig de 1970

 

Juny

 Activitats del Centre Comarcal de Cultura (text resumit i traduït en català)

El dia 30 de maig dins del cicle de xerrades i conferències, que es venen celebrant amb bastanta continuïtat, va tenir lloc una sessió , a càrrec del geòleg targarí Josep Trilla Arrufat amb el tema El Cicle de l’Aigua: Aigües superficials.

Es va iniciar amb unes paraules de presentació del Sr. Josep Saurina Perelló. Després d’una clara i interessant exposició del tema seguit amb gran interès per part del nombrós públic assistent, va tenir lloc un animat col·loqui sobre la possibilitat de donar llum a les aigües subterrànies del riu Ondara que travessa la nostra ciutat, del qual, podria ésser s’obtinguessin resultats molt sorprenents en la perforació del seva llera, ara quasi seca.

 

El diumenge dia 1, pel matí, a la Sala d’Exposicions de la Mútua, el Centre Comarcal de Cultura va organitzar una important sessió cinematogràfica a càrrec del Dr. Lluis Tuca Alsina, de Manresa, es va presentar una bonica i interessant pel·lícula titulada  Viatge per l’Africa Centro-Oriental, (Uganda, Kenya, Tanzània), rodada totalment en color, sonoritzada i amb comentaris del seu autor referents a la fauna i flora d’aquelles regions africanes. La presentació va anar a càrrec del Sr. Antonio Bonastre Sanou. En acabar el Sr. Tuca Alsina fou felicitat pels assistents, per l’èxit obtingut.

 

S’ha de senyalar també dintre de totes aquestes activitats de magnífica i gran labor que ve desenrotllant el Grup Rescat, dirigit pel director del Museu Local, Sr. Joan Tous Sanabra, i que el formen uns quants grups de joves, els quals fan la tasca de l’ordenació i classificació del museu targarí, així com feines arqueològiques en diferents punts de la comarca. Últimament s’han rebut visites del Centre Excursionista de Terrassa, dirigit pel Sr. Pineda i també membres de les AMPES, tots els quals van fer una detinguda visita al museu i arxiu municipal, on hi ha varies peces de gran valor històric i artístic.

 

Juliol

 

Aprovació oficial de la nova secció de Muntanya del Centre Comarcal de Cultura

El passat dia 18 de juny va tenir lloc per fi, l’aprovació oficial per part de la Federació Catalana de Muntanyisme, de la nova secció de Muntanya del nostre Centre.

Tenir una entitat dedicada a encaminar a bon terme totes les afeccions a la muntanya, creiem que és la notícia a tots els que per un motiu o altre s’hi ha sentit lligats.

 

Agost

 

Creació de cèdules per la necessitat d’ajuda econòmica

Si volem que el Centre sigui un organisme viu, necessita alimentar-se, doncs per altra part el seu creixement és fàcil de veure. La gelosia dels dirigents els ha conduït a la creació d’unes Cèdules de Corporació de mil pessetes, que es poden adquirir d’una sola vegada si es vol, però per una millor comoditat estan dotades de cupons que es poden adquirir al gust i mesura de cada ú.

Hi ha cupons de 25 ptes., de 50 i de 100. És satisfactori dir-vos que ja han sigut subscrites algunes de tots els preus. És cert que va ser anunciat amb tota autoritat la concessió i el costat econòmic per fins culturals. Cal esperar que alguna cosa caurà al centre Comarcal de Cultura, però hi ha atencions urgents que no poden esperar com són el cicle de conferències de tardor i el donar al Museu, Arxiu i Biblioteca una estructura atractiva i eficient.

En aquesta línia es situa la recent  conferència del Sr. Agustí Durán i Sampere, que va estudiar sobre el terreny la forma de sobresortir en tot el seu valor les peces selectíssimes existents.

El Centre és una institució en marxa. Adquiriu una Cèdula, per favor, qui llegeixi aquest escrit.

 

Octubre

 

Cap el primer any d’actuació del Centre Comarcal de Cultura

El temps vola i ens atansem a la data en la qual es complirà el primer any de la inauguració d’aquest Centre a l’immoble que el nostre Ajuntament va adquirir solament per aquest fi.

Sense cap vanitat, però també sense cap falsa modèstia, creiem que s’ha fet bastant camí durant aquests mesos.

D’aquí fins la data commemorativa -14 de desembre- segur que a més del que fins ara s’ha fet, es puguin celebrar importants conferències, animats col·loquis, fructíferes excursions; serà anunciat en el seu dia.

Una de les formes commemoratives sembla que serà l’organització d’una sèrie d’exposicions monogràfiques, que per les quals, serà sol·licitada la cooperació de tothom que senti la utilitat de treure a la llum, per què siguin coneguts, gran quantitat d’objectes que resten tancats en moltes cases, i potser no recordats en golfes, armaris i llocs foscos.

Entre altres coses molt diverses es desitja que figurin els següents sectors:

Documenta antics, estampes, Goigs, llibres

Indumentària: vestuari

Ferros artístics, panys, claus

Vidres i porcellanes

Mobles

Monedes i medalles; rellotges i joies

Útils domèstics i del camp

No es tracta de que les persones que tinguin quelcom de l’enunciat, es desfacin del que guarden, el que pretenem és oferir el que ens deixin al públic per la seva curiositat en general i donar ocasió a que s’apreciï i catalogar-ho de quan va estar en mans dels nostres avantpassats. Potser que ja no es facin servir, però no per això deixen de constituir una llavor de l’actual.

Qui tingui i encara conservi objectes d’aquestes característiques, els preguem comencin a preparar-los i passin nota al Centre. Amb una mica de bona voluntat, segur que surten peces molt curioses, dignes d’atenció i estudi.

 

Excursió a Cervera

Aprofitant l’estància a Cervera del Sr. Agustí Duran i Sampere, aquest Centre iniciarà el cicle de tardor d’excursions matinals amb la visita a la ciutat germana, que amb els seus vestigis històrics i monumentals, agafen un alt valor i que són desconeguts, malgrat la proximitat, per bona part dels targarins.

Una visita a Cervera, de la mà del senyor Duran, no sols ens ofereix la garantia de la mes imminent erudició , si no un alt grau de simpatia, ja que l’il·lustre arqueòleg acostuma  adornar el seu relat amb meravelloses anècdotes, que fan la delícia del profà i l’estudiós.

A més del Museu Duran, figura entre els llocs de visita, la Universitat, el Museu del Blat, l’ermita de Sant Pere i el barri antic de la Barbacana.

L’expedició sortirà des de la plaça Major a les 9 menys quart. S’esmorzarà a la Curullada. L’arribada a Cervera és prevista sobre les 10 del matí. Si queda temps visitarem Granyena de Cervera.

 

Parla el Museu – Escrit de Joan tous Sanabra, resumit i traduït al català

TALLADELL... ARSENAL DE SORPRESES

Tàrrega estima i vol a la seva comarca. Cada un dels poblets és considerat com un germà, al qui se li desitja felicitat, prosperitat i riquesa. A tots els hi dec tant... Voldria fer un estudi detallat i profund de la seva història, arqueologia, llegendes, riqueses, necessitats... però falta temps i competència.

Avui toca el Talladell. Pel nostre Centre un arsenal de sorpreses. Les seves canteres poden omplir les nostres vitrines de fòssils i la riquesa dels seus jaciments és de primer ordre. També es podria dir el mateix de la Mora.

Recordo l’amabilitat del Sr. Ramon Cos, dit també per tothom el Manel de la Mora, molts anys alcalde del poble. Com a propietari del poble, ens recorda el topònim El Comalleret. Recordo també la col·laboració de la família Balcells, que tant ens va ajudar des de la seva residència coneguda pel Molí de Fonolleres.

