1972

Frenètica actuació del Centre Comarcal de Cultura

Gener

 

Exposició de totes les activitats del Centre Comarcal de Cultura                                             

 

Cercle dels Dijous

 

Gener 13.- Sr. Josep M Grau Pujol........................ L’Esport a Tàrrega

Gener 27.- Sr. Jaume Anglí Escolà ..................... O.V.N.I.S. (Plats Voladors)

Febrer 10.- Sr. Baldomer Trepat Andreu .............. Entitats Locals

Febrer 24.- Sr. Tomàs Ribas Tarròs  .................... Misteris de la Ment Humana

Març 2     .- Sr. Josep Castellà Formiguera ..........Tàrrega i el seu Urbanisme

Març 9     .- Pare Calasanç Balaguer .................... Psicologia

Març 23  .- Sr. Gregori Satorres .............................. Poesia Abstracta

Abril 6     .- Sra. Teresa Felip de Trepat ................ Curiositats Etimològiques

Abril 20   .- Pare Emili Torné Miró .......................... Agrupacions Humanes

Maig 4    .- Sr. Joan Tous Sanabra ....................... Arqueologia

Maig 25  .- Sr- Ramon Novell Andreu ....................  Primeres Coses de Tàrrega

Setembre 21  .- Inici Curs 1972-1973, amb intervencions els dies 5 i 19 d’octubre, 9 i 23 de novembre.

 

Reunions d’Estudis Locals   (En preparació Assemblea d’Estudiosos)

 

30 de Gener ...............................................          III         Ibars d’Urgell

27 de Febrer ..............................................          IV         Fuliola

12 de Març  ...............................................           V          Sant Martí de Maldà

25 de Març ................................................          VI          Artesa de Segre

9 d’Abril  ....................................................          VII         Guimerà

30 d’Abril  ..................................................          VIII        Verdú

21 de Maig  ...............................................           IX         Bellpuig

1 de Juny  ..................................................           X         Agramunt

 

Viatges Culturals

13 de Febrer.- 5 de Març.- 16 d’Abril.- 22 d’Octubre i 19 de Novembre.

 

Curset de Bricolage  (Reparacions elementals de la Llar)

Del 13 al 17 de Març, comprendrà:

FUSTERIA – EBENISTERIA – ELECTRICITAT – FONTANERIA – DECORACIÓ  I JARDINERIA

 

Exposicions d’Art. (Algunes Exposicions tindran caràcter monogràfic)

30 de Març al 9 d’Abril (Setmana Santa i Pasqua)

10 a 21 de Maig.- Premi Magda Felip de Robinat, Pintura Joves Artistes.

9 al 17 de Setembre (Festes de Sant Eloi)

30 de Setembre al 8 d’Octubre,(Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos)

23 de Desembre al 3 de Gener de 1973, (Festes de Nadal)

 

Concerts – Festivals d’Estiu 1972

Dissabtes per la nit.- Dies 15 i 29 de Juliol.

 

Actes Culturals – Festa del Llibre

23 d’Abril – Recital de Poesia en record d’Antoni Bonastre Sanou

 

XVI ASSEMBLES INTERCOMARCAL D’ESTUDIOSOS DE CATALUNYA

Dies 30 de Setembre i 1 d’Octubre

 

III Aniversari Fundació del Centre Comarcal de Cultura

Dia 14 de Desembre

Intercalades amb aquestes activitats diverses, Conferències sobre temes generals.

 

NOTICIES DEL CENTRE COMARCAL DE CULTURA

Ressenya de l’Acte Cultural fet a Anglesola pel Centre. Aquest va ser el segon del cicle Sessió d’Estudiosos Locals, es va iniciar al cine Marina d’Anglesola, amb unes paraules de presentació del nostre president Ramon Novell, citant la importància que suposen aquestes sessions per un millor coneixement de tota la Comarca i per donar a conèixer els treballs – sovint llargs i silenciosos – que preparen els investigadors amants de les coses del país. Es refereix si mateix Sr. Ramon Cuñé Comas, que es troba a Anglesola, i que guarda admirables obres d’art com testimonis de l’esplendorós passat de la veïna localitat.

La presentació de les ponències van anar a càrrec de la senyoreta Rosa Maria Mora.

La primera comunicació llegida fou la del Sr. Rector d’Anglesola, Dr. Angel Viladrich, que fa una ressenya històrica dels principals punts religiosos de la localitat, anomenant com a més coneguts; la Santa Creu, l’Hospital de Pobres i la Caritat. Acabà amb unes consideracions als pares i joves en el sentit de que tenien de construir, en un futur, els pilars de l’herència d’Anglesola.

El Sr. Vall Borda, va tractar amb reflexiva maduresa el tema “Passat i present agermanats”, amb curioses dades del passat i el present en la vessant econòmica, fent balanç, tant el l’aspecte positiu com en el negatiu,  de l’evolució soferta a Anglesola.

El senyor Antoni Gendre Bosch ofereix la ponència “Antiguitat i tradició dels Prohoms d’Anglesola”, explicant el respecte vers aquesta “molt venerable Corporació de Venerables senyors” fent observar en aquest antiga Assemblea perpètua  la seva tradició a Anglesola; presenta la magnífica relació d’amistat que uneix Tàrrega la Presidència, en qualitat de Degà de l’actual Consell de “Prohoms”.

El Pare Antoni Bach Riu fa un estudi sobre la Baronia i desenrotlla el seu treball amb la traducció directa del llatí medieval d’un document firmat pels Comptes de Barcelona, pel que fan donació del Castell i diferents territoris limítrofs a Berenguer Gombau i la seva esposa Sancha, senyors de la Vil·la.

Tots els ponents foren llargament aplaudits. Va tancar l’acte l’alcalde d’Anglesola Sr. Artemi Martí Gassull amb unes paraules de salutació i agraïment pel Centre de Cultura de Tàrrega, organitzador d’aquesta Assemblea, i als seus conciutadans dedicats amb tanta passió i il·lusió a l’estudi de les coses de la localitat.

Aquest acte celebrat el mes de novembre a Anglesola ens serveix de pòrtic per aquest cicle d’activitats del nou any, donat que la següent d’aquestes Sessions d’Estudiosos Locals, tindrà lloc, el dia 30 d’aquest mes a la localitat d’Ivars d’Urgell.

 

Al Centre de Cultura tindrà lloc la següent activitat de les Tertúlies dels Dijous, el proper dia 27 a l’hora de costum, amb l’interessant tema dels OVNIS i Arqueologia fantàstica, que farà el nostre amic i company de Junta Sr. Jaume Anglí Escolà.

 

 

Febrer

 

Notícies del Centre Comarcal de Cultura  per Josep M Castro

El Centre Comarcal de Cultura, fidel al seu propòsit de desenvolupar les activitats Culturals, dintre les seves variades manifestacions, ve realitzant un ampli camp d’activitats que tradueix en unes interessants reunions de les diferents Comissions encarregades d’una millor preparació i d’un millor desenvolupament de dits objectius. S’han anat reunint aquests últims dies les Comissions d’Informació, Excursions i Exposicions, comptant amb una sèrie de valuosos col·laboradors que senten una positiva afecció vers aquestes activitats.

 

CONFERÈNCIES

Seguint amb el cicle de les Tertúlies dels Dijous, s’han realitzat en els últims dies conferències dels senyors Josep Maria Grau, sobre “Esports i esportistes a Tàrrega”, i el passat dijous la del senyor Jaume Anglí, sobre els OVNIS.

L’anunci d’aquest últim tema va despertar molta expectació i la sala del Centre es va omplir de gom a gom. El cronista va fer la presentació d’aquest xerrada.

 El senyor Anglí va fer una complerta exposició sobre els enigmàtics  Plats Voladors, antecedents històrics, descripció, línies imaginàries, etc. El públic va sortir força satisfet i felicitant a l‘orador, profundament coneixedor del tema i amb molts anys  i abundant bibliografia dedicats a tant enigmàtic tema, sens dubte uns dels més misteriosos de l‘actual era de la tecnologia.

La propera Tertúlia dels Dijous tindrà lloc el proper dia 10 i anirà a càrrec del senyor Baldomero Trepat, amb el tema “Entitats Locals”.

 

S’anuncia l’excursió a Sarral

 

CENTRE COMARCAL DE CULTURA

VIATGES CULTURALS

Demà, diumenge 13 de febrer

 

EXCURSIÓ A SARRAL

Sortida a les 8’15 puntualment .-  A les 9’30 Missa a l’església de FORÉS

Detallada visita a la població de Sarral

I d’una exposició d’objectes d’alabastre

Tot seguit una visita a l’ermita dels SANTS METGES

Hora de tornada, aproximadament, ales dues de la tarda.

Inscripcions: Telèfons 31 07 15   -   31 02 75

 

NOTA: La conferència que es tenia de fer el dia 10 (Dijous Grass)a càrrec del senyor Baldomer Trepat Andreu sobre “Entitats Locals” tindrà lloc el proper dijous dia 17, a la mateixa hora.

 

Les persones que no rebin regularment les circulars informatives del Centre o les que les vulguin rebre, que facin el favor de dir-ho a Secretaria.

 

Ressenya de l’excursió a Sarral  per Josep M Castro

S’ha tornat a les excursions culturals, concretament la diumenge passat a Forés i Sarral. Els assistents van seguir atentament les indicacions i croquis de l’itinerari donat abans de la sortida.

A Forés, es va assistir a la Santa Missa, i el grup d’excursionistes, que va arribar a 90 amb autocars i 15 amb turismes, va portar nostàlgics records als més grans del poble, que ara es troben amb menys de 80 habitants, dels set-cents i escaig que hi havia durant els bons temps de la vida rural.

Durant el recorregut pel poble i malgrat el vent fred i malcarat, els nostres amics van gaudir de unes bones panoràmiques.

A Sarral, es va fer una bona visita a la famosa ermita els “Sants Metges” i a les dependències annexes  ben disposades i amb agradable temperatura – molt d’agrair – el lloc més idoni per esmorzar.

Després es va visitar uns tallers d’artesania d’alabastre, que ha fet popular i conegut el nom de Sarral. El Senyor Rector, ens va acompanyar a l’artística Parròquia, explicant interessants detalls, com el del famós Sant Crist, amb cabells naturals, salvats miraculosament de varis incendis.

Es tornà a Tàrrega pel Coll de Belltall, amb tota normalitat i hora de costum. Agradable excursió, que donem gràcies a totes les persones de Forés, Sarral i de la Comissió que l’han preparat amb tanta cura.

 

Guardó pel grup excursionista “O ara o mai” i ressenya conferència  per Castro

Aquest grup va prenent forma i donant-se a conèixer entre els centres excursionistes lleidatans i els de fora la província. Així s’ha fet patent amb el guardó – primer premi - ,que ha obtingut en la “IX Acampada Inter-social d’hivern”, organitzada pel Centre Excursionista de Montblanc

L’equip excursionista targarí estava format per les senyoretes Maria Alba Badias, Montse Boncompte i el dinàmic Pere Roig, molt vinculat a les tasques de promoció de l’excursionisme de muntanya.

Aquesta acampada va tenir lloc pels voltants del pintoresc poble de Rojals (974 m.) en plena serra de Prades, on hi havia un total de 22 tendes i 102 acampats.

L’ ”Ara o mai”, va ser l’únic dels Centres excursionistes lleidatans que hi van assistir, essent la seva actuació destacada de quantes activitats es varen organitzar, donant una agradable sensació de simpatia i solidaritat.

Entre les pròximes activitats de “Ara o mai”, es pensa amb la pujada al Montsec de Rubies, per recollir el pessebre que allí fou instal·lat en vigílies de les festes de Nadal.

Per aquest guardó rebut i per l’esperit de superació que adorna al Grup Excursionista “O ara o mai” del Centre de Cultura, els hi donem la nostra més cordial felicitació.

 

CONFERÈNCIA DEL SENYOR BALDOMER TREPAT

Dintre del cicle Tertúlies dels Dijous, el passat dia 17, va pronunciar una interessant xerrada el senyor Baldomer Trepat sota el títol “Entitats Locals”. El conferenciant va presentar la seva dissertació sota la forma d’una ponència, amb una inicial exposició de circumstàncies i un resum de conseqüències al final de la mateixa.

Va apuntar que es tenia d’apuntar com a entitat pròpia a l’Ajuntament i englobant a les demès sota l’epígraf de “Entitats particulars”, destacant aquelles que per la seva història i patrimoni les han fet creditores d’una major solera i veterania. Entre aquestes va fer una breu ressenya de les següents: “Societat dels Amics del país”, la més antiga i fundada l’any 1774, l’Ateneu, la Cambra de Comerç, Mútua d’Assegurances, Sant Hospital, Amics de l’Arbre, i Caixa de Pensions, destacant d’aquesta última, que per la data de creació, va ser la tercera de Catalunya.

També va fer referència a altres institucions més recents, però amb una indiscutible valoració en la seva vessant cultural i de benestar social, com són la Cooperativa de vivendes de Santes Espines, Agrupació de Veterans i Jubilats i el nostre entranyable Centre de Cultura, que tant amplia labor difusora ve desenvolupant en tots els àmbits. El Sr. Trepat va acabar donant una sèrie de normes pràctiques per aconseguir una major efectivitat en la gestió rectora de les Juntes Directives, ressaltant la necessitat d’integrar en les mateixes elements femenins i el jovent amb iniciatives i ganes de col·laboració.

La propera Tertúlia serà el dijous, dia 2, a càrrec del senyor Josep Castellà Formiguera, amb l’interessant tema “Urbanisme”.

 

Concurs de ciclo-turistes, organitzat pel Centre Comarcal de Cultura  (resumit)

A fi efecte de promocionar l’afecció en el seu aspecte esportiu-cultural, el centre de Cultura, convoca un concurs en el que hi podran participar els afeccionats i les persones de totes les edats que tinguin afecció al deport del pedal, aprofitant els diumenges al mati, els organitzadors senyalaran unes rutes assequibles per tots els participants.

La primera d’aquestes rutes tindrà lloc el proper dia 5 del mes de març per recórrer aquest trajecte; Tàrrega, Talladell, La Mora, Molí Fortificat de Fonalleres i Font Roquera on s’esmorzarà.

Es donen algunes normatives per participar-hi i s’explica tal i com es desenvoluparà la prova, no s’exigeix cap preparació física. Per guanyar sols és necessari participar. L’important és arribar.

Les inscripcions s’han de fer a la Secretaria del Centre on es donaran les bases d’aquest senzill concurs i la tarja de participació al mateix.

 

 

Març

 

AGENDA MENSUAL DEL MES DE MARÇ

Dia 2, dijous, conferència a càrrec del Sr. Josep Castellà Formiguera – “Urbanisme”

Dia 9, dijous, conferència a càrrec del Pare Calasanz Balagué – “Psicologia en les relacions humanes”

Dia 12, diumenge, Sortida Cultural a La Tossa de Montbui i Sant Magí de la Brufaganya

Del 13 al 17, ambdós inclosos, Curset de Bricolatge (coneixements útils reparacions de la llar)

Dia 23, dijous, conferència a càrrec del Sr. Gregori Satorres Baldrich, tema; “Poeta i poesia”

Dia 25, dissabte, Inauguració de l’Exposició de Pintures – Figura i Paisatge de Tàrrega – Antoni Tartera

Nota: les persones que no rebin les circulars informatives del Centre, en les quals es detallen els actes programats, poden sol·licitar el seu enviament  a Secretaria.

 

Advertències del Centre Comarcal de Cultura

VIATGES CULTURALS

A fi efecte d’evitar molèsties als acompanyants que utilitzen l’autocar, en les sortides culturals que organitza el Centre, avisem que les places del mateix, a partir de la pròxima sortida, seran numerades repartint-les per rigorós ordre d’inscripció.

Els tiquets els podreu adquirir com sempre, gratuïtament, del Sr. Manuel Casanelles (Santa Anna, 12) quedant tancada la inscripció el dissabte, dia 11, al migdia.

 

CURSET DE BRICOLATGE

S’adverteix a tothom que es vulgui inscriure’s a aquest curset, que tindrà lloc del 13 al 17, d’aquest mes de març, poden formalitzar la seva inscripció a Secretaria o comunicar-ho a qualsevol membre de la Junta Executiva del Centre. El preu és de 100 ptes.

 

 Activitats del Centre Comarcal de Cultura

Prossegueixen amb èxit les conferències del  “Cercle dels Dijous”. La darrera fou la del Sr. Castellà Formiguera sobre “Urbanisme”.

Desprès d’unes paraules de salutació i d’elogi dites pel Sr. Novell, el dissertant va entrar tot seguit en matèria com calia referir-se sempre a l’encert dels components de l’Ajuntament que el dia 2 de març del 1931 acordava encarregar a l’arquitecte senyor Josep Florensa i Oller un plànol general de la ciutat, la qual cosa demostrava una encomiable visió de futur.

L’esmentat tècnic es va inspirar en una estructura en forma d’estrella amb projecció vers Ponent, de segur tenint en compte d’una banda la situació del cementiri a l’Est i la tendència universal a l’expansió vers l’Oest.

La formulació del senyor Florensa va resultar de previsions notòriament ambicioses i a llarg termini, i per bé que no s’ha pogut mantenir íntegrament la idea original, ha servit per a poder construir de manera ordenada, i ha estat, escassament modificat; en aquest punt es pot afirmar que la serra de Sant Eloi, com a eix intangible, ha estat utilitzada com a enllaç entre sectors distants.

En entrar en funcions la Comissió d’Urbanisme, oportunament creada, es va trobar plantejats els problemes de la creixença, i secundat el fet d’haver nascut una zona industrial al voltant de la carretera de Barcelona es va proposar la urbanització del “Pla d’en Perelló” on havien estat erigits importants immobles.

Aleshores fou encarregat un projecte al senyor Argilés Fontanet, el qual afecta a més de 60 Ha. I en el que estan previstos diversos sectors, entre ells el residencial, i la zona verda, amb capacitat per a establiments industrials i residència de nou mil i més habitants, la qual cosa implica una població tan nombrosa com la ciutat actual i una via de comunicació que enllaci la carretera general amb el Talladell  i la de Montblanc – Tarragona.

D’altra banda està en estudi la urbanització del costat Sud, o sigui els voltants de l’Institut, que pot construir un complex constructiu de notable atracció i bellesa i que disposa d’un esglaó tant escaient com el grup de xalets de les “Santes Espines” que és una iniciativa de tots els elogis, sense que hagi estat cap càrrega per al Municipi.

El senyor Castellà va donar suport documentat i gràfic a les seves asseveracions mitjançant grans mapes oferts ala contemplació de l’auditori i analitzats en el seu moment.

Va cloure el seu parlament amb un cant a la Tàrrega d’un esdevenidor brillant i proper esperant que com sempre es produirà la col·laboració ciutadana indispensable.

El conferenciant fou llargament aplaudit i felicitat per la seva clara exposició del tema, i cal dir-ho també, perquè a tots ens cau la baba quan es tracta de la ciutat que, si Déu vol, tindrem abans de gaire.

Heus aquí com el Centre no és de límit Comarcal sinó que si a mà ve exporta cultura. El seu Secretari, senyor Saurina Perelló, va tenir una excel·lent acollida a Lleida, on en el “Cercle de Belles Arts” va explanar una conferència sobre “Genealogia, Noblesa Heràldica”, recollida inclòs gràficament en la premsa de la capital.

 

Avís del Centre de Cultura

Demà diumenge es farà la sortida a Tossa de Montbui i Sant Magí. Es prega puntualitat, ja que, degut a l’itinerari, més llarg que les altres vegades, deurà complir-se l’hora tal com està indicat a les fulles de ruta.

 

Informem els cotxes particulars que l’hora de sortida serà a les 8, del carrer del Carme, davant Casa Calafell, i agrairem que vulguin concentrar-se en el lloc i hora indicats, a fi de mantenir la unitat del grup.

 

Conferència P. Calasanz Balagué i excursió a Tossa de Montbui i Sant Magí

Interessant conferència sobre Psicologia en les Relacions Humanes, per Pare Calasanz Balagué.

El conferenciant va ser presentat pel senyor Jaume Anglí, de la Junta del centre, que el va presentar com a deixeble predilecte del famós pedagog Geronim de Moragas, fent un esbós de la seva dilatada activitat professional en diferents col·legis de les Escoles Pies, deixant en tots ells un molt bon record.

El P. Calasanz fa un resum dels punts que ha de tractar, donada l’amplitud del tema a tractar. Dona algunes definicions de la Psicologia, referents amb el tema, com la que la defineix com “una contemplació dels éssers humans tractant de comprendre’ls”. Va donar les característiques essencials de les diferents etapes de la Psicologia Evolutiva, per les que va passant l’home, subratllant l’important factor de l’educació que es converteix així en “l’art de les arts”. Junt amb l’educació influeixen el factor herència i sobretot, el factor ambient, el que ha motivat avui dia es tingui de parlar d’una Psicologia diferencial.

Segueix amb l’explanació dels elements substancials que constitueixen la base de la Psicologia Social, tant d’actualitat avui en dia.

Finalment, va enumerant una sèrie de normes pràctiques de tracte social, basades en la doctrina humana-psicològica del sociòleg americà Dale Carnegie. Tota una doctrina basada en una profunda estima mútua vers els demés, i el seu fruit constituirà aquest nou concepte de l’amistat aconseguida després d’interessar-se profundament pels problemes dels demés. Aquest, bàsicament, és el gest més característic del P. Calasanz Balagué, que es va oferí, a la fi de la seva conferència, des del seu lloc d’educador, per resoldre qualsevol consulta que se li vulgui fer.

Els aplaudiments, en acabar, no es feren esperar del nombrós públic concentrat.

 

Excursió Cultural a la Tossa de Montbui i Sant Magí de la Brufaganya

Aquesta excursió forma part de les programades mensualment, amb el propòsit de donar a conèixer els llocs més interessants dels nostres voltants i comarques limítrofs.

En aquesta excursió es va arribar a la xifra d’un centenar de persones, dos autocars i nombrosos cotxes particulars. L’objectiu fou la capella preromànica de la Tossa de Montbui, una meravella arquitectònica del segle X, comptada entre les millors d’Espanya. A la sortida de la missa oficiada pel P. Calasanz Balagué, a la mateixa ermita, els excursionistes es varen reunir en un simpàtic esmorzar de germanor, gaudint al mateix temps, d’unes meravelloses panoràmiques que des d’aquells 600 m. d’altitud es veien.

Més tard van visitar el Santuari de Sant Magí de la Brufaganya, en terres tarragonines, situat en un bucòlic paratge, encara que una mica separat de les rutes turístiques. La tornada es va fer per Santa Coloma de Queralt, baixant tota la vall del riu Corb i arribant a Tàrrega a les dues i mitja de la tarda.

Durant el trajecte les temperatures foren suaus i la pluja no va fer acte de presència, permetent realitzar una bonica excursió, de 135 Km. de recorregut, que va complaure a tots els assistents.

 

La propera Tertúlia dels Dijous tindrà lloc el dia 23 amb el tema “Poesia Abstracta” a càrrec del senyor Gregori Satorres, recentment guardonat amb el Premi Lleida de poesia catalana.

 

Curset de Bricolatge

Ha estat un gran èxit de participació el I Curset de Bricolatge que ha organitzat el Centre Comarcal de Cultura, conscient de la necessitat, cada dia més apressant, de la reparació de les instal·lacions i coses de la llar, i en la faceta més agradable, la decoració de la llar.

Participants al curset de bricolatge organitzat pel Centre Comarcal de Cultura.

 

La junta del Centre, va trobar en les persones del senyor Elies i Ramon Novell, els col·laboradors més idonis per la coordinació i presentació d’aquest curset, que si en un principi s’havia programat per cinc dies, s’ha prorrogat dos dies més degut a l’extraordinari interès demostrat pels assistents, que han passat de quaranta persones.

Una demostració pràctica del filaberquí feta per una participant.

 

La senyora Josefina de Llort, a qui va correspondre l'obsequi de Ferreteria Novell, el rep de mans del president del Centre.

 

En diferents dies han intervingut els senyors Anton Roca (construcció), Josep Maria Martí  Carnicer (electricitat), Josep Maria Rubinat (lampisteria), Domingo Real (pintura), Jordi Serés (decoració) i Llorens Saura, de Lleida, (jardineria).

En acabar els assistents van rebre un diploma acreditatiu de la seva participació, que els fou entregat pel president executiu Sr. Ramon Novell. El Centre va fer entrega a tots els professors d’un senzill obsequi en agraïment a la seva magnífica col·laboració en les tasques divulgadores i formatives del Centre Comarcal de Cultura.

 

Pròxima exposició de pintures d’Antoniotti

Avui dissabte tindrà lloc a la sala d’exposicions del Centre la inauguració de pintures presentades per Antoni Tartera, més conegut pel nom artístic d’Antoniotti, resident des de fa molts anys a la nostra ciutat. Dita exposició restarà oberta al públic des del 25 de març al 10 d’abril.

Antoniotti ha exposat amb èxit a Barcelona, Madrid, Girona i Sevilla i ha participat, també, en importants exposicions col·lectives nacionals. Essent ja molt coneguda la seva expressiva plasticitat, no dubtem que aquesta, la seva primera exposició al  Centre de Cultura de Tàrrega serà un autèntic èxit artístic.

 

El passat dijous, diumenge 19, dintre del cercle, Tertúlies dels Dijous, una interesant conferència del senyor Gregori Satorres, recentment guardonat amb el premi de poesia catalana, Ciutat de Lleida, sobre el tema “Poesia abstracta”

 

Grup de Ciclo-turistes

El passat, diumenge 19, es va celebrar la primera excursió-concurs d’aquest grup, en la qual hi ca assistir nombrosos participants; el trajecte va ser: Tàrrega, Talladell, La Mora i Molí fortificat de Fonalleras. Sols van quedar classificats aquests quatre; Joan Bosch Trepat, 30’, Miquel Tartera, 30’, Pere Llinàs Serra, 32’, F. López Bonjoch, 34’.

 

Abril

 

Inauguració de l’exposició de pintures d’Antonioti 

Tingué lloc el dissabte al vespre la presentació de l’exposició de pintures de l’artista local Antonioti, pseudònim artístic de Antoni Tartera. Ha estat organitzada pel Centre de Cultura i està exposada a la Sala i vestíbul. A la inauguració hi assistiren les autoritats locals i un nombrosíssim públic, que foren obsequiats amb un esplèndid vernissatge ofert pel pintor i la Comissió d’Exposicions del Centre.

La mostra comprèn una trentena d’olis amb predomini de paisatges, entre els que figuren varies vistes de Tàrrega. L’artista s’expressa amb un llenguatge plàstic de forta expressivitat, amb un cromatisme viu, mostra d’una paleta de colors molt il·luminats. L’autor ha exposat en diverses sales de capitals espanyoles i col·laborat amb èxit en successives exposicions col·lectives. El públic elogià de bon gust la mostra oferta i esperem que en tot el temps que estarà oberta, gaudirà d’un bon èxit. L’exposició restarà oberta fins el dia 9 d’abril.

Centre Comarcal de Cultura, inauguració que va ser Presidida per el batlle, senyor Robinat.

 

Antonioti davant una de les seves obres que encapsala la llarga llista del catàleg, que es titula "Evocació a Picasso"

 

Conferència i acte cultural a Guimerà per Josep M Castro

Un anunci del Centre per la propera excursió  a Poblet i Espluga de Francolí. Inscripcions al Sr. Casanelles o Saurina.

El preu del viatge: 50 ptes.

 

Conferència de la Sra. Teresa Felip de Trepat

Novament el centre de Cultura oferí una interessant conferència, a càrrec de la senyora Felip de trepat, sota el títol de “Curiositats etimològiques”. La presentació de la conferenciant fou feta pel president senyor Ramon Novell, qui basà la seva presentació en els vincles de con-ciutadania agramuntina que l’unia amb la senyora Trepat.

Agraint els mots de presentació del senyor Novell, la senyora Felip de trepat, començà la seva conferència introduint el concepte que hi ha moltes paraules que usem correntment i tenen una fonda arrel etimològica amb un significat precís que es transmet des dels temps dels romans-llatins i sobre tot dels grecs.

Passà revista als diferents alts i baixos històrics que han anat polint i refent la llengua que ha arribat fins a nosaltres.

El cos de la seva interessant xerrada fou la llista de paraules ben correcta i que gaudeixen d’una rica significació etimològica, parant atenció en l’origen de curiosos mots com per exemple el “tu i el vos”, negoci, sibarita, etc. El públic seguí molt atentament aquesta dissertació felicitant afectuosament la senyora Trepat.

 

Acte cultural a Guimerà

Tingué lloc el diumenge dia 9, un interessant acte cultural a Guimerà, seguint el programa de Reunions d’Estudis Locals, que el nostre Centre promou pels principals pobles de la comarca. Després dels de Tornabous, Anglesola i Artesa, s’ha fet el de Guimerà, amb èxit d’organització i participació.

L’acte que va tenir lloc al cinema Montecarlo es va veure molt concorregut i a més dels habitants de Guimerà i el seu alcalde, hi havia els dirigents del Centre, amics i estudiosos d’Anglesola i Sant Martí i una bona colla d’amics del nostre Centre de Cultura.

A la presidència, acompanyant al senyor alcalde, altres membres dels Centres i els diferents ponents.

La primera en parlar fou la senyoreta Josefina Duch, llicenciada en Filosofia i Lletres i mestra de Guimerà, que donà una interessant visió de les antigues costums i tradicions de Guimerà, moltes d’origen medieval, i que perviuen encara, recollides de llavis dels padrins del poble.

 L’il·lustre escriptor i publicista, senyor Josep Miracle, començà la seva conferència ”Angel Guimerà: Entroncament del cognom amb la Vila”. Dibuixà un documentat perfil del gran poeta català. Al final, anuncià el propòsit i la oportunitat de la creació d’un “Institut d’Estudis Guimerarians”, centrats en aquesta vila, d’on és molt possible que fos nat el primer avantpassat de l’autor de “Terra Baixa”.

El senyor Joan Duch, mestre nacional de Guimerà i prou ben conegut a Tàrrega, parlà de les “Campanyes de la Missió Rescat de Guimerà i els descobriments històrics i arqueològics”. Donà una completa visió dels quefers i afanys de la “Campanya Rescat”. Per fer més plaent la seva xerrada, la il·lustrà amb nombroses diapositives.

Al final, el rector de Guimerà, Mn. Joan Pont, feu unes consideracions sobre “L’evolució del mon rural”, que parlaven amb una lògica ben bé de peus a terra, de la conjunció dels valors històrics i artístics del poble amb la realitat soci-econòmica de cara al futur. Tant ell com tots els ponents anteriors, foren premiats amb l’aplaudiment general del públic.

Tancà l’acte el batlle de Guimerà, senyor Ramon Segura, que s’oferí en totes aquestes tasques culturals, demanant, per part de tots, una profitosa continuïtat. Els visitants forans visitaren el Museu i l’Exposició “Guimerà, amb 100 fotografies” instal·lat als baixos de “Cal Barri”, sortint-e plenament admirats del seu muntatge i de la seva magnífica obra realitzada envers la cultura i les arts populars de les nostres contrades.

 

Juny

 

Darreres conferències del cursJosep M Castro 

Com a darreres activitats de l’actual Curs hem de destacar les conferències dels dijous 4, 18 i 25 de maig.

Senyor Joan Tous Sanabra: “Aspectes Arqueològics i Tiponímia a Tàrrega i Comarca”

Tot i que pensava fer-la seguint tres apartats ben distints, dedicà major atenció a l’origen dels noms i localització de les més importants estacions arqueològiques de la zona de Tàrrega (el Mort, La Mora, Tossal Rodó de Claravalls, Tornabous, etc.). Donà a conèixer l’interès que desperta la toponímia o origen dels noms, així com les darreres opinions dels estudiosos, en el sentit que en el nostre país és més important el substrat cèltic que no pas l’ibèric com es creia fins ara. El senyor Tous donà tota la seva documentada conferència ajudant-se de diversos mapes i gràfics així com projectant interessants diapositives que feren més entenedor el seriós tema tractat.