Tornant al Talladell, s’ha de destacar el respecte que allí senten per tot el que té un valor espiritual o cultural. Gràcies això ha sigut possible salvar el sepulcre gòtic que es conserva en dipòsit al vestíbul del Museu. A la Biblioteca guardem llibres provinents de la família Gasol, refugi en altres temps de personalitats polítiques i religioses.

En el capítol de mèrits no es pot oblidar les atencions del Sr. Lluis Castelló i de la seva mare Sra. Ramona Gilabert que viuen a la masia tocant a l’ermita de Nostra Senyora de la Llet, gràcies a la qual va ser possible localitzar una necròpolis.

Actualment és d’agrair l’interès demostrat pel Grup Rescat, organitzat pel mestre Sr. Mayoral i dirigit pel Reverent Ramon Florensa. Però avui vull destacar a dos dels grups picapedrers que treuen pedra dels jaciments terciaris. Però un és completament negat per la ciència. No així els altres, que tant aviat surt un fòssil, amb molta cura tracten de salvar-lo. Comencem pels germans Bujeda, ja que amb els altres encara no he pogut agafar contacte directe. El cas dels cinc germans Bujeda, artistes en l’extracció de blocs de pedra. Saben l’ofici i entenen com ningú l’art de l’extracció lícita de les nostres pedreres. El que haig d’agrair és la seva aportació a la ciència, doncs salven algun exemplar i desinteressadament el donen al Museu. Sàpiguen doncs els nostres veïns del Talladell que la seva col·laboració i aportació a la riquesa cultural històrica no passa desapercebuda, tenen l’agraïment del Patronat i de la Junta d’Amics del Museu i del Centre Comarcal de Cultura.

 

Sortida a Cervera per Josep M Castro Llorens.

Primera sortida de tardor de l’any 1970. Agradable novetat de contractar el servei d’un autocar que permet l’assistència de última hora o que no han anunciat la seva presència amb antelació suficient, per poder donar-los-hi un lloc en vehicles particulars.

A la Curullada es va fer una parada per visitar les ruïnes del seu castell feudal i a la vegada esmorzar.

 

A Cervera, a la porta de la venerable Universitat ens esperava el nostre gran amic del Centre de Cultura Sr. Duran i Sanpere i amb tant digne cicerone, vàrem visitar l'històric edifici.

 

Dins ja del Museu-Arxiu, Duran i Sanpere, l'il·lustre professor,ens explicà interessantíssims detalls.

 

A la Curullada fem una visita a les ruïnes del seu castell feudal admirant el gran panorama que es divisa i aprofitant per esmorzar. Seguim a Cervera on a la Universitat ens espera el senyor Duran i Sampere que ens comença a ensenyar el recinte de la Universitat, el Museu del Blat i l’Institut Tècnic que ocupa part de l’edifici. A la sortida ens dirigim a la Capella de Sant Pere el Gros, romànica de planta circular i que a prop es troba un jaciment arqueològic del temps dels ibers, actualment explorat per un grup de joves de la localitat.

Visitem molt detalladament la Casa de la Misericòrdia, joia de l’art de l’orfebreria –hi ha la Creu-Reliquiari de Sant Nicolau, i a l’edifici l’habitació que va ocupar Jaume Balmes.

A la sortida anem al Museu-Arxiu que porta el nom de l’il•lustre professor, que va ser el seu fundador, i ara per sort, el nostre acompanyant, el senyor Duran i Sampere que ens va il•lustrar amb interessantíssims detalls sobre la història cerverina, també ens va cridar l’atenció per algunes peces de caràcter històric i arqueològic.

A la sortida li vam agrair la seva amabilitat vers nosaltres.

És el moment també d’agrair als nostres amics i simpatitzants la seva assistència i el seu recolzament moral i material que ens omple de satisfacció. Com un petit reconeixement a aquesta ajuda la Junta de la Casa de Cultura fa el simpàtic sorteig d’un petit obsequi. Aquesta vegada va ser pel petit Ramon Cortada, acompanyant des de les primeres excursions.

 

Novembre

 

Participació targarina a la XII Assembles d’Estudiosos a Balaguer

El passat dissabte i diumenge de la passada setmana es va celebrar a Balaguer la reunió anyal d’Estudiosos, on es reuniren bon nombre de personalitats de les Ciències i de les Lletres, del nostre país.

La representació targarina fou nombrosa i selecta, participant en les comunicacions el nostre compatrici senyor Ramon Novell Andreu, qui presentà una comunicació sobre “Toponímia Targarina”, treball que formarà part, junt amb els altres, en el llibre que s’editarà amb motiu de l’esmenat acte.

Els altres membres representants del Centre Comarcal d’Estudis, intervingueren en les sessions de treball.

Durant la sessió matinal del diumenge, es repetí constantment, donant testimoni una vegada més, i sota el reconeixement de les figures més significatives de Catalunya, de la importància de la nostra ciutat en el passat i en el present, essent un afita preponderant en aquest cercle de ciutats històriques de la nostra regió, com són Solsona, Cervera, Balaguer, Lleida i la nostra Tàrrega.

De la veu del President de la Diputació, Sr. Razquin, meresqué nostra ciutat l’aval d’aquest elogi i el reconeixement de les nostres inquietuds i de la nostra incansable tasca.

A la fi de l’Assemblea es demanà que la XIV, a celebrar el proper any 1972, tingués per marc la nostra ciutat,  podem gairebé assegurar l’acceptació de la proposta pels organitzadors de les Assemblees. També fou llegida la substanciosa comunicació del nostre col•laborador senyor Ramon Boleda –que no pogué assistir- , sobre  el “Llibre d’estimes de Verdú”.

 

Diverses notícies. - Anunci de l’excursió a Agramunt, Donzell i el castell de Montclar

Prosseguint el cicle d’excursions que està fent el Centre, s’anuncia per demà una visita a Agramunt, Donzell i el Castell de Montclar, essent prevista la sortida a les 9 del matí des de la plaça Major. Poden assistir les persones que vulguin, ja sigui en cotxes particulars o amb l’autocar que el Centre posa a disposició dels seus amics i participants en aquestes excursions, als quals se’ls prega que facin la seva corresponent inscripció.

També és prevista per al pròxim dia 6 de desembre una excursió a Terrassa, que durarà tot el dia. Aquesta excursió es fa per tornar la visita que ens van fer ells al nostre Centre amb un grup d’amics d’aquella ciutat.

Com ja es va anunciar oportunament, la conferència del Dr. Maluquer de Motes que es tenia de celebrar ahir per la tarda, ha tingut de ser aplaçada per compromisos sorgits a última hora, i que afecten a l’activitat de l’il•lustre conferenciant.

 

Primer any del Centre Comarcal de Cultura. –Crida a apartar objectes-

El 14 de desembre vinent es compleix el primer any d’actuació del centre Comarcal de Cultura, al qual estan vinculats el Museu-Arxiu-Biblioteca. Es preparen actes commemoratius, en un dels quals serà fet el recompte que esperem resulti afirmatiu i favorable, de les activitats d’aquest període inicial.

Una de les celebracions programades es la de posar en marxa el cicle d’Exposicions monogràfiques, a les quals fèiem referència en una informació anterior. Hi ha el propòsit que la primera, a inaugurar el diumenge, dia 13, sigui dedicada a documents antics, estampes, gravats i goigs.