El senyor Joan Tous durant la conferència feta al Centre de Cultura

 

 

Dr. Tomàs Ribas Tarròs: “Els misteris de la ment humana”

Molta expectació despertà aquesta conferència del Dr. Ribas que es traduí en una nombrosa assistència. Presentat el conferenciant pel senyor Saurina, Secretari del Centre, tractà el tema amb llenguatge clar i presentant no pas històries imaginàries, sinó ben rels i sovint viscudes al llarg de la seva vida professional. El repertori, era ben interessant i enigmàtic (transmissió, telepatia, parapsicologia, telequinèsia, etc.). Tota una munió de fenòmens psíquics i mentals, discutibles però reals, que interessen cada vegada més als investigadors seriosos.          

 

Senyor Ramon Novell Andreu: “Les primeres coses de Tàrrega”

Amb aquest tema es va cloure el cicle de conferències dels dijous. Fou dictada pel senyor Novell, President del Centre. La presentació estigué a càrrec del senyor Tomàs Briansó.

La temàtica era eminentment targarina, exploratòria del seu passat – no pas tant lluny com ho feu quinze dies abans el senyor Tous -, en un marge de dos o tres centúries. Així anà passant revista a “les primeres coses” que són o foren ben entranyables a Tàrrega, (la primera llum elèctrica, el primer cine, la premsa local, les botigues, l’antiga església, etc.) que constituïren un record deliciós per als qui ho havien conegut personalment o de viva veu, i un motiu de sincera curiositat que deixava bocabadats als més joves.

 Al llarg de la seva xerrada mostrà diverses fotografies, gravats o papers amb tota la grogor dels anys, que donaven fe de les explicacions. Pel nombrós públic i per l’atenció amb que es va seguir, es pot considerar com un vertader “afiblall d’or” de tot aquest cicle de conferències.

 A tots als qui hi assistiren, i sobretot als qui amb la seva col·laboració el feren possible, el Centre Comarcal de Cultura de Tàrrega els quedà molt agraït.

 

Juliol 

 

Escrit d’en Joan Tous Sanabra. (resumit)

Els Clavetaires i la Farga Catalana

A la Biblioteca del Centre Comarcal de Cultura, per la gentilesa del senyor president de la Fundació Salvador Vives Casajuana, que tant assíduament ve protegint les nostres activitats culturals, hem rebut un exemplar de la selecta publicació del gran narrador i estudiós de costums catalans n’Eudald Graells.

La monografia porta el títol: “ Indústria dels Claus a Ripoll” i el subtítol: “Contribució a l’Estudi de la Farga Catalana”. És un llibre ferm, força documentat i falaguer de debò. Tot hi és ben estudiat, amb gràfics i estadístiques convincents. En llegir-lo, hom hi troba retratat el nervi de la indústria regional a la Catalunya Vella.

Recordareu aquelles estrofes tot i cantant:

“Esmola que esmola,

fes dagues, daguer;

fes dagues que passin

les malles d’acer...”

 

En aquest llibre el lector fruirà en assabentar-se d’una indústria manual bàsica a les terres del Ripollès que malauradament es va perdent. La indústria dels claus queda ben definida i la farga catalana en surt victoriosa, com una de les més antigues i poderoses.

Tàrrega no hi és esmentada¸ però ens plau saber que el nostre patró, Sant Eloi,  ho era també a Ripoll del Gremi dels Clavetaires i ferrers. Per què no hi era relacionada la nostra indústria a Ripoll? Arribava a Osca, a Saragossa, a Madrid, a Cadis, a Málaga..., però es parava a Guissona i Calaf. Per què?

A Tàrrega tenim una firma comercial molt estesa, i arreu coneguda, que encara porta amb orgull el nom que la feu famosa. Qui a vint-i cinc quilòmetres a la rodalia no coneix Cal Clavetaire?

Les modernes formes industrials han ferit de mort l’artesania dels ferrers de tall. Mes encara, tenim consol a la nostra ciutat d’un estol d’aprenents a l’Escola d’Arts i Oficis que ens garanteixen una continuïtat afalagadora; uns mestres consumats – ferrers de primera qualitat que van sembrant de veritable sobres d’art la vila i els pobles de la rodalia – com en Martí, en Castellana, els Torra, etc., que junt amb els Trepats i altres ferreteries escampen fins ben lluny el nom de Tàrrega.

Una cosa en manca: un altre Eudald Graells que amb la seva saviesa estudiï a fons, com ell sap fer-ho, la farga urgellenca. Gràcies a ell i a Antoni Vergós, l’ànima de la Fundació Salvador Vives Casajuana, el nostre Centre es va omplint de mica en mica.

 

Octubre

 

El Centre Comarcal de Cultura i la seva tasca – Firma l’escrit J.T.

Amb mires al curs 72-73 es va celebrar un animat canvi d’impressions per tal de presentar, al mateix temps que un balanç de feina feta, un pla de treball que a cada hora que passi es concretarà millor. Quan el balanç, es pot dir sense vanitat ni falsa modèstia, que no té res de menys preable. Heus aquí un resum:

  •   Un cicle molt extens de disset converses, que bé mereixen el nom de conferències, sobre una gama de temes d’apetitosa diversitat.
  •   Sis exposicions artístiques i la col·laboració en els Premis de pintura “Ciutat de Tàrrega” i “Magda Felip”.
  •   Cinc excursions col·lectives.
  •   Un curset molt arrodonit de bricolatge.
  •   Sengles actes d’homenatge al mestre Jaume Vidal i al poeta Antoni Bonastre.
  •   Festa commemorativa del II Aniversari de la fundació.
  •  Sis visites de promoció i agermanament cultural a tantes altres poblacions de la rodalia.
  •   Activitat constant del grup de muntanyisme.
  •   Recepció de peces noves al Museu.

Posem-hi un etcètera que enclogui tota la resta. Qui dona més?

No van mancar en aquesta reunió dues lamentacions oportunes: una, que la popularitat i l’adhesió a l’actuació del Centre encara no hagi trobat el degut ressò entre una gran proporció dels nostres conciutadans; l’altra, els escassíssims mitjans econòmics de que es disposa, representant un fre molt poderós per a la realització de projectes que podrien resultar de gran profit i eficàcia. Tot i aquestes dificultats la decisió fou de prosseguir sense defallença la via empresa. Sota aquest criteri fou planificat el programa de curs que comença. Per la seva extensió, hi dedicarem un futur espai.

Com a cosa immediata es va concretar l’organització de l’excursió a Lleida, per al diumenge passat. La qual es va celebrar, efectivament, com a iniciació de les activitats de l’any. Foren visitades la bellíssima església de Sant Llorenç, on l’historiador senyor Josep Lladonosa, cronista de la ciutat, va posar en antecedents de la venerable construcció, i dins del seu recinte, del sepulcre del noble cavaller targarí Ramon Guillem de Tàrrega; i la Seu Vella, que sota el guiatge del mateix senyor va desplegar als ulls del grup les seves imponderables meravelles.

El periple es va cloure amb la visita a la Sala d’Exposicions de l’Institut d’Estudis Lleidatans, on en un ambient digníssim es va assaborir a cor que vols la gràcia de les obres representades pels targarins Antoni Boleda i Josep Castellana, participant en l’èxit que obtenen, molt merescut, aquests singulars artistes.

Ambaixada cultural targarina a la ciutat de Lleida

El diumenge passat, a Lleida ciutat, hi arribava una bona representació dels amics del Centre Comarcal de Cultura de Tàrrega. El motiu ja era conegut: visitar algunes manifestacions del patrimoni artístic i històric de la capital i portar als nostres joves artistes, Boleda i Castellana, el caliu d’una abraçada de felicitació en nom de tots els targarins.

VISITA ALS PRINCIPALS MONUMENTS DE LA CIUTAT

Una trentena de targarins, arribaren a Lleida. Allí ens esperaven una altra colla de targarins residents a la capital. Visitarem la majestuosa Catedral actual i la Paeria, que per ser dia festiu, només la poguérem veure exteriorment. Es absurd que una gran ciutat com la capital de la Província no pugui tenir a la vista del públic el Museu subterrani de la Casa de la Vila. Ço que fa impossible que sigui conegut per la gent treballadora i menestral, que no pot abandonar el treball els dies feiners.

A les onze, a la catedral vella de Sant Llorenç ens rebia el gran historiador i científic investigador, enamorat de les coses targarines com qui més, Josep Lladonosa. És un plaer i un honor seguir-lo pels carrers històrics de l’antiga Paeria ilerdense, tot i explicant la riuada d’explicacions i anècdotes que la població medieval ens ha conservat.

Sempre al seu costat, seguirem el recinte del Castell, la Catedral Vella i les muralles. Si la gent conegués la bellesa del recinte i la incomparable panoràmica que des del cim s’hi contempla... Cal remarcar que aquesta fugissera visita a Lleida no és la projectada de fa temps, amb el fi d’entroncar les nostres humils activitats culturals locals amb les directius mestres del prestigiós Institut d’Estudis Ilerdencs.

VISITA A L’EXPOSICIÓ DELS ARTISTES TARGARINS

Des del Castell davallàrem fins a l’antic Hospital de Santa Maria, marc en el que s’enquadra un arsenal de valors culturals incomparable i el cervell directiu de totes les activitats artístiques i científiques dignes de consideració a la Terra Ferma.

Allí ens esperaven els nostres artistes. La sala estava plena de visitants, que enriuada continuada entraven i sortien amb expressió de plena satisfacció que hom podia recollir dels seus llavis si hi parava esment. Nosaltres també, malgrat el comentari mesurat i prudent de l’amic Novell a NOVA TÀRREGA, ens sentírem sorpresos i embadalits, no pel que es deia, si no pel que contemplàvem.

Ben conscientment defugim el comentari dels valors exposats pels dos targarins. Ens hi sentim vinculats, com si fos cosa nostra i com si hi tinguéssim certa part. Raó per la qual no podem opinar davant el domini mestre de la serenitat d’un Castellana impecable, senyor de la forja, que enlaira l’artesania del ferro a la categoria de vertader art. Jo voldria saber si a la nostra província hi ha qui si pugui comparar, ni ara ni mai. Ja he dit que no puc opinar. L’un i l’altre han estat alumne meus, encara que en altres dèries.

D’en Boleda, que és el que no podem esperar? Ell, ara per ara, es – que jo sàpiga – l’únic escultor que pot presentar no solament la ciutat, sinó tota la regió lleidatana, amb orgull i satisfacció. I aquí si que la província pot aixecar el cap ben alt, perquè durant tots els temps ha donat lliçons al món de la seva escola des del Pirineu fins a la desembocadura del Segre. Serà en Boleda l’última manifestació digna de tant alta representació? Es clar que no. Però, en aquests moments, qui ho pot discutir?

Tots tornàvem a casa molt impressionats. Només el record d’una diada així ens afalagava. Els vàrem felicitar en nom de tots. Però esperem fer-ho a Tàrrega i ben aviat en una de les nostres sales d’exposició.

La vida del Centre Comarcal de Cultura. (No hi ha firma de la crònica.)

Després de la revisió de la feina feta, cal que parlem de la que hi ha en el teler. La de caràcter més corrent és la prosseguir els cicles de converses del dijous per bé que donant-los un caire intensiu, evitant la dispersió per a concentrar l’interès en temes més cenyits i a profunditat. Igual cosa pot dir-se de les conferències.

Existeix el projecte de rememorar, en una forma o altra, el centenari de la naixença del Mestre Güell, o bé adherir-se i coadjuvar als actes que li siguin dedicats, si hi ha qui els organitzi.

Un acte que és molt immediat i absorbeix l’atenció de la Junta és la festa del III aniversari de la fundació del Centre, que serà, si Déu vol, tant o més lluïda que la de l’any passat amb la introducció de modalitats noves.

Una activitat constant continua essent la preparació de la XV Assemblea d’Estudis Comarcals, a celebrar els dies 28 i 29 d’abril vinent. Mentre la Comissió Central, radicada a Barcelona i presidida pel senyor Antoni Bergós, està a punt de circular la convocatòria que serà tramesa a tots els possibles assembleistes, el Centre té ja la promesa ferma de participants verament destacats, amb ponències de tot abast i transcendència.

En el moment oportú seran anunciades les excursions col·lectives que hi ha en cartera, prolongant el seguit de les que fins ara han reunit tant nombrosa concurrència.

Esment especial tindrà la intensificació de contactes i intercanvis amb els nuclis escollits de les poblacions de la comarca.

La secció de muntanyisme mantindrà incessantment la seva actuació tant dinàmica, que ha donat lloc a sortides constants, amb profitoses pràctiques que molt sovint han resultat competitives.

Una ambició en camí és l’ampliació i actualització de la Biblioteca, fins a fer-la molt nodrida i sistematitzada.

Una notícia transcendent, que en el curs actual ha de veure la seva realitat i culminació, és la d’haver estat iniciades per la Il·lustre Corporació Municipal, les obres de reforma de la planta baixa de la casa, per tal que tingui disponibles una amplia estança reservada per a Conferències i Exposicions. Aquesta circumstància ha obligat a diferir diverses manifestacions d’Art, que seran presentades a la Sala nova.

Amb el que hem dit no deixem pas esgotada la matèria, però és suficient per a donar una idea del quadre d’inquietuds i dels treballs, que no paren, a fi d’atendre-les com mereixen.

Tant de bo que aquestes ratlles de divulgació d’un programa no caiguessin en el buit de la indiferència, ans trobessin qui les rep amb simpatia i amb esperit obert de cooperació.

 

Novembre

 

Visita a Verdú (no hi ha qui firmi la ressenya)

Demà s’inicien de fet les activitats del curs. El primer acte consistirà en una visita a Verdú. La hi devem de fa molts dies i serà aprofitada l’avinentesa per penetrar més intensament en les moltes i bones coses que de la veïna vila i de participar en un acte que per aquesta data tenen programat.

La nostra agenda serà doncs:

Sortida a les vuit del mati del carrer del Carme, indret de costum.

Celebració eucarística a la capella de Sant Pere Claver a les 8,30.

Esmorzar al Centre Parroquial.

De 10 a12, visita a la casa natal de Sant Pere Claver, parròquia segle XIII, castell i taller d’un terrissaire.

A les 12,30, conferència de Josep Maria Miró, oriünd de Maldà, pintor, investigador i fotògraf professional sobre temes especials  de la comarca, amb projecció de nombroses diapositives en color, a la Biblioteca Municipal.

Canvi d’impressions sobre la participació dels elements de Verdú a la pròxima Assemblea d’Estudis Comarcals.

A les 2, retorn.

Per a inscripcions, a Manuel Casanelles fins a les 8,30 d’aquest vespre. Hem de fer un grup tan nombrós i triat com mereixen els amics de Verdú i el tresor de coses que posseeixen.

 

“Cruce de Caminos” article que escriu Josep Castella Formiguera cada setmana parla d’un premi i una medalla d’or aconseguit per Josep Castellana i també del Centre Comarcal de Cultura. (traduït al català i resumit)

La coincidència és purament casual. I és per això, al nostre entendre, a més d’afortunada, alliçonadora. Ens referim al diari La Vanguardia, de fa uns dies, en la secció Noticiari de Catalunya i en destacat i enquadrat epígraf d’Activitat Cultural, figuraven juntes dues informacions: El resultat del concurs d’art convocat per la Diputació de Girona, que en la especialitat de forja es donava el Primer Premi i Medalla d’Or, per la seva obra Ocell Blau, a Josep Castellana Sangrà, reconegut artista de la nostra ciutat, i una informació referent a les activitats del Centre Comarcal de Cultura.

No intentem de cap forma involucrar els merescuts guardons que ve aconseguint últimament l’amic Castellana, amb la projecció de les divulgacions, aspiracions i activitats del nostre Centre Comarcal de Cultura que, en aquest aspecte, fins el moment sols ha pogut difondre, admirar i aplaudir les manifestacions artístiques de fills de Tàrrega que han destacat en les mateixes. I no li és arribat encara el torn, de formar escola. Però si relacionar-lo amb aquesta inquietud que mou a la nostra ciutat d’ànsia cultural, que en qualsevol terreny i molt especialment en l’artístic, és sempre molt encoratjador per qui les practiquen.

Però encara més. Per les ganes de que Tàrrega ocupi un lloc preeminent en el desenvolupament cultural de les nostres terres i el fet evident de que els seus fills triomfin en llunyans camps i llocs, exempts i lliures de qualsevol consideració o interferència localista, ve a ser com una esquenada, un esperó, un estímul, una justificació si feia falta, per tots aquells que entenem que la consecució de les metes més ambicioses i les aspiracions més altes per al futur de la nostra ciutat radica abans de tot i per sobre de tot en la plenitud de la seva formació educativa i cultural.

Hem pensat, des de sempre, que el deure que tenim tots els qui per una raó o altra estem involucrats directe o indirectament a qualsevol lloc de responsabilitat ciutadana, és principalment el de vetllar per què la tradició de Tàrrega en aquest sentit no s’interrompi, si no que s’intensifiqui. Ja que si tampoc ignorem que algunes de les activitats que hem dit abans i el mateix Centre Comarcal de Cultura, no tenen aquella tranquil·litat econòmica que seria indispensable per manifestar-se en un camp més dilatat i ampli, estem convençuts que la seva plenitud sols s’agafarà amb aquesta o una altra denominació, perquè tampoc som capaços d’endevinar el futur , però amb igual finalitat, quan la generació que ha de sortir de les aules dels Col·legis, els Instituts i les Universitats que s’estan creant, ocupi els llocs de responsabilitat que el dia de demà els hi haurà d’assignar.

La nostra i la que ens va seguir encara no estan complertes. Salvant brillants i cada dia més abundants excepcions, predomina encara l’autodidacta. Que és bo en raó de l’esforç que exigia i exigeix, però que serà superat pels homes del demà. Aquesta és la missió que ens pertany fer a nosaltres. Que hem de complir inexcusablement.

 

LA SORTIDA A VERDÚ (firmat per N.)

Cal apuntar aquest acte entre els de bona collita en tots els aspectes. L’inici va consistir en una presa de contacte amb el poble fidel en la celebració eucarística, a la capella del verduní per excel·lència: Sant Pere Claver, de cal Claver segons puntualitza una placa commemorativa.

Esmorzar a les estances confortables del Centre Parroquial. L’apetit era excel·lent i les vitualles de qualitat; ningú hi va fer el fals. Allí mateix, en aquell castell de tan ferma arquitectura i sota el guiatge segur de l’entranyable Ramon Boleda i Cases, començava l’itinerari. A la planta noble , la gran sala de recepcions i festes. La Reconquesta, els slts llinatges, Poblet, les grans efemèrides, tot era proposat a la imaginació i la memòria sota les evocacions de l’insubstituïble “cicerone”. A peu pla un altre seguit de valentes arcades per als dipòsits de l’oli. D’allí en avall la fabulosa bodega.

Gairebé a tocar, el temple, originàriament romànic amb bellíssima portada, i els eixamplaments exigits per l’increment de la població, portant el segell de l’època.

Visita al taller d’un terrissaire local i coincidència amb els grups de barcelonins, que cada vegada diferents, acudeixen a proveir-se de peces curioses.

Homenatge a Sant Pere, a la seva casa natal. Ho mereix l’home que a Cartagena d’Indies deixava la salut i la mateixa vida en favor dels negres, posant a crèdit les qualitats d’un plançó de raça: tenacitat, prudència i lliurament plenari a una idea superior.

La cursa tenia la seva meta als baixos de la Biblioteca Municipal per tal d’assistir a la conferència del senyor Josep Maria Miró sobre “Les nostres comarques”. La fluïdesa de la paraula, fruit del coneixement del tema, il·lustrava l’enfilall copiós de diapositives en color, en una exposició visual interessantíssima. Partint de Maldà, d’on és oriünd el dissertant, corríem el Corb: Vallbona, Guimerà, Vallsanta, Ciutadilla, la Segarra, amb Verdú al davant, i el Sió: Agramunt, la torre d’Almenara, i tota la seguida de castells que es troben pel camí, Montornés i Concabella, entre altres. Pedres, joies, inscripcions, creus de terme i processionals, claus de volta, plànols i documents, prehistòria i heràldica, panoràmiques i escenes de la vida rural, res no escapava a l’avidesa d’una màquina fotogràfica meravellosament manejada tant en el criteri artístic com en la perfecció professional. En acabar, l’ovació va esclatar sincera i insistent; el senyor Miró se l’havia guanyada a pols.

Els que participem d’aquestes dèries ho vàrem passar en gran i ens cal regraciar la bona acollida de que fórem objecte els expedicionaris, donant la dimensió justa de la gentilesa de la gent de Verdú.

La mecànica del Centre està engegada. Fins a la primavera seguiran els actes Centre endins.

 

Concurs Literari  (Informació sense firma)

Amb mires a la festa del III Aniversari de la Fundació del Centre, es convoca un CONCURSDE NARRACIONS segons les següents BASES:

Serà atorgat un PRIMER PREMI de pessetes 250 i un llibre d’actualitat, a la millor descripció de les impressions rebudes en un acte del Centre Comarcal, sigui de les excursions, de la visita a monuments, de les conferències i col·loquis, de les Exposicions. Treball en prosa d’un mínim de cinc quartilles.

Un SEGON PREMI de pessetes 250 i un llibre d’actualitat, a la millor poesia humorística –auca, rodolins, etc.- tractant en forma festiva el mateix tema anterior. Mínim cinquanta línies.

Un TERCER PREMI de pessetes 150 i un llibre d’actualitat, a la millor narració infantil en prosa o vers, tractant el tema dels premis primer i segon.

Els treballs hauran de ser tramesos al Centre –carrer de les Piques, 1 – per tot el dia 7 de desembre, dins d’un plec tancat, acompanyat d’un altre plec on consti el nom de l’autor.

Les aportacions seran objecte d’una tria prèvia. Les que resultin seleccionades es llegiran el dia 14 de desembre, al vespre, de sobretaula. Els assistents seran convidats a manifestar en votació secreta els treballs de la seva preferència.

Rebran els premis els autors que en cada apartat hagin obtingut major nombre de sufragis. Les targes tancades dels autors no premiats seran incinerades allí mateix.

INSPIRACIÓ I BONA SORT

 

Naixement d’una nova secció per Josep M Castro

Sembla que agafarà cos  una nova inquietud que es va notant entre un sector d’amics d’aquesta entitat, la creació d’un mercat mensual de FILATÈLIA I NUMISMÀTICA que es vol celebrar a les dependències d’aquest Centre el primer diumenge de cada mes. La idea ha sorgit d’un grup d’afeccionats de la moneda i els segells, afecció que ha tingut sempre molta tirada a la nostra ciutat i que va ser activitat d’un mercat o reunió mensual, ja que s’havia practicat fa molts anys, al claustre del col·legi de la Mercè dels Pares Escolapis.

En l’actualitat tornarà a néixer aquesta antiga costum del mercat mensual, essent un dels principals promotors el senyor Aloy, formant equip amb els senyors Costa i Llanes per la Numismàtica i el senyor Solé Farré per la Filatèlia, els quals han preparat la reunió de desembre per al dia 3,de 12 del migdia a 2 de la tarda.

 

Celebració de la festa d’Aniversari del Centre

S’estan coordinant les idees per portar a fi una brillant celebració de la data de l’aniversari de la creació d’aquest Centre Comarcal de Cultura, que es celebrarà el proper dia 14 de desembre a la qual s’espera que hi assisteixin, com l’any passat, una molt bona representació d’amics i col·laboradors del Centre que tant ens han ajudat en la realització de les activitats programades.

 

Desembre

 

Cap als tres anys de la fundació del Centre -  Ressenya sense firma –

El dia 14 de desembre es compleixen tres anys de la fundació. Per tal d’evitar la coincidència amb altres actes anunciats, es difereix per al dia següent la festa commemorativa. Així, doncs, el divendres vinent, dia 15, tindran lloc, si Déu vol, els actes següents:

A les vuit del vespre, en el local social, Assemblea d’associats segons l’ordre del dia que ha estat circulat a domicili, i que com és natural implica la lectura de l’acta anterior i la Memòria d’activitats del curs darrer; la rendició de comptes; la programació del curs 1972-73; els precs i propostes i els mots de clausura.

A continuació, visita a les obres que s’estan duent a terme a la planta baixa redimint indrets abandonats i destinades a tenir una Sala d’Exposicions i Conferències escaient i adequada.

A les deu del vespre, sopar col·lectiu a l’Hotel Espanya, dedicat a regraciar els dissertants del curs passat i a homenatjar a Antoni Boleda Ribalta, a Josep Castellana i Sangrà i a Gregori Satorres Baldrich, per la respectiva obra com a escultor, forjador i poeta, amb molt d’honor per a la ciutat i profit per a la cultura.

En aquest acte i de sobretaula serà fallat el Curs obert per a premiar els millors comentaris a l’actuació del Centre.

Llegides les composicions que hagin merescut ésser seleccionades, actuaran de jurat els mateixos concurrents, que podran manifestar les particulars preferències.

Els premis seran adjudicats als autors que reuneixin major nombre de vots en cada modalitat; prosa, poesia d’humor i escrits juvenils.

Per al sopar es podran retirar les targes en el mateix Hotel o de mans de Manuel Casanelles, carrer de Santa Anna, 12,  fins a les cinc de la tarda el mateix divendres, al preu de pessetes,145.

 Festa del III Aniversari de la Fundació -  Josep M Castro 

Celebràvem el passat divendres al vespre la festa del III aniversari de la fundació del Centre de Cultura, presidit pel senyor alcalde de la ciutat, que acompanyava el president executiu del Centre, senyor Ramon Novell i la totalitat de la Junta Directiva.

La presidència durant l'acte al Centre Comarcal de Cultura.

 

El Secretari General del Centre, llegí l’acta de l’última sessió i després la Memòria, d’activitats

portades a terme en aquest any 1972. Després ho feren els encarregats de les diverses seccions. Així sentiren al Tresorer, senyor Casanelles, el vocal encarregat d’Excursionisme, senyor Roig i el director del Museu, senyor Tous, que donaren comptes de llurs activitats.

Després prengué la paraula el senyor Novell, que feu una expressiva dissertació entorn del que representa el Centre Cultural per a la ciutat i la nova orientació que se li ha de donaren l’esdevenidor, com una entitat molt viva i amb un arrelament profund en els nuclis comarcals.

Detall dels menjadors replets de comensals durant el sopar de germanor.

 

A continuació i junt amb el senyor Alcalde, donaren els Títols Honorífics d’Amics Distingits del Centre als tres targarins i col·laboradors del Centre, que tant s’han distingit amb la seva obra aquest any, i són el poeta Gregori Satorres, el forjador Josep Castellana, i l’escultor Antoni Boleda. Finalment, tancà l’acte l’alcalde, senyor Delfí Robinat, en un senzill parlament en el que agraïa al Centre l’ampla i positiva tasca que està fent, animant als seus directius a seguir pel mateix camí i prometent tota l’ajuda que faci falta per part del Consistori que mai no ha de faltar a les entitats que, com el Centre Comarcal de Cultura de Tàrrega, es presenten a finals d’any pletòrics de realitats. Més tard es celebrà a l’Hotel Espanya un sopar de germanor al que assistiren més de cent-cinquanta amics del Centre, i a la sobretaula es llegiren els treballs de redacció enviats pels amics, senyora vídua de Robert i Prats Sarries, llegits pel rapsoda senyor Vilamajó, i que junt amb els nens Josep Cortada i Pere Pons, infants col·laboradors del Centre, reberen un petit obsequi, record de la festa.

El batlle, Sr. Delfí Robinat, fent donació del Títol Honorífic d'Amics Distingits s N'Antoni Boleda.

 

El senyor Novell saludà i agraí la presencia de tants amics de la comarca i als artistes homenatjats, en nom de tots els quals donà les gràcies el pare Calasanz Balagué, cloent aquest acte el senyor  Castellà Formiguera, que ocupava llavors la representació del senyor Alcalde, que s’havia tingut d’absentar.

Monumental pastís que simbolitzava les terres del castell

 

1973

 

Moltes activitats, però destaca l’Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, que es va celebrar a Tàrrega

 

Gener

 

Preparació de l’Assemblea d’Estudiosos de Catalunya  per Josep M Castro.

Novament el Centre de Cultura dóna notícia de la seva activitat i aquesta es veu polaritzada per la motivació que suposa la preparació de la XVI Assemblea d’Estudiosos de Catalunya, que hem de celebrar a la nostra ciutat els dies 28 i 29 d’abril.

Preveient l’ample esforç que això suposa i que la Junta no ho podria pas fer sola, es va pensar en la incorporació a les tasques de preparació d’un grup de persones amigues de la Casa i a més “eficients”. Amb el seu consentiment i presència es van tractar, dimarts passat, les línies generals d’actuació, concretades en un complert i clar “Organigrama”, que presenta l’actuació d’una Secretaria General a través de quatre Comissions; Relacions Públiques, Actes Culturals, Actes Socials i Administració, que a la vegada es subdivideixen en altres apartats encarregats de feines molt concretes, i a càrrec, com hem dit abans, de persones molt enteses, i que per ara, per a no ferir la seva modèstia, no donem llurs noms.

De cara també ala celebració de l’esmentada Assemblea General, es fan obres a la Casa, per a presentar en aquella diada la inauguració del Saló de Conferències i Exposicions, que tant havíem somniat, i que tindrà porta independent d’entrada al carrer de les Piques. L’esmentat Saló, encara que no excés de gran, creiem que tindrà la capacitat suficient per les activitats que normalment es porten a terme al Centre.

Per la inauguració del Saló d’Exposicions, és quasi segur que es farà amb una mostra col·lectiva de nombrosos artistes targarins i comarcans, que donaran una visió conjunta de les inquietuds artístiques de la nostra ciutat.

Ara que parlem d’artistes, ens plau comunicar-vos que hem rebut al Centre una obra –de talla– del conegut escultor i amic Antoni Boleda, que la dóna per acréixer el patrimoni artístic del Museu. També ha comunicat que farà semblantment el conegut forjador Castellana. A tots dos els agraïm de debò el seu gest.

 

Febrer

 

ACTIVITATS DEL CENTRE DE CULTURA

DIUMENGE 4 DE FEBRER

A partir de les 11 del matí:

MERCAT DE SEGELLS

(Compra, venda, canvi, consultes, etc.)

Properament:

Concurs Literari, patrocinat pel donant anònim d’un premi de 5000 ptes.

LES BASES DEL CONCURS SORTIRAN EL PROPER NUMERO DE “NOVA TÀRREGA”

 

MECENATGE 

Aquest concepte, que ha saltat a la punta de la ploma de molts, s’ha tornat viu i palpitant amb la concessió del premi a què feia referència l’anunci de publicitat en aquestes mateixes planes la setmana passada.

No és cosa d’impacientar-se per les bases i condicions, que seran oportunament divulgades, , perquè el principal és conèixer la finalitat de la recompensa; les normes del concurs no deuran diferir gaire de les que són habituals en aquests casos.

Per a qui vulgui disposar-se a la palestra li bastarà saber, de moment, que es tracta de premiar el treball o treballs que, sense haver estat editats especialment, hagin estat dedicats a enaltir els valors espirituals o econòmics, preferentment en el periòdic local encaminats, doncs, al progrés del país, i que, dins aquesta tònica, hagin merescut la conceptuació d’un Jurat competent.

De totes maneres, la cosa de més urgència és registrar el fet d’haver-se iniciat aquell mecenatge que tant es fa enyorar.

El caràcter anònim del donatiu de pessetes cinc mil ens veda l’elogi personal i afegeix mèrit a l’acció generosa. Encara podríem afegir que tot i la importància de l’aspecte dinerari, el que val més que tot és manifestar-se sensible a la conveniència que tot rutlli millor i que les necessitats –tantes com n’hi ha i de tantes menes- trobin qui les atengui amorosament. El Centre de Cultura l’ha trobat en aquest cas concret, i no pot fer cosa millor sinó fer-li arribar, sigui qui sigui, pública i càlida lloança.

Varis articles per Josep M Castro

Per a preparar la “XVI ASSEMBLEA INTERCOMARCAL D’ESTUDIOSOS DE CATALUNYA” tingué lloc el diumenge  una Reunió amb representants d’Anglesola, Verdú, Sant Marti de Riucorb, Tornabous i Fuliola.

En primer lloc, se’ls va entregar i explicar  ”l’Organigrama” preparat per a coordinar totes les tasques de l’assemblea, demanant-los que aportessin una participació directa a la mateixa, sobretot en forma de ponències relatives als aspectes culturals, històrics i artístics.

Es fixà, doncs, des d’ara una corrent bi-polar d’informació cultural entre Tàrrega i aquests pobles en la que, mitjançant la publicació d’una fulla ciclostilada es donarà a conèixer les possibles conferències, exposicions, etc., a celebrar en el nostre Centre i en les dites poblacions, en la data que sol·licitessin.

El senyor Novell va definir la importància primordial de l’element personal en les tasques culturals, però també la necessària ajuda i comprensió per part d les autoritats municipals i d’altres element representatius de les localitats.

Es posà també en relleu el merescut renom cultural que ja gaudeixen les veïnes viles de Verdú i Anglesola, amb la incorporació a més,  molt plausible, d’un sector de la joventut que comença a sentir aquestes inquietuds. Digué el representant de Fuliola que allí hi ha també molta activitat moguda pel jovent. Amb l’esment d’aquesta participació de nuclis juvenils, anuncià el senyor Tous que ja té quasi estructurats uns Grups de Rescat a Tàrrega, a punt de començar el treball.

A més de la preparació de l’Assemblea i amb referència a les activitats normals del Centre, quedaren fixades les dates del dia 22 del corrent per a una conferència sobre Temes Agrícoles pel senyor Martí de Verdú, a les 8,30 al Saló del Centre i el dia 1 d’abril una Reunió de Grups d’Estudi a Anglesola.

També s’està preparant un curset d’Iniciació als Estils Artístics, que es donarà durant una setmana al Centre per un equip de Professors i Diplomats en Art i que s’anunciarà properament.

Curset intensiu d’Història de l’Art i excursió a Tarragona ( article sense firma)

Entre els dies 5 i 9 de març vinent, dilluns a divendres, tots dos inclosos, en el local del Centre es desenvoluparà un curset intensiu d’Història de l’Art.

Les cinc lliçons estan confiades a altres tants professors que tractaran successivament els següents períodes:

Prehistòria, per la senyoreta Anna Rullan.

Grècia i Roma, per en Frederic Gené.

Romànic i Gòtic per la senyoreta Maria del Carme Novell i Burgués.

Renaixement i Barroc, per en Jaume Minguelll i Miret.

Romanticisme, Impressionisme, Temps Moderns per la senyoreta Anna Segarra.

Totes les sessions seran copiosament il·lustrades, amb la projecció de diapositives amb negre i color.

Dissabte, serà dia de festa.

 

Diumenge, dia 11, excursió a Tarragona, per a confirmar damunt d’exemples vius, els ensenyaments del curs. Coordinador, en Josep M Castro.

Les places del curset són limitades, i les inscripcions es començaran a recollir tot seguit al local del Centre, o bé les rebrà el senyor Manuel Casanelles, carrer de Santa Anna, 12.

Ha estat fixada una quota de col·laboració de pessetes 100 per al curset, independentment de l’excursió, les condicions de la qual seran donades a conèixer oportunament.

Es d’esperar que sigui ben rebuda aquesta finalitat que tant útil pot resultar per al fruit de les visites que amb freqüència organitza el Centre, per tal de conèixer la infinitat de riqueses artístiques que el país atresora.

 

Març

 

Desperta interès el curset intensiu d’Història de l’Art (article sense firma) – Anunci del curset de mitja pàgina

Està desvetllant l’interès que era de preveure l’organització del Curset intensiu d’Història de l’Art a desenvolupar en el local del Centre durant cinc dies consecutius.. Les lliçons començaran, si Déu vol, , dilluns vinent a dos quarts de vuit del vespre, i aniran il·lustrades amb moltes projeccions que exemplificaran, amb els models més destacats de cada època, les descripcions del dissertant. Feia temps que el projecte era una aspiració general que ara ha pogut ser concretada.

És segur que els participants, a més de l’amenitat amb què seran exposats els temes, eixiran del curs posseint idees molt exactes i guiadores de l’art que s’ha donat en el temps. Amb la història de l’art va lligada la de l’home; per això una revisió artística porta aparellada la del pensament, les creences i la vida econòmica de cada hora i de cada país, i equival, per tant, a una immersió profunda ens els alts i baixos de la humanitat sencera.

Les conferències diversificades d’altres anys –que també es produiran al seu dia i seran oportunament anunciades-

Consistiran, de moment, en aquest petit cicle d’una coherència i un ordre encaminats a tenir conceptes clars sobre el fet artístic.

L’excursió a Tarragona del dia 11, serà un resum viscut dels ensenyaments del curset. De totes maneres per a prendre part en l’excursió no serà necessari haver estat inscrit al curset.

Dues fotografies del Curset

Ana Rullan, professora de l’Institut de Lleida, va obrir el Curset intensiu d'Història de l'Art, que s'ha vingut desenvolupant al llarg d’aquesta setmana.

El professor Frederic Gené, dissertant sobre l’art visigòtic, davant un nombrós públic, que va seguir atentament, les lliçons dels diferents Professors.

 

CENTRE   COMARCAL   DE   CULTURA

Carrer de les Piques, 1

TÀRREGA

CURS INTENSIU D’HISTÒRIA DE L’ART.- Dies 5 al 9 de març del1973

Il·lustrat amb nombroses projeccions. A les 20’30 hores

Dilluns, dia 5: PREHISTÒRIA, per la professora de l’Institut de Lleida N’Anna Rullan

Dimarts, dia 6: VISIGÒTIC, pel professor En Frederic Gené

Dimecres, dia 7: ROMÀNIC I GÒTIC per la senyoreta Maria del Carme Novell i Burgués

Dijous, dia 8: BARROC I RENAIXEMENT per En Jaume Minguell i Miret

Divendres, dia 9 ROMMANTICISME, IMPRESSIONISME, ESTILS MODERNS per la senyoreta Anna Segarra i Segarra

Quota: Pessetes 100

Places limitades     

Inscripcions al mateix Centre o al senyor Manuel Casanelles, Santa Anna, 1

 

Diumenge, dia 11: Excursió a Tarragona

 

Informació general de com es va desenvolupar el curs d’Història de l’Art i l’excursió a Tarragona (per Josep M Castro)

Podem assegura que va constituir un autèntic èxit l’organització del Curs d’Iniciació als Estils Artístics que es van donar durant cinc dies al Centre Comarcal de Cultura. L’atent públic passava de setanta persones de diverses edats i interessos ben variats, el que demostra que la crida de la Cultura i l’Art és ben apassionant per a tothom.

Volem agrair en nom del centre als amables professors la dedicació i il·lusió posada a la tasca encomanada, així com a l’Escola d’Arts i Oficis per l’atenció que demostraren pel nostre Centre al permetre l’absència dels seus dos professors, la senyoreta Carme Novell i Jaume Minguell, tots els vespres que durà el Curs, així com també als altres conferenciants, senyoretes Anna Rullan i Anna Segarra i el senyor Frederic Gené, que també canviaren llurs plans de vida per col·laborar en la bona marxa de l’esmentat curset.. Foren magnífiques totes les seves intervencions a la vegada suficientment erudites i entenedores per a tots, que seguiren embadalits les esclaridores projeccions de diapositives que il·lustraven adequadament els diferents temes històrics-artístics.

La meva tasca com a representant del Centre, per donar-los la benvinguda i presentació, fou ben atractiva i sobretot fàcil puig tots són prou amics i coneguts de tothom i per altra banda poca introducció cal fer de qui té un merescut pes específic com a persona i sapiència del tema a tractar.

Com a final del Curs i tal com estava projectat, els assistents al Curset férem una excursió Cultural a Tarragona. El temps jugà una mica de mala passada, però visitarem de totes maneres,  els punts més interessants que estaven marcats en l’itinerari i que foren: l’aqüeducte, Museu Arqueològic, Torre de Pilat, i Amfiteatre, Catedral i Tresor, visitant després de dinar, la Necròpolis Paleocristiana  passeig de l’Imperi, tornant ben contents a Tàrrega, després d’haver pogut portar a la pràctica els coneixements artístics rebuts en el Curset.

 

Abril

 

Notícies de la propera Assembles d’Estudiosos 

A un ritme molt intens s’està preparant aquesta Assemblea, que és la XVI de la sèrie i està programada per als dies 28 i 29 del mes que som.

Un d’aquests dies serà publicat el programa d’actes que comprèn.

Recepció a l’Ajuntament. – Inauguració de les obres de reforma del Centre i de l’Exposició d’obres d’artistes de Tàrrega i comarca. – Reunió de seccions a les aules de l’Institut i discussió de les interessantíssimes comunicacions que estan arribant sobre temes molt distints. – Recorregut per la ciutat antiga. – Acte acadèmic a la Sala d’Actes de l’Institut. – Inauguració d’un pedró commemoratiu a Sant Eloi. – Dinar col·lectiu als Jardins de la Granja, amb obsequis als comensals.

Arriben a Tàrrega i a la secretaria de Barcelona inscripcions de totes les comarques catalanes i es preveu una afluència tan nombrosa com lluïda. Informació més detallada serà donada pròximament.

Ha constituït un èxit la presentació sol·licitada per Bellpuig, del curset intensiu d’Història de l’Art pels mateixos dissertants del Centre i amb la mateixa riquesa de projeccions il·lustratives.

Els inscrits foren nombrosos. Els actes van tenir lloc al Casal Parroquial, amb la col·laboració eficient de mossèn Joan Camps i Tomàs i la delegada de cultura de l’Ajuntament i bibliotecària, senyoreta Xinxó.

Grans reformes i millores al Centre Comarcal de Cultura (firma l’escrit LA DIRECCIÓ DEL MUSEU)

Els dies 28 i 29 d’abril seran jornades memorables per a Tàrrega. La XVI ASSEMBLEA INTERCOMARCAL D’ESTUDIOSOS ha despertat arreu de les terres de parla catalana una curiositat inusitada. Només cal veure la forta afluència de cartes i consultes que arriben contínuament i la llarga llista de comunicants que hi presenten comunicacions. Fins al moment de publicar aquestes ratlles ja són més de vint-i-quatre, que sumades a les sis ponències de l’acte principal, suposen trenta inversions; cada una d’allò més interessant; no solament pel contingut de la matèria que tracten, sinó més encara per la selecta personalitat de les persones que les presenten.

Més de la meitat dels expositors són de nivell universitari. Els altres es presenten avalats per un prestigi altíssim assolit a la llarga d’una dedicació constant, esperonada per la riquesa del seu talent extraordinari. Alguns es llancen a la palestra per primera vegada. Són les noves onades de joventut que ens omplen d’esperança. Sabem que la nostra cultura quedarà assegurada per molts anys.

Aquestes assemblees acostumen a deixar una rubinada de millores culturals; remouen els valors adormits dels arxius; porten solucions a problemes difícils; obren camins a noves investigacions; posen en contacte personatges del món científic actual que mai no s’haurien conegut; revaliden el patrimoni intercomarcal i local de la ciutat que les acull i patrocina; aporten de lluny una riquesa incalculable de testimoniatges, d’afecte, de saviesa i ensems, els records dels valors essencials que la personifiquen i totes les fineses que la sensibilitat exquisida dels targarins són capaços d’oferir –com sols ells saben fer- als qui els han fet l’honor de visitar-nos.

L’Excel·lentíssim Ajuntament de Tàrrega, conscient de la importància de tal esdeveniment, s’ha fet responsable del moment històric i no ha escatimat esforç possible per fer-se digne dels il·lustres visitants. I d’aquest esforç en són testimoni patent les millores portades a bon fi dins la Casa noble del Centre Comarcal de Cultura.

El dissabte vinent s’inaugurarà una nova sala d’exposicions que s’ha afegit a les ja existents a la Casa-Museu del Centre que, al mateix temps, servirà per a recinte de conferències, projeccions cinematogràfiques, per a concerts selectes i reunions científiques.

Aprofitant l’avinentesa, s’ha modificat també l’estructura interior del Museu. De la reforma en surten afavorides la presentació i la classificació dels objectes atresorats amb paciència i constància, que bons targarins generosament ens van confiant per a llur estudi i custòdia.

El Museu és el tresor de la ciutat. És el sagrari on es poden guarir totes aquelles coses de valor històric i patrimonial que amb el pas dels segles han perdut la seva casa pairal, el seu temple enrunat, la vila arrasada, aquell monument oblidat, el document caducat que fou arma econòmica del seu amo, la moneda històrica i tot allò que l’afecte familiar havia anat amanyagant com un tresor.

Per tot això, el Museu, és patrimoni comú.  El Museu serà digne d’aquesta ciutat. I menys d’un senyor especial per més mèrits que se li atribueixin. El Museu és de tots. El Museu és del poble que l’ha creat i s’ha fet digne i responsable de llur existència..

Per aquestes raons tots hi estem vinculats i tenim de sentir la responsabilitat de forjar-lo i la necessitat d’enriquir-lo.. Si una ciutat és digna d’un Museu no pot ésser d’una entitat particular, i l’honrarà tant com sho mereixin les aportacions generoses dels seus ciutadans.

Durant aquest dies tota la Casa estarà de gala i s’hi podran contemplar una pila de coses cedides especialment pels seus propietaris sols per aquell dia. Procurarem que llur presentació estigui al nivell de què són dignes. Per endavant donem les gràcies als qui ens els han confiat.

 

EXPOSICIÓ DE BANDERES I PENONS TARGARINS

Per complaure la iniciativa i oferiments d’alguns ciutadans, la Casa de la Cultura, al carrer de Les Piques, n 1, presentarà alguns dels penons i banderes que foren orgull de la ciutat. És indiscutible que, per anys i segles, les nostres banderes foren el caliu i el nervi de la vida social de Tàrrega. Cada penó, cada bandera, cada escut, cada emblema és una plana d’or de la nostra història. Seria bo fer-li un repàs.

Preguen als capitans i a les entitats que les guarden, es dignin fer-nos-les portar o ens avisin per a recollir-les. Gràcies anticipades.

Targarins, no us perdeu aquesta ocasió única de visitar el Museu i la Casa del Centre Comarcal de Cultura que, amb motiu de l’esmentada Assemblea, presentarà una prova més de la seva inquietud i riquesa patrimonial.

 

Anunci d’una pàgina per captar inscripcions per la XVI Assemblea. (es reprodueix tal qual)

 

XVI Assemblea

Intercomarcal d’Estudiosos

Tàrrega, 28 i 29 d’abril de 1973

 

Ponències i comunicacions

Acte Acadèmic

Exposició d’Art

Dinar col·lectiu amb obsequis als comensals

Erecció d’un pedró commemoratiu a Sant Eloi

Visita a la ciutat antiga

 

INSCRIVIU-VOS!

Al Centre Comarcal de Cultura, Les Piques, 1. De 8’30 a 10 del vespre

o a Manuel Casanelles, Santa Anna, 12

 

Tarja d’assembleista               Ptes.  50

Dinar a la Granja                    Ptes. 250

 

La XVI Assembles intercomarcal d’Estudiosos 

Ha estat circulat el programa general dels actes, amb la relació detallada dels participants, autors de ponències i comunicacions. Qui no l’hagi rebut i l’interessi de posseir-lo, el pot demanar i amb molt plaer serà servit.

S’han rebut algunes comunicacions amb posterioritat a la circulació del programa que seran igualment discutides.

Mentrestant han començat arribar inscripcions. Es poden passar directament al Centre tots els vespres, de dos quarts de nou a les deu, o bé al Sr. Casanelles, Santa Anna, 12.

També n’ha rebut la comissió de Barcelona, la qual anuncia l’organització d’un autobús amb el propòsit exclusiu i directe que farà el viatge d’anada i retorn el mateix diumenge, dia 29.En canvi, altres, que es proposen prendre part als actes del dissabte, dia 28, han començat a encarregar lloc als hotels de la ciutat.

Les obres del Centre prossegueixen a ritme intens per tal de donar aixopluc a l’exposició d’artistes targarins i comarcans.

A Sant Eloi està erigit el pedró commemoratiu al qual no manca sinó la placa amb la llegenda i els escuts de les províncies.

A través d’aquest noticiari és d’esperar que els nostres conciutadans es donaran compte que estem pròxims a presenciar un esdeveniment de tota categoria, i que tots amb tots farem un esforç per tal de confirmar el nostre caràcter acollidor davant dels emissaris culturals de tot Catalunya i de les personalitats insignes que ens visitaran aquells dies.

Hi ha bastants escrits amb motiu de la propera Assemblea intercomarcal d’Estudiosos. 

Benvinguts! (els dos següents articles son de Josep Castellà Formiguera, alcalde en funcions)

El recompte dels indrets on han estat celebrades les anteriors Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos dóna una llista, capitals excloses, de la flor i nata de les ciutats catalanes. Avui li toca el tors a la nostra ciutat.

 

Els programes cursats són ben explícits quant a llocs, dates i Presidències de les quinze Assemblees que tenim al davant. Una altra nomenclatura incerta en aquestes mateixes pàgines és igualment expressiva sobre els temaris successius, tan importants i diversos com els mateixos dissertants.

Els títols de les ponències i comunicacions que es tractaran a Tàrrega i els noms de les persones encarregades de desenvolupar-les donen clara noció que l’Assemblea de Tàrrega tindrà un nivell tant o més elevat que les que l’han precedida.

És d’agrair que personalitats de tota eminència hagin acceptat de venir a ocupar-se de qüestions nostres que abasten des de la mes reculada prehistòria fins a un ambiciós futur, i cal remarcar les aportacions de Lleida, capital, i de les poblacions del nostre veïnatge.

Ens fem un honor de saludar els dignes hostes, que provinents de tot l’àmbit del Principat, coincidiran aquí per a viure de la vora les nostres preocupacions peculiars, en un ample moviment de curiositat compartida que porta els uns a prendre interès pels plantejaments dels altres, amb afany de profunditzar la coneixença com a fonament d’una estimació recíproca que serà més intensa com més conreada.

L’anhel targarí és que els participants se’n duguin excel·lent record i l’Assemblea deixi un bon solc de coses estudiades, d’inquietuds fecundes i d’amistats consolidades.

Per bé que no encertem a dir-ho amb paraules florides i noves, és absolutament cert que ens ve de molt endins un sentiment sinceríssim que ens indueix a obrir els braços per a encloure tots els concurrents en una cordial i efusiva abraçada.

 

ACTIVITATS DEL CENTRE DE CULTURA

Quatre aspectes de les diverses activitats del Centre Comarcal de Cultura: 

Exposicions, concursos infantils, conferències, formació, ensenyaments manuals i tantes altres coses.

 

Preparació de la XVI Assembles d’Estudiosos de Catalunya

Hom pot figurar-se que la preparació d’una assemblea de caràcter intercomarcal, que es quasi com dir de categoria regional, no pot fer-se a la manera de “bufar i fer ampolles” sinó que cal traçar primer, i subjectar-se després a unes línies mestres d’actuació organitzativa. Aquest és la bona feina d’un equip ben amigable i ben estructurat, com creiem que ha estat el nostre.

I ara, no pas per tocar la seva molèstia, ben al contrari, per creure que és de justícia, crec és el moment de donar a conèixer els seus noms:

ACTES CULTURALS.- Atenció als senyors participants: Sr. Novell i Sr. Briansó; Ponències i Comunicacions: senyor Tous i Jaume Anglí; Publicacions: senyor Segarra Malla i Ramon Anglí; Recollida de notícies: senyor Pons i senyor Aloy.

ACTES SOCIALS.- Programació actes Assemblea: senyor Pau Manonelles i senyor Magí Mateu; Ordenació casa-museu i exposicions; senyoreta Perenya, senyoreta Lorda i senyor Barrufet; Allotjaments i dinar: senyora Elena Escribà i senyora vídua de Robert; Recepcionistes i Atencions: senyoreta Calafell, senyoreta Casanelles i senyoreta Pané; Administració, inscripcions i despeses generals: senyor Ortiz i senyor Casanelles.

RELACIONS PÚBLIQUES.- Recerca participants comarca: senyor Josep Vall i senyor Antoni Prats; Informació i difusió: Josep M Castro.

SECRETARIA GENERAL.- A càrrec dels senyors Saurina i Pere Roig, assistits per un delegat de cada un dels esmentats apartats generals.

A l’anterior relació hem de sumar-hi i agrair-los-hi molt especialment totes les seves atencions a molts altres col·laboradors, de manera molt especial als artistes i artesans, senyors Cortada, Castellana, Gomà, Martí i Minguell que faran lluir molt més la presentació de la il·lusionada tasca de tot el nostre equip.

 

XVI ASSEMBLEA INTERCOMARCAL D’ESTUDIOSOS (programa)

DISSABTE, DIA 28

A dos quarts de vuit del vespre els membres de l’Assemblea seran rebuts a la Casa de la Ciutat i saludats per una representació de les autoritats.

A dos quarts de nou, inauguració de les obres de reforma del Centre Comarcal de Cultura i de l’Exposició d’obres dels artistes de Tàrrega i comarca.

A dos quarts d’onze, en les aules de l’Institut d’Ensenyament de Batxillerat, lectura i discussió de les comunicacions rebudes. En el moment d’editar aquestes ratlles són els següents:

Miquel Crusafont Pairó i Joana Maria Golpe Posse: “Promoguda història del jaciment de Talladell a Tàrrega”

Eufèmia Fort i Cogul: “Tres Monestirs Cistercencs a la rodalia de Tàrrega”

Manuel Bassa i Amengol: “Els problemes que planteja l’escut de Tàrrega”

Oswald Cardona: “Goigs del poeta”

Jaume Riera: Mossé Natan, jueu de Tàrrega, segle XIV”

Jaume Carbonell i Castells: “Escultura gòtica dins les vegueries de Tàrrega i Cervera”

Josep Miracle: “Angel Guimerà i la creació de l’Institut d’Estudis Guimeranians”

Rodrigo Pita i Mercè: “Els noms personals dels jueus dels Calls Lleidatans”

Josep Lladonosa i Pujol: “El bienni liberal 1854-1856 a Lleida”

Prim Bertran i Roigé: “El castell Rial de Tàrrega quan la revolta catalana contra Joan II”

Francesc Teixidó i Pons: “Troballa de ceràmica catalana-aragonesa del segle XVI al XIX a la vila de Bellpuig”

Ramon Boleda i cases: “Carta arqueològica de les valls dels rius Sió, Corb i Ondara”

Antoni Majoral i Alavedra: “Etno-psicologia lleidatana”

Joan Duch i Mas: “Redreçament dels valors històrics i arqueològic a Guimerà”

Josefa Duch i Mas: “Llegendes, tradicions i costums de Guimerà”

Antoni Gendre: “ La prohomenia d’Anglesola”

Josep Maria Vall Gendre Casades: “Jaciments arqueològics a la Serrallonga”

Dr. Josep Trilla i Arrufat: “Incidències de les condicions naturals en els recursos dels contorns de Tàrrega”

Ramon Robinat i Cases: “El que foren els nostres tocs i les nostres campanes”

Joan Ros i Poch: “Qüestions agràries del nostre entorn”

Joan Tous i Sanabra: “Toponímia preromana al Baix Urgell Llevantí”

Josep M Castro i Llorens: “Entorn a la problemàtica de l’ensenyament a la nostra comarca”

 

DIUMENGE, DIA 29

A les deu del matí, ales aules de l’Institut, continuació de la lectura i discussió de comunicacions.

A les dotze, a la gran Sala d’Actes de l’Institut, sota la Presidència d’Honor el M.I. Sr. Alcalde de la ciutat, Solemne acte acadèmic, en el qual seran desenvolupades les següents Ponències:

Dr. Joan Maluquer i Motes: “Les troballes arqueològiques a les terres lleidatanes”

Dr. Josep Iglesies i Fort: “El procés evolutiu de la demografia lleidatana; possibles solucions”

Dr. Antoni Badia i Margarit: “L’evolució idiomàtica i les varietats dialectals singulars lleidatanes”

Dr. Ramon Faus i Esteve: “La Compilació del Dret català i les institucions singulars lleidatanes”

Excm. Sr. Ricard Piqué i Batlle: “Condicions per a la industrialització de Tàrrega i comarca”

Sr. Ramon Novell i Andreu: “Memòria del Mestre Güell en el centenari de la seva naixença”

Actuarà de Co-President l’Excm. Senyor Agustí Duran i Sanpere, que dirà el parlament de clausura. En acabar-se la sessió, visita en autocars a la Serra i Ermita de Sant Eloi, on serà erigit un pedró commemoratiu.

A dos quarts de tres, dinar col·lectiu als Jardins de “la Granja”. Acabat el dinar, visita de la ciutat antiga.

ASSEMBLEES INTERCOMARCALS D’ESTUDIOSOS

I.                     Martorell (1950) President: Il·ltre. Sr. Vicenç i Batllevell, Mecenes i Alcalde de Martorell

II.                    Santes Creus (1953) President: Excm. Sr. Joan Soler i Queralt, Diputat Ponent de Cultura de la Excma. Diputació Provincial de Tarragona.

III.                  Cervera (1955) President: Excm. Sr. Victor Hellín i Sol, President de la Diputació Provincial de Lleida.

IV.                  Peralada (1959) President: Excm. Sr. Miquel Mateu i Pla, Ambaixador.

V.                   Tortosa (1961) President: Dr. Joan B. Manyà, Teòleg.

VI.                  Vic (1962) President: Il·ltre. Dr. Ramon d’Abadal i de Vinyals, Membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de la “Real Academia de la Historia.

VII.                Banyoles (1964) President: Excm. Sr. Ramon Guardiola i Rovira, Diputat de l’Excma. Diputació Provincial de Girona.

VIII.               Montblanc (1966) President: Rndm. P. Edmond Garreta, Abat de Poblet

IX.                  Igualada (1967) President: Rndm. P. Cassià Maria Just, Abat de Montserrat.

X.                    Sabadell (1968) President: Excm. Sr. Santiago Udina i Martorell, Sots-secretari d’Obres Públiques i Fill Adoptiu de Sabadell.

XI.                  Reus (1969) President: Il·ltre. Dr. Josep M Font i Riu, Catedràtic de la Universitat de Barcelona.

XII.                 Balaguer (1970) President: Excm. Sr. Josep M Razquin, President de la Diputació Provincial de Lleida.

XIII.               Mataró (1971) President: Excm. Sr. Epifani de Fortuny, baró d’Esponellà.

XIV.               Perpinyà (1971) President: Excm. Sr. Paul Alduy, Batlle de Perpinyà.

XV.                Terrassa (1972) President: Excm. Dr. Joan Gibert Queraltó, Catedràtic de la Universitat de Barcelona.

 

INSCRIPCIONS

Al vestíbul del mateix Institut d’Ensenyança. Tarja d’assembleista: Ptes. 50.

 

Les sortides culturals i el Centre per Josep M Castro Llorens

Bé, podem assegurar que el primer motiu aglutinant de tota la tasca i de l’ample equip d’amics que avui constitueixen el Centre Comarcal de Cultura, fou la preparació il·lusionada de les excursions en què havíem de crear els punts més interessants de les nostres rodalies. Així ho férem constar en el primer número del Butlletí informatiu del Centre, el desembre de 1969.

Donàvem notícies de la primera d’aquestes sortides culturals, que va ser als castells de la Segarra. Dia de tardo fred i emboirat, que va veure passar la nostra caravana per Ratera, Concabella, Les Sitges, Aranyó i Montcortès i que malgrat la humitat de l’ambient va encendre’s un viu caliu de simpatia cap els nostres paisatges i d’interès i sinceritat cap el Centre que llavors naixia. En aquella tardor assaonada es va posar ben arrelada la llavor que ara ha florit, amb aquesta flor de l’Assemblea d’Estudiosos de Catalunya.

Amb molt d’interès se succeïren les de Vallsanta i Guimerà, Ciutadilla, a Vallbona de les Monges i Bellpuig; Montblanc i Santes Creus; a Cervera on vàrem estar acompanyats i guiats per l’il·lustre amic, senyor Duran i Sanpere; a Agramunt i Montclar; a la vista ja a les terres de la Noguera; a Vallfogona del riu Corb i Santa Coloma de Queralt, ja a la culminació de l’alta Segarra.

A la tardor del 71, el Centre va encaminar-se cap a les Borges Blanques i Arbeca i la meravella ancestral de Cogul i la medieval de la Floresta.

Fita més llunyana fou Tiana, passat Badalona, invitats per l’Excm. Senyor Baró d’Esponellà, tan bon amic, també, del Centre.

Més properes són ja, la de Tossa de Montbui i Sant Magí de la Brufaganya; la de Sarral amb l’ermita dels Sants Metges.  I a la veïna Verdú i a Lleida, la capital, sota el bon guiatge del senyor Lladonosa, I la darrera, a Tarragona.

Menció especial s’hauria de fer de les sortides amb un marcat interès d’estudi, així les de Tornabous, Anglesola, Bellpuig, Guimerà i Verdú. Sortides que han donat una nova fesomia de prestigi i seriositat a tots els afers protagonitzats pel Centre Comarcal de Cultura de Tàrrega.

A tots els que ens han acompanyat, la gratitud i l’escalf del Centre.

 

De què tracten les Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos

Per a la NOVA TÀRREGA s’ha rebut del Consell Central de Barcelona, amb prec de publicació, aquest preciós treball de la Direcció del nostre estimat setmanari posa en mans de tots els assembleistes i subscriptors ben gustosament i com a homenatge ben merescut  pels que tot ho donen per la cultura del nostre poble.

L’escrit és obra de la ploma de l’insigne investigador català mossèn Colomer.

Els Centres d’Estudis Comarcals, els Museus, els Arxius i les Biblioteques que hi ha escampats arreu de Catalunya, celebren de tant en tant unes Assemblees on canvien impressions sobre llurs treballs i difonen les normes metodològiques a fi que les investigacions resultin ben profitoses per a tothom.