Totes les persones animades a l’esperit de col•laborar, posseïdores de documents antics, tant si són impresos com manuscrits, són pregades a posar-los a disposició del centre, el qual lliurarà resguard de tot allò que li sigui facilitat. Igual cosa diem amb referència a estampes i gravats i goigs. Tot allò que es rebi serà puntualment retornat, si els interessats ho desitgen, després de l’exhibició, que durarà des de ‘esmentat dia al 20del mateix mes.

Continuarem donant notícies sobre la commemoració, amb l’esperança que resultarà un èxit.

 

El Museu us crida per Joan Tous – resumit –

LES BRASES ENCARA CREMEN.-  Amics de la cultura, cantaires de cabells blancs, de Tàrrega i de la rodalia, els que encara vetlleu per què no s’apagui del tot la flama de les nostres coses sagrades: escolteu-me, si us plau.

Hi hagué una època d’or en la nostra història en la que tot cremava, i cremaven més les teies de l’art i de la ciència. Era quan Tàrrega encara cantava, i reia i lluitava. Quan el jovent s’escapava de casa a mig sopar, corre-cuita, als assaigs de la seva coral o del seu orfeó. Els vells rondinaven, però ho consentien de bon grat el que fessin tard, i amagaven la clau prop de la gatera.

Sense oblidar que a l’entorn de Tàrrega també cantaven, i molt bé per cert, els de Verdú, Anglesola, Vilagrassa, Talladell o Claravalls, omple l’esperit de satisfacció recordar com, a Tàrrega només, hi havia les següents unitats d’amics de la cançó:

Orfeó NOVA TÀRREGA
Cors Clavé: “La Lira Tarraguense” i “El Alba Tarreguense”
Escolania Parroquial
Escola Cantorum i
Altres entitats que desconec d’un temps en què acabava d’arribar a la ciutat. Sorprenia al foraster la potència musical d’una vila que no arribava als set mil habitants. Doncs a més a més, hi havia una Banda Municipal ben nodrida i una Cobla per les sardanes. Fins hi havia certa competència entre els mestres que l’ensenyaven. Tot era possible, perquè llavors el jovent sabia cantar, esbargir-de alegrement i podia lluitar amb la noblesa de les coses de l’esperit.

La rivalitat era forta. Els uns d’un cor, no es podien veure amb els de l’altre. La pugna per veure qui era el que millor cantava, qui era el que arribava primer a la plaça de l’Ajuntament per a encetar les caramelles, no es pot pas explicar del tot. Àdhuc avui, malgrat els anys transcorreguts, no intenteu tractar de posar-los d’acord. No hi ha res a fer.

Recordar els noms d’un mestre Güell, d’un Orobitg, d’un Llobet, de Mossèn Serret, d’en Vidal, del mestre Clúa; d’uns presidents incansables dels que fóra justícia fer-ne l’historial, a un se li omple el cor de joia i agraïment. El diumenge , al matí, uns quants cantaires supervivents, es reuniren a la Sala de conferències del Museu. Escoltar les seves dèries, veure’ls encara frisosos de tornar-hi, amb ganes de cantar..., i com davant la senyera se’ls enrogien els ulls i l’abraçaven amb el cor...no hi ha qui ho pugui explicar. Hom veia com davall de les cendres encara cremaven les brases.

Tot això passava, amics, al Museu de Tàrrega. El Museu, cantaires, des d’ara és la vostra llar. Aquí, si algun dia és possible, trobareu sempre enceses les brases d’aquell foc inapagable i els penons alçats a punt de tornar-hi. El Museu us espera a tots, cantaires i amics de la cultura. Perquè en la Nostra Casa Comarcal de la Cultura hi cap tot aquell que hi vulgui ser col•laborador a l’esforç espiritual de l’essència de la ciutat.

 

Excursió a Agramunt, Donzell i Montclar  - per Josep M Castro 

Per segona vegada aquesta temporada, el Centre Comarcal de Cultura, va convocar als seus amics i simpatitzants, realitzar una visita cultural a interessants poblacions dels nostres entorns.

Encara que el temps no era gens bo, no hi va haver problema per sortir, donant-se la circumstància de que aquesta vegada el nombre d’excursionistes (passava dels setanta) va ser superior al de la passada excursió.

Quinze cotxes particulars i l’autocar que hi posa el Centre, complert, van iniciar la marxa a les nou del matí en direcció Claravalls. Poble de l’entranyable amic Pep Vall, que va fer a la perfecció d’amfitrió i cicerone guiant-nos a tots pels llocs més interessants, com van ser les restes de l’antic castell i l’ermita de la creu de terme.

La baixa temperatura no va ser obstacle perquè els excursionistes veiessin amb interès i ordre els petits carrers del lloc (amb tant d’ordre, que una senyora va sortir a la porta de casa seva, preguntant si es feia alguna processó).

El Centre Comarcal de Cultura, en la seva visita a Agramunt.

 

Tot seguit vam anar a Agramunt, allí vam poder observar l’esplèndida església parroquial de Santa maria amb la no menys esplèndida portalada romànica del segle XII. El mossèn va acompanyar el grup per l’interior del temple donant a conèixer interessants detalls del mateix. Seguint pels carrers del barri antic vam arribar a l’explanada del castell, on s’hi aixeca el casalot de “cal Buramí” de principis del segle XIX. Aquest recorregut el vam poder seguir gràcies a un tríptic que ens facilità el senyor Cots, amic d’Agramunt del nostre Centre.

Sortida de l'església per una porta lateral d'estil romànic.

 

Sortint d’Agramunt arribem al poble de La Donzell, d’un traçat molt interessant. Ja al migdia arribem a l’imponent castell rústic dels Barons de Montclar on ens hi esperava el masover, cuidador del mateix, que ens acompanyà molt amablement per totes les dependències explicant les parts mes interessants de la construcció.

El cel ja s’havia aclarit i podíem veure unes vistes impressionants del Montsec i la plana ondulada de la Noguera, un verdader regal per la vista, la càmera i els prismàtics. Després de fer detingudament tot el recorregut per les estàncies mirant el bon gust del mobiliari i decoració de les sales ens vam acomiadar del castell de Montclar, fent abans el tradicional sorteig de l’obsequi que entre els nostres amics acompanyants, la sort va ser pel senyor Francesc Segarra Pijuan i l’obsequi sorpresa – donatiu simpàtic de Claravalls -  al senyor Josep Mayench, als quals tots vam felicitar.

Balanç doncs molt positiu d’aquesta nova sortida del centre Comarcal de Cultura, amb la sorpresa agradable i esperançadora de veure cares noves – inclòs alguns amics de Cervera – que omplen d’un cordial agraïment als organitzadors d’aquestes visites culturals.

 

Dos anuncis:

CENTRE COMARCAL DE CULTURA

Dia 3 de desembre
Iniciació del cicle “Cercle dels dijous” obertura que anirà a càrrec del President del Centre

SR. RAMON NOVELL ANDREU
que presentarà el tema
“TÀRREGA I ELS SEUS NOMS DE LLOC”

 

Excursió a Terrassa –Sant Llorenç de Munt

Serà el proper dia 6 de desembre amb una visita a l’església de Sant Pere, Museu Biosca i Tèxtil. S’esmorzarà en un restaurant de la Carretera de Sant Llorenç essent el preu del dinar 175 ptes. Les inscripcions es poden fer a la Secretaria del centre o bé als telèfons 31 07 15  -  31 02 75

 

Desembre

 

CENTRE COMARCAL DE CULTURA

MUSEU - ARXIU - BIBLIOTECA

Diumenge dia 13 Festa del I Aniversari

 

ACTES

A les 10:00 del matí – Santa Missa a l’església Parroquial

A les 11:00 – Inauguració de l’Exposició de...