 

 I a Assemblea fou a Martorell, el 5-11-1950, amb aquestes ponències:

Josep Iglésies Fort, “Índex de matèries per a una geografia local”

Albert Ferrer Soler, “Convivència d’un Catàleg general de monuments arqueològics”

Joan Mercadé Riba, “Els arxius en la història comarcal”

Pere Bohigas Balaguer, “Normes de treball en la bibliografia”

 

II a, a Santes Creus, el 31-5-1953, ponències:

J. Mercader i Manuel Riu, “Qüestionari previ a les monografies locals”

Agustí Duran Sanpere, “Coordinació dels Centres locals d’investigació”

 

 III a, a Cervera, el 5-6-1955, Temes:

Roderic Pita Mercè, “Investigació arqueològica a les terres lleidatanes”

Josep M Pons Gurri, “Contacte dels Museus amb la Junta dels Museus”

Valentí Massachs Alavedra, “Òrgans difusors dels centres locals”

Antoni Duran Sanpere, “Normes per als resums d’història local”

 

IV a, a Perelada, l’1-11-1959, Comunicacions:

Ramona Violant Ribera, “Metodologia Folklòrica”

Joan Coromines, “L’Onomàsticon Cathaloniae”

Josep M Pons Guri, “Topònims terrestres vistos des del mar”

Eduard Graells, “Fargues pirinenques”

Camil Pallàs Arisa, “Pedreres de Montjuic i de Girona”

Miquel Golobardes, “Articulació dels Estudis Comarcals”

 

V a, a Tortosa, 22 i 23-5-1961, Estudis:

Jesús Ernest Martínez Ferrando, “Tortosa marinera i fluvial a l’Edat Mitjana”

Lluis Solé Sabarís, “Delogia tortosina”

J. Iglesias Fort, “Orientació comarcal del país”

Joan B. Manyà, “Política religiosa del segle XV a la Corona d’Aragó”

Manuel Sanchís Guarner, “El tortosí, enllaç entre el valencià i la parla del Principat”

Juan Maluquer de Motes, “Els raiers al Segre i a l’Ebre”

Francesc Gas Carpio, “Vida quotidiana a Tortosa el segle XII”

Jesús Massip Fonollosa, “Relacions dels costums de Tortosa”

 

VI a, a Vic, 4-11-1962, Comunicacions:

Arcadi Garcia, “Contractes comercials del segle XIII”

Frederic Serra, “Bandolers del segle XVIII”

Eduard Junyent, “Esglésies romàniques d’una nau amb transsepte”

Antoni Pladeval, “Minva el poblament el segle XIV”

Miquel Forriols, “Patriotes durant la guerra napoleònica”

Llogari Picanyol, “Paraires de Mayà”

Josep C. Serra Ràfols, “Metodologia per les excavacions”

Joan Ainaud, “Comptes d’una fàbrica tèxtil de Sant Martí de Sesgaioles”

 

VII a, a Banyoles, el 8-11-1964 Temes:

Josep M Coromines, “Pere Alsius Torrent, prehistoriador”

Jaume Butinyà, “Canvis antics”

Francesc Figueres, “L’Edifici de la Pia Almoina”

E, Sanz, “El Puig de Sant Martirià”

Joan Alsius, “Troballes ceràmiques a la Pia Almoina”

Josep M de Solà-Morales, “Vicenç Falcó, escultor barroc”

Francesc Cauls, “Nissagues de cavallers”

Miquel Oliva Prat, “Excavacions recents”

Nolasc del Molar, “Manuscrit banyolí de Boeci”

 

VIII a, a Montblanc, el 8-5-1966  Comunicacions:

Lluis Paris Bou, “Reconquesta de l’Anguera i de l’Alt Francolí”

J M Jàvega Rosselló, “ Treballs del Museu-Arxiu”

Agustí Altisent, “Notes socials a l’entorn de l’any 1200”

Isidre Clopes Batlle, “Rajoles catalanes envernissades”

J. Iglesies, “Demografia de la Conca de Barberà”

J. Ainaud de Lasarte, “Reducció de pesos i mesures”

 

IX a, a Igualada, 7-5-1967 Províncies i comunicacions:

J. Maluquer de Motes, “Present i futur de l’arqueologia local”

J. Mercader, “Esbós metodològic d’una història local”

Miquel Renzi, “Eocén d’Igualada”

J. Iglesies, “Demografia comarcal”

S. Llensa de Gelcén, “Macromicets de la comarca”

Antoni Carner Borràs, “Moviments socials del segle XIX”

Jaume Riba Gabarró, “Observacions fenològiques”

Romuald M. Díaz Carbonell, “Sant Cugat i Igualada (1366-1622)”

Josep M. Torras Ribé, “Una família Pròcer del segle XVIII”

Eufemia Fort Cogul, “Santes creus i la comarca de l’Anoia”

 

X a, a Sabadell, el 26-5-1968, Temes:

Ernest Mateu i Vidal, “Biografia del metge Antoni Bosch i Cardellach”

Josep m Puchades, “El cartògraf Eduard Brossa”

Lurdes Casanova, “Història de la Paleontologia a Sabadell”

Osvald Cardona, “El poeta i crític Joaquim Folguera”

Josep M Cases Homs, “Inventaris del castell de Clasqueri”

Pau Vila Dinarès, “Contorbacions ciutadanes”

 

XI a, a Reus,  el 9-11-1969, Comunicacions

Ramon Vidal Barraquer, “Coreu dels avellaners des del segle XIII”

Andreu Tomàs Avila, “Bandolers del Camp de Tarragona entre els anys 1540i 1640”

Francesc Vallverdú, “Poetes reusencs de la post guerra”

E. Fort Cogul, “El castell de la Selva del Camp”

Lluïsa Vilaseca de Pallejà, “El gremi reusenc d’Argenters (1775-1853)”

J. Iglesies, “El poblament al priorat”

Josep Sanabre, “Capítols d’història reusenca desconeguda, 1540, etc.”

 

XII a, a Balaguer, els dies 31 d’octubre i primer de novembre de 1970. Temes:

Antoni Altisent, “Visió de la música religiosa primitiva”

Antoni Bach Riu, “Antics poblats i masies del Baix Urgell”

Manuel Bassa Armengol, “Heràldica balaguerina”

Ramon Boleda Cases, “El llibre de les Estimes de Verdú”

Domènec Garrové Viola, “Castells, general carlí”

Lluis Díaz Coronel i Montull, “Els castells dels comtes d’Urgell, alcassaba aràbiga”

E. Fort Cogul, “Un consell al monestir de Bellpuig de les Avellanes”

Pere Gabarró Garcia, “Visió geogràfica del Pirineu de Lleida”

Josep Lladonosa Pujol, “Repoblament del nord-est de Lleida (anys 1020-1147)”

Antoni Llorens Solé, “El Cartulari de Gerp”

Josep M Madurell, “L’orfebreria antiga a les comarques lleidatanes”

Ramon Novell i Andreu, “Toponímia targarina”

Ramon Quintana Argilés, “Les grans secades de l’Urgell”

J. Rossell i Sanuy, “Geologia de la vall d’Ager”

Josep M Rubies i Figueres, “Masies de la comarca de la Noguera”

J. Serra Ràfols, “Les tribus ibèriques del pre Pirineu”

Josep Serrano Calderó, “Documents importants de Balaguer, conservats a la Biblioteca de la Universitat de BCN”

Josep M Camarasa, “Flora de la Noguera”

Josep M Cases, “Balaguer i l’Estudi General de Lleida” i “El gremi dels Ferreters de Balaguer”

Ferran Espunyes i Joan Kenart, “La monumental arquitectura de Santa Maria de Balaguer”

J. Maluquer, “Extensió de la Universitat de Barcelona amb la creació d’una Facultat de Filosofia i Lletres a Lleida”

Oriol Pi de Cabanyes, “Notícia dels Calls de Segrià, l’Urgell i la Segarra”

Roderic Pita Mercè, “Cognoms de la comarca de Balaguer d’origen antic” i “Noves troballes arqueològiques”

Assumpció Torres de Martí, “L’Agricultura en el redreçament il·lusionat de Catalunya”

 

XIII a, a Mataró, el 9-5-1971. Ponències:

Josep Serra Ràfols, “Prehistòria del Maresme”

Maria Ribes Bertran, “Iluro i romanització”

Josep M Pons Guri, “El Maresme medieval”

Joaquim Llobet Verdura, “El gran moment de Mataró, (1702-1708)”

Antoni Comas Pujol, “Autors comarcals”

Josep Ainaud, “Puig i Cadafalch i el Modernisme”

(L’Assemblea de Mataró va tenir un complement el dia 6-6-1971, a Tiana, amb un seguit de comunicacions i visita a les excavacions del Santromà).

 

XIV a, a Perpinyà, els dies 29-30 de maig de 1971; Ponències;

Miquel Coll Alentorn, “Els comtats catalans a l’època de l’abat Oliva”

E. Junyent, “Diplomatari de l’abat Oliva”

Pere Ponsich, ”L’obra de l’abat Oliva a Sant Miquel de Cuixà”

Roger Grau, “Il·libèria ciutat iber-romana”

J. Sanabre, “Problemes de la integració a França per part dels rossellonesos”

Josep M Montané Pasqual, “Lligams econòmics entre el Rosselló i la resta dels Països Catalans”

Grup Alsina, “Problemes soci-econòmics del Rosselló”

 

XV a, a Terrassa, el 14-5-1972. Ponències:

Jordi Badies i Cortal, “Evolució del poblament de Terrassa”

Ernest Mateu Vidal, “Les qüestions jurisdiccionals entre Terrassa i Sabadell”

Paulina Pi de la Serra, “El noucentisme i les inquietuds culturals terrassenques”

J. Ainaud, “Transcendència de l’arquitectura i la pintura de les Esglésies de Sant Pere i el conjunt de l’art català”

J. Sanabra, “La tragèdia de les últimes setmanes de la guerra dels segadors a Terrassa”

P. Vila Dinarés, “La indústria tèxtil a Terrassa”

 

 

L’art i els artistes al Centre de Cultura per Josep M Castro

Omple de satisfacció aquesta mostra col·lectiva dels artesans targarins i comarcans. És la primera vegada que es fa al Centre de Cultura i la primera vegada que s’obriran al públic les portes de la Sala d’Exposicions del centre. En ell, ja s’havia sentit, des del moment de la seva creació, aquesta inquietud cap el món de l’Art. Així, en majúscula i en general, cap a tot l’Art, obert a totes les tendències, persones i moments.

Ben prompte es va condicionar una saleta, “com es pogués”, per a donar oportunitat als artistes de penjar llurs obres i al públic de contemplar-les. I ben cert també que tothom, des del primer moment hi va respondre. Podem així repassar el catàleg dels que han estat allí presents amb la seva obra artística: Trapero, Sitja, Avellana, Herrero i Solà, Antonioti. Des de fa dos anys, s’hi exposen també els Concursants al Premi “Magda Felip de Robinat”, que és la versió juvenil del Premi “Ciutat de Tàrrega”  com a experiència de bona acollida hem d’esmentar també la mostra exposada, talment ara fa un any, de la primera exposició de Làmines-Reproduccions dels artistes contemporanis de renom universal Picasso, Dalí i Miró.

Dins la funció formativa de l’Art, hem d’apuntar la bona acollida que fou dispensada, fa només un mes, al Curset d’Iniciació als Estils Artístics, que amb una duració d’una setmana es va donar un breu, però entenedor recorregut pels grans períodes, figures i obres artístiques de la història universal,  cada dia per un professor diferent. El Saló del Centre, replè de persones de tota edat i interès despert, en comú per l’obra artística, era una visió afalagadora pels organitzadors i dirigents del Centre. Més encara, quan sabut l’èxit i la qualitat del Curset, ens fou demanat de fer-lo a Bellpuig, com així es va fer, premiant la satisfacció pública, una vegada més, la tasca ampla i divulgadora de saber del Centre de Cultura de Tàrrega.

Aquestes vivències li han donat una qualitat de cosa molt viva i palpitant, molt en contra de tants museus, només magatzems, millor o pitjor, de pedres velles i podem assegurar que tots continuarem per aquesta línia. Perquè l’art és una cosa viva i el Centre de Tàrrega sent la il·lusió de la vida com demostra amb aquesta sala recent nascuda amb el bateig solemne d’una mostra col·lectiva de tots els artistes de la Comarca. Donem-li per molts anys la benvinguda al món de l’Art i de la Cultura.

 

 

Tàrrega i el seu Centre de Cultura, per Antoni Prats (traduït al català)

A la nostra ciutat han sorgit tant nombre d’entitats, organitzacions, i comissions promotores dels més variats continguts, que recordar-les totes sembla una mica difícil. Per la persona amb desitjos de servir no és gens estrany veure-la en una mitja dotzena o més de Juntes directives, que la porten d’escorcoll per anar a tantes reunions, moltes vegades amb duplicitat de convocatòria per la mateixa hora i dia.

Pel que es va veient, entre tantes agrupacions, el Centre Comarcal de Cultura es va situant en lloc preferent dintre de la consideració i estima targarina. És el Centre una ramificació del municipi i té la particularitat que els seus addictes no es veuen sotmesos al pagament de quotes d’ingrés, ni tant sols a les habituals que es paguen periòdicament en qualsevol associació. L’entitat desenvolupa activitats múltiples atenent suggeriments i iniciatives espontànies que es recullen amb simpatia i ganes d’acomplir-les. No es pot dir que sigui un Club clàssic, ni de joves o gent gran, donat que en el Centre, es mouen i actuen amb amplies facultats les persones d’ambdós sexes, de qualsevol edat i raó social.

Aquest acolliment i cordialitat ha originat que els contactes amb les comarques més pròximes es vagin incrementant i que aquells grups més inquiets en els afers cívics i culturals de moltes poblacions de l’entorn, hagin trobat en aquest Centre, el lloc idoni de contactes fructífers, expansió de desitjos, comparació d’idees i aspiracions diverses; obstinació pera què, a nivell intercomarcal, puguin conquerir aquelles idees que s’estimin indispensables perquè la manera de viure en aquestes zones sigui gratificant per a tots i estiguin amb harmonia amb tots els avenços de tota classe que avui gaudeixen en qualsevol comunitat organitzada del nostre país o més enllà de les fronteres.

Es veu venir que el nostre Centre Comarcal de Cultura por ser l’espoleta d’un ampli moviment cívic que reflecteixi el despertar d’una bona part d’aquesta zona central de Catalunya, actualment amb clars símptomes d’atordiment i depressió que cal superar. Per això seria molt apropiat fer una crida alegre, feta per una persona idònia, per invitar a molts targarins dels que podríem qualificar de “forces vives” de la ciutat, a involucrar-se en els afers d’aquest Centre que molts semblen desconèixer.   

Bona ocasió per pensar i prendre alè al respecte, se’ns prepara la celebració d’aquesta Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos que, amb l’assistència de molt destacades personalitats de tota Catalunya i amb excel·lents auguris, es va a desenvolupar avui i demà diumenge a la nostra ciutat.

 

 

Maig

 

Autèntiques jornades d’Estudi, varis articles i fotografies

Profitoses jornades d’estudi

La La presidència de l’Assemblea, amb tots els ponents que van despertar l’interès del públic.

 

 

 

 

 

 

El nombrós i distingit públic, escoltant els ponents a la Sala d’Actes de
l’Institu de Batxillerat.

 

S’esperava un èxit en la XVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, però el resultat potser superà les previsions. Més de tres-centes persones, vingudes de totes les parts de la regió, es reuniren a la nostra ciutat, la qual acusava un aspecte de veritable esdeveniment.

Difícil, per no dir impossible, l’anotar els actes, sessions de lectura, en una crònica limitada per l’espai, però és d’esperar,, i caldria que així fos, que es publiquessin en un fascicle tots els treballs presentats, com es proposar en la sobretaula del dinar, idea que fou molt ben acollida i que ja té precedents en les Assemblees anteriors.

El programa es seguí a peu de la lletra i a bon horari: recepció dels assembleistes a l’Ajuntament; visita al Centre Comarcal de Cultura, on fou inaugurada la Sala d’Exposicions, que per cert ha quedat molt adient i a propòsit per acollir aquesta mena de manifestacions d’art, encetades ara amb un esplèndid aplegament d’obres dels artistes locals i de la comarca. No cal dir que el local i les coses del Centre, amb el seu museu, foren vistes i comentades amb veritable interès per tots els visitants.

A la nit, i a l’Institut Nacional de Batxillerat, que fou marc magnífic per la importància dels actes, es llegiren i es discutiren les 26 comunicacions rebudes, referents a temes de les comarques lleidatanes, la qual cosa calgué fer-ho en quatre seccions, per no allargar massa; cadascú triar la que més l’interessava.

El diumenge al matí, al Saló Auditori de l’Institut, totalment ple, es celebrà l’acte acadèmic, sota la presidència d’honor de l’alcalde accidental, senyor Josep Castellà Formiguera, acompanyat del president del Centre de Cultura, senyor Ramon Novell i Andreu, i el president de la Comissió Permanent d’aquestes Assemblees, senyor Bergós, amb altres personalitats i els ponents.

Es llegiren moltes adhesions, i després començaren les ponències, que foren: “Fronteres dialectals i fronteres comarcals”, pel doctor Antoni Badia Margarit; “La compilació del Dret Català i les institucions singulars lleidatanes”, pel doctor Ramon Fans i Esteve; “El procés evolutiu de la demografia a la comarca de l’Urgell”, pel doctor Joan Maluquer de Motes; ”Condicions per a la industrialització de Tàrrega i comarca”, per Ricard Piqué i Batlle; i “Memòria del Mestre Güell en el centenari de la seva naixença”, per Ramon Novell i Andreu. El senyor Bergós agraí la intervenció dels ponents, felicità els organitzadors i senyalà la petició de les comarques gironines i tarragonines per a seu de la propera Assemblea.

El doctor Mercader, en un breu parlament, expressà la seva satisfacció per l’èxit de les jornades d’estudiosos, i l’alcalde senyor Castellà, agraí, en nom de la ciutat, la deferència dels ponents a concórrer a l’Assemblea i a tots els assembleistes la seva presència.

Després del dinar de germanor, veritablement de germanor i amistat per la forma en que es desenvolupà, i que tingué lloc a La Granja, es pronunciaren molt breus, però també molt expressius parlaments, per seguir, sense entretenir-se, cap a Sant Eloi, on s’inaugurà el Pedró commemoratiu, de pedra amb placa de ferro que diu: “XVI Assemblea d’Estudiosos de Catalunya”, sobre una base de la silueta de Catalunya, amb els quatre escuts de les quatre províncies.

La visita al barri antic de la ciutat, serví per acomiadar-se de Tàrrega els assembleistes i posar punt final a aquesta brillant jornada.

 

Gràfics de les jornades assembleistes

 

A l'escalinata de l'Ajuntament desprès de la recepció celebrada en el seu honor, els il·lustres visitants. posen junt a les Autoritats, a punt de visitar el Centre Comarcal de Cultura

L’alcalde en funcions, Sr. Castella Formiguera, pronuncia unes paraules després d’haver descobert la làpida del monòlit

Ja al Centre, admirant l’exposició dels artistes locals i comarcans, instal·lada a la nova sala, inaugurada amb motiu d’aquest acte

 

 A la plaça de les Alzines, del parc  de Sant Eloi, es va inaugurar el monòlit commemoratiu de la celebració de l’Assemblea  

El pedró commemoratiu que des de dalt a Sant Eloi   I cara  a Catalunya tota, representada en els quatre Escuts del peu, serà un permanent record  d’aquestes  jornades d’estudi 

Detall de la placa de ferro que hi ha al Pedró

 

Adhesions a l’Assemblea d’Estudiosos 

 

A més de la lluïdíssima presència de destacades personalitats del món de la cultura tant de Lleida com de la resta de Catalunya, cal fer constar haver-se rebut expressives adhesions del senyor Duran i Sanpere que tenia reservada la sots presidència de l’Assemblea i no es va trobar en situació de desplaçar-se; de l’Institut d’Estudis Catalans, Orfeó Català, Societat Catalana de Geografia,; de l’Excm. Senyor Pere Segú, Director General d’Espectacles del Ministeri d’Informació i Turisme; de l’Il·lm. Senyor Frederic Udina Martorell, Director del Museu d’Història de la Ciutat i de l’Arxiu de la Corona d’Aragó; de l’Excm. Senyor Samuel Gili i Gaya, de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola; de l’Omnium Cultural de Barcelona i Hospitalet; Museus de Girona i Molins e Rei; Casal de l’Espluga de francolí; Club Excursionista de Gràcia; Institut d’Estudis Gironins; Col·lecció arqueològica de Besalú; Centre Excursionista de Catalunya; Doctors Miquel Crusafont, Director del Museu de Paleontologia, de Sabadell, Miquel Tarradell, catedràtic de la Universitat de Barcelona, Francesc cantera, de la Universitat de Madrid, i encara altres.

 

 

 

Agraïment del Centre 

   “ El Centre Comarcal de Cultura, de Tàrrega té gran plaer a fer pública la seva emocionada gratitud a les digníssimes autoritats, als senyors Ponent i Comunicants, a la Junta de les Assemblees  Intercomarcals d’Estudiosos, a la Direcció del Museu,  als artistes expositors de la ciutat i comarca, a l’Institut de Batxillerat, a la Caixa Provincial d’Estalvis de la Diputació de Barcelona, Caixa de Pensions per la Vellesa i Estalvis i Banca Catalana; a tots els assistents i a totes les altres entitats i persones que d’alguna manera varen contribuir a l’èxit ressonant de les jornades de convivència cultural dels dies 28 i 29 d’abril darrer, esdevingudes per molts motius, dades memorables.

              

                                                                                                      Tàrrega, maig de 1973

 

 

 

 

Juny

 

Sala d’Exposicions Centre Comarcal de Cultura.

Les aquarel·les de Marius Soldevila

La nova Sala d’Exposicions i Conferències que l’Ajuntament actual, tant amant dels aspectes culturals de la ciutat, ha brindat a la població local i del contorn, no podia néixer amb més vitalitat. La seva aparició al servei de la ciutat no podia ésser més falaguera. En el primer mes de la seva existència ja ens ha obsequiat amb tres exposicions; tres manifestacions d’art. Les dues primeres han estat una exhibició lleidatana a nivell comarcal i provincial. La tercera –que encara està oberta per al públic- ens ha portat un missatge llevantí ple de llum, delicadesa i esperança.

Tàrrega ha d’estar agraïda a les tres efemèrides, perquè cada una d’elles ha deixat a la ciutat una senyal del patrimoni local, aportant a les sales del Museu una constància. Els Amics del Centre Comarcal de Cultura podem estar ben satisfets també amb les noves adquisicions. L’última és una aquarel·la del jove pintor Màrius Soldevila, ja conegut per nosaltres per la seva exposició d’ara fa dos anys.

Màrius Soldevila, als baixos de l’antic Palau dels Marquesos de la Floresta, tingué un èxit complet, veien com li prenien de les mans gairebé tota l’obra exposada. El que vol dir que l’artista ha sabut copsar el gust i la personalitat de Tàrrega i aquesta al mateix temps ha intuït en el jove pintor un enamorat de la seva bellesa.

Un cop més ha quedat demostrat que són els forasters el que ens han d’ensenyar a estimar i valorar les nostres coses, perquè en gran majoria els motius de les seves teles ho són d’aspectes locals, escollits amb gran encert.

El quadre que a regalat per a la Pinacoteca del Centre, és el que ve marcat en el catàleg amb el número 2 i plasma un racó de la placeta de Sant Antoni, ple de llum i d’alegria. Racó en el que tingué lloc la famosa llegenda de Pau Ferran i que encara no ha estat degenerat per les innovacions de la moda.

La pintura d’En Màrius Soldevila, completament dins les línies clàssiques, demostra un domini del dibuix, tan realista, que potser podríem retreure-li un servilisme massa acurat en la recerca d’una impressió fotogràfica, però cal reconèixer un domini dels colors junt a un do especial per copsar l’impacte dels efectes lluminosos, que provoquen en el visitant una sorpresa i una simpatia contagiosa en el fons expressiu de cada una de les seves produccions.

Pensem que el seu art tan aferrat als cànons tradicionals, actualment no li fan massa favor. Haurà de fer moltes concessions a les tècniques modernes, si vol sobreviure i fer-se pas en la palestra de l’art contemporani.

Malgrat això, els amants de la decoració patriarcal i de l’alegria decorativa, no es deixaran perdre aquesta ocasió de les últimes manifestacions d’una pintura a la que ja no li queden artistes que s’hi atreveixin.

 

 

 

CENTRE COMARCAL DE CULTURA

-      TÀRREGA       -

Exposició d’aquarel·les de

 

Mario Soldevila

Del 9 al 21 de juny del 1973

 

Carrer Les Piques, núm. 1

 

 

 

 

 Notícies del Centre Comarcal de Cultura  per Josep M Castro

Juliol

 

Abans de començar el temps de vacances, el Centre Comarcal de Cultura ha fet una reunió-balanç de les seves activitats a l’entorn de la màxima realització d’aquest Curs, la XVI Assemblea d’Estudiosos de Catalunya”, de tant gart record i d’un èxit apoteòsic. Hi va assistir l’íntim amic del Centre i insigne figura catalana, senyor Antoni Bergós, que va ressaltar una vegada més l’èxit aconseguit per l’Assemblea de Tàrrega, i anunciant la decisió de publicar tot el conjunt d’interessants ponències i comunicacions que deixaran un record més perdurable d’aquella magna concentració de tota la cultura i intel·lectualitat catalana a la nostra cuitat.

El Centre, doncs, emprendrà la feina de reunir i preparar degudament les ponències de l’Assemblea per a la seva publicació, tasca que omplirà de nova ocupació el positiu relaxament dels mesos d’estiu al Centre Comarcal de Cultura.

 

 Divendres, dia27, conferència del Doctor Lorda 

Tot i la canícula i la dispersió estival, aquesta entitat no ha volgut desaprofitar les vacances que passa a Tàrrega el senyor Felip M. Lorda Alaiz per a demanar-li una conversa pública sobre algun tema holandès que li fos conegut a fons per la seva permanència en aquell país des de fa tretze anys.

L’esmentat senyor ha tingut l’amabilitat d’accedir i així es pot donar per segur que aquest acte es celebrarà el proper divendres, dia 27, a dos quarts de nou del vespre a la Sala d’Exposicions, que per primera vegada serà utilitzada en la seva finalitat paral·lela que són les conferències.

El tema que el senyor Lorda es proposa tractar és el d’ ”Holanda entre la constitució i la contestació”, o sigui, el període en que es troba fluctuant aquell país entre el sistema establert i els grups de protestataris que, de totes maneres, manifesten la seva oposició sense sortir-se del marc dels drets que els atorga la llei.

Per a significar l’interès que revestirà la dissertació en llavis del senyor Lorda no cal sinó recordar que aquest estudiós targarí és llicenciat en Filologia Clàssica i Doctor en Romànica, actualment catedràtic en la Universitat D’Amsterdam, sense parlar de les seves nombroses col·laboracions, assaigs i traduccions publicades a la Península i a l’estranger.

 

Agost

 

 La conferència del Dr. Felip M. Lorda Alaiz  

El període estival tant escassament propici per a aquestes empreses no va ser obstacle per a l’èxit; el públic, atret pel prestigi de l’orador, que no pot passar a Tàrrega sinó els dies de vacances, va omplir la Sala d’Exposicions disposat a escoltar una veu nova en una sala nova que es va comprovar ben climatitzada, acollidora i de sonoritat impecable. Unes paraules de situació de qui això signa, amb ofrena de les primícies de l’edició del llibre del senyor Segarra Malla “Episodis d’Història targarina” encara no donat al públic, i el Dr. Lorda desgranava la seva erudita dissertació sobre “Holanda entre la constitució i la contestació”.

L’esmentat país, usufructuari d’una organització política derivada, com la d’altres nacions europees, dels principis de la Revolució Francesa, ha passat per la democràcia liberal i capitalista en la qual ha imperat la usual simbiosi entre potència econòmica i força política, per a desembocar en la democràcia tecnocràtica, i per bé que aquesta darrera no tingui esdevenidor perquè estem presenciant la paradoxa de com el benestar general no augmenta en la mateixa proporció que el progrés tècnic. Holanda hi continua adscrita dins el context d’un muntatge establert per la burgesia imperant seguidora del que s’ha vingut denominant la “línia pervertida” del capitalisme.

En aquesta situació restava quieta i segura fins que l’any 1960 es manifesten moviment de disconformitat i proliferen els grups de protesta –que en moments determinats prenen peu inclòs entre l’element femení- recelosos del capitalisme i de les seves superestructures de naturalesa absorbent; i per a la seva acció s’allunyen igualment del parlamentarisme que de la tàctica seguida des de finals del segle passat pel proletariat radical, emparant les seves reivindicacions en els drets que els hi dona el text constitucional, i és així com la noble nació holandesa creix i es desenvolupa fluctuant entre la constitució i la contestació, sorgida, aquesta, amb mires a una societat més justa i equilibrada.

Es per això que cal estudiar amb comprensió aquests brots protestataris pel que tenen de simptomàtics i pel que enclouen el desig de millora no pas en el sentit quantitatiu sinó qualitatiu de l’avenç humà.

La lliçó va resultar magistral i apta per acreditar els títols del conferenciant, L’ovació amb que varen premiar-la els oients es va veure seguida de sinceres enhorabones i abraçades, fetes extensives a la senyora Clara, la mare del doctor, qui amb la seva venerable presència va presidir de fet els comentaris de sobretaula.

 

 

Setembre

 

Nota sobre l’exposició Boleda-Rufes 

Durant els dies de les festes de Sant Eloi i següents, fins el dia 16 de setembre, estarà oberta en la Sala pròpia una Exposició dels artistes targarins Antoni Boleda i Ribalta i Francesc Rufes i Bella, els quals presentaran, respectivament, escultures, olis i gravats.

Anticipem aquesta informació en quant és una manifestació artística que pot donar un especial segell a les festes de setembre.

 

 Els “EPISODIS D’HISTÒRIA TARGARINA” de Segarra Malla 

Enllestida l’edició d’aquesta obra, commemorativa de la XVI Assembles Intercomarcal d’Estudiosos se’n farà la presentació dijous vinent a dos quarts de nou del vespre en el local social, i podran recollir el seu exemplar les persones que el varen subscriure en l’àpat de germanor, si ho desitgen.

La publicació, quan a nombre de llibres que disposa el Centre, ha estat sufragada generosament per la Caixa Provincial de la Diputació de Barcelona, a la qual retem els testimoni del nostre sincer regraciament.

El cost d’aquesta obra, profusament il·lustrada, ha obligat a restringir la distribució, de manera que per tal de defugir duplicitats inútils, els matrimonis o grups familiars rebran un sol exemplar. La mateixa norma regirà per als forans quan els serà tramés el llibre a la segona quinzena de setembre.

 

Demà exposició d’art Boleda – Rufes

Tots tenim alguna cosa en què es produeixi una manifestació artística, en la que són targarins els protagonistes.

Es clar que això mateix podria dir-se en cada cas, perquè l’art és universal, i tant si ho volem com si no, en el fet artístic a tots ens hi va molt, però en tractar-se d’artistes locals, l’interès s’aguditza: qui més, qui menys, ningú no és indiferent a l’aventura d’uns compatricis.

Ara, demà, són N’Antoni Boleda amb les seves escultures i En Francesc Rufes amb els seus olis i gravats, els que es llencen a recaptar l’opinió dels tècnics i del públic en general.

A les dotze del migdia obren l’Exposició conjunta, a la Sala d’Exposicions del Centre. Serà un gran plaer veure-la envaïda de públic, saturada d’elogis i puntejada d’anuncis que amb l’eloqüència del mot “Adquirit” es demostri l’acceptació que de les obres fan els bons degustadors i els col·leccionistes.

 

 

 

SALA D’EXPOSICIONS

DEL

CENTRE COMARCAL DE CULTURA

Demà inauguració de

L’EXPOSICIÓ DE PINTURA I ESCULTURA

dels artistes locals

Francesc Rufes i Antoni Boleda

 

Hores de visita: de 10 a 2 els matins

I de 5 a 9 tardes, els dies de festa Major

 

 

Una encertada exposició (per Jaume Minguell i Miret) 

 

L’EXPOSICIÓ DE PINTURA I ESCULTURA A LA SALA DEL CENTRE COMARCAL

 

Els noms d’Antoni Boleda i Francesc Rufes no són nous entre nosaltres, per bé que aquesta sigui la primera vegada que ens mostren la respectiva producció en forma individual. No podem pas dir que hagin tingut presses, i així el que presenten ha madurat, enguany en domini d’ofici i en recursos tècnics. Són tots dos joves, però mai no els podríem qualificar de principiants que és el que cal remarcar algunes vegades en tractar-se de primeres exposicions.

Antoni Boleda té un camí traçat pel qual va avençant sense mai estancar-se. Ha arribat a senyorejar totalment la forma i el moviment, i en la mes gran part de la seva obra podríem dir que el procés és invertit, és a dir, que el ritme del moviment és el que justifica les formes.

Les seves línies ondulants i mogudes constitueixen en realitat l’escultura, les que la composen, les que li marquen els espais, sigui en volum, sigui perforant, i són les que li dibuixen i expliquen què ol dir en cada obra.

Francesc Rufes i la seva obra


Els artistes Antoni Boleda i Francesc Rufes, en amigable conversa amb el Sr. Alcalde en el moment de la inauguració  de la exposició 

                                                                                                                                                                                           

Les ratlles sinuoses li atorguen sensibilitat i fins ingravidesa quan és necessari, donen força i volum i podríem dir que signifiquen l’obra en ella mateixa.

Francesc Rufes és tot força i nervi; sense un moment de repòs. Dóna la sensació que pinta sempre enfebrat.

 

Una mostra de la fantasia que fou exhibida en aquesta exposició

Aquests quadres que a primer cop d’ull sembla que corresponen a molts diferents ordres o estils jo els enclouria en un sol: el gran esperit de recerca. Jo no em sabria imaginar en Rufes assegut tranquil·lament i pintant, ans el suposo arribat davant la tela després d’haver pensat tot el dia i ales hores amb tota la seva fogositat donar forma plàstica a tot allò que portava dins, i així l’endemà amb la seva fantasia desbordada concebre una altra creació tal vegada en un món distint.

El color està posat damunt la tela amb un impuls i decisió que són importantíssims en el resultat definitiu. Si diem això amb referència a l’execució la mateixa cosa ens cal dir quan al concepte del color en sí mateix: net brillant, utilitzat sense cap mena de por ni vacil·lació i sempre ajustat a l’entonació corresponent, per acord o per dissonància, però en tot cas, dins en el degut equilibri.

 

 

Fotografia de la presentació del llibre de Segarra Malla, “Recull d’Història Targarina”

Va tenir lloc a la Casa de Cultura la presentaciódel llibre de Josep Maria Segarra Malla,“Reculls d’Història Targarina”, que està tenint un notable èxit.

Un moment de l’acte queda reflexat a la fotografia

 

 

Octubre

 

Convocatòria de Concurs

Gràcies a la generositat d’un protector anònim, es crea un PREMI ÚNIC de pessetes 5000 destinat al millor treball periodístic que amb més gràcia literària i amb bona orientació hagi enaltit les qualitats de la nostra ciutat i comarca, tant en l’ordre espiritual com en el terreny descriptiu, en els temes econòmics o en l’incentiu turístic, estimulant o promovent iniciatives favorables al país.

Els treballs poden haver estat escrits indistintament en llengua catalana o castellana i publicats en qualsevol diari o periòdic des del 15 de setembre de 1972 al 15 de novembre de 1973.

Els qui optin al premi hauran de trametre per tot el dia 30 de novembre, al Centre Comarcal de Cultura, indicant que són per al Concurs, dos exemplars del retall de premsa que contingui l’article o articles, amb anotació del periòdic on han vist la llum. Si això no fos possible, seran admeses dues fotocòpies o dues còpies literals a màquina.

Els treballs seran sotmesos a un Jurat constituït per persones qualificades que adjudicaran el premi lliurement i sense possible apel·lació.

El veredicte serà fet públic en el sopar de la IV festa anual commemorativa de la fundació del centre i l’autor podrà recollir el premi allí mateix. El Centre estarà autoritzat per a resoldre els dubtes o incidències que puguin produir-se.

 

Trobada d’artistes i altres activitats 

És un fet notori que la nostra ciutat aplega un nombre considerable d’artistes i és considerada com un nucli amb un ambient artístic rellevant. Una llista que tenim al davant, dóna un cens d’artistes no inferior a 30, destacats amb dedicacions diverses, Tot un panorama d’activitats viva i palpitant.

És útil que tot i la varietat de dedicacions aquests artistes es reuneixin de tant en tant, i cap avinentesa millor que la festa de Sant Lluch que els empara a tots.

Per aquest motiu el Centre ha organitzat una TROBADA D’ARTISTES per a divendres vinent, dia 18, en què es desenvoluparà en principi el següent programa:

A les vuit del vespre, missa a l’església parroquial. Seguidament en el local del Centre, Vesprada amical: Música i Poesia.

Per acabar i anticipant-se a la festa de Tots Sants, castanyada: panellets, castanyes i vi bo.

Els protagonistes seran els sacerdots de l’art, els artistes, que podran discutir lliurement sobre l’actualitat, les tendències, els projectes i tot el que fa referència al culte artístic.

Hi seran molt ben rebudes totes les persones simpatitzants amb l’art i els artistes.

Inscripcions al senyor Casanelles, Santa Anna, 12 a preu mòdic.

 

Novembre

 

Notícies del Centre i ressenya de la festa d’Artistes en la seva festa patronal ( per Josep M Castro)

De fet les activitats del Centre no han estat pas interrompudes. Recordem la conferència del Dr. Lorda, les Exposicions de Soldevila, la de Rufes i Boleda, la festa de Sant Lluch dedicada als artistes, i la participació gairebé massiva en la recent Assemblea d’Estudiosos celebrada a Santa Coloma de Queralt. Quan a la festa dels artistes ens dol  no haver tingut avinentesa de públic esment de la participació destacada del jove guitarrista César i del rapsoda Josep Vilamajó que varen donar tant relleu a la vesprada.

Tanmateix, el començament del curs 73-74 està en preparació i com a cosa immediata es pot donar gairebé per certa l’excursió de demà als pintorescos pobles de la Segarra Alta: Conesa i Segura, la convocatòria de la qual deurà tenir lloc per circular apart, amb detall d’itinerari, hores i condicions.

Igualment com a cosa propera es pot parlar de ferm d’un cicle de conferències que seran puntualitzades en el seu moment.

Quant a les Exposicions artístiques hi ha tot un programa que abasta una llarga temporada. Es probable que es pugui començar amb una de tan notable com la de l’artista i escriptor Manuel Amat que fa anys que no ha exposat a la nostra ciutat i portarà una extensa sèrie de les seves celebrades miniatures i la inauguració estarà assenyalada per una de les seves animadíssimes converses.

Seguirà la d’un notable aquarel·lista reusenc i hi haurà encara tallada feina llarga perquè està ja en el teler la preparació de la festa commemorativa que s’escau abans de Nadal.

 

 

 

TROBADA D’ARTISTES A LA SEVA FESTA PATRONAL

Va celebrar-se en el Centre de Cultura, el passat dijous, la trobada d’artistes targarins amb motiu de la diada del seu Patró, Sant Lluch. L’acte començà amb la missa, a les vuit del vespre a la parròquia, i tot seguit es traslladaren al Centre de Cultura, on en la sala d’Exposicions s’assegueren a taula, en nombre superior a les cent-seixanta persones, entre artistes, familiars, i els incondicionals amics i col·laboradors del Centre.

La berenada-tertúlia fou a base de coc, panellets, castanyes i vi bo, com adiada propera a Tots Sants. No cal dir que les converses giraren a l’entorn de l’art i els artistes en les més variades manifestacions. De sobretaula uns acudits d’Antoni Prats, i unes acurades intervencions de poesia i guitarra; actuant com a rapsoda el conegut actor Josep Vilamajó i unes selectes interpretacions a la guitarra, d’aire clàssic, pel jove César, resident a la nostra ciutat per raons de treball.

L’amic Joan Duch, de Guimerà, dirigí unes interessants preguntes a N’Antoni Boleda, escultor, arribat de Madrid, on acabava d’exposar les seves obres. Va acabar la tanda de parlaments amb un interessant aclariment del senyor Tomàs Briansó evocant la presència a Tàrrega, fa bastants anys, dels insignes artistes germans Alsina Amils, i acabant amb un emotiu parlament del senyor Novell, president del Centre, que expressà la seva satisfacció per la companya d’artistes que s’havien aplegat a la crida del Centre de Cultura i demanant que pervingués aquesta bona ocasió, que enguany s’iniciava, i amb el projecte que per tal diada, es fes cada any una exposició col·lectiva amb l’aportació d’una obra de cada artista de Tàrrega. Acabà amb unes paraules de record pel gran Pau Casals i desitjant molta sort i joia en les tasques sempre belles de la creació artística.

 

 

 

EXCURSIÓ A CONESA

L’excursió projectada a Conesa, es farà demà amb caràcter matinal. L’òmnibus del Centre sortirà de davant l’Ateneu a les nou del matí. Retorn a Tàrrega cap a les dues de la tarda.

 

 Inauguració de Curs

Aquesta entitat es plau a fer públic que el Curs 73-74 s’iniciarà el dijous, dia 22 del mes actual, a les 20’30, amb la conferència que pronunciarà el distingit senyor Francesc Segarra i Pijoan, president de la Cambra de Comerç, sobre “L’acceleració del progrés i les seves conseqüències”.

Especialitzat el senyor Segarra en aquests estudis, és segur que farà d’aquest tema transcendent i actualíssim una exposició lúcida i de conclusions pràctiques.

També es recorda que, obert el concurs periodístic d’articles d’exaltació del valors espirituals i i materials del país, especialment els de caràcter local, el dia 30 del mes que som quedarà tancada l’admissió de treballs aspirants al premi de 5000 pessetes, ofertes amb caràcter anònim i que serà adjudicat el dia de la festa commemorativa de la fundació del Centre.

 

 Anuncis de conferència i exposició 

CENTRE COMARCAL DE CULTURA

Carrer de les Piques, 1

 

Dijous vinent, dia 22, a dos quarts de nou del vespre

CONFERÈNCIA PÚBLICA

Que desenrotllarà el distingit senyor FRANCESC SEGARRA PIJOAN,

President de la Cambra Oficial del Comerç i de la Indústria sobre el tema

“L’acceleració del progrés i les seves conseqüències”

                                                  

Serà agraïda l’assistència                 --                    Tàrrega, novembre de 1973

 

 

 

 

Dijous, conferència: Segarra Pijoan

El prestigiós nom que encapçala aquestes ratlles obre la marxa del curs.

Segons l’anunci que s’insereix en aquestes mateixes pàgines, el senyor Francesc Segarra i Pijoan, dinàmic president de la nostra Cambra del Comerç i de la Indústria, es proposa tractar un tema tan actual i transcendent com és el del “L’acceleració del progrés i les seves conseqüències”, o sigui un fet que afecta a tots des dels punt de vida individual, econòmic i social, sense que ningú s’escapi de la seva influència.

Serà altament interessant escoltar com enfoca el problema el dissertant especialitzat en estudis d’aquesta naturalesa, i com arriba a conclusions satisfactòries en relació amb el fenomen objecte d’aquest anàlisi-

Esperem aquest acte amb justificada expectació.

 

 

En un altre rengle d’activitats el dia 1 de desembre serà inaugurada una exposició d’aquarel·les del notable artista reusenc Joan Juncosa, guanyador de nombrosos premis en concursos diversos. Ens proposem ampliar pròximament aquesta informació.

 

Desembre

 

Centre Comarcal de Cultura

Tàrrega

Exposició d’aquarel·les

de

J. Juncosa Roselló

de l’1 al 9 de desembre del 1973

Horari: de 8 a 9’30 del vespre

els dies festius,  més, de 12 a 2

 

 

 

La Conferència del Sr. Francesc Segarra Pijuan al Centre de Cultura

El curs actual ha tingut un començament magnífic. Nombrosa i selecta concurrència; excel·lent dissertant i tema que treu espurnes.

Unes paraules de presentació pronunciades pel president del Centre, senyor Novell, situava l’auditori en relació amb l’orador i el clima del tema, aportant l’opinió crítica de tres noms sobresortints sobre les incògnites del progrés indefinit,

El senyor Segarra va enfocar el tema de “l’acceleració del progrés i les seves conseqüències” en termes claríssims que es poden resumir així:

No tan sols estem en presència d’un progrés constant, sinó que, a més, aquest progrés segueix un ritme accelerat, circumstància que es manifesta en els aspectes tecnològic, econòmic i social, per a transcendir profundament en el comportar-se de cada individu.

En les seves conseqüències econòmiques l’impacte és positiu, mentre que són posades a discussió les derivacions en l’aspecte econòmic, donat el condicionament que imposa el sistema capitalista, arribant a ésser amenaçadora la seva transcendència quan a la normal realització de la persona humana.

En efecte: pot arribar –i en molts aspectes ha arribat ja-, el moment en que el ritme depassi la nostra capacitat d’adaptació i sorgeixi el que es denomina com a “shock” el futur.

Les respostes a aquest “shock” són molt divergents, fins al punt d’abastar en alguns casos el caire patològic.

Convé, doncs, està preparats perquè la nostra resposta sigui la mes adequada possible en ordre a la conservació de l’equilibri mental, en el marc dels valors essencials a la nostra civilització cristiana.

L’ovació vibrant i reiterada que va esclatar en rebre aquesta conclusió afirmativa i assenyada, va ser la rúbrica que la complaença de l’auditori va posar a les darreres paraules de l’orador. Gran part del oients varen deturar.se a saludar i felicitar el senyor Segarra i Pijuan per la brillantor del seu estudi, porxo molt escaient a l’actual curs de conferències.

 

 Anunci d’un quart d pàgina.

CENTRE COMARCAL DE CULTURA  - Tàrrega –  COMMEMORACIÓ DEL IV ANIVERSARI  - Desembre, 1973

Divendres, dia 14, a les vuit del vespre al local del Centre: ASSEMBLEA

-           Memòria general i de les Seccions

-           Comptes

-           Tasca programada – Projectes – Suggeriments

-           Projecció de film i diapositives d’excursions

Dissabte, dia 15 a les 10 del vespre, SOPAR COL·LECTIU A La Granja

-          Adjudicació del Premi literari: Ptes. 5000

-          Homenatge al senyor Josep M Segarra i Malla

Targes per al sopar: Sr. Casanelles – Santa Anna, 12 – Ptes. 200

 

 La Festa Anyal i l’anunci corresponent 

Ahir devia celebrar-se la ritual Assemblea, la qual, com és fàcil se comprendre, no tenim temps de ressenyar.

L’ordre del dia era dens i extens. Calia fer el recompte de les tasques i els comptes de tot un any; dedicar una estona al programa de coses concretes de realització immediata i segura, i reservar una altra estona a somniar coses ni tan immediates ni tan segures.

Tot s’anirà fent, si a Déu plau, sense precipitacions però sense parar. Les ambicions del Centre reclamen un vot de confiança a llarg termini. L’entitat no mancarà el seu compromís, i els acords i decisions d’ahir representaran, ben segur, una ampla gambada en el camí traçat des de primera hora.

L’acte d’aquest vespre té un altre sentit. El sopar d’avui equival a una celebració triomfalista de la quarta anyada; cosa que no exclou els caires d’àpat utilitari en quant servirà per a regraciar els dissertants de l’any passat; per a aclarir la incògnita del Concurs periodístic; per a premiar honoríficament els donants d’objectes al Museu i els afavoridors del Centre i per a homenatjar un dels seus dirigents, el senyor Josep Maria Segarra Malla, l’home del llibre targarí de l’any amb el seu “Recull d’episodis d’història targarina”, objecte de la generositat de l’Ajuntament i de la Caixa Provincial d’Estalvis de la Diputació de Barcelona i editat en record de l’Assemblea d’Estudiosos del mes d’abril. Servirà també, i molt, principalment per afermar els lligams de companyonia entre els col·laboradors de la tasca comú.

Recordin-ho els interessats: a les deu del vespre, a la Granja, per tal de fer honor a una minuta alhora tradicional i selecta, i al partís amb que la Corporació Municipal obsequia als concurrents.

 

 

CENTRE COMARCAL DE CULTURA

Avui, a les deu del vespre, a LA GRANJA

SOPAR COL·LECTIU.

En commemoració del IV aniversari de la fundació.

-          Adjudicació del Premi Literari

-          Homenatge al senyor Josep Maria Segarra Malla

-          Títols honorífics als afavoridors del Museu  i del Centre

-          Comentaris de sobretaula.  

                                                                                     Tàrrega, 15 de desembre del 1973

 

 Un sopar commemoratiu

El passat dissabte, dia 15, es celebrà el sopar commemoratiu del IV aniversari de la fundació del Centre Comarcal de Cultura. Al final del mateix es feu públic el veredicte del primer Concurs Literari que fou atorgat al senyor Ramon Boleda de Verdú, pel seu treball “El poblament de les valls del riu Corb, Ondara i Sió”.

Igualment s’entregà una placa al senyor Josep M Segarra Malla, com a homenatge per la publicació del llibre “Recull d’episodis d’història targarina” del que és autor.

 

El Sr. Castellà Formiguera, alcalde de la ciutat, en el moment de l’entrega de la placa d’homenatge al senyor Josep Maria Segarra Malla

 

El Sr. Ramon Rubinat cases, durant el seu parlament, com a president del jurat que otorgà el premi literari. Parlament per altra banda molt significatiu per a les coses nostres i que caldria tenir present en la majoria de les activitats que es desenvolupen a la nostra ciutat.

 

La presidència, a l’esquerra el senyor Antoni Bergós, senyor Ramon Novell i el senyor Castellà, pronunciant el seu parlament que tancava l’acte.

 

Aspecte parcial del públic, que en gran qüantitat feu acte de demostarnt la simpatia per a tots aquells que formen l’entitat i la seva obra.

    

Magnífic pastís commemoratiu del IV aniversari de la fundació del Centre Comarcal de Cultura

 

1974

 

Febrer

 

Informacions varies.

Constatem en primer terme, la vitalitat d’una Secció que, silenciosament però positivament, consolida la seva actuació periòdica.

Tots els primers diumenges de mes es reuneixen en la Sala de Juntes els filatèlics i numismàtics, més nombrosos del que hom podia pensar, per al bescanvi de peces, de notícies, d’opinions i novetats. Novetats que si s’escau poden  consistir en un segell de l’època primicera o una moneda de qui sap quin segle.

Diumenge passat la concurrència omplia l’estança amb afeccionats vinguts de Lleida, de Cervera, de Igualada i altres ciutats que han descobert la importància del mercat de Tàrrega.

Una altra que mai no para és la dels excursionistes muntanyencs del Grup “O ara o mai”, que el fi de setmana passat se les va veure amb la neu i té constantment sortides programades.

Per altra banda i amb caràcter general s’està elaborant un ample quadre de les activitats que ompliran el present curs, les quals prendran vida immediatament, sense que li manquin les conferències, les exposicions i les sortides.

I també les audicions. Portant a la pràctica una iniciativa sorgida el vespre de la recent Assemblea serà inaugurada la sèrie de diumenges musicals a base de reproduccions estereofòniques amb aparells dels més moderns i de més alta qualitat per a servir programes selectíssims. Alternaran la música clàssica i la moderna, i per a obrir el cicle ha estat escollit un programa que representa un memorial de Pau Casals; homenatge que bé mereix qui va posar tant alt el nostre nom en el firmament de la música.

Les sessions seran públiques i gratuïtes i la primera tindrà lloc, si Déu vol, diumenge vinent, dia 17, a migdia, a la Sala d’Exposicions del Centre

 

Diumenges musicals. 

Demà al migdia -12,30- s’inaugura una sèrie d’audicions estereofòniques.

Els aparells seran de la més alta qualitat i els programes també. Dóna testimoni d’això darrer la llista que s’oferirà al públic en la primera sessió: Beethoven, Schumann, Haydn, i Boccherini. Altres detalls es poden trobar en l’anunci que es dóna en aquestes mateixes pàgines.

De moment i a títol experimental es projecta tres matinals: la de demà, la el dia tres de març –jazz selecte- i la del dia 17 de l’esmentat mes, amb un programa excepcional. Orquestra Filharmònica de Berlin i grans cors, dirigits per Herbert von Karajan.

L’acceptació que tinguin aquestes hores d’art, marcarà la pauta per a la continuïtat que pot ser indefinida si els melòmans de la capital de comarca s’adonen de la generositat i importància d’aquest esforç, per tal de posar a l’abast de tothom, la gran música de tots els temps i tots els estils en condicions que no poden ser més favorables: l’entrada serà gratuïta i agraïda, sense altre estipendi que la necessària atenció.

Són admeses per endavant totes les crítiques que es vulguin fer a la “música en conserva” però cal inclinar-se davant de fets reals. Primerament el dejuni perpetu a què estem sotmesos en les nostres latituds quan a música coral i simfònica.

Després veiem com les institucions més prestigioses, els grans solistes, les millors batutes i els més rellevants autors no refusen els avenços moderns de gravació. Per tal d’arrodonir-ho, hi ha la perfecció convincent de les tècniques actuals relatives a la producció dels sons. Amb els ulls tancats i posant-t’hi unes gotes d’imaginació, hom es pot creure situat en la millor sala de concerts. Precisament les proves fetes han demostrat que la Sala d’Exposicions té molt bona acústica i la música hi sona meravellosament bé.

Aquests espais dominicals podrien constituir una gran festa.

 

CENTRE COMARCAL DE CULTURA – TÀRREGA

Diumenges musicals   -   Sala d’Exposicions   -   a les 12,30

Primer de la sèrie, demà, dia 17 de febrer de 1974

 

 

Gravacions Estereofòniques amb Aparells d’Alta qualitat

Trio n. 6 (de l’Arxiduc)  Beethoven

M Hoorszoureux   -   S Végh   -   Pau Casals

CONCERTS DE CEL·LO I ORQUESTRA, DE j Haydn i de L. Boccherini

Orquestra Lamoureux, de París. Solista: Gendron.

 

CONCERT DE CEL·LO I ORQUESTRA, de Schumann

Orquestra del Festival de Prades. Solista i Director: Pau Casals

 

 

 

Diumenge, 24 de febrer

  EXCURSIÓ DEL CENTRE

A Conesa i Savallà del Comptat.                            Inscripcions a: Rellotgeria Casanelles

 

Anunci Centre Excursionista i informacions varies. 

 

Centre Excursionista “O ARA O MAI”

Secció de Muntanya del Centre Comarcal de Cultura de Tàrrega

 

1a Festa Provincial de l’Arbre de Muntanya

El programa serà el següent:

 

Dia 3 de març de 1974

A les 9 hores: Concentració d’arribada

A les 9,30 :     Acte de benvinguda i explicacions pràctiques de la plantada

A les 10 :        Començament de la plantada

A les 12 :        Missa de campanya

A les 12,30:    Concurs Infantil de Dibuix d’Arbres

A les 16:          Clausura i Cant dels Adéus

 

Lloc destinat:

PLANS D’EN MATAMALA

Al Km. 5,400 de la carretera que va a Vilanova d Meià, passat ALENTORN

Hi haurà un autocar a disposició

Preus mòdics.

Inscripcions fins el divendres, 1-3, de vuit a deu del vespre, al nostre local:

CENTRE COMARCAL DE CULTURA

Carrer Piques, n1

 

US HI ESPEREM, AMICS

 

 

L'experiència de les matinals de música

Diumenge passat es va obrir el cicle d’audicions estereofòniques. En fou una feta la presentació pel President del Centre, qui, a més, va explanar alguns comentaris sobre les obres i va agrair la generositat i l’entusiasme dels senyors Daniel Elies i Maria Rosa Gabernet per tal d’oferir una sessió escollida, com ho va resultar, certament.

Es va demostrar l’excel·lent qualitat dels aparells, la bona sonoritat de la Sal i el bon criteri en la selecció dels discs.

No hi va haver temps per a la totalitat del programa, però el nombrós i distingit auditori va poder gaudir magnífiques registracions on ressonaven els violoncels de Pau Casals i de Maurice Gendron, el piano de Morszkowski i el violí de Végh, i al seu moment les orquestres dels Concerts Lamoureux, de Paris i del Festival de Prades, dirigides per Casals. Realment ara es pot sentir música amb la intensitat de volum que es vulgui, lliure de sorolls, de interferències i de noses, amb una puresa sonora insuperable.

Les altres dues sessions properes estan previstes per als dies 3 de març –jazz selecte-  i 17 de març –gran programa Beethoven.

 

El tradicional berenar de Dijous Gras

Sense temps de recollir-ne la ressenya, suposem que haurà estat celebrat abans d’ahir amb la cordialitat acostumada i donant compte amb excel·lent apetit, d’una saborosa minuta.

 

Demà a Sevallà i Conesa

Es una sortida planejada per tal de transitar per aquest relleu de la Segarra Alta, relativament propera i tanmateix poc coneguda.

Reunió al Passeig del Carme, per a partir a les 8,30 del matí, tornant a dinar a casa, després d’una bona replega de panoràmiques noves i informació inèdita.

Assistència oberta tothora. Inscripcions, Casanelles.

 

 

Març

 

 

Notícies del Centre Comarcal de Cultura i anuncis (per Josep M Castro) 

 

Sortida Cultural – Terres de la Segarra Alta

Es va fer el passat diumenge la primera sortida cultural d’enguany visitant les terres de la Segarra Alta, passant per Segura(bastants metres per damunt del balneari de Vallfogona de Riucorb), Conesa i acabant a Savallà del Comptat.

Un airet ben fresquet acompanyà els excursionistes tot el matí. A Conesa, tot buscant els racons més solejats de la plaça, visitarem els bells i importants records monumental-arqueològics que guarda aquella antiga vila: la creu de terme i l’arc de Sant Antoni, que data de l’any 1200 i, sobretot, la bella església, tota ella amb aire de fortalesa medieval, de l’any 1300. És de notar l’acurada restauració que s’ha fet (i s’està fent) en aquella joia d’edifici.

Cap al migdia arribàrem al poblet de Savallà del Comptat, i cames amunt, cap al castell ( avui ja només un parell de murs en runes), des d’on es veu unes panoràmiques dilatadíssimes, tant cap al Pirineu com cap a les planes d’Urgell, veient-se ben clarament Tàrrega i cap a Llevant la definida i in-confonent la silueta del nostre Montserrat; això pot donar idea de l’alçada d’aquelles terres de la Segarra i de la bona posició de que gaudia, en l’ordre estratègic, el poderós castell de Savallà. Des de Tàrrega és visible de forma destacada, des de dels de Sant Eloi, fent conjunt amb unes formes estranyament rodones que no són més que unes grans antenes parabòliques del servei de telèfons.

Cap a l’hora de dinar tornàrem a Tàrrega, amb l’autocar del Centre i mitja dotzena de cotxes particulars que reunirem una bona trentena d’excursionistes del Centre, satisfets de valent en aquesta sortida, comanada pel delegat Pep Vall i amb “cartografia” i guia de Magí Mateu.

 

 

Altres activitats

Demà diumenge, tindrà lloc la 1a Festa  Provincial de l’Arbre de Muntanya als Plans de Matamala, entre Alentorn i Vilanova de Meià, l’organització ha estat encarregada a la Secció de Muntanya del Centre. Esperem que serà una diada que recordaran, entre les més joioses, els actius membres de “O ara o mai”.

També a la nostra ciutat, tindran lloc, al matí, dos actes d’interès:

A les 11,30, es celebrarà el Mercat Filatèlic i Numismàtic, com cada primer diumenge de mes, a la sala de juntes del local social.

A les 12,30, i a la sala d’Exposicions, la Secció de Música, amb la direcció tècnica del enyor Elies, oferirà la segona sessió musical –jazz selecte- segons programa que es detalla en aquest mateix número. L’entrada és pública i gratuïta.

Dijous, dia 7, tindrà lloc la conferència-conversa que sota el títol “Dibuix humorístic i psicologia del còmic”, ens oferirà el bon amic del Centre, senyor Benjamí Tous i les senyores Lurdes Lieça i Maite Ribes. L’acte serà a les 8,30 del vespre, a la sala d’actes del Centre. Recomanem l’assistència i puntualitat.

 

 

 

CENTRE COMARCAL DE CULTURA

                                                                                    Matinals de música

 

Demà diumenge, a les 12,30, a la

SALA D’EXPOSICIONS

Audició estereofònica de música de jazz selecte

 Autors: Ella Fitzgerald, Louis Armstrong, West Montgomery

Geny Mulligan, Lionel Hampton, Duke Ellington i altres

Aparells d’alta qualitat. Gravacions perfectes de la casa “Gael”

A la mateixa hora al local de secretaria:

Mercat Filatèlic i Numismàtic

A tots dos actes, entrada lliure i gratuïta

 

 

            

Una Secció que va prenent importància i categoria, és el Mercat Filatèlic on hi assisteixen filatelistes targarins i dels pobles de la comarca i de localitats bastant llunyanes.

 

 

 

Centre Comarcal de Cultura

Dijous, dia 7 de març, a les 20,15

SALA D’EXPOSICIONS

 

Conversa dels distingits dissertants:

Benjamí Tous i Alvarez, dibuixant humorístic i publicista

Lurdes Lieça de Tous i Maite Ribes, professors d’Educació General Bàsica sobre:

 

Estètica del dibuix humorístic

i psicologia dels “còmics

Il·lustrada amb exemples                                                    Hi és convidat tothom

 

 

 

Notícies del Grup Excursionista “O ara o mai” per Josep M Castro

 

El nostre Centre Excursionista va ésser l’encarregat per a organitzar la “Primera Festa de l’Arbre de Muntanya”. Que es va celebrar el passat diumenge, a la Serra del Montsec. Tenia caràcter provincial i es van reunir representants dels Centres excursionistes de Lleida, Balaguer, Tremp i Artesa, sobrepassant el centenar.

El lloc elegit fou als ”Plans de Matamala”, a la carretera d’Artesa de Segre a Vilanova de Meià poc després d’haver passat el poble d’Alentorn. De bon matí els targarins organitzadors rebien els concurrents, obsequiant-los amb una cinta catalana. Després d’un senzill parlament de benvinguda, es feren les explicacions i mostra de com s’ha de plantar un arbre a la muntanyana a càrrec del senyor guarda forestal del Servei de “ICONA”, el senyor Antoni Duqueque. Amb gran entusiasme es feu la plantada de més de tres-cents pins.

Més tard assistiren a una Missa de Campanya celebrada pel pare Dou, escolapi. Tot seguit, el dinar, no faltant la bota de bon vi, amb felicitacions pels de Tàrrega per la bona organització. L’únic que ens cal lamentar, és la poca assistència del Centre; tot i això, hi hagué un autocar de quaranta places i cinc cotxes particulars de targarins.

Després de dinar un concurs infantil, dividit en tres categories, de dibuix, amb la temàtica de l’arbre de muntanya. S’hi presentaren trenta-vuit participants, amb bona qualitat en general. Els premiats foren els següents:

Categoria “A” (fins a 5 anys): Marcel Biesca, de Lleida i Sergi Castro, de Tàrrega.

Categoria “B” (de 6 a 10 anys): Alícia Foraster, de Lleida i Anna Maria Escribano , de Lleida.

Categoria “C” (de 11 fins a 15 anys): Josep Franquesa Morros, de Tàrrega.

 

No faltaren al·licients en aquesta “Primera Festa de l’Arbre de Muntanya”, que tantes felicitacions, per ordre i bona organització aconseguiren els directius del “O ara o mai”, del Centre Comarcal de Cultura  de Tàrrega.

 

 

 

CENTRE EXCURSIONISTA “O ARA O MAI”

Grup de Muntanya del Centre Comarcal de Cultura  -  TÀRREGA

 

Amb motiu d’haver celebrat el passat dia 3 de març la

1a Festa Provincial de l’Arbre de Muntanya

Ens plau agrair la col·laboració de tots els que hi varen assistir, així com

Als que de forma desinteressada ens han ajudat. A tots moltíssimes gràcies.

                                                                                                        La JUNTA

 

Notícies del Centre Comarcal de Cultura i un anunci.

 

El primer diumenge de mes va prosseguir l’habitual concurrència al mercat filatèlic i numismàtic, amb afluència de persones de diversos indrets de la província i de fora d’ella. La saleta i el vestíbul principal eren plens de moviment i d’animades operacions d’intercanvi.

Gairebé al mateix temps la Sala d’Exposicions s’omplia de les sonoritats especialíssimes del jazz de les millors signatures, oferia als afeccionats una selecció de les primeres figures del gènere.

Dijous de la setmana passada i el diumenge següent la conferència notabilíssima del senyor Benjamí Tous i col·laboradores, i el simpàtic acte dels invidents; una cosa i altra ressenyades a part.

Esperem que demà s’ompli amb els oients de la matinal sessió del músic Beethoven, que serà breument comentada, i simultàniament amb els visitants de l’Exposició de pirogravats acolorits de l’artista Ernest Andreu i Torres.

I ja som a les envistes de la conversa que mossèn Ramon Florensa donarà, el dijous dia 21 al vespre,  parlant del Brasil, il·lustrant-ho amb projecció d’abundoses diapositives en color.

Mentrestant el nostre digne Ajuntament ha disposat la pintura i condicionament de la Sala d’Exposicions i de la secretaria, que queden com noves de trinca.

Per a final es manté a l’aire, l’interrogant sobre la propera excursió. On? Tot s’aclarirà al seu moment, i el que està aclarit des d’ara és que hi ha vida i vibració, amb tela tallada per moltes setmanes dins un programa que es desfà de manera sistemàtica i ininterrompuda.

 

 

 

Conferència sobre el dibuix “còmics”

El dijous dia 7, tingué lloc una bona xerrada sobre “El dibuix de “còmic” i la seva psicologia”, a càrrec del dibuixant targarí Benjamí Tous, la seva esposa Lourdes Liesa i Maite Ribes, els tres professors de E.G.B. La presentació a càrrec del senyor Castro, delegat de Promoció Cultural, fou fàcil, perquè Benjamí Tous, ja és ben conegut de tots, com a creador de “l’Eloi”, que sortia habitualment en aquest setmanari, i ara continua al “Diario de Lérida”.de Promoció Cultural, fou fàcil, perquè Benjamí Tous, ja és ben conegut de tots, com a creador de “l’Eloi”, que sortia habitualment en aquest setmanari, i ara continua al “Diario de Lérida”.

La conferència tingué un ritme molt àgil, perquè hi participaven els tres i sobretot, i a més, estigué il·lustrada a bo i millor comentant-ho en Benjamí a la pissarra. Es parlà d’una suscita història del “còmic” com a fenomen gràfic íntimament lligat al llançament del “periòdic” en gran escala, i que s’ha de diferenciar tanmateix del gènere “caricatura”. Es referiren les característiques essencials del “còmic” i els diferents estils que marquen la empenta dels dibuixants més famosos. El nombrós públic aplaudí ben satisfet als tres conferenciants, tancant l’agradable xerrada el senyor Tomàs Briansó, que presidia en nom del senyor Novell, que no poder assistir. Les senyoretes Júlia Pereña i Pilarín Lorda, del Centre, feren ofrena d’uns rams de flors, a la senyora d’En Benjamí Tous i senyoreta Ribes.