 

DOCUMENTS, ESTAMPES I GOIGS

A les 11:30 -  SESSIÓ PÚBLICA en la qual s’exposaran les activitats, plans i projectes.

A les 13:00 –

 

CONCERT DE GUITARRA CLÀSSICA

 A càrrec del jove concertista

JOSEP MARIA PEROY PÉREZ

Amb obres de Napoleó Coste, Francesc Tàrrega i Hèctor Villalobos.

Actes, els quals, tenim el gust d’invitar-los.

 

Primer aniversari de la fundació del Centre Comarcal de Cultura 

Donada la importància del text, es còpia íntegrament, encara que traduït al català.

El passat diumenge el Centre Comarcal de Cultura va celebrar el seu primer aniversari, organitzant diferents actes que es van desenrotllar durant tot el matí.

En l’habitual missa de les deu del matí, van assistir els directius i amics del Centre, després de la qual i sota la Presidència del Sr. Alcalde es va inaugurar l’exposició de “Documents, Estampes i Goigs”, instal·lada a les Sales del Museu. Tot seguit es va començar l’assemblea, presidida, també, per la nostra primera autoritat, acompanyant-lo també membres de la Junta Rectora del Centre, situant en lloc preferent als senyors que formen el Patronat de dita Institució.

L’acte es va iniciar amb la lectura per part del Secretari, Sr. Josep Saurina Perelló, de l’acta constitucional, que a més a més, hi figura una memòria explicativa dels motius que van induir a la fundació del Centre i Bases per les que es regeix. Va seguir la lectura de la memòria de les activitats desenrotllades durant l’any.

El senyor Manel Casanelles Roura, Administrador del Centre, va donar compte de l’estat econòmic de l’entitat, fent menció a les aportacions que en concepte d’obres havia fet l’Ajuntament, així com les que en forma de Cèl·lules de Col·laborador ha anat rebe.

El Sr. Saurina Perelló llegeix la memòria d'activitats del Centre Comarcal de Cultura. Presideix l'acte, la Junta Rectora i Patronat de la Institució.

Es va donar compte d’una ampliació de Seccions, encaminades a la coordinació de les activitats culturals amb la participació dels col·laboradors que vulguin inscriure’s en els grups de treball i el referent a les relacions al localitats de la Comarca i altres Centres Culturals.

El senyor Pere Roig Escribà, Secretari Adjunt del Centre i titular del Grup Excursionista “O ara o mai”, va informar de les activitats que està portant el Grup.

El senyor Josep Maria Segarra Malla, Vicepresident del Centre i Arxiver Municipal, va fer un breu resum de la importància dels documents que guarda el nostre Arxiu Municipal, de les constants visites d’estudiosos i estrangers.

El senyor Joan Tous Sanabra, va exterioritzar la forta emoció d’haver pogut aconseguir per la nostra ciutat unes dependències dignes pel nostre Museu.

Després d’algunes intervencions, el senyor Josep Vall Roca, exposà els plans i projectes del Centre, per desenrotllar en un futur.

El senyor Ramon Novell Andreu, President Executiu de la Casa de Cultura, va resumir els parlaments, donant importància a l’obra realitzada, agraint al Sr. Alcalde el gran interès que havia posat en aquesta obra.

Tot seguit es va procedir a l’entrega de credencials als membres del Patronat, essent obsequiades les senyores: Magda felip de Robinat, Teresa Felip de Trepat i Josefina Traveset de Gasol amb iguals rams de flors.

L'Alcalde, Sr. Robinat, fent donació de credencials als membres del Patronat i Junta Rectora.

El Sr. Alcalde, Delfí Robinat Elías, va tancar l’acte, manifestant la seva satisfacció per tot el que s’havia aconseguit i que esperava molt d’aquesta Institució, va ressaltar que l’Ajuntament havia instituït el Premi de Pintura Ciutat de Tàrrega, del qual la primera convocatòria se celebrarà el proper mes de maig, entrant l’obra premiada a formar part de la col·lecció del Museu.

Tots els parlaments foren molt aplaudits, tancant una forta ovació a les paraules del   Sr Alcalde. 

Va finalitzar l’acte amb un recital de guitarra a càrrec del jove Josep Maria Peroy Pérez que va interpretar obres de Coste, anònim, Villalobos i Tàrrega. En aquest recital hi va assistir molt jovent que va aplaudir amb molt d’entusiasme la magnífica interpretació.

Com a fi de Festa, es va celebrar un dinar de germanor, en el que podem ressaltar una representació de la ciutat de Cervera, de Lleida capital i de la Comarca, representada per l’Alcalde de Verdú, senyor Ramon Boleda, membre del Centre i col·laborador d’aquest diari.

1971

 

El Centre es consolida amb diferents actes

 

Febrer

 

Primer Concurs Provincial de Pintura de Tàrrega - Text molt resumit i traduït al català.-

L’Ajuntament de la ciutat de Tàrrega, reconeixent en el fet pictòric, un dels valors de formació cultural més eficaços i desitjant al mateix temps estimular la creació artística i la divulgació i exaltació de les belleses naturals del nostre àmbit, convoca el Primer Concurs Provincial de Pintura CIUTAT DE TÀRREGA.

Dins les 18 bases per poder concursar, destaquem;

La segona.- Primer Premi de 25000 ptes. i Medalla de Plata.

La quinzena.- Amb les obres presentades i admeses, s’organitzarà una exposició  a la Sala de la Mútua Tàrrega.

 

Col·loqui i Tertúlies del Dijous – per Josep Maria Castro –

El passat dijous, dia 4, va tenir lloc al centre un interessantíssim col·loqui dintre del cercle de Tertúlies dels Dijous.

El tema “La dona actual i la seva promoció” va despertar molt interès tant pel que fa a la joventut com per les persones de la “segona joventut” que omplien tota la sala.

Va actuar com a presentador i moderador el conegut vicari mossèn Emili Torné, que va presentar la problemàtica de la promoció femenina d’una manera clara i comprensible per a tots, sobretot fent per en les autoritzades opinions de les màximes figures actuals. No sols es basà en un tipus de corrent determinat, sabent que en aquest camp es contraposen enèrgicament els partidaris del pro i del contra, sinó que avaluava els diferents punts a la llum de les diverses postures judicials.

Això va donar motiu a que el col·loqui es veiés de seguida ben animat, i fossin seguits amb molt interès els diferents arguments que lluny de ressaltar els possibles aspectes negatius es van fondre en un amable diàleg de caràcter netament comprensiu i constructiu.

Donat l’extensió del tema i la limitació de temps, es va deixar per un pròxim col·loqui la segona part, que farà referència a la situació i promoció de la dona a les nostres comarques, tema que no dubtem de la seva importància.

El tema col·loqui d’aquesta setmana ha sigut “Prat de la Riba i el seu temps”. Tema del qual informarem en el pròxim número.

 

Abril

 

Conferència de l’Excm. Sr. Baró d’Esponellà, del Consejo Local del Movimiento

Aquesta, fou exposada pel secretari del Consejo Local del Movimiento, José Saurina

Dins del cicle d’estudis organitzat pel Centre Comarcal de Cultura, que actualment està en curs, va ocupar la tribuna de l’entitat el senyor Epifani de Fortuny, Baró d’Esponellà.

Unes paraules de presentació del president del centre, senyor Novell, varen situar l’auditori amb relació amb el conferenciant, qui no podia sentir-se foraster a casa nostra quan l’Arxiu custodiat en el mateix edifici era possible llegir documents subscrits per un avantpassat exactament homònim, a més que el propi Sr. Baró gairebé adolescent aleshores havia col·laborat en una aspiració del país que les circumstàncies adverses varen fer irrealitzable.