 

 

 

CENTRE COMARCAL DE CULTURA

Demà diumenge, a les 12,30

AUDICIÓ ESTEREOFÒNICA, amb aparells, d’alta qualitat, sota la direcció tècnica del Sr. ELIES

 

GRAN PROGRAMA BEETHOVEN

 

Dijous, dia 21, a les 8,30 del vespre

CONFERÈNCIA  PEL Rd. RAMON FLORENSA

 

UNA MISSIÓ EN EL BRASIL

il·lustrada amb diapositives en COLOR

 

Recomanem a tothom la visita a l’EXPOSICIÓ DE PIROGRAVATS ACOLORITS

d’ERNEST ANDREU TORRES, que des del 17 al 24 de març resta oberta

a les hores de costum, en la Sala d’Actes del Centre.

 

 

Centre Comarcal de Cultura, informacions. 

 

... L’excursió de demà:

Ens cal renovar la invitació per a l’excursió organitzada per a demà sota el títol genèric de Estudiem la Comarca; Itinerari, el Pilar i població d’Almenara; visita a la pinacoteca del Sr. Balcells; a les excavacions arqueològiques d’Espígol. De retorn parada a la Guàrdia i Vilagrassa.

Tot i semblar una sortida casolana, remarquem l’interès del Castell d’Almenara, guaita medieval de tota una amplia contrada; el de les troballes d’Espígol reflex d’una època reculada en molts segles; La Guàrdia que respira el seu títol d’un poble exercint, al seu dia, funcions defensives; Vilagrassa que tenim al cap del terme i, ignorant-t’ho molts, el costat de Laporta romànica de la seva església exhibeix altres importants records, a més una ermita restaurada que tots coneixem de fora, i conté de fa uns mesos la bella Imatge gòtica reconstruïda i tornada a la pública veneració.

Hora de sortida, a les 9, des de la plaça del Carme, retorn als vols de les dues. Per inscripcions, al Sr. Casanelles.

 

Les altres tasques:

 

Perjudicada, quant a concurrència, per l’atracció d’un altre acte de forta vibració ciutadana, es va celebrar la tercera de les audicions estereofòniques. En el programa, la famosa Sisena Simfonia “Pastoral” de Beethoven, executada per l’Orquestra de Viena. Instruments de precisió meravellosos, claríssima audició i tot sota la direcció sensibilíssima de Carl Bohöm. Unes paraules d’explicació prèvia situaren l’auditori davant de la camperola descripció beethoveniana, única música amb “argument” produïda pel geni de Bonn. Audició impecable, èxit del Sr. Elies.

 

Exposició Pirogravats

 

Creant ambient a la matinal, es celebrava de manera simultània, l’Exposició de Pirogravats acolorits de l’artista Sr. Andreu Torres. Per poc que ens sigui possible donarem a part, una ressenya d’aquesta exposició.

 

 Notícies de la Casa de Cultura.

 

Calgué suspendre, a darrera hora, l’excursió organitzada per a diumenge passat. El temps estava insegur, el terreny d’una part de l’itinerari intransitable. Un altre dia serà. Aquest dia no pot ser demà, perquè és gairebé segura  la visita de treball que dediquen a Tàrrega i la seva comarca, un grup de diplomats en Arqueologia de la Universitat de Barcelona, acompanyats pels catedràtics professors del mateix Centre.

Aquests distingits visitant, després d’estudiar les peces del nostre Museu, seguiran ruta vers alguns sectors de la comarca. Un grup dels nostres associats, sota la direcció del nostre Sr. Tous, company diplomat dels nostres visitants, es proposen acompanyar-los en la seva caminada, segurament molt profitosa per a aprofundir el coneixement de les nostres terres.

 

 

 

Vencent la incomoditat de la pluja i la competència del cinema futbolista, una considerable i distingida concurrència es va reunir, el dijous dia 20, en el local social, per a escoltar la conversa de mossèn Florensa, que versà sobre el tema “Una missió en el Brasil”.

Començant per l’exhibició de dues grans pells de serp i de mostres del tabac amb el mecanisme propi d’aquelles terres per la seva elaboració, es visionà tot seguit més d’un centenar de magnífiques diapositives a color, amb tot detall; varen posar l’auditori en antecedents vius i realistes del que és la vida d’aquella nació, des de la selva fins als refinaments de la modernitat expressats per la ciutat de Brasília, la nova capital, d’una arquitectura arriscada i futurista; amb especial atenció al treball missioner.

Aquesta esperada conferència va omplir l’expectació que havia despertat, i el dissertant, assidu col·laborador del Centre, com molt bé feu notar el Sr. Tous en les paraules de presentació, va realitzar un meritori acte de difusió cultural que li fou agraït amb aplaudiments sincers.

 

Abril

 

 

Una visita de categoria (sense firma) i Una nova afecció? (per J.A.) 

El nostre Centre va consolidant la seva personalitat, cada dia més reconeguda arreu de les nostres terres, cada vegada més apreciada en tots els nivells culturals del país. Els targarins poden estar ben satisfets de tenir un focus tan pur i tan vigorós d’atracció i de divulgació dels valors científics i espirituals que ens envolten.

Una prova més ha estat la visita d’un nombrós grup de Diplomats en Arqueologia Hispànica per la Universitat Central de Barcelona acompanyats per altres membres representatius del Museu Arqueològic de Barcelona, la suma dels quals passava de setanta. Expressament eludim nombrar personalment a cap d’ells, perquè la relació hauria d’ésser total, ja que cada un d’ells seria digne del nostre elogi i admiració.

Gairebé tots són investigadors coneguts i estimats dintre el mon científic. Tota units per un afany: la recerca, estudi i revaloració del patrimoni arqueològic poc o gens conegut.

L’arribada fou a les 9 del matí, rebuts per membres del Centre de Cultura i pel Conseller de Cultura, Sr Anton Figueres, que saludà els visitants en nom del Sr. Alcalde.

Tot seguit procediren a la visita del Museu de Tàrrega i, en la Sala d’Actes, el Sr. Tous, va comentar amb un mapa exprés per a la diada, l’excursió d’estudi que s’anava a realitzar. Immediatament s’emprengué la sortida cers les estacions arqueològiques anunciades:

Necròpolis lítica de Riudobelles

Torre romana de “Castell-Lliuró” (Castellnou de Sió). En el mateix poble es visità un Moli romànic ben conservat; el temple, també romànic; altra necròpolis lítica i l’enigmàtic sepulcre pre-romànic que fou molt discutit i que el Sr. Josep M Miró explicà amb tota autoritat, demostrant haver-lo estudiat a fons.

Agramunt. Una parada ràpida davant la meravellosa façana romànica serví d’esplai i contacte amb els estudiosos de la històrica vila.

Sots la mirada del famós Pilar d’Almenara, els il·lustres visitants fruïren de tres sorpreses inoblidables; la panoràmica d’un paisatge obert, clar, primaveral de la plana d’Urgell amb els camps encatifats d’una verdor exuberant i la serpentina del Canal esmunyint-se costa avall; la contemplació d’una inesperada exposició de pintures a l’oli de l’artista Balcells i la trobada impressionant de l’estació del ”camp d’urnes” en estudi actualment. Aquest fou el moment culminant de la diada, perquè era també el principal objectiu a estudiar.

El poblat ibèric del ”Molí de l’Espígol” va cloure la primera part de la tasca. Allí els arqueòlegs s’esplaiaren al seu gust i discutiren les ensenyances a preses teòricament, a la Universitat, i en els llibres sobre la ja famosa estació ibèrica, bo i lamentant dolorosament la imperdonable desídia provincial de les autoritats de Lleida, davant la riquesa insuperable dels jaciments arqueològics provincials d’aquesta banda.

Després de dinar, es visità Vilagrassa, altre jaciment arqueològic abandonat de la Província. Es discutiren alguns aspectes dl temple romànic, amb acalorament i tot. Creiem que es fa necessari un estudi a fons sobre la històrica vila, de fonament d’època romana imperial.

A Verdú es posà fi a la visita. El seu Castell, l’Església Parroquial, la Presó-Biblioteca, Sant Pere Claver, la col·lecció particular del popular i conegut Sr. Boleda i la famosa indústria dels cantirers, són una llaminadura per al paladar més exigent. La densitat d’objectius privà d’anar a Guimerà, objectiu que els visitants acordaren ajornar per altra vegada.

El Sr. J. Barberà entregà, en nom del Museu Arqueològic de Montjuïc, tres llibres importantíssims per al nostre Centre Comarcal i la Srta. Maria Porter, com a presidenta de l’Associació, en nom de tots digué unes paraules d’elogi per a Tàrrega i per al nostre Museu, bo i prometent repetir la visita. Hem d’aprofitar l’oportunitat per agrair al Sr. Carles Esteve el haver-se després d’una moneda  de les set que foren encunyades a la nostra vila, en temps de la Guerra dels Segadors; monedes d’alta valoració numismàtica.

Del profit de visites d’aquesta categoria no cal parlar-ne. El que falta és que nosaltres ens en fem conscients i sapiguem estar a la seva altura tenint sempre preparada la Ciutat i, especialment la Casa de la Cultura del Centre, dignes de presentar. Perquè no hem d’oblidar que llurs activitats ja arriben fins als últims racons de Catalunya.

 

Ja fa un any que es porta a terme, els primers diumenges de cada mes, el Mercat Filatèlic i Numismàtic, al local de la secretaria del Centre Comarcal de Cultura.

Una bona colla de targarins van sentir el desig de fer brotar de nou aquesta afecció que, ja anys passats, s’havia fet als claustres del nostre col·legi de l’Escola Pia. Sembla que les coses que rebroten tenen més força i alegria i això és el que passa amb el Mercat de Filatèlia i Numismàtica, que el passat diumenge, 3 de març, es veié molt animat de clients: targarins molts i d’altres, de Lleida, Manresa, Igualada, etc. per a intercanviar, vendre, comprar, sobretot intercanvis, entre grans i joves, més per aquests últims, que així es pot dir que tenen feina tots els dies del mes fins que arriba el proper mercat.

Si el mercat del segell ja ve d’anys, no podem dir el mateix de les monedes, afecció que cada dia agrupa més afeccionats, que són els que han fet brotar de nou aquests intercanvis per fomentar les col·leccions de monedes i segells, sobretot l’intercanvi entre col·leccionistes, l’amistat entre ells i les discussions sempre tan interessants sobre el tema de les encunyacions.

Si algú se sent afeccionat en alguna d’aquestes matèries, el Centre de Cultura i el seu mercat, entre altres seccions que acull, dóna un agradable acolliment als grans i menuts i als que simplement tenen ganes de conèixer alguna resposta a qualsevol pregunta com pot ser: Com eren abans les monedes? Com es classifiquen? Com es pot començar una col·lecció? És realment molt cara? Sabeu que hi ha cinc monedes de 100 pessetes diferents? Coneixeu els carnets-monedes de la Fàbrica de Moneda i Timbre? Hi ha catàlegs?

Tot això es pot saber i molt més al mercat de demà diumenge,  dia 7 d’abril, i tots els primers diumenges de l’any.

A tots els qui vulguin començar una col·lecció, estem disposats a informar, contestar, oferir, ensenyar catàlegs, etcètera.

 

Anunci d’Exposició (sense firma)

Està confirmat que per el dia 21 podem comptar Amb una Exposició de dibuixos i miniatures a l’oli de l’artista Manuel Amat, prou conegut i apreciat entre nosaltres, el qual porta, més de vint anys des de la seva mostra anterior.

Excepcionalment aquesta Exposició durarà uns dies més i no serà clausurada fins el dia 3 de maig per tal de donar temps a què l’agitada vida de l’autor, viatger infatigable, ens pugui destinar un vespre per a la conversa que tancarà la manifestació artística Amat, parlant de la peripècia de l’Art i els artistes, amenitzant-t’ho, com és en ell habitual, amb multitud d’anècdotes viscudes. Per alguna cosa té confiada la direcció de les saboroses pàgines d’humor de “La Vanguardia” i de “Destino”.

Ens podem prometre, doncs, uns dies de contemplació –i adquisició si s’escau- , d’una producció pictòrica arreu lloada i d’una sessió final que n’hi haurà per a llogar-hi cadires.

 

Moltes informacions (la primera sense firma) 

 

Demà, Exposició Amat. De divendres en vuit, conferència.

 

Tot arriba. Com aquesta Exposició tant temps esperada. Inquieta per naturalesa, la personalitat de Manuel Amat es desdobla en activitats diverses. Si per una banda es deu a la vocació artística i literària, per altra es troba en ell un ciutadà que sent molt profundament la terra pròpia i al mateix temps un ciutadà del mon per raó dels seus constants viatges en el que és especialista, actuant al front de la secció turística del setmanari “Destino” per ell fundada.

Ara mateix, la seva recent estada a Iugoslàvia i Itàlia l’han obligat a retardar la seva presència ací, compromesa, de totes maneres, per al dia 3, en què la clausura de la mostra del seu art li donarà avinentesa de parlar-nos de “La peripècia de l’Art i dels Artistes”.

A reserva de referir-nos de mes a la vora al fet d’aquesta “conversa”, ens escau de parlar avui de la seva Exposició com a cosa més immediata, i aleshores insistirem a informar que hi estaran aplegades, amb les miniatures marca i signatura Amat, tan característiques –paisatges i marines del nostra entorn-, nombroses notes i dibuixos acolorits, captats “in situ”, és a dir, del natural, en ciutats i indrets llunyans,  com en una mena de diorama internacional.

L’expectació està a l’ordre del dia i és prou justificada. Tota ens trobarem a la Sala demà al migdia.

Manuel Amat, damunt el fons d’una de les seves obres

 

 

 

Últimes adquisicions del Museu de Tàrrega (a partir d’ací, totes firmades pel Sr. Tous)

 

El Museu de la ciutat de Tàrrega segueix enriquint-se. Poc a poc; però va augmentant el contingut. Els qui repeteixen sovint la seva visita queden sorpresos per les novetats que hi troben. I a mesura que vagi passant el temps i els targarins vagin augmentant el seu acte vers els testimonis de llurs valors històrica, aquell recinte sagrat anirà guanyant no solament en quantitat, sinó en qualitat.

Quantes coses que no hi són i deurien haver estat entregades, si la generositat del ciutadà fos com caldria...! Avui, però, hem de reconèixer que encara hi han excepcions i que no manquen esperits conscients i desinteressats que ofrenen amb alegria i il·lusió, la troballa que té la sort de caure a les seves mans.

Últimament hem rebut algunes coses de força valor.

 

Biblioteca

 

Una col·lecció de llibres –molt heterogènia- però que conté alguns exemplars que ens mancaven, de força interès, ens fou entregada pel doctor Josep Martí i Morera, resident a Barcelona. Preguem que als que tinguin de desprendre’s d’algun llibre, que abans d’arraconar-lo o d’entregar-lo al drapaire, o de llençar-lo, pensin que, dipositat a la Biblioteca del Centre de Cultura, pot ésser aprofitat per un altre ciutadà estudiós, a qui potser la pobresa no li permet tenir-lo en propietat. Penseu com amb l’aportació de tots podríem forjar una meravellosa biblioteca local. La Festa del Llibre ens brinda una ocasió per pensar-hi.

 

Numismàtica

 

Ja anotarem l’adquisició d’una moneda targarina. L’última jornada del Mercat del segell, uns senyors de Barcelona van regalar tres bitllets d’ ”UNA PESSETA”  dels que foren usats  a la ciutat de Tàrrega durant l’última guerra. Ja sabem que n’hi havia alguns i que moltes persones en conserven encara bastants. Però ja és ironia que, igual que en el cas de les monedes, tingui d’ésser un foraster, un barceloní, el que tingui el despreniment i la delicadesa...

 

 

Arqueologia

 

En procedir a la renovació d’un establiment de peixateria del carrer d’Agoders, en la casa situada al n 6, fou descoberta la part d’un fris, molt possiblement pertanyent a un edifici anterior del mateix lloc i que conserva un preciós baix relleu datat en un renaixement tardà de finals del segle XVI. Val a remarcar i agrair la generositat de la família propietària i el gran interès de la senyora Margarida Nicolau Ferrer, filla de la casa i entusiasta col·laboradora del nostre Centre.

 

Una pedra roda-soques

Poques pedres poden presumir de tanta història ni han tingut la sort –o la desgràcia- de viatjar d’un lloc a l’altre amb tanta cura i amanyagament com la que acaba de demanar refugi al nostre Museu. Es tracta de la pedra en què fou plasmada “perennement la fe i l’entusiasme del poble targarí vers les Santes Espines” l’any 1609. Llegiu el llibre; “Les Santes Espines de Tàrrega”.

L’any 1609 era esculpida. L’any 1611 era col·locada com a cimal d’una devoció tradicional, encesa pel miracle de l’any 1605, per clau de volta sobre la capella pròpia de les santes relíquies. No hi hagué sort. 60 anys més tard queia a terra junt amb el Campanar. Encara podem veure el cop que la ferí en la caiguda. Abans de l’any 1696 era col·locada altra volta, però a la paret de la nova capella que quedava darrera l’altar de les santes relíquies. L’any 1757, aquella capella fou desplaçada 29 pams, amb l’obligació de posar-hi novament la pedra que comentem. I, el que són les coses... per una ironia més del destí, la que fou elevada com a clau de volta, aviat farà 400 anys, ara, en tornar a ésser reculada al lloc primitiu aquella paret de la capella, ha perdut els seus drets i s’ha quedat a terra, perquè,  al seu lloc s’ha obert un finestral necessari per a la ventilació del nou artefacte de la calefacció.

Altra casualitat ha fet que el bon sentit i certa compassió per part dels que hi ha intervingut, aquesta venerable pedra hagi fet cap, com a refugi providencial, al Museu de Tàrrega, situat precisament a la que fou casa d’en Marian Terés, Notari de Tàrrega que signà les escriptures de l’últim trasbals de la famosa paret.

Junt amb aquesta clau de volta, han entrat al Museu dues pedres més, procedents del vell cementiri. Són unes “laudes” molt utilitzades en època romànica, que no dubtem a atribuir-les al segle XII. Una d’elles però, algú la trencà i furtà la part artística. Hi ha gent aprofitada!

Cal donar gràcies a la delicadesa i generositat del nostre estimat senyor Rector, que ens ha confiat la custòdia d’aquestes relíquies. Els targarins devots de les Santes Espines i els enamorats dels valors tradicionals de la ciutat, podem passar pel Centre Comarcal de Cultura per a contemplar “l’escut de la Vila i de les Santes Espines” que ja no el “podrà veure el vianant que passi per la placeta de l’Oli” com diu en Ramon Berga, perquè la pedra ja no hi és i la Placeta de l’Oli, gràcies a la mania de canviar els noms de lloc, tant sagrats per la terra ciutadana, ja se li ha arraconat l’honor de presidir aquell simpàtic raconet. Una de les coses que cal anotar és què, en netejar la pedra, hom pot veure que l’escut era policromat i l’artista de primera categoria, si tenim en compte la fina delicadesa dels detalls a esculpir. Cosa que hom pot constatar malgrat el desgrat de la erosió soferta en ésser col·locada a la intempèrie una obra feta per estar en lloc interior inaccessible.

 

 

 

CENTRE COMARCAL DE CULTURA

A la Sala del Centre

del 21 d’abril al 3 de maig de 1974

EXPOSICIÓ DE DIBUIXOS

i MINIATURES A L’OLI

de l’artista MANUEL AMAT

Paisatges, marines, apunts de ciutats diverses.

 

 

 

 Anunci de conferència.

 

Centre Comarcal de Cultura

CONFERÈNCIA PÚBLICA

A càrrec de l’il·lustre pintor i publicista

MANUEL AMAT i SOSTRES

Fundador i Director de la Secció turística

del setmanari “Destino”, sobre

 

“LA PERIPÈCIA DE L’ART I DELS ARTISTES”

Tindrà lloc a les 8,30 del vespre del divendres, dia 3 de maig

Visiteu l’exposició d’obres del mateix artista que resta, oberta per a tothom

a la Sala d’Actes del Centre. Hores de costum

 

 

 

Maig

 

Breus notícies en general (sense firma) Les de Numismàtica i Filatèlica (per aquesta secció)

 

Del dia 13 al 26 de maig la Sala acollirà les obres presentades al IV Premi de Pintura “Ciutat de Tàrrega” i “Magda Felip”.

 

 

 

Per a mig juny està projectada una sèrie d’actes en Homenatge a la memòria de Mossèn Cinto Verdaguer. Exposició de multitud de records del gran poeta, conferència del promotor senyor Amils i participació de diverses entitats artístiques locals. Seran facilitats detalls de més a la vora.

 

Hi ha en curs de gestió alguna conferència de veritable importància, que serà oportunament anunciada.

 

Secció Filatèlica i Numismàtica – Notícies, informació.

 

NETEJA DE LES MONEDES.- Per a neteja i conservació de les monedes hi ha diferents maneres, les que sobresurten més són les següents:

MONEDES DE BRONZE I COURE.- Una petita dosi d’oli i vinagre comú, barrejat a la proporció de 1 a 3

MONEDES DE PLATA.- La seva neteja serà amb més assiduïtat, i es pot fer amb amoníac i després fregades amb bicarbonat.

MONEDES D’OR.- Igualment pot servir l’amoníac o qualsevol altre netejador.

“La Numismàtica està mundialment considerada per totes les revistes d’Economia com la distracció que suposa una inversió de major seguretat i rendibilitat”.

Un altre dia parlarem dels segells nous o segells usats?

 

El Concurs de pintura “Ciutat de Tàrrega” i “Magda Felip” (sense firma)

És possible que abans de cloure l’edició abastem a donar notícia del resultat d’aquests premis artístics. En efecte, a aquestes hores els daus deuen estar jugats perquè u dia d’aquesta setmana es devien reunir a Tàrrega els components del Jurat constituït per tres membres del Professorat i la Crítica barcelonina designats per l’il·lustre senyor Sala, Director de l’Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi, qui ca rebre aquesta comanda d’una comissió presidida pel nostre senyor Alcalde En Josep Castellà Formiguera. Als al·ludits senyors devien unir-se’ls els senyors Figueres, Delegat de Cultura de l’Ajuntament de Tàrrega, Jaume Minguell, Lluis Trepat i un membre del Centre de Cultura de Tàrrega.

Durant el període d’admissió de les obres -15 al 30 d’abril- , han anat arribant pintures optant a tots dos premis, lògicament en més gran nombre per al primer.

Caldrà veure si l’augment d’assignació haurà estimulat a més artistes concursants i si aquests s’hauran sentit correlativament responsables intensificant la qualitat

Les obres seran exhibides a la Sala d’Exposicions del Centre Comarcal de Cultura. La inauguració i el lliurament de premis estan fixats per a demà a l’hora que assenyalarà el programa oficial de festes. La mostra estarà oberta fins el dia 26 a les hores de costum.

Tenim fe en l’èxit d’aquesta IV edició, que pot contribuir poderosament a la consolidació d’una feliç iniciativa que escampa el reconegut ambient artístic de la nostra ciutat en les ales voladores de tots els rotatius i confereix a la Festa Major de Maig un aire expectant i molt noble.

 

VEREDICTE DEL CONCURS

Premi “Ciutat de Tàrrega”, a l’obra “Mercat”, de Rafael Teixidó Mariner, de Barcelona.

Primer accèssit, a l’obra “Teulades de Tàrrega”, de Daniel Codorniu Aloy, de Barcelona.

Segon accèssit, a l’obra “Pintura”, d’Agustí Panades, de Manresa.

Premi “Magda Felip”

Primer, a l’obra “Inconsciència”, de Josep Minguell Cardenyes, de Tàrrega.

Segon, a l’obra “Bodegó”, de Josep Franquesa Morros, de Tàrrega.

Accèssit, a l’obra “Bodegó” de Josep Franquesa Gómez, de Tàrrega.

Hi ha diverses mencions que detallarem oportunament

 

 

La conferència del senyor MANUEL AMAT  (firma N.)

 

“Un bon sopar fa de bon esperar”. El públic, nombrós fins a omplir totalment la Sala del Centre, esperava molt d’aquest acte, Manuel Amat li va donar la mesura plena i curullada.

Unes escaients paraules del senyor Josep maria Castro varen establir del conferenciant la seva personalitat polifacètica.

Aquest va entrar tot seguit en matèria explicant com els dibuixos de l’Exposició que ens rodejava justificaven el títol de la dissertació en quant eren el fruit de nombroses i dilatades singladures.

Prenent peu de la seva copiosa experiència viatgera es va referir a molts del països recorreguts, representats en la Sala sota descripcions realistes i molt típiques on batejava el ritme i l’escalf de vivències personals; moments en que l’home observador i amatent recorre al bloc de notes i l’artista s’apressa a recollir en les línies i el color l’emoció fugissera i la imatge que s’esfuma  potser per a no tornar mai més, esbossant ràpidament els trets essencials d’un indret, d’una ciutat, d’un país o d’una circumstància.

Amb el benefici del seu plec professional d’organització turística l’orador ens va conduir per itineraris meravellosos, amanits amb anècdotes viscudes divertidíssimes.

Com a home de lletres recomanava l’hàbit dels dietaris ni que siguin a l’estil telegràfic i sense ambició literària. Però sobretot –ara parlava l’artista- la utilització del dibuix, exempt de pretensió acadèmica, si es vol, i tant mateix sempre de gran servei per a la reviviscència d’aquells instants o d’aquelles situacions que hagin deixat solc en l’ànim de la persona itinerant.

Un oferiment sincer i desinteressat fou la cloenda d’aquesta nombrosa conversa, rubricada per l’auditori amb una ovació d’antologia.

Ara ens pessigolleja el desig que Manuel Amat torni un altre dia per exalçar el record de Joaquim Mir, de Joan Junceda, de Joan LLaveries i altres grans artistes molt nostres que ell va tractar personalment i dels quals ens pot subministrar dades biogràfiques valuoses i totalment inèdites. Una il·lusió nova i apetitosa que ens donarà goig veure acomplida.

 

 

Centre Comarcal de Cultura de Tàrrega

 

CONFERÈNCIA 

 

                     Del doctor MIQUEL TARRADELL I MATEU, catedràtic d’arqueologia i numismàtica històrica de la Universitat Central de Barcelona; mestre del Consell Permanent de l’Associació Internacional de Ciències Prehistòriques i protohistòriques  i Conferenciant i publicista de fama internacional, a més de popular divulgador de la investigació històrica mediterrània.

 

                   TEMA: “Tàrrega i la comarca dins el marc de la història antiga de Catalunya”

                   LLOC:  Sala de conferències del Centre.

                   DIA:  Diumenge, 19 de maig del 1974.

                   HORA: a tres quarts d’una del migdia, (12 hores, 45 minuts)

 

El IV Concurs de Pintura “Ciutat de Tàrrega” (firmat per A)

 

Extractada i transcrita l’acta del Jurat en la seva part essencial diu així: “... després d’un exhaustiu examen de les obres en qüestió i les oportunes deliberacions es comença per fer na selecció, quedant vuit pintures: “Gegants i Caps grossos”, de Joaquim Hidalgo; “Teulades de Tàrrega”, de Daniel Codorniu; “Mercat”, de Rafel Teixidó; “Ensorrament”, de Jaume Casacuberta; “Estudi”, de Josep Giribet; “Èxtasis”, de Jaume Perelló; “Plaça de Sant Antoni”, de Francesc Charles Pardell;  i “Pintura”, d’Agustí Penadés”.

“Feta una primera votació es van excloure la “Placeta de Sant Antoni; en una segona votació, es van excloure “Èxtasis” i “Estudi”; després d’una tercera votació s’exclogueren “Ensorrament” i “Gegants i Caps grossos”.

De les tres obres restants es va acordar per unanimitat concedir el primer premi “Ciutat de Tàrrega” a l’obra denominada “Mercat”; accèssit a “Teulades de Tàrrega” i “Pintura”.

 

Les autoritats provincials i locals visitaren el Concurs de Pintura “Ciutat de Tàrrega i Magda Falip" 

 

      

El Sr.Governador fa entrega del premi al  guanyador del concurs de Pintura Sr. Rafael Teixidó

 

“També es va concedir el primer premi ”Magda Felip” a l’obra titulada “inconsciència” , de Josep Minguell  Cardenyes, i el segon a l’obra titulada “Composició” bodegó d’En Josep Franquesa Morros”.

 

El premi juvenil va ser per Josep Minguell Cardenyes, que rep la felicitació de la primera autoritat provincial

 

Integraven el Jurat, amb el delegat de Cultura de l’Ajuntament, senyor Antoni Figueres Salla, que va actuar de Secretari, la senyora Claude Collet, pintora, els senyors Pere Falcó, Antoni Pedrola i Joan Moncada, tots tres pintors i catedràtics de Belles Arts, els senyors Lluís Trepat i Jaume Minguell, pintors i Ramon Novell, pel Centre Comarcal de Cultura.

 

Les votacions del Premi “Ciutat de Tàrrega” descriuen la marxa de la selecció efectuada per successives eliminacions.

El que no diu el veredicte és allò que aquest any per primera vegada hem pogut esbrinar, a sigui les raons alliçonadores per les quals els premis eren adjudicats.

En la seva visita al Centre de Cultura, amb motiu de l’Exposició, el Sr. Governador, José Aparicio Calvo Rubio firma en el Llibre d’Or del Centre

 

Vegeu-les. “El Mercat” és una tela que demostra una bona mà professional, i per bé que no admeti una anàlisi com a realista, inclou la intuïció d’alguna cosa com a representació figurativa i és correcta en la composició, en el color i en la plàstica, i està dotada d’una ambigüitat poètica en la que, com s’esdevé sovint els seus mateixos defectes li donen caràcter. En les “Teulades de Tàrrega”, que, dit sigui de passada, poden ser les teulades de qualsevol altre indret, s’aprecia la llum i els matisos de color. “La Pintura” és una obra que està bé tot i que la matèria aparegui –textualment- una mica empastifada.                                                                                                                                                                                                                     

Preguntem aleshores per què és preferit un tema ambigu com el de “Mercat” en lloc de ser-ho un altre que explana un motiu targarí concret. La resposta és clara i convincent: “Aquesta que vostè diu és una pintura tancada; en canvi el primer premi és una pintura oberta. Interpretem que la primera es clou  en si mateixa sense ulterior desenvolupament i la segona representa un estil obert a totes les possibilitats.”

Quan al premi de juvenils “Magda Felip” és preferida sense discrepància l’obra de Josep Minguell com a executada amb gràcia, espontaneïtat, bona sabor i sentit compositiu. En els bodegons dels cosins Franquesa existeix una certa paritat. Supera el de Franquesa Morros per la millor ambientació que és el que li guanya el premi.

Fins aquí els criteris oficials. No renunciem a formular uns comentaris marginals, si s’escau, un altre dia.

 

L’acte d’inauguració de l’Exposició i lliurament de premis fou presidit per l’Excm. Senyor Governador Civil de la Província, Josep Aparicio Calvo-Rubio; l’Excm. Senyor Joaquim Viola, Diputat a Corts i Conseller del Regne; senyor Xavier Puig Andreu, Vicepresident de la Diputació de Lleida, per l’il·lustre senyor Alcalde, Josep Castellà, l’Ajuntament en ple i nombroses representacions. Foren visitades les col·leccions del museu i va dominar la impressió que el Centre significava un esforç en bé de la cultura, que calia protegir generosament.

 

 

 

Centre Comarcal de Cultura  -  Tàrrega

 

Demà diumenge, 19 de maig de 1974

Conferència Pública

A càrrec de l’il·lustre catedràtic de la Universitat de BARCELONA

Dr.  Miquel  Tarradell  i  Mateu

tema “Tàrrega i la Comarca dins el marc de la història antiga”

    Lloc: Sala d’Exposicions del Centre

           Hora: A tres quarts d’una del migdia, puntualment

             El dissertant i el tema reclamen la general assistència

 

Ressenya de la conferència del senyor Tarradell  

 

El dissabte passat a la tarda, arribà procedent de València, el doctor Miquel Tarradell i Mateu, catedràtic de la Universitat Central de Barcelona i eminent publicista. L’acompanyava la seva distingida esposa. Després de visitar el Museu i la Sala d’Exposicions foren obsequiats pels membres de la Junta del centre en un cèntric local de la ciutat.

Al mati del diumenge, acompanyats pel director del Museu, visità la necròpolis hallstàttica d’Almenara i la vila romana de Vilagrassa.

A l’hora en punt anunciada, s’inicià l’esperada dissertació en la Sala de Conferències. Cal felicitar l’organització del centre per l’exemple que va demostrant de començar amb la més estricta puntualitat. El local estava ple de gom a gom, fent-se evident una vegada més que Tàrrega sap estar sempre a to de les circumstàncies. Entre el nombrós públic hom podia comprovar la presència de les mes selectes representacions de la ciutat i contrada. Hi eren presents catedràtics de tots els centres de segon ensenyament i dels Col·legis locals i representants de tots els grups d’arqueologia d’Agramunt, Verdú, Guissona, Artesa de Segre, Guimerà, Talladell, Vilagrassa, Anglesola i Claravalls. Si tenim en compte que fou un jorn de primeres comunions i diverses noces, bé podem considerar que la jornada fou un èxit rodó.

La dissertació del senyor Tarradell, després d’unes paraules de presentació del senyor Tous, director del Museu, tingué durant més d’una hora el públic pendent de les seves belles i eloqüents paraules. És una exposició doctoral sempre a nivell del selecte públic. Després de resseguir tot el procés d’evolució prehistòrica i d’explicar tots els ressorts actuals de la moderna tècnica arqueològica, ens demostrà l’enorme importància del nostre país urgellenc per a capgirar alguns dels conceptes clàssics que foren estudiats i resolts amb elegància i autoritat solament possible en llavis de tant savi doctor.

Una llarga ovació coronà la seva intervenció. Després s’invità els visitants a signar l’àlbum d’honor del Centre i s’obsequià a la senyora de Tarradell.

A part d’aquest acte, hom aprofità el contacte amb els assistents per a promoure altres activitats positives molt profitoses per al Centre i per altres projectes, com l’organització d’uns cursets, per al vinent any, que, si Déu vol, poden ésser una realitat.

A la tarda els il·lustres hostes visitaren la Veïna vila de Verdú tan lligada culturalment amb nosaltres.

 

 

Juny

 

Verdaguer sempre vigent 

 

El Centre Comarcal de Cultura es disposa a secundar la idea d’oferir un homenatge al príncep dels poetes Mossèn Jacint Verdaguer.

És veritat que Tàrrega li en va dedicar un l’any 1953, en complir-se el cinquantè aniversari de la seva mort. Aleshores varen passar al davant l’Ajuntament, l’Ateneu i fou el moment que es va donar el nom de Verdaguer al carrer que va des del de Maragall al de Comabruna.

Tanmateix la memòria de Mossèn Cinto mereix d’ésser constantment honorada i per això es va acceptar la proposta del senyor Joan Amils i Pla, de Ripoll, que porta endavant una intensa campanya d’exaltació verdagueriana, prenent peu de la seva possessió de centenars de records del gran poeta que seran exhibits en la Sala d’Exposicions del Centre.

Per aquest fi estan designats en principi, els dies 13 al 16 del vinent mes de juny. S’espera que es podrà comptar amb el patrocini de l’Ajuntament, de l’Ateneu i altres entitats culturals, igualment que de la Banca Catalana, i de la Caixa de la Diputació. Es segur que col·laboraran l’Orfeó Nova Tàrrega, l’Esbart Albada, i la B.A.T.

El programa detallat i precís serà publicat, amb indicació de dies, llocs i horaris.

Creiem poder avençar que consistirà en els següents actes:

Exposició de records de Verdaguer, conferència del senyor Amils sobre la “Vida de Verdaguer” i recital de poesies de l’homenatjat.

A la plaça del Carme, ballada de sardanes, essent probable que sigui interpretada la que porta per títol “Verdaguer”. A la mateixa hora de les sardanes, participació de l’Esbart Albada, que executarà diverses danses del seu repertori. Actuació de l’Orfeó Nova Tàrrega, a la Sala del Centre, amb obres inspirades amb poesies de Verdaguer.

Reinstal·lació de la plaça que dóna nom al carrer de Verdaguer. Ofrena floral i comiat.

Tothom queda convidat des d’ara i és de desitjar una concurrència massiva que demostri l’adhesió popular a l’homenatge.

 

 

HOMENATGE A JACINT VERDAGUER

 

Una de les coses que cal remarcar és la dedicació obstinada del Professor senyor Joan Amils i Pla, de Ripoll, a la divulgació i exaltació de la figura i l’obra verdagueriana. Després de reunir amorosament tots els records possibles del gran poeta s’ha llençat a una intensa campanya de la personalitat senyera de la poesia catalana.

La de Tàrrega és la que fa cinquanta de les Exposicions que porta celebrades arreu, i en té compromeses moltes altres.

El Centre Comarcal de Cultura va acollir amb entusiasme el suggeriment i ha tingut la sort de trobar ressò en el nostre Excm. Ajuntament, en la Banca Catalana i en la Caixa de la Diputació de Barcelona que ho patrocinen, i la simpatia que desperta tot el que es fereix a “Mossèn Cinto” s’ha contagiat a l’ “Orfeó Nova Tàrrega”, “Els amics de la Sardana” i altres entitats.

No cal repetir aquí el programa, que ve detallat en aquestes mateixes pàgines, però si que cal fer esment que l’ ”Orfeó” actuarà sota la direcció del seu nou Mestre, Ramon Casals i la “Coral Infantil Mestre Güell” ho farà menada per les senyoretes Maria del Carme Miralles i Maria Escribà.

Hi posarà el seu accent l’admirat rapsoda Josep Vilamajó, i possiblement algun altre.

L’audició estereofònica de l’òpera “Canigó”, amb lletra de Mossèn Verdaguer i Josep Carner i música del P- Massana, serà realitzada amb aparells d’alta qualitat, per atenció de la Casa Gael, del carrer se Santa Anna.

La plaça que per raó de reformes fa un temps no era a lloc, tornarà a donar nom al carrer de Verdaguer, i la imatge del poeta serà objecte d’una ofrena floral. Finalment abans d’ésser clausurada l’Exposició tothom podrà ballar a plaer la nostra dansa a la Plaça del Carme, el capvespre del diumenge.

Es demostra que s’ha pogut comptar amb moltes col·laboracions i es de preveure l’èxit de tots aquests actes que cal esperar seran rubricats amb la presència de gran nombre de persones, tota vegada que el nom de Verdaguer s’ha erigit en el símbol de la nostra expressió poètica enlairada a valor universal.

 

 

CENTRE COMARCAL DE CULTURA

 

EXPOSICIÓ  -  HOMENATGE

Al gran Poeta de Catalunya i Príncep de les Lletres Catalanes

Mossèn JACINT VERDAGUER i SANTALÓ

Sota el patrocini de L’EXCM. AJUNTAMENT DE TÀRREGA, BANCA CATALANA i

CAIXA D’ESTALVIS PROVINCIAL DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

 

DIJOUS, DIADA DE CORPUS, a les 12,30

             A la Sala d’Actes del Centre de Cultura:

             INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ  de records del poeta

             PARLAMENT pel presentador Sr. Joan Amils i Pla, de Ripoll

             RECITAL DE POESIES VERDAGUERIANES, per diversos rapsodes

DIVENDRES, DIA 14, DIA 14, a les 20,15

            A la mateixa Sala d’Actes:

            AUDICIÓ ESTEREOFÒNICA de l’òpera “CANIGÓ”

            Lletra de Mn. J. Verdaguer i Josep Carner

            Música del Pare Antoni Massana, tal com fou donada en el Liceu, de Barcelona.

DISSABTE, dia 15, de 20 a 22 hores

            Oberta l’EXPOSICIÓ

DIUMENGE. Dia 16, a les 12,30

            En el Centre de Cultura

            ACTUACIÓ DE L’ORFEÓ NOVA TÀRREGA i

            La CORAL INFANTIL MESTRE GÜELL

            A l’acabament, OFRENA FLORAL en el Carrer de Verdaguer.

 

            A les 8 del vespre

            A la Plaça del Carme, per la COBLA TÀRREGA

            GRAN BALLADA DE SARDANES

            Organitzada per l’Agrupació “Amics de la Sardana” de la Sec. I L. De l’Ateneu

            A les 10, Clausura de l’Exposició

 

 

Ressenya del que ha estat la Festa d’Homenatge a Jacint Verdaguer

 

Els quatre dies darrers de la setmana anterior han estat de constant enaltiment de la personalitat i l’obra verdagueriana en veritable olor de multitud.

L’EXPOSICIÓ.- La Sala del Centre Comarcal de Cultura, realitzador de l’Homenatge, era atapeïda amb els dos-cents quaranta records, de Verdaguer. Des de l’acta de baptisme fins a la malaltia i la mort, el cicle de la vida i la producció poètica venia significat per la col·lecció de retrats , d’indrets, de carrers, làpides i monuments, pàgines musicals, traduccions a llengües estrangeres, guia del Canigó, èxits de “La mort de l’escolà” i altra infinitat de detalls amorosament aplegats pel senyor Joan Amils i Pla, de Ripoll, al llarg dels anys. De fet una singular apologia de l’immortal poeta, viva i estimulant. Va ser molt visitada, mereixent elogis molt ben guanyats.

 

LA CONFERÈNCIA.- El mateix senyor Amils, a continuació d’unes paraules proemials de la presidència del Centre, va desgranar la seva conversa sobre “La vida de Verdaguer”. Hi havia el perill de caure en la repetició del que diuen Valeri Serra, Sebastià J. Arbó i molts altres biògrafs. Doncs no; el dissertant va tenir la traça d’enfocar l’existència del gran poeta des d’angles en gran part inèdits i donant notícia d’episodis i anècdotes que demostraven com el senyor Amils ha begut en fonts poc freqüentades, i així el públic, nombrós fins a depassar la capacitat del local, va poder arrodonir el perfil humà i literari de l’autor de “L’Atlàntida”. Una ovació insistent premiava la notable peça oratòria.

L’antiga placa que figura novament  en el carrer Verdaguer  rodejada de   garlandes, de llorer i flors, mostra de l’adhesió dels targarins a l’homenatge

 

Molt escaient i molt aplaudida la intervenció dels rapsodes Josep Vilamajó i Maria Alba Altisent.

Donava importància a l’acte la presència del senyor alcalde, En Josep Castellà Formiguera, dels regidors Puiggené, Segarra Malla i Figueres; del director del Museu, senyor Tous, i del de l’Escola d’Arts i Oficis, senyor Perelló.

L’AUDICIÓ DE “CANIGÓ”, ÒPERA.- Tres discs de la gran marca “La veu del seu amo” contenen íntegra aquesta interessant obra del P. Antoni Massana damunt text del poeta Josep Carner, seguint la pauta del poema verdaguerià. El músic, devot de Wagner i admirador de Debussy, Schönberg i Strsawinsky no s’esclavitza en cap d’aquestes influències i es lliura a la creació d’una partitura original de forta empenta, on sonen melodies nostres, coronada per un final enardit i de gran escola.

 

L’estereofonia d’alta fidelitat servida generosament per la Casa Gael va sonar impecablement i satisfactòria-

 

EL CONCERT.- En foren sobretot protagonistes, els components de la “Coral Infantil Mestre Güell” que celebraven el final de curs, molt ben dirigits pels braços bellugadissos i expressius de Maria Carme Miralles i Maria Escribà, amb comentaris molt posats a lloc pel senyor Josep Cercós, apòstol, amb la seva distingida esposa, de la missió pro infants cantaires. Diversos instruments, el piano de mossèn Melé i una motivada escenificació hi posaren el complement. Quin goig feia aquell escenari tan ple de promeses i esperances! Encara l’Orfeó hi va afegir un corol·lari de plenitud per a oferir, obeint les batutes de Ramon Casals i Àngel Sans, “L’Emigrant”, “El noi de la Mare”, i el “Virolai” corejat per tota la concurrència. Foren distribuïdes unes elegants targes recordatòries amb l’efígie de Mossèn Jacint, la seva signatura i uns versos encesos de Víctor Català.

 

L’OFRENA FLORAL.- A la sortida el públic es va concentrar a l’entrada del carrer de Verdaguer. L’antiga plaça havia estat tornada a lloc després d’unes obres. El bust del sacerdot-poeta lluïa garlandes de llorer. Unes emotives paraules del president del Centre Comarcal, seguides d’un breu i adequat parlament de l’alcalde, senyor Castellà, el qual estava rodejat d’una nodrida representació consistorial, varen obrir l’ofrena i tot seguit Verdaguer va quedar cobert de flors.

 

LES SARDANES.- Un ruixat primaveral va amenaçar la batalla prevista. El temps va millorar i amples rotllanes varen puntejar a plaer en record de Verdaguer omplint el passeig del Carme d’animació i alegria. 

El programa havia estat complert al peu de la lletra. En resum una commemoració solemne, digna d’exaltació positiva del geni que a tots honora.

 

Agost

 

Primer Concurs anual de Dibuix Artístic i Exposició

 

EL DIBUIX.- Al costat dels premis de pintura, calia un estímul per a aquesta modalitat de cultura artística, base i essència per a la pràctica d’activitats molt variades. La seva necessitat es fa sentir com a complement de la meritosa tasca de l’Escola d’Arts i Oficis.

El Centre ha tingut la fortuna de trobar el recolzament d’un benemèrit ciutadà que accepta de patrocinar un Concurs anual de Dibuix Artístic obert a tota persona de més de quinze anys, sense distinció de sexe i procedència.

Està en tràmit la publicació i repartiment de les Bases, que seran circulades amb profusió i esperem poder publicar en una edició propera. Avencem que s’estableix dos premis, de pessetes 10000 i 5000.

Creiem cridada a un gran èxit aquesta iniciativa que no podrà menys sinó remoure l’atmosfera artística, enaltir la ciutat i promoure la lloança del generós mecenes, senyor Magí Falip i Queralt, dit sigui sense dany a la seva modèstia.

 

EXPOSICIÓ ANTONIO GUERRA.- Fresca encara la tinta de les ressenyes laudatòries de la seva recent exposició a Lleida, el Professor de la nostra Escola d’Arts i Oficis, senyor Antoni Guerra, es disposa a donar-nos a conèixer la seva producció més nova en l’avinentesa de les properes festes de Sant Eloi.

Hi ha motius per esperar amb il·lusió un acte que posarà en les festes de setembre l’accent de l’Art en una de les manifestacions més severes i fortes, com és la forja. Guerra domina aquesta matèria en la qual produeix obres que són veritables creacions.

En la perspectiva, doncs, sensacions artístiques enlairades.

 

Primer Concurs anual de Dibuix Artístic

Patrocinat pel ciutadà MAGÍ FALIP QUERALT, s’obre el present Concurs que té per finalitat fomentar la pràctica del dibuix com a element de cultura i base d’altres activitats artístiques, i es regirà per les següents:

 

BASES

1a – Seran adjudicats: UN PRIMER PREMI DE DEU MIL PESSETESI UN SEGON PREMI DE CINC MIL, als dos millors dibuixos artístics, originals i inèdits, d’autors de més de quinze anys, sense distinció de sexe ni de procedència.

2a – Les obres premiades passaran a ser propietat del Centre.

3a – Els temes a tractar i l’orientació estàtica es deixen a lliure elecció dels dibuixants, així com el procediment, sempre, però, atenent-se al dibuix pur i d’un sol color.

4a – Les obres hauran de tenir un format mínim de 20x30 cm.

5a – Caldrà que siguin trameses al Centre Comarcal de Cultura, entre els dies 11 al 23 de novembre vinent. Les que es vulguin lliurar a mà, les rebrà el secretari del Centre, senyor Casanelles, carrer de Santa Anna , 12, a les hores normals de treball qualsevol dels esmentats dies, llevat dels festius.

6a – Només seran admeses dues obres per cada autor, i de totes les que arribin se’n farà rebut.

7a – Serà creta un Jurat d’admissió que tindrà cura de seleccionar les obres presentades, i un Jurat qualificador compost de persones enteses i de reconeguda responsabilitat.

8a – El veredicte del Jurat qualificador serà inapel·lable.

9a – Aquest mateix Jurat ,podrà declarar deserts els premis, si cap de les obres presentades no tingués el mínim de qualitat exigible. En aquest cas l’import dels premis no adjudicats s’acumularan als premis de la mateixa categoria de l’any següent.

10a – Amb les obres seleccionades serà organitzada una Exposició a la Sala del Centre, que estarà oberta del 7 al 15 de desembre.

11a – L’import del premis serà lliurat el vespre del dia 14 de desembre, amb ocasió del sopar commemoratiu de la fundació del Centre.

12a – Els concursants que ho desitgin podes assenyalar un preu de venta de les respectives obres, i en serà donada informació als visitant que ho demanin.

13a – Els dibuixos no premiats es podran retirar després del dia 22 del mateix mes.

14a – El fet d’aspirar a qualsevol dels dos premis suposa el coneixement i l’acceptació de les presents Bases.

15a – Els dubtes o qüestions que sorgeixin podran ser resolts pels Jurats o per la Junta del Centre.

 

Tàrrega, juliol 1974

 

 

 

Petit anunci d’una Càtedra

 

CENTRE COMARCAL DE CULTURA

 

(Càtedra Samuel Gili i Gaya)

 

Havent estat concedit per la Excma. Diputació Provincial, els beneficis de la càtedra abans indicada,

s’estan ultimant els preparatius per un proper curs sobre Gramàtica, Història, Art,  Música,

i Literatura Catalana.

La durada del curs, unes tres setmanes, d’una hora i mitja aproximadament, és d’esperar que per

la variació dels temes farà que sigui molt interessant la  seva assistència. Ampliarem detalls

complementaris més endavant.

 

Preguem, des d’ara, que aquells que vulgui participar-hi ho comuniquin a qualsevol membre de la Junta Directiva.

 

 

 

EXPOSICIÓ ANTONIO GUERRA

Com una nota falaguera a la qual fa bo de referir-se, anotem que està confirmada l’Exposició del Mestre Forjador Antoni Guerra a la Sala del Centre, durant els dies de les festes de Sant Eloi i següents. L’artista està preparant la selecció d’obres recents que es proposa presentar al públic de la nostra ciutat i comarca.

Serà un bell esdeveniment, sens dubte.

 

CÀTEDRA “SAMUEL GILI-GAYA”

Estan en marxa els preparatius del curs intensiu de llengua catalana i altres matèries. Hi ha el propòsit que les sessions comencin la setmana següent a les festes de Sant Eloi, probablement a partir del dia 16. Els interessats poden efectuar la respectiva inscripció des d’ara.

 

CONCURS DE DIBUIX PREMIS MAGI FALIP QUERALT

Com a primer resultat de la publicació de les bases a la premsa, han començat d’arribar consultes que indiquen el clar propòsit de participar. Són el preludi d’un gran èxit.

 

COL·LOQUI DE BELLPUIG SOBRE HISTÒRIA MONÀSTICA

Malgrat la coincidència amb els dies anteriors a la Festa Major de Tàrrega, i amb la mateixa festa de Sant Eloi, que serà el dia de l’acte acadèmic principal, existeix el propòsit que el Centre faci acte de presència i prengui part, ni que sigui modesta, en els estudis i deliberacions.

 

 

 

Exposició i Curset de llengua Catalana 

 

EXPOSICIÓ ANTONI GUERRA                                                             

L’artista senyor Guerra ha estat a la nostra ciutat amb el designi de preparar l’Exposició al públic els dies de Sant Eloi i següents. Va visitar la Sala del Centre on estarà instal·lada i amb els dirigents de l’entitat varen restar definits els detalls d’aquesta manifestació artística.

L’Exposició tindrà caràcter antològic en quan l’autor oferirà una mostra seleccionada de les diverses modalitats de la seva producció.

És molt d’agrair que el senyor Guerra hagi accedit a donar-nos a conèixer una visió global de les seves activitats, majorment quan no tracta d’obtenir cap benefici material, tota vegada que les obres exposades no estaran a la venda. L’únic que pretén el senyor Guerra és col·laborar a la tasca de difusió artística del Centre i contribuir al prestigi de l’Escola d’Arts i Oficis de qual és professor per oposició ja fa molts anys.

Hem tingut avinentesa de fullejar els àlbums de fotografies on està recollit gràficament el conjunt de peces eixides de les mans d’aquest artífex del metall  i podem avençar sense vacil·lació que la mostra de l’art del senyor Guerra serà un dels al·licients de les festes properes.

 

CURSET D’ESTIU DE LLENGUA CATALANA  -  Patrocinat per la CÀTEDRA SAMUEL GILI I GAYA

Joves i amics de la nostra cultura:

Mercès al zel de l’Excm. Ajuntament de la nostra ciutat i a la generositat del Negociat de Cultura de la Excma. Diputació de Lleida, ha estat possible oferir-vos les ensenyances d’un primer Curset d’Estiu de Llengua Catalana que començarà el proper dia 13 de setembre a dos quarts de nou del vespre, en les dependències del Centre Comarcal de Cultura.

Per la bona marxa de la tasca organitzadora, preguem cuiteu , com més aviat millor, a apuntar-vos-hi. Llocs d0inscripció: Carrer Santa Anna , senyor Casanelles, telèfon 310275 i Llibreria Güell.

 

 

Setembre

 

Es torna a fer esmena de l’exposició d’en Guerra i de la Càtedra de Samuel Gili i Gaya

 

EXPOSICIÓ D’ANTONI GUERRA

Com a tema més immediat comencem la informació amb la referència de la mostra que el distingit professor de la nostra Escola d’Arts i Oficis té preparada per a ser oberta demà a les 12,45 i estarà constituïda per una selecció de la seva obra de conjunt, amb exemplars de creacions que responen, les unes a un concepte clàssic de la forma; les altres a una orientació ben avinguda amb les tendències modernes.

Es pot donar per descomptat èxit de públic segons ho mereix la producció d’aquest rellevat artífex del ferro forjat.

L’Exposició estarà oberta fins el dia 15 a les hores habituals.

 

CURSET D’ESTIU  -  Càtedra Samuel Gil i Gaya

Divendres vinent, dia 13, a dos quarts de nou del vespre quedarà inaugurat aquest Curset amb una interessant dissertació de la senyora Dolors Sistac de Farreny, llicenciada especialista en Filologia, la qual tractarà el tema “Llengua, unitat, vitalitat, diversitat.

El curs continuarà el dilluns següent amb lliçó diària de gramàtica catalana a la primera part i un tema de cultura general a la part segona. Horari: de dos quarts de nou a les deu del vespre.

Les qüestions de la segona part són molt variades i interessants.

Els temes gramaticals seran tractats alternativament per cinc professor. La resta ho serà per una llarga llista de col·laboradors que han acceptat de participar en els ensenyament de les matèries en que s’especialitzen. Recomanem la lectura detinguda de la invitació i el programa general que seran amplament distribuïts.

Les inscripcions (200 ptes.) al senyor Casanelles, Santa Anna, 12. En la quota està inclòs el material: llibres, blocs i bolígrafs.

El muntatge del curset ha estat preparat amb la gran il·lusió que resulti un seguit de vesprades intenses, molt útils i de singular amenitat. Es d’esperar que l’afluència d’inscripcions respongui al treball i l’esforç que han estat necessaris.

 

 

CENTRE COMARCAL DE CULTURA

TÀRREGA

 

CURS D’ESTIU DE LA

“CÀTEDRA SAMUEL GILI I GAYA”

Patrocinat per l’Excma. Diputació Provincial i amb

el beneplàcit de l’Excm. Ajuntament de la Ciutat

 

                                                       GRAMÀTICA

                                                                      HISTÒRIA

                                                                                   ART

                                                                                      MÚSICA

                                                                                                 DRET

                                                                                                      ARQUEOLOGIA

Del 13 de setembre al 5 d’octubre

Sessions de dos quarts de nou fins a les deu del vespre

a la Sala d’Actes del Centre, per professors idonis

 

 

PRIMERA SESSIÓ: Divendres, dia 13, per la Llicenciada

                                                                                       especialitzada en Filologia, Na Dolors

                                                                                       Sistac de Farreny, sobre

La llengua catalana: Unitat, Vitalitat i Varietat”

Esperem la vostra adhesió i assistència

 

 

CENTRE COMARCAL DE CULTURA

Piques, 1

 

Exposició Antològica

D’Artesania Metàl·lica

 del remarcable artista

   Antoni Guerra

Professor de l’Escola d’Arts i Oficis de la Ciutat

Col·lecció d’obres de creació original

Del 8 al 15de setembre                          Tàrrega, 1974

 

 

 

 

Ressenya del que ha estat l’exposició d’en Guerra (firmat N.)

 

La Sala d’Exposicions del Centre Comarcal de Cultura, tot i ésser tan cèntrica, queda una mica desplaçada de la circulació general. No ens hi trobem sense voler, com s’esqueia en altres indrets –sala de l’Orfeó, sala de la Mútua-; cal anar-hi. Però heus ací com aquesta dificultat és fàcilment superada quan el públic present sap que es tracta d’un plat substanciós; aleshores la concurrència s’hi aboca pel broc gros: és el que està passant amb l’exposició de ferros artístics  del senyor Antoni Guerra, en termes de general admiració.

La primera impressió de la visita és el de força; les obres de Guerra són, en general, valentes. Aquesta sensació s’accentua en les realitzacions de tipus abstracte, en les que l’acumulació de material per a aconseguir, amb elements dispersos, una construcció ordenada que s’erigeix amb la llibertat d’una gran flama d’un incendi imaginari;  confirmant la dita corrent entre tècnics i gent de l’ofici: “el ferro és molt agraït; com més n’hi poses, més bé et fa quedar”.

En aquest sentit és de suposar que Guerra es troba en les seves glòries quan, martell i tenalles en mà, assoleix d’imposar, amb la col·laboració del foc, un ordre i una forma artística al món caòtic dels retalls dispersos. És el triomf de la intel·ligència convertint en signes de bellesa elements inexpressius i esquerps.

La manifestació de vigor en el conjunt n és obstacle perquè el domini de la seva especialitat permeti a Guerra veritables filigranes en obres d’escassa dimensió, com és el cas dels ocells voladors i sobretot el grup de peixos on arriba a crear-se, amb petits detalls verament enginyosos, una atmosfera adequada.

Dins de la varietat de tendències predomina el gust moderns on les línies adopten un llenguatge original que ho diuen tot o no diuen res, segons l’actitud de l’espectador; per alguna cosa estem immersos en l’abstracció. Entre aquesta significació artística i la del realisme estilitzat i decoratiu oscil·la alternadament l’obra de Guerra.

El seu èxit davant del públic ha estat total, i posat que l’Exposició està situada lluny de tota aspiració crematística, l’autor se’n pot anar amb la satisfacció d’haver deixat els visitants convençuts amb la rotunditat d’una afirmació de potència, diversitat i destresa en el compromès art de la forja.

 

 

Una celebració i una Assemblea Intercomarcal 

 

LA FESTA DE LA VEREMA A SANT MARTI DE RIUCORB

Presidida per les primeres autoritats de la província, es va celebrar diumenge passat en l’esmentada població de Primera Festa Provincial de la Verema.

Entre altres actes –inauguració d’un monòlit: homenatge a la Verga del Tallat- estava programat un concurs literari. Gran expectació. Una multitud enfervorida. Formaven part del Jurat els distingits escriptors Josep Miracle i Josep Vallverdú.

A l’hora d’obrir els plecs dels concursants premiats va resultar guanyador del Trofeu de la Germandat d’Agricultors i Ramaders, el senyor Josep Maria Castro Llorens qui feia constar ésser un element del nostre Centre. Felicitem efusivament el company de fadigues.

 

 

ASSEMBLEA INTERCOMARCAL D’ESTUDIOSOS A L’ESPLUGA

Després de les de Tàrrega i Santa Coloma, es produeix a l’Espluga de Francolí la XVIII Assemblea, a celebrar els dies 28 i 29 d’aquest mes de setembre. La seva situació al Casal prestigiós i la l’ombra tan propera de Poblet, aquesta reunió suggereix d’antuvi la seva importància: al Casal saben fer les coses.

La nostra ciutat, que va rebre una tan nodrida i selecta representació de tot Catalunya, sembla obligada a correspondre fonent-se una vegada més amb aquestes trobades d’estudiosos. Hi ha registrades quaranta-quatre comunicacions que abasten un variat i ampli temari, entre elles la del nostre senyor Tous, i cinc ponències. El vespre del 28, sessió prèvia amb lectura de comunicacions i col·loqui.

El diumenge, dia 28, a les deu, reunió a la plaça del Casal i visita a l’Ajuntament.

A les 10,45, acte acadèmic sota la presidència de  l’Emm. Rvdm. Dr. Josep Pont i Gol, Arquebisbe de Tarragona. Resum de comunicacions i presentació de ponències.

A les 14 hores, inauguració del monument a la pagesia catalana als jardins de mossèn Ramon Muntanyola.

A les 15, dinar de germanor a l’Hostal del Senglar, del Casal.

A les 17, visita facultativa als indrets d’interès.

Les persones que desitgin assistir-hi, poden donar tot seguit el nom al Secretari del Centre, senyor Casanelles, qui els facilitarà detalls i condicions de l’expedició.

 

El curset d’estiu. – Es desenvolupa amb ple èxit aquest curset de català i cultura general, plenes les places dins el nombre forçosament limitat de les inscripcions. Els sol·licitants que a causa d’aquesta limitació no hagin pogut ser inclosos en la present convocatòria, són pregats d’esperar el curset vinent.

 

El Concurs de Dibuix “Premi Magí Falip i Queralt” – S’han rebut de diversos indrets peticions de fulles i de dades informatives, indici de l’interès que desvetlla aquest Certamen artístic.

 

L’Assemblea de l’Espluga i el Curs de la Càtedra  

 

Demà, Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos a l’Espluga

L’edició XVIII d’aquestes trobades ha correspost enguany a la simpàtica vila esmentada. En realitat els actes s’inicien aquesta mateixa nit, amb la lectura i discussió de les comunicacions.

El gran acte acadèmic tindrà lloc, presidit per l’Emm. i Rvdm. Dr. Josep Pont i Gol, Arquebisbe de Tarragona, a tres quarts d’onze, després de la salutació a les autoritats locals. A les dues inauguració del monument a la pagesia catalana, i a les tres, dinar a l’Hotel del Senglar, per acabar a les cinc amb la visita, facultativa, als indrets interessants de la població.

El nostre Centre ha reunit les inscripcions targarines i les ha cursades en nombre que constitueix de moment el grup més nodrit de les rebudes. Els assistents es proposen sortir de la Plaça Major a les nou del matí.

Desitgem un gran èxit a aquesta nova manifestació d’ambiciosa cultura.

 

 

El Curs de la “Càtedra Samuel Gili i Gaya”

Amb la plena assiduïtat i fervor ha continuat la seguida de sessions d’aquest curset, que acabarà divendres vinent, amb lliurament de testimonis d’assistència.

Resulten vesprades de profit intens, amb perspectives de resultats altament satisfactoris.

 

Octubre

 

Secció Filatèlica i Numismàtica, Curset i Assemblea de l’Espluga

 

Dintre de les moltes activitats que es fan al Centre de Cultura, destaquem avui el mercat mensual, a celebrar cada primer diumenge de mes, de segells i monedes.

Cada dia són més els afeccionats, no solament de Tàrrega, que ja són avui molt nombrosos, si no d’altres localitats properes a Tàrrega i, d’altres poblacions mes llunyanes: Reus, Igualada, Santa Coloma de Queralt, Manresa, Montblanc, Lleida, Alfarràs, Almacelles, Mollerussa, etc. que es desplacen expressament per venir a aquest Mercat de Segells i Monedes, cosa que explica que els organitzadors ja s’han guanyat un lloc amb les primeres arrels i que de cara l’hivern, és quan més gent hi ha al Centre de Cultura, carrer Piques, 1.

Hi pot assistir qualsevol persona de qualsevol edat, gratuïtament, per veure, intercanviar, preguntar, comprar, vendre, assessorar-se, demanar taxacions, etc. sobre segells i monedes. Són els segells i monedes un passatemps, una inversió? Creiem que ambdues coses es complementen, al mateix temps que es col·leccionen, s’adquireixen, s’intercanvien o es venen per altres segells o monedes, serveix per aquest passatemps que, en els temps actuals i els que vindran és tant necessari per ocupar el nostre temps lliure.