El conferenciant va començar adduint el testimoni de Polibi per a puntualitzar el què eren les vil·les romanes i va entrar tot seguit en el seu tema que era el de “Les recerques arqueològiques de can Santromà de Tiana”.

Després d’introduir-nos en l’ambient aristocràtic de la torre de la seva propietat, poblada d’obres d’art, mitjançant la projecció de claríssimes diapositives, va narrar la circumstància d’unes obres que van posar al descobert clars indicis d’una gran estança del temps de la i niciada  tasca amb el seu propi fill, de les troballes es feien més i més apassionants.

Els objectes que apareixien incitaven l’interès dels iniciats i al cap d’un temps resultava creat un nucli de joves estudiosos atrets per l’expectació creixent de les descobertes, i així s’ha donat el cas exemplar de nois i noies que omplen les hores disponibles del dissabte i del diumenge per a excavar, ampliant i confirmant de forma viscuda els coneixements de la respectiva.

El Sr. Epifani de Fortuny, en un moment de la seva intere sant dissertació.

 

Llurs afanys es veuen compensats per l’emoció de cada peça que surt a llum, per l’intercanvi d’idees en els cursos que donen “in situ” personalitats especialitzades, i pel títol final que els declara aptes i arrodoneix el de la pròpia carrera. Per la pantalla varen desfilar en els colors originals transparents i vivíssims, vasos, relleus, monedes, escultures, terra-cuites i pintures, il·lustrant la paraula eloqüent i sempre entenedora de l’orador.

Els oients es varen sentir captivats per la simpatia personal del Sr. Baró i per l’amenitat expositiva, esclatant en acabar un ovació que equivalia a un afectuós “a reveure!”

Un aspecte del públic congregat a la Casa de Cultura, que seguí amb interès la conferència i projeccions d'aquesta interessant dissertació.

 

 

Maig

 

Continua la intensa activitat d’aquest Centre. A l’exposició de la jove pintora Pujol-Avellana,que es clausurarà demà, -  ha estat un toc de clarí de la nova sensibilitat artística- ,i a la conferència que hagué de donar abans d’ahir la rellevant personalitat del senyor Pita Mercè, seguirà la visita col·lectiva a les excavacions de can Sentromà, de Tiana, prevista per al dia 6.

Moment de la inauguració de l'exposició Pujol Avellana, a la Casa de Cultura, pel Batlle, Sr. Robinat, el qual veiem junt a l'artista expositora, i la Delegada de Cultura, Srta. Andreu.

 

 

Mentrestant el dia 5, al vespre, serà oberta una nova exposició; aquesta vegada a càrrec del pintor Enric Trapero Sitja, constituïda per figures, paisatges, flors i bodegons.

El senyor Trapero arriba a nosaltres sota els millors auspicis, després d’una llarga trajectòria d’activitats, entre les quals sobresurt sempre la seva vocació pictòrica a la qual es dedica ara plenament.

Ens serà agradós de comunicar en edicions venidores dades concretes de l’agitat “currículum vitae” d’aquest artista que esperem convenci el nostre públic i se n’endugui d’ací un èxit ben guanyat.

Retrat, del pintor Enric Trapero, que exposarà el dia 5, a la Casa de Cultura.

 

 

juny

 

CENTRE COMARCAL DE CULTURA

Carrer de les Piques, 1

 

Dijous vinent, dia 17, a les vuit del vespre:

CLAUSURA DEL CICLE DE CONFERÈNCIES;

amb la del distingit advocat i patrici

ANTONI      BERGÓS     MASSÓ

sobre el tema:

“Caminant sota el guiatge d’una gran civilitat:

la del doctor Eduard Fontseré, 1870  -  1970”

 

Conferència del senyor Antoni Bergós Massó

La clausura oficial del cicle de conferències 1970/71 està projectada per a dijous vinent, a les vuit del vespre, en el local social. Ha estat convidat per a aquesta missió l’admirat i bon amic Antoni Bergós, qui ha acceptat d’acomplir-la fent un resum de la tasca del Centre i dissertant sobre el tema “ Caminant sota el guiatge d’una gran civilitat: la del doctor Eduard Fontseré, 1870-1970” el qual serà tractat no pas a base de dades biogràfiques arreplegades en diccionaris i notes necrològiques, sinó partint del tracte personal, la qual cosa permetrà d’intercalar exemplars anècdotes viscudes.

Parlem de clausura oficial, perquè l’acte tindrà aquest caràcter, per bé que es possible encara enunciar eventualment alguns dels actes que per una o altra raó foren ajornats i poden mantenir l’escalf creta al voltant del cercles del dijous.

L’excursió a Sentromà, un èxit. L’acte acadèmic sota els arbres dels jardins, un seguit de comunicacions dens i variadíssim, el dinar vora la mar, l’interès apassionant de les descobertes de la vil·la romana i finalment el contingut de veritable museu en les estances del senyor Baró d’Esponellà, exquisit en el seu acolliment als visitants. Un gran dia.

 

juliol

 

Un matís sobre la conferència del senyor Bergós

Unes paraules de salutació del dirigent, senyor Tomàs Briansó, varen disposar l’ambient en el que ja de si surava l’expectació. El senyor Bergós, havia proposat per tema la personalitat d’Eduard Fontseré, traspassat no fa gaire. No es tractava pas de donar una biografia que els oients tenien abastament coneguda, sinó de referir tot un rosari d’anècdotes viscudes i recollides al llarg de molts anys de relació directa i de tracte personal.

El senyor Bergós es va fers eu l’auditori que es va manifestar satisfet d’haver penetrat en el coneixement d’un nom senyer que és orgull de tots, i va saludar l’orador amb una ovació d’antologia.

Les conferències del centre, justament facilitades en la seva economia per la Fundació Vives Casajuana, que presideix el propi senyor Bergós, han estat coronades per un acte exultant i inoblidable. El menys que podem dir és: a reveure!

O ARA O MAI

Ja fa un any i mig que s’ha format a la nostra ciutat, amb la protecció de la Casa Comarcal de Cultura, un grup excursionista que ha adoptat el tema “O ARA O MAI”, en recordança de l’antic grup existent en el temps dels nostres pares. Tot això es va fer públic per mitjà d’aquest tant estimat setmanari.

Encara que des de llavors fins ara no s’hagi publicat cap altra notícia, el centre ha anat organitzant-se i els seus membres han dut a terme una activitat continuada, amb tota classe d’actes i sortides. Actualment, el centre excursionista de la nostra ciutat, està format per tres grups o seccions: el d’escalada, el d’espeleologia i el de marxes. Per aquest proper hivern hi ha el propòsit d’organitzar una secció d’esquí.

El Centre està integrat, en aquests moments, per uns quaranta membres; no obstant, està obert a tots els afeccionats a la muntanya, en totes les seves modalitats. El domicili social, carrer les Piques, 1. Tots els dijous hi ha reunió a dos quarts de nou del vespre. Us hi esperem.

A finals de mes, si Déu vol, hi haurà una projecció de films i pel·lícules per un grup excursionista de Barcelona, que promet ésser molt interessant. També està programada una sortida a la Vall d’Aran i moltes altres activitats. Procurarem tenir-vos al corrent. Fins aviat.

 

octubre

 

Reunió d’Estudiosos a Tornabous i altres notícies  - per Josep M Castro 

Després d’un llarg període que es pot considerar com de vacances d’estiu, els informem d’alguns dels actes amb que comença el curs de treball del Centre Comarcal de Cultura i que aquest any es presenta amb un calendari molt ple  d’activitats de caràcter cultural.

El primer va tenir lloc a Tornabous, on es va iniciar el cicle de Sessions d’Estudiosos Comarcals, organitzades pel nostre Centre, i que tenen com finalitat, despertar una sèrie d’inquietuds entre la gent i les localitats de la nostra comarca i al mateix temps una preparació del que serà la gran Assemblea d’Estudiosos intercomarcals que es celebrarà el mes de setembre del proper any a Tàrrega.

La presidència del Cicle de Sessions, celebrat a Tornabous.

 

Aquestes sessions comarcals tindran lloc mensualment i en diferents poblacions properes, amb la participació directa d’estudiosos de les mateixes.

La passada reunió a Tornabous va ser un èxit quan a públic i qualitat de les ponències presentades i llegides. L’acte el presidiren l’alcalde de l’Ajuntament de Tornabous, Sr. Josep Farré Pijuan, el doctor Joan Maluquer de Motes, catedràtic d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, Sr. Ramon Novell, president del Centre Comarcal de Cultura, Sr. Tomàs Briansó, encarregat dels actes culturals, i el Sr. Saurina, secretari del Centre. També hi eren presents els components que presentaven els treballs a la Sessió d’Estudis.

La presentació va anar a càrrec del Sr. Novell que va resumir el significat que han de tenir aquestes reunions d’estudi. A continuació van prendre la paraula els diferents components llegint els seus treballs. Ho van fer amb el següent ordre: la Senyoreta Lurdes Liesa, de Tornabous, amb el tema “Dades geogràfiques i històriques de la zona de Tornabous i la seva relació amb la construcció del Canal d’Urgell”. El senyor Justo Broto, practicant, de la mateixa localitat, amb “Evolució dels aspectes sanitaris de la localitat durant els últims anys”. El Rd. Candi Cava, rector de Tornabous, que parlà dels problemes actuals que afecten a la joventut de Tornabous..

Després de l’exposició dels ponents de la localitat, va prendre la paraula el Sr. Joan Tous, director del Museu del Centre de Cultura de Tàrrega que realitzà una complerta i exhaustiva dissertació sobre toponímia dels llocs més interessants d’aquella zona de l’Urgell, com també interessants teories sobre l’origen dels seus noms.

El Rector de Sant Antolí, Antoni Bach, exposà un complert panorama de l’època medieval a la zona de Tornabous i els seus voltants.

Finalment el doctor Maluquer va donar a conèixer d’una forma molt planera, l’interès que, -des de fa temps- té la zona de Tornabous pels investigadors i arqueòlegs. Donà a conèixer una interessantíssima sèrie de dades relatives a la Prehistòria de la zona, posant de relleu el “Molí de l’Espígol” i agraint l’ajuda que va trobar en les excavacions del passat estiu.

 

Tancà l’acte el Sr. Alcalde de la localitat, que amb poques paraules va agrair l’organització d’aquest acte pel Centre Comarcal de Cultura de Tàrrega, oferint en nom dels seus conciutadans a continuar amb aquestes inquietuds de caràcter cultural.

 

Informem que el proper dijous es començarà a la Sala d’Actes del nostre Centre de Cultura, el cicle de Tertúlies dels dijous, on es tractaran, amb la col·laboració de tots, temes variats de caràcter cultural. Les tertúlies començaran puntualment a les nou de la nit.

 

També els volem informar que a partir del proper dimecres emetrem,  per mitjà de les antenes de Radio Tàrrega, una complerta i variada informació de les activitats que portarà a terme el Centre Comarcal de Cultura. Aquesta emissió tindrà lloc a partir de les nou de la nit.

 

Notícies del Centre Comarcal de Cultura  - Josep M Castro Llorens –

El passat dia 30 va tenir lloc la primera de les “Tertúlies dels dijous” al Centre de Cultura. Va fer la presentació el Sr. Novell, president dels Centre, que va presentar el Sr. Cercós com la persona – sobradament de tots coneguda - , que busca i vetlla, per tots els medis, la assistència infantil a les activitats i organismes culturals, de manera especial la Coral Infantil de la nostra ciutat. Fa un esborrany de la importància del joc en les primeres etapes de la vida del nen.

En la problemàtica de la vinculació del nen a les activitats culturals per mitjà de l’activitat lúdica, l’amic Cercós dona a conèixer les entitats dedicades a aquest afer a Tàrrega, essent les més significatives a més de la dita Coral Infantil,, l’Esbart, el grup sardanista, el teatre, els campaments, etc.

Recorda que hi ha persones que sense ser mestres o pedagogues de professió, senten la il·lusió i l’interès de posar prop del nen una sèrie de medis i activitats pel seu normal desenvolupament, ressaltant en aquest camp la importància que la música té.

Reconeix també, molt encertadament, que els educadors i mestres tenen una gran responsabilitat, però que els pares la tenen encara més i a

En acabar el Sr. Cercós, invita al diàleg i intervenen el Sr. Antoni Prats, Mossèn Emili Torné, i el Pare Calasanz Balagué, Rector de l’Escola Pia.

 

És interessant donar a conèixer que el propòsit del Centre de Cultura, al començar aquest cicle de les “Tertúlies dels dijous”, és el d’una major participació en totes les activitats de caràcter cultural. Agraïm més el diàleg que la conferència. Hem de col·laborar tots en la presentació franca dels problemes que coneixem, per buscar, amb u diàleg d’amics, les possibles solucions del cas. Aquest és el propòsit del Centre de Cultura i així les hem titulat. “Tertúlies”. Desenvolupament a nivell d’amics, d’uns temes de caràcter variat i en el que tots podem participar. Els ho agrairem molt.

 

Iniciarem també les excursions dominicals de divulgació cultural, que tant plauen als amics del Centre. La primera programada és pel dia 12 d’octubre, visitant les pintures rupestres de l’abric de Cogul, Borges Blanques amb el museu de l’oli, i altres llocs d’interès cultural d’aquella zona de les Garrigues. Per la seva inscripció, poden dirigir-se al Sr. Saurina, Secretari del Centre o qualsevol altre membre de la Junta.

 

La propera “Tertúlia dels dijous” tindrà lloc el proper dia 14 i  anirà a càrrec de l’amic Saurina, amb el tema “Heràldica, Genealogia i Nobiliària”, temes als que ell és molt afeccionat i que tenen de despertar una simpàtica curiositat.

 

Els amics del Grup Excursionista del Centre de Cultura, ja poden començar a posar a punt les seves botes i motxilles, doncs properament hi haurà una sortida a la muntanya.

 

Vida del Centre Comarcal de Cultura – No diu qui fa la ressenya –

Dijous de la setmana passada es va celebrar sota la Presidència del senyor alcalde, Delfí Robinat, la reunió del Patronat d’aquest centre per tal d’efectuar una revisió de la tasca realitzada durant l’any i aprovar l’esbós de la que hi ha programada. El secretari, senyor Saurina, va llegir una detallada descripció dels actes, que formen una ininterrompuda llista d’activitats.

El senyor Novell, president, va exposar el quadre de tasques planificades per al curs 1971-72. Com a primera concreció fou presentada l’enumeració de les disset converses dels dijous sobre altres tants temes i igual nombre de dissertants. Aquestes converses foren iniciades amb molt èxit el dia 30 de setembre i prosseguiran fins al maig vinent a raó d’una cada quinze dies. Oportunament intercalades es donaran diverses conferències de caràcter general. Hi ha el propòsit de continuar la celebració d’exposicions monogràfiques, de muntar les campanyes de rescat, i d’organitzar els homenatges a les personalitats destacades de la ciutat i comarca ,el primer dels quals serà una sessió necrològica dedicada al mestre Vidal en l’aniversari de la seva defunció.

La tasca de més responsabilitat, però,  consisteix en la preparació de la XV Assemblea d’Estudis a celebrar pel setembre vinent, la qual, sota el patrocini de l’Ajuntament, reunirà a Tàrrega els estudiosos de tota la regió. Com a preliminars s’estan celebrant actes de treball local. El primer fou el de Tornabous, i seguiran els d’Anglesola, Verdú i Guimerà.

Un apart especial fou el canvi d’impressions sobre el que hagi de ser la festa commemorativa de la fundació.

El senyor Saurina va fer una referència a les obres indispensables a la casa, i el Sr. Pere Roig, va donar notícia de la tasca de la secció de muntanyisme que dirigeix.

L’optimisme va estar a l’ordre del dia, en unió del propòsit de no cedir en l’esmerç del major entusiasme. El senyor alcalde hi posà les paraules finals estimulants i aprovatòries i va efectuar una detinguda visita a les distintes seccions de la casa, que es van poblant de mica en mica de donatius i troballes.

 

Comentari de l’excursió a Cogul  i altres - Josep M Castro 

Primera excursió de la temporada amb molt públic assistent dels amics del Centre. El recorregut va ser per les veïnes terres de les Garrigues amb parades a Arbeca, Les Borges Blanques, La Floresta i com a final, Cogul, amb les seves interessantíssimes pintures rupestres.

Els excursionistes a Cogul contemplant i escoltant les explicacions d'un natiu sobre la volta de la cova.

 

 

Destacà també la xerrada que ens va fer el nostre amic i secretari del centre, Josep Saurina Perelló dintre del cicle “Tertúlies dels dijous” amb el títol genèric de “Genealogia, Heràldica i Nobiliària”. El tema que a primera vista, sembla enigmàtic i d’un sabor ranci, va ser tractat per l’amic Saurina amb claredat i gràcia, ajudant-se, per una millor manera d’entendre, d’unes grans làmines amb diferents gràfics i esquemes d’aquests antics auxiliars de la història.

Van ser molt vistosa l’explicació de les làmines de la Nobiliària amb tots els seus blasons, escuts, cimeres, metalls i esmalts que són reflexes brillants d’èpoques pretèrites en la història, però mai enyorades.

 

A tots els excursionistes del grup “O ara o ami” els pot interessar saber que hem tingut contactes amb joves d’Artesa de Segre, molt afeccionats a la rama de l’Espeleologia en sentit d’una corporació mútua en l’exploració d’interessants coves de les veïnes serres del Montsec. Més endavant donarem més informació.

 

Ens plau fer-vos avinent la favorable acollida que ha tingut entre el públic oient de la radio, el programa que presenta el Centre Comarcal de Cultura que tots els dimecres se’n fa difusió a les nou de la nit amb el títol “Tertúlia cultural”.

 

novembre

 

Anuncis. (Originalment escrits)

CINE CLUB TÀRREGA (en formació)

del Centre Comarcal de Cultura.

Es convida a les persones interessades a fer-se socis

del nostre Cine Club, facin la inscripció enviant

l’adreça al Centre: carres Piques, 1

 

CINE CLUB ( en formació)

del Centre Comarcal de Cultura.

S’invita a tots els interessats i simpatitzants en la creació del Cine Club,

A la reunió constitutiva que tindrà lloc el proper dilluns, dia 15,

A les vuit i mitja de la tarda, a la sala d’actes del Centre, Piques, 1

 

Cercles del Dijous – dissertant, Antoni Prats Sàrries – Anunci Mútua, Centre i Jove Càmara 

Seguint el curs de “Cercles del Dijous”, el senyor Antoni Prets Sàrries, la setmana passada dissertà sobre “Els targarins de portes enfora”. El Secretari del centre, senyor Saurina, va fer una expressiva i arrodonida relació de les activitats del titular de la conversa, coma preliminar de la cortesia, més que no pas necessari, tractant-se d’una persona abastament coneguda.

El senyor Prats va encetar l’exposició del tema “els targarins de l’exterior”, desenrotllant primer un quadre general de les perspectives targarines i deixant plantejat el problema de la  reincorporació dels absents, si més no, en termes espirituals i de mútua col·laboració.

La qüestió enclou caires diversos, començant pels d’ordre sentimental, que són recíprocs: l’enyorança dels de fora, que es manifesta de moltes maneres, i la condolença dels residents per no poder comptar amb la companyia i la participació efectiva dels que se’n van.

El senyor Prats demana que es pot fer per vincular novament aquestes persones, algunes de les quals són de significació i influència, de forma que s’involucrin personalment en els nostres afers, la qual cosa atenuaria en ells la nostàlgia o en nosaltres els efectes de la distància.

Al voltant d’aquestes idees bàsiques, es va desplegar la conversa raonada damunt de suports documentals i estadístics, per acabar, recomanar la formació d’un cens de targarins de fora i recollint opinions sobre la qüestió.

El Sr. Prats, en un moment de la seva dissertació acompanyat dels senyors Novell i Saurina, president i secretari del Centre, respectivament.

 

Aleshores es feu evident que aquest cens ja existeix, per bé que cal actualitzar-lo, i també com una de les formes de captació d’entusiasmes podria ser la celebració periòdica i en dia assenyalat de la “festa del targarins absents”, que donaria avinentesa per retrobar-se en la llar comú els que, per les circumstàncies que siguin , n’han adoptat una altra.

El públic selecte i addicte, seguí amb atenció i complaença la paraula del dissertant.

 

El President senyor Novell, va agrair a l’orador haver sabut suscitar un tema que feia dies estava flotant en l’ambient, i fent vots perquè es trobi la forma adient per a una solució de plena eficàcia.

En conjunt, un altre bon dijous de la sèrie de converses quinzenals, molt digne dins la dinàmica i els plans que el Centre té en curs, amb visible complaença d’un públic selecte i addicte            

 

Diumenge, 21 de novembre , a les 12 hores, al

Saló d’Exposicions de la Mutua d’Assegurances Tàrrega

I patrocinat pel Centre Comarcal de Cultura i la Jove Cambra Econòmica de Tàrrega.

Acte públic, amb la intervenció dels senyors

Francesc Capdevila Freixes, Sobre el tema “El perquè de la iniciativa dels Premis”, “Per una Lleida més pròspera”

Exposició del senyor Eduard Pérez Angulo, (guanyador d’un premi mensual) sobre el tema, “Les comunicacions a la província de Lleida”

Exposició del senyor Mateu Torrent Mollevi, (Guanyador del premi d’octubre) sobre “La industrialització de la fruita i la ramaderia a la nostra província”

Exposició del tema “Lleida, reserva de Catalunya”, per Antoni Prats Sàrries, (finalista del premi d’octubre i primer lleidatà no resident a la capital que ha obtingut un segon premi).Tot seguit hi haurà un col·loqui en que els diferents mantenidors dels temes contestaran quantes preguntes es facin.  

 

desembre

 

Col·lecció retrat del mestre Jaume Vidal i altres informacions

Demà diumenge, a la una del migdia es celebrarà en el local social l’acte de col·locar en la sala de conferències el retrat del mestre Jaume Vidal, com a persona amb prou mèrits perquè el seu nom sigui perpetuat, oferint-lo als venidors com el d’un músic de clara vocació, que va dirigir amb eficàcia durant un seguit d’anys una institució de tant compromís com l’Orfeó Nova Tàrrega i va deixar escrites nombroses pàgines de molt nervi i inspiració.

L’original d’algunes d’aquestes obres serà exhibit en vitrines adequades, per a coneixement dels visitants.

També es farà la recepció oficial del lot de llibres procedent de la biblioteca del mestre Vidal ofert pels seus familiars per a nodrir la biblioteca del centre on estarà a disposició dels estudiosos que vulguin consultar-lo.

Com a final, els reunits seran pregats d’associar-se al cant amplament popularitzat de l’ ”Himne a la Verge de l’Alba”, premiat en el concurs de l’Acadèmia Mariana, de Lleida, l’any que aquesta prestigiosa entitat va dedicar al seu certamen a l’Aurora dels targarins.

L’acte serà públic i serà agraïda la presència dels amics i admiradors del mestre homenatjat.

 

El proper dijous, dia 9, a les 20’30, serà donat, també en el local social, un altre dels “Cercles dels dijous”, que s’ofereixen en setmanes alternes. Hi parlarà sobre el tema en actual de “La joventut” la distingida senyora Maria Ripoll, de Ramon, coneixedora experimentada d’aquest problema.

 

Està en preparació l’Assemblea general que, si Déu vol,  tindrà lloc el dia 14, en complir-se el segon any de la fundació. Els ingredients del programa seran anunciats oportunament. 

 

Homenatge pòstum a un targarí  i  una crida a la festa de la fundació del Centre, per Josep Maria Castro 

HOMENATGE PÒSTUM AL MÚSIC JAUME VIDAL EN EL IV ANIVERSARI DE LA SEVA MORT

En el nostre Centre Comarcal de Cultura de Tàrrega, va tenir lloc, el passat diumenge, dia 5, aquest homenatge pòstum.

 El centre Comarcal de Cultura va rendir homenatge pòstum, a l'insigne mestre Jaume Vidal i Sastre.

 

Va començar l’acte amb una missa en sufragi per la seva ànima a l’ermita de Sant Eloi, on hi va assistir un nombrós públic. A continuació va tenir lloc un sentit acte d’homenatge a la sala d’actes del Centre de Cultura, amb assistència de les primeres autoritats locals, familiars i nombrós públic que omplia de bat a bat la gran sala, durant el qual es va descobrir un retrat de l’insigne músic que, des d’ara honrarà l’espai destinat a les efigies dels targarins il·lustres.

Es va iniciar l’acte amb un parlament del president del Centre, senyor Ramon Novell, que estava unit amb vincles de gran amistat amb el recordat mestre Vidal. En les seves paraules va glossar, de manera emotiva, la personalitat del finat i la llarga sèrie de relacions personals, de gran altura, dintre del camp de la inspiració musical, entre les quals es troba més d’un centenar d’obres harmonitzades, amén d’una nombrosa sèrie de goigs en honor de les més tradicionals i volgudes imatges religioses dels targarins (Verge de l’Alba, Sant Eloi, Sant Crist Trobat),etc.

En els seu delicat parlament, el senyor Novell va agrair a la vídua i demés familiars, el magnífic donatiu que fan en favor del Centre i que consisteix en una valuosa col·lecció de llibres de formació musical i la totalitat de l’obra original de l’insigne mestre, que passarà a fer encara més gran els fons de la biblioteca del Centre de Cultura.

Jaume Vidal i Sastre, director que va ser de l'Orfeó Nova  i a qui es deu el ja popular Himne a la Verge de l'Alba.

 

A continuació va fer ús de la paraula el senyor alcalde Delfí Robinat, amb un expressiu recordatori  de tan insigne ciutadà, fent menció del carrer que, des de fa temps, té dedicat a la mateixa Tàrrega.

Per últim i en nom de tota la família, va pronunciar unes paraules d’agraïment el germà del músic homenatjat, senyor Josep Maria Vidal i Sastre, que amb un emocionat accent va recordar les virtuts humanes del seu germà, al temps, que va agrair tant sentit homenatge del Centre de Cultura, i aprofitava l’ocasió de sol·licitar el més sincer suport i estímul per l’obra cultural, en la que hi està abundant, en tots els camps, el Centre de Tàrrega. Finalment, i al mateix temps que es col·locava en el seu lloc el retrat del mestre Jaume Vidal, els assistents a l’acte van entonar unes estrofes –sota la direcció del director de l’Orfeó Nova Tàrrega, Àngel Sans- de l’Himne a la Verge de l’Alba degut a la inspiració del mestre Vidal, i que a la vegada havia dirigit tantes vegades al llarg de la seva dilatada labor al front del ja dit Orfeó Nova Tàrrega.

El Centre Comarcal de Cultura agraeix la seva assistència i col·laboració a tot el públic assistent a aquest emocionant homenatge a la memòria de l’insigne músic targarí, Jaume Vidal.

A l'ermita de Sant Eloi es va celebrar el passat diumenge la missa amb que els metal·lúrgics honren anualment al seu Patró, i que coincidint amb el quart aniversari de la mort del Mestre Vidal, fou aplicat en sufragi de la seva ànima, com autor que va ser dels Goigs al Sant Bisbe.

Un aspecte del públic que va assistir a l'homenatge al mestre Jaume Vidal i Sastre.

 

 

FESTA DE L’ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ DEL CENTRE

S’invita a tots els amics i simpatitzants del Centre a la festa commemorativa de l’aniversari de la fundació del mateix. L’acte tindrà lloc el proper dimarts, dia 14, a les vuit del vespre, al saló d’actes de la nostra institució. A continuació de l’acte oficial, es celebrarà un sopar popular al cafè Ateneu. Esperem siguin molts els amics que ens acompanyin en aquest sopar d’amistat, que en la sobretaula s’organitzaran festives intervencions artístiques, i al mateix temps , una subhasta de pintures amb el fi de recaptar fons per subvencionar les nombroses activitats que està portant a cab el Centre Comarcal de Cultura.

Tota els interessats en assistir-hi es poden posar en contacte amb les encarregades de la  preparació de la festa, senyoretes Montserrat Garriga, Maria Teresa Escribà, Antonia Casanelles, Maria Teresa Calafell i senyora Antonia Ribalta de Grau, o en la consergeria de l’Ateneu.

Entusiasta Festa d’Aniversari del Centre Comarcal de Cultura

El senyor Novell, president del Centre, va explicar els plans per al proper any 1972. L’alcalde, Sr. Robinat i el Sr. Novell van ser els encarregats de bufar les espelmes del pastis del segon aniversari. En el transcurs de l’acte al Centre la senyora Solé de Ramon va recollir el diploma del seu marit. El sopar va tenir lloc a les sales de l’Ateneu.

Un gran pastís amb aquest rètol “ Centre Comarcal de Cultura. Feliç II Aniversari”. Amb un quadre de xocolata negra i amb lletres blanques, diu així: “14 desembre – 1971 –“. Pastís aguantat fortament per Antònia Casanelles, Montserrat Garriga i Antònia Ribalta de Grau.

Per festejar el segon aniversari del Centre Comarcal de Cultura que veiem presentat per mans femenines no va faltar el simbòlic pastís amb dues espelmes.

 

El President del Centre Comarcal de Cultura, Sr Novell  i el Sr. Alcalde, Delfí Robinat, apagant les espelmes commemoratives de l’Aniversari.

 

El president del Centre Comarcal de Cultura, Sr. Novell, durant el seu parlament en l'acte commemoratiu celebrat el dimarts, en el qual va explicar els plans del Centre per l’any vinent.

 

 

TIQUETS DE LA FAMÍLIA JOSEP M. MARTI FLORENSA, PER LA VETLLADA DEL II ANIVERSARI DEL CENTRE