El Centre Comarcal de Cultura de Tàrrega, desitja amb aquest Mercat de Segells i Monedes, donar una altra oportunitat als joves i no tan joves perquè puguin canviar entre ells els seus segells i monedes, al mateix temps que el diàleg estreny més encara l’amistat entre els nostres amics i afeccionats.

El Centre de Cultura us espera aquest 6 d’octubre, diumenge, d’onze a dues de matí i tots els primers diumenges de cada mes.

 

 

 

El Curset, un èxit

Ahir devia quedar clos el Curs d’estiu de la “Càtedra Samuel Gili i Gaya” desenvolupat amb èxit i eficàcia, partint de l’ensenyament de la llengua catalana, que no ha mancat cap dia, i estenent-se en altres nombroses matèries culturals i formatives.

En l’acte final devia fer-se el lliurament de testimonis d’assistència.

Aquests dies es deu haver decidit si hi ha o no hi ha excursió complementària.

Els professors s’han lluït i els cursetistes han estat constants i ferms, sense falles ni els dies de futbol a la petita pantalla. Els blocs s’han omplert d’anotacions i la pissarra ha servit amb molta freqüència. Ha estat una gran entrada al cicle 1974 – 1975.

 

 

 

L’ASSEMBLEA INTERCOMARCAL DE L’ESPLUGA

Una representació del Centre –entre les més nodrides- va assistir als solemnes actes de diumenge passat.

Els assembleistes, en nombre creixent, constitueixen ja una mena de germandat que es troba cada any en un indret o altre.

Enguany ho ha emparat l’ombra de Poblet i ho ha aixoplugat l’ambient magnífic del Casal i els voltants. La presidència per l’Excm. Senyor arquebisbe de Tarragona, Dr. Pont i Gol, li va conferir un gran prestigi. Temes a dolls –amb freqüència francament bons- entusiasme entorn de l’acte acadèmic i de la inauguració al monument a la pagesia catalana –una monumental premsa d’oli clàssica- el gran dinar curullat de parlaments i les excursions finals, qui a la mateixa localitat, qui a Poblet, qui a Montblanc o Prades.

I un càlid a reveure fins a la de l’any vinent a Vilanova i la Geltrú.

 

Clausura Curset d’estiu i festa dels Artistes 

 

CLAUSURA DEL CURSET D’ESTIU

Divendres de la setmana passada es van donar per acabades les lliçons de gramàtica catalana i les converses de cultura general, la darrera de les quals va estar a càrrec del senyor notari de Tàrrega, En Juli Lacambra Benedet, qui va desenvolupar amb especial competència el tema del “Dret Català”, excel·lent corol·lari a la seguida de qüestions explanades amb preparació singular per altres tants dissertants, la llista dels quals hem d’ometre per raons de brevetat, però que es una prova que tenim persones per a tot.

 

Tot seguit es va fer lliurament de testimonis d’assistència en unió de l’obsequi d’un exemplar dels “Episodis d’història” de Segarra Malla, qui estant present , va tenir pro feina a signar dedicatòries.

   

Els cursetistes foren nombrosos en l’acte de clausura

 

El Sr. Juli Lacambra, acompanyat del Dr. Ribas Tarròs delegat de  l'Ajuntament; Sr. Novell, president del Centre i el Sr. Segarra Malla, vocal durant la conferència

 

La funció distribuïdora va estar a càrrec del doctor Tomàs Ribes Tarròs, per expressa delegació del senyor alcalde que es trobava absent en viatge oficial inajornable i havia visitat el funcionament del curs el dia abans.

El senyor Ribas va estar oportuníssim en les seves paraules finals i en aportació d’una carta autògrafa de Pompeu Fabra adreçada al senyor Ribes, pare, contestant una consulta gramatical, de manera que la darrera lliçó del curset la va donar de fet l’altíssima autoritat del màxim regulador de la llengua catalana. L’ovació fou clamorosa.

Al senyor Tous, director del curset, li foren dedicats aplaudiments amb convicció.

Un quadre estadístic de les assistències elaborat puntualment va demostrar que l’assiduïtat havia estat intensa.

En l’ànim de tots surava la satisfacció sincera i el propòsit de mantenir el caliu.

Una excursió a Barcelona per visitar el Museu del Palau Nacional i el d’Etnografia, va completar la finalitat formativa del curset i va constituir una excel·lent avinentesa per a gaudir, molt ben explicades, les meravelles que ambdues col·leccions aixopluguem.

 

 

 

SANT LLUC, LA FESTA DELS ARTISTES

El proper divendres, dia 18, és el dia del Sant Patró dels artistes. El Centre Comarcal de Cultura, considera aquest estol com els avantguardistes de la cultura. Aquesta és la raó per la qual es fa càrrec d’organitzar la festa en el seu honor.

Així doncs els artistes i tots els seus amics i admiradors són convidats a participar en els actes de l’esmentat dia que consistiran en:

Assistència a la missa vespertina, a les vuit a la parròquia.

Seguidament en el local del Centre, aperitiu al voltant dels artistes, protagonistes de la diada. En el nom dels artistes estan compresos els pintors, escultors, tallistes, gravadors, dibuixants, aquarel·listes, delineants, grafistes, grafistes i els dedicats a tota altra qualsevol manifestació de les arts plàstiques.

Els conreadors d’aquestes activitats mereixen que ens reunim al seu entorn per a manifestar-los la nostra adhesió i simpatia.

Com a complement serà oferta una audició musical estereofònica que il·lustrarà una projecció de diapositives artístiques d’alta qualitat.

 

 

Concurs Infantil

 

Fent aplicació del donatiu d’un generós ciutadà, s’obre un CONCURS INFANTIL, de contes, faules, rondalles i anècdotes, tal com les han escoltades dels avis, pares, familiars i amics.

Aquest Concurs respon a una doble finalitat:

I.- Recollir aquelles narracions més belles i característiques de les nostres contrades, dignes d’ésser conegudes i conservades.

II.- Procurar que els nois i noies facin pràctiques d’expressar-se per escrit.

El Concurs es regirà per les següents

 

 

BASES:

1.        Serà entregat un premi de DUES MIL pessetes, a la millor i més ben explicada narració d’un conte, una faula, una rondalla o una anècdota que l’autor hagi sentit contar als seus majors.

2.        Serà atorgat un premi de MIL pessetes a l’autor que segueixi en mèrit a l’anterior.

3.        Podran optar a aquests premis tots els nois i noies de Tàrrega i de la Comarca que tinguin entre els11 i els 15 anys d’edat.

4.        Un jurat competent farà una selecció dels treballs presentats. Apart dels dos esmentats, premis, tots els treballs dignes d’ésser seleccionats rebran una compensació.

5.        El dictamen del Jurat serà inapel·lable.

6.        Els participants del Concurs hauran de trametre els seus treballs a la Secretaria del Centre (carrer Piques,1) o al senyor Casanelles (Santa Anna, 12)juntament amb una tarja tancada on consti el nom i l’adreça de l’autor entre els dies 15 al 30 de novembre vinent.

7.        Els treballs no podran tenir una extensió superior a tres fulls format holandesa, escrits en una sola cara.

8.        El veredicte del Jurat es farà públic a la revista NOVA TÀRREGA el dia 7 de desembre

9.        Els treballs premiats seran llegits el vespre del sopar commemoratiu de la fundació del centre, dia 14 de desembre vinent, i tot seguit seran lliurats els premis.

10.     El Jurat qualificador i la Junta del Centre tindran facultat per a resoldre els detalls i incidències imprevistes.

Per la nostra banda, i amb una certa indiscreció, podem afegir que el donador dels premis és el senyor Antoni Prats i Sàrries.

 

 

Festa de Sant Lluc i petició de quadres d’en Marsà

 

La Festa de Sant Lluc

El Centre espera li siguin confiades  aquestes obres menors, que poden contribuir a la glòria de l’enyorat artista en una avinentesa commemorativa, al mateix temps que el seu mestratge pot guiar la ment i la mà dels nostres aspirants als premis del Concurs de Dibuix que està en marxa.

Una celebració que poden creure definitivament incorporada al nostre calendari. L’èxit de la de l’any passat ,s’ha repetit enguany amb escreix.

Els artistes aplegats eren nombrosos i hi havia representació de totes les branques de l’arbre de l’Art. Els feien marc i companyia tot un estol d’admiradors i amics, entre ells molta gent jove i prometedora.

Saludats per la presidència amb paraules d’afecte, varen escoltar uns i altres els textos d’un gran tractadista, ponderant en termes polèmics la “bellíssima realitat” en oposició a tendències modernes empobridores.

Aquesta al·ludida realitat bellíssima es va veure confirmada a la pantalla amb la projecció de meravelloses diapositives en color obtingudes al museu d’Amsterdam als castells i catedrals angleses i al Museu d’escultura barroca i renaixentista de Valladolid.

En l’endemig, un suculent aperitiu hi va posar un feliç subratllat, que tothom va acceptar a satisfacció.

La música hi posava un fons molt agradable i l’animació va dominar tota la vesprada, que ha passat al catàleg dels bons records.

 

Dibuixos de Marsà, per favor!

Existeix el propòsit d’honorar la memòria del nostre malaguanyat pintor Francesc Marsà en el V è aniversari de la seva defunció -12 de novembre-, mitjançant una Exposició dels dibuixos que ell va prodigar.

Es prega a totes les persones o entitats que en posseeixin algun, tinguin la bondat de facilitar-lo per tal de donar pas a uns dies d’exaltació de la personalitat d’en Marsà en el record. Va plasmar molts aspectes de la nostra ciutat, del nostre paisatge i de la nostra comarca en dibuixos que ara honoren moltes col·leccions particulars.

 

 

Novembre

 

Varis temes 

 

Un resum del I Curs d’estiu da la Càtedra Samuel Gili i Gaya fou presentat al senyor Alcalde, Josep Castellà Formiguera, qui el va donar a conèixer al President de la Diputació, Casimir Sangenís, en la seva recent visita a la nostra ciutat, i si el nostre optimisme no ens enganya, diríem que va produir molt bon efecte.

Ha estat descrita en aquestes mateixes pàgines la celebració de la festa de Sant lluc, amb els artistes de tota llei com a protagonistes.

Ara ens escau de parlar de les tasques properes, les quals al costat de conferències i altres actes que seran oportunament anunciats, es concreten:

 

HOMENATGE AL PINTOR MARSÀ

En el cinquè aniversari de la mort del malaguanyat artista , Exposició de dibuixos originals de Marsà, del 12 al 17 de novembre.

 

CONCURS DE DIBUIX, Premis Magí Falip Queralt

Arriben moltes consultes de fora, prova de l’interès que ha desvetllat aquesta convocatòria.

 

CONCURS INFANTIL DE FAULES I RONDALLES

Es d’esperar que els nois i noies, en edat entre els 11 i els 15 anys, voldran participar portant al paper les narracions que han sentit contar als grans.

 

CINQUENTENARI DE LA MORT DE GUIMERÀ

En confiança de trobar la col·laboració d’altres entitats que comparteixin aquesta intenció, serà commemorat el mig segle de la mort de l’insigne dramaturg.

 

CENTENARI DE LA NAIXENÇA DE LA PINTURA IMPRESSIONISTA

Està en tràmit amb element forans la celebració d’un fet de la història de l’Art que va capgirar el concepte tradicional de la pintura. Afegint-t’hi que la Sala està sol·licitada per a diverses Exposicions es de veure que hi ha feina tallada per estona.

 

 

 

Segell Santes Espines, (firma Joan Tous) i informacions vàries (sense firma) 

 

El sopar de companyonia es reserva per a l’endemà, dissabte, dia 14, que és el de la data institucional, i es celebrarà UN SEGELL DE LES SANTES ESPINES

 

Altra volta el MUSEU de Tàrrega té la sort de recollir un testimoni més de l’extraordinària devoció que Tàrrega professava segles enrere a les relíquies de les Santes Espines. L’any passat era una clau de volta de l’enrunada Capella parroquial al segle XVIII. Enguany hem de constatar la generositat d’un targarí fill de la ciutat i descendent d’una noble família de la nostra localitat quan encara era vila: la família dels Jover, la casa pairal dels quals, encara podem contemplar intacta al començament del carrer Major.

El donant és el senyor Ramon Vilafranca de Jover, actualment resident a la capital de la província, però que de cor mai ha renunciat a la ciutadania targarina, de la que n’està més que orgullós. I una prova ens l’ha donada en desprendre’s d’un antiquíssim segell –el que reproduïm- que a no dubtar, podem considerar pertanyia a la primitiva Confraria de Les Santes Espines.

Segons el donant, pertanyia a la seva família des de feia segles. Honor que tenien com un privilegi. Gràcies, doncs, en nom de la ciutat i més encara del Museu, que procurarà exhibir-lo en lloc digne i merescut.

No podem, de moment, definir l’obsequi del senyor Vilafranca de Jover, però, a jutjar per l’estil del dibuix i el desgast produït per l’ús amb senyals d’haver estat empleat amb molta assiduïtat i per llargs anys, bé podríem considerar que es tracta d’un dels més antics de l’esmentada confraria. Ens anima a suposar-ho encara més si tenim en compte que els Jover dirigien els destins de la vila moltes vegades i els veiem presents constantment en la documentació local.

És així com el nostre Museu, poc a poc, va enriquint-se. Sabem que depositar una cosa apreciada per una família en el Museu és un petit sacrifici, però honora la persona que se’n desprèn en bé del patrimoni local i històric i de l’objecte mateix, que en restarà afavorit i qui sap si salvat per sempre més.

 

EL DIRECTOR DEL MUSEU

 

Per a general coneixement i a fi d’evitar la coincidència amb altres actes, es fa públic que els actes commemoratius de la fundació del Centre es celebraran, si Déu vol, els dies 13 i 14 de desembre vinent.

El divendres, dia 13, de l’esmentat mes, tindrà lloc, al vespre, i en el local social, l’assemblea per a revisió de les actuacions, comptes i planejament de tasques.

A continuació el lliurament dels premis del Concurs de Dibuix Artístic “Premis Magí Falip Queralt”.

 

 

 

EXPOSICIÓ DE DIBUIXOS DE MARSÀ

Serà inaugurada dimarts vinent a dos quarts de nou del vespre, en memòria dels cinc anys de la defunció del gran artista.

Amb motiu d’aquesta Exposició-Homenatge, la Sala serà batejada amb el nom de “SALA MARSÀ”, títol que per a record del nostre eminent pintor serà utilitzat en totes les manifestacions artístiques que el local aixoplugui des d’ara en endavant.

Tothom que es vulgui es pot associar a aquest acte memorial.

 

 

 

CENTRE COMARCAL DE CULTURA  -  Tàrrega

EXPOSICIÓ DE DIBUIXOS ORIGINALS

en homenatge al seu autor, l’insigne targarí

FRANCESC MARSÀ

amb motiu del cinquè aniversari del seu traspàs.

Del 12 al 17 de novembre de 1974.        Horari de costum.

 

        

El dimarts, dia 12, a les 20,30, en el moment d’ésser inaugurada l’Exposició,

Acte commemoratiu; en donar nom a la Sala que per a totes les manifestacions

d’Art es denominarà “SALA MARSÀ”, per tal d’honorar i mantenir la memòria del

              malaguanyat pintor.

 

 

L’Exposició de dibuixos de Marsà, en homenatge

 

El nostre recordat artista Francesc Marsà, figura amb el seu autoretrat rodejat de llorers, en l’exposició commemorativa de la seva mort, en la sala que des d’ara porta el seu nom

 

L’activitat d’aquest artista com a dibuixant està esplèndidament testimoniada en l’aplega de seixanta estampes que s’exhibeixen a la Sala d’Exposicions del Centre Comarcal de Cultura.

 

   

El president del Centre de Cultura formula la dedicació commemorativa en l’obertura de l’exposició amb l’assistència de les autoritats

 

És de lloar la generositat dels afortunats posseïdors d’aquestes experiències, provatures, esbossos, assaigs i esquemes de la més variada naturalesa, que ha fet possible oferir al públic una síntesi del treball de Marsà en l’ordre fonamental del dibuix. Una aportació copiosa i interessant ha estat la de la família Marsà, instal·lada a part en una sala n.2: entresol de secretaria. A la sala n.1 de planta baixa hi ha els préstecs de particulars, famílies i institucions que han acceptat de bona gana, diríem amorosament, associar-se a la idea de commemorar el cinquè aniversari de la defunció del plorat autor.

Les obres reunides no poden ser totes les que Marsà va produir en aquesta modalitat, però ben segur que hi estan representades les tendències de l’artista, classificables, més o menys així: paisatgística documental, urbana i exterior, composicions simbòliques , i retrats.

En el primer grup figuren les notes ràpides, acolorides gairebé sempre, on es registren aspectes del tipisme local que resten plasmats per a la història. En el segon es situen una seguida de temes bíblics i mitològics, en els quals Marsà deixa via lliure a la imaginació i a la funció creadora i utilitzant un llenguatge molt real –d’una realitat magnificada- deixa desfermada la fantasia i es lliura a una exuberància amb molt color, que constituïa el suport del seu estil.

El retrat era en ell una especialitat a part. En aquest treball Marsà assolia resultats d’una extremada finor lineal segura, impecable i exacta, sempre al servei de l’esperit del model sense desmèrit de la semblança.

El conjunt porta el segell inconfusible d’una dicció pròpia, lliure de tota influència que no s’insereixi dins de la millor tradició clàssica.

 

Detall de la nombrosa col·lecció de dibuixos aplegats en aquesta exposició d’homenatge

En el primer grup figuren les notes ràpides, acolorides gairebé sempre, on es registren aspectes del tipisme local que resten plasmats per a la història. En el segon es situen una seguida de temes bíblics i mitològics, en els quals Marsà deixa via lliure a la imaginació i a la funció creadora i utilitzant un llenguatge molt real –d’una realitat magnificada- deixa desfermada la fantasia i es lliura a una exuberància amb molt color, que constituïa el suport del seu estil.

 

 

L’acte inaugural va revestir especial i sòbria solemnitat, amb la presència de locals i molt nombrosa concurrència, que ha continuat els dies següents amb expressives mostres de curiositat i adhesió admirativa. les autoritats

 

A vuit dies dels actes de la V commemoració fundacional

 

EXPOSICIÓ DE DIBUIXOS.- Dissabte vinent, a dos quarts de nou del vespre serà inaugurada l’Exposició dels dibuixos que aspiren als premis del I Concurs Anual de Dibuix Artístic “Magí Falip i Queralt”.

ha interessat a artistes situats en medis geogràfics distanciats. Probablement aquesta mateixa distanciació  es produirà amb referència als temes, estils i procediments. Tot es podrà veure molt aviat, i no cal dir com és desitjable que els resultats responguin a la finalitat del Concurs que és el foment de l’ennoblidora pràctica del dibuix com a element essencial de cultura.

 

L’ASSEMBLEA.- Estan a punt d’ésser circulats els programes de l’Assemblea anual, en els quals, després d’un breu prefaci, es dóna la descripció de les activitats del curs 1973-1974 i el detall i horari dels actes.

 

EL CONCURS DE NARRACIONS INFANTILS.- Un d’aquesta dies es reunirà el Jurat per a l’adjudicació dels premis “Prats i Sàrries” als autors de les millors contades recollides per nois fins a quinze anys.

El veredicte es farà públic ací mateix dissabte vinent i la lectura i lliurament de premis està assenyalada per al divendres, dia 13, com a complement de l’Assemblea general.

 

EL SOPAR DE COMPANYONIA.-En Joan de “La Granja” prepararà un ambient exquisit per a aquest acte social. Bona minuta i preu enraonat. Tindrà lloc el dissabte, dia 14, a les 10,30.

Aquell vespre es farà públic el veredicte del Concurs de Dibuix i acte seguit lliurament dels premis.

Es preveu una nodrida concurrència. Per a facilitat dels organitzadors és recomanable de demanar al senyor Casanelles, com més aviat millor, els tiquets que es desitgin.

 

Desembre

 

 S’anuncien els actes a celebrar amb motiu de V aniversari del Centre 

 

5è ANIVERSARI DEL CENTRE

Amb la inauguració de l’Exposició de Dibuixos aspirants als premis del I Concurs de Dibuix Artístic “Magí Falip Queralt”, comença avui al vespre una mena de vuitada d’actes commemoratius de la V anyada fundacional.

 

A la tarda s’haurà reunit el Jurat qualificador i en obrir-se les portes de la mostra restarà aclarida la incògnita. Els components del jurat, tots ells persones d’autoritat en la matèria, hauran deliberat lliurement damunt les trenta-cinc obres competidores. No els haurà mancat feina, perquè, salvant millor opinió, hi ha un sector de veritable categoria on fan acte de presència tendències contraposades. L apilota estarà a la teulada, per als afeccionats, fins aquest vespre. Estem en presència d’una primera provatura no exempta d’expectació apassionada.

 

El públic hi podrà dir la seva tota la setmana i fins diumenge vinent.

 

Divendres, dia 13, a les 20,30, serà celebrada l’Assemblea anual. Ja se sap: Acta anterior, Memòria, Qüestió econòmica, Pla de treball, Precs, suggeriments i final.

Com acoloriment, veredicte, lectura i repartiment de premis del Concurs de narracions infantils.

Han estat catorze els treballs rebuts i esperem que al final d’aquestes ratlles es puguin consignar els títols guanyadors.

 

Respectant el que el Jurat hagi decidit, creiem poder dir que es tracta de narracions molt eixerides, on els joves concursants donen proves de molt apreciat enginy literari, de manera que tots els participants, guanyadors o no, rebran una o altra recompensa.

 

Del sopar de companyonia tindrem temps de parlar-ne dissabte vinent. Només cal prevenir que cal activar les inscripcions, tota vegada que per motius d’espai ha estat necessari fixar un nombre de places limitades. 

 

 Mentrestant, tenim el tema cultural a primer terme, com un dels protagonistes de la setmana.

 

 

VEREDICTE DEL CONCURS DE NARRACIONS INFANTILS

Primer premi, a l’aportació de l’Escola d’Arbeca: 2000 – pessetes

Segon premi, a l’aportació de l’Escola de Vilagrassa: 1500 – pessetes

Accèssits a les sis narracions restants, cada una: 200 – pessetes

 

Per generositat del donant, senyor Prats Sàrries, ha estat millorat el segon premi i assenyalada una recompensa de 200 pessetes a cada un dels sis accèssits.

 

 

 

Centre Comarcal de Cultura

Piques n. 1    -    Tàrrega

Divendres, dia 13, a dos quarts de nou del vespre, a la Sala del Centre:

ASSEMBLEA GENERAL DE CARÀCTER PÚBLIC

Ordre del dia:

Lectura de l’Acta de l’Assemblea anterior

Memòria de les tasques de l’any

Situació econòmica

Projecte d’activitats del curs actual

Suggeriments i propostes

Veredicte i lectura del Concurs de Narracions infantils

Adjudicació de Premis

 

                                    

DISSABTE, DIA 14, A LES DEU DEL VESPRE:

SOPAR COL·LECTIU a la Sala nova de “La Granja”

Inscripcions al Sr. Casanelles, per tot el dia 12.

Per motius d’espai, places limitades

 

 

CENTRE COMARCAL DE CULTURA

Piques, n1     -        Tàrrega

Del 7 al 15 de desembre de 1974

a la “Sala Marsà”

EXPOSICIÓ DE DIBUIXOS

aspirants als premis del

I Concurs Anual de Dibuix Artístic

“MAGÍ FALIP QUERALT”

hores de costum, fins el dia 15

 

 

Varies informacions  

 

Actes commemoratius del 5è any de la fundació

Dissabte va ser inaugurada l’Exposició de dibuixos presentats al 1er Concurs de Dibuix artístic.

L’acte fou presidit per l’Ajuntament, encapçalat per l’alcalde, senyor Josep Castellà Formiguera. El president del Centre va explicar el gènesi i desenvolupament del Concurs, fent ressaltar el mecenatge del senyor Falip i Queralt i explicant com aquella mateixa tarda reunit el Jurat per a les deliberacions extenses i minucioses concretades en una acta que es dóna a continuació, en la qual es parla amb autoritat sobre la vàlua dels treballs concursants i del curs de les votacions i eliminatòries.

Des d’aquestes ratlles no ens cal sinó un regraciament a la generositat del senyor Magí Falip i Queralt que tant de bo tingués imitadors, realment necessaris en moltes altres vessants de la cultura.

Mereixen igualment una enhorabona els concursants, premiats o no, perquè la satisfacció fonamental consisteix en la participació i la lluita tan noble d’aquestes competicions.

 L’Exposició estarà oberta fins demà al vespre i el públic farà bé de no deixar-se-la perdre.

 

 

L’ASSEMBLEA ANUAL

Aquest acte reglamentari i essencial per a l’orientació de l’entitat, degué celebrar-se ahir, amb l’ordre del dia anunciat. Ens cal esperar dissabte vinent per a l’oportuna referència.

 

 

EL SOPAR D’AQUEST VESPRE

 

És perceptible l’animació amb que és prepara aquest acte que ha entrat a formar part del calendari dels actes socials rellevants. Totes les places estan cobertes. Presidirà la festa el senyor Alcalde i l’Ajuntament, i vers l’hora de la sobretaula seran satisfets els premis “Magí Falip Queralt” del 1er Concurs de Dibuix Artístic; així com lliurats títols als senyors col·laboradors de les tasques del curs passat.

 

VEREDICTE DEL CONCURS DE DIBUIX ARTÍSTIC, Premis “MAGÍ FALIP QUERALT”

 

Reunits a la “Sala Marsà”, del Centre Comarcal de Cultura de Tàrrega, els senyors:

Manuel Nadal Baya, tractadista d’art i publicista, en representació de l’ “Institut d’Estudis Ilerdencs”; Josep Perelló Salvadó, director de l’Escola d’Arts i Oficis de Tàrrega; Lluis Trepat Padró, professor de dibuix a Barcelona; Miquel Martí Florensa, artista-pintor, ex-professor i Josep Castellana Sangrà, dibuixant, mestre de forja i actuant de secretari, sense fer ús de veu ni de vot, Ramon Andreu i Novell, president del Centre, procedeixen a complir la missió de Jurat Qualificador de l’esmentat Concurs

A aquest fi examinen detingudament les trenta-vuit obres presentades i fan constar la seva satisfacció per la qualitat conjunta dels treballs, els quals dins la diversitat de tendències i amb les excepcions habituals, abasta un nivell força elevat: lamentant només, que alguns dibuixos de veritable mèrit no hagin pogut ser tinguts en consideració, tota vegada que la intervenció de colors contradiu els termes de la base tercera de la convocatòria.

Efectuada una primera selecció, queden triades setze obres.

En una nova selecció sobre les setze obres, anteriorment al·ludides, queden finalistes cinc obres.

Una votació definitiva produeix el següent resultat:

 

Primer premi: “Ocells”, de Carme Gaudens, de Lleida.

Segon premi: “Vista de Guimerà”, de Joan Duch, de Guimerà.

Accèssits: “Ermita de Sant Blai de l’Aleixar” de Josep Torrell de Reus-

                 “La clau perduda”, de lluís Schell, de Lleida

                 Placeta de Sant Antoni”, de Ramon Manau Viles, de Tàrrega.

 

Aquest darrer, per tal d’estimular les facultats d’un autor d’una obra que per la manera d’expressar-se és atribuïble a un principiant.

Havent obrat amb tota independència i amb esperit de justícia, i fent vots per la continuïtat i increments d’aquests concursos, així ho signen a Tàrrega, el dia 7 de desembre de 1974.

 

 

Diverses informacions  

 

L’Assemblea anual.

Passem per alt com cosa sabuda la part literària: acta, memòria, comptes, per anar de dret a la descripció de l’ambient: un ambient caldejat per la presència de la representació de l’Ajuntament –alcalde, senyor Castellà i Formiguera; delegat de Cultura, senyor Figueres i delegat d’Hisenda, senyor Segarra Malla-, rodejada de la junta del Centre, i per una concurrència tan nombrosa com insòlita en actes semblants.

Després d’una exposició presidencial dels projectes que constitueixen la planificació del curs, de la qual serà oportú parlar en un altre moment, la vesprada va derivar vers els participants, tots ells presents, voltats de familiars i professors, del Concurs Infantil de Narracions.

Per la lectura de l’acta del Jurat, ens assabenten de per què havia guanyat el primer premi un grup de quatre nois de l’escola d’Arbeca amb quatre llegendes locals, que responien exactament a l’objecte de la convocatòria, i el segon altres escolars de Vilagrassa amb temes més generals; seguits d’un concursant de Verdú i de tres de Tàrrega, un d’aquests descrivint el fet de recobrament de les Santes Espines.

Tots varen rebre la respectiva recompensa econòmica oferta pel senyor Antoni Prats Sàrries i un llibre obsequi del Centre. Satisfacció general i fins a una altra, si Déu vol.

Consignem els noms perquè ho mereixen. D’Arbeca; Maria Antònia Miret Fallada, Ramon Maria Perelló Roig, Josep Miquel Vidal i Josep Timoneda Tarròs. De Vilagrassa; Francesca Sànchez, Anna Tomàs Auró, Maria Àngels Rubiol Cera, i Montserrat Tosquella. De Verdú; Antoni Sanfeliu. De Tàrrega; Roser Mestres Estruch, Immaculada Blanes i Francesc Fumàs.

Unes falagueres paraules del senyor Alcalde assenyalaren com el prestigi que havia assolit el Centre situava la nostra ciutat en un dels més alts esglaons en l’escala de valors culturals de la província. Un aplaudiment unànime acollia aquest discurs que tancava l’acte de manera adient, enmig d’una atmosfera d’entusiasme optimista, dins el marc de l’Exposició de l’afortunat Concurs de Dibuix Artístic.

 

 

LA FESTA LITERÀRIA DE LA NIT DE SANTA LLÚCIA A LLEIDA

Simultàniament tenia lloc la brillantíssima festa dels premis literaris, enguany situada a Lleida. Hi va assistir una representació del Centre, essent lamentable que la coincidència d’horari no permetés que el grup targarí fos més nodrit.

 

 

EL SOPAR COL·LECTIU

 

Un èxit total. L’acte servia per inaugurar la nova i espaiosa sala que en Joan de la Granja, molt aplaudit a la seva hora, ha creat amb positiu bon gust. Un foc a terra on espetegaven els tions i la calefacció a tota marxa mantenien un clima càlid i acollidor. L’animada i lluïdíssima concurrència hi posava la resta. Excel·lent minuta i una remor fluïda  de converses. 

 

 

A la Granja es va estrenar la nova Sala del “Pinell” per celebrar els sopar commemoratiu del 5è Aniversari del Centre Comarcal de Cultura. A la foto la presidència

Vers les postres, lectura de les adhesions i localitats representades. Diplomes a professors i dissertants i proclamació del veredicte relatiu al Concurs de Dibuix Artístic. Els autors premiats, Carme Gaudens, de Lleida, i Joan Mas Duch, de Guimerà, reben l’assignació entre ovacions dels presents i llampecs de Calafell.

A seguit, el President del Centre expressa a tothom l’agraïment de l’entitat i demana un aplaudiment per als senyors Magí Falip i Queralt i Antoni Prats Sàrries, iniciadors d’un lloabilíssim mecenatge. El prec és secundat amb visible simpatia, i aleshores el missatge presidencial es dedica a captar col·laboracions per als objectius del Centre que no tenen altra motivació sinó un afany de millora de la ciutat i comarca com una aportació molt humil al millorament del món.

 

El monumental pastís d’aquesta celebració, senyala la gran quantitat d’assistents

 

 

L’Alcalde, Sr. Castellà i el senyor Nadal Gaya, de Lleida, rubriquen amb aplaudiments les enhorabones que va rebre el Sr. Joan de la Granja per la nova sala del “Pinell”

 

Va fer ús de la paraula l’il·lustre senyor Manuel Nadal Gaya, membre de l’Institut d’Estudis Lleidatans i varen cloure la festa les frases molt oportunes de l’alcalde, senyor Castellà. Tots dos oradors es varen guanyar fervents aplaudiments.

Sortíem a la fredor d’una matinada d’hivern amb l’escalf interior d’una nit en que havíem exprimit fins al límit els més nobles al·licients. 

 

1975

 

Gener

 

Informació en general

Després d’una pausa breu que es justifica per l’acabament del curs passat i pel període nadalenc, el Centre es disposa a renovar les seves activitats posant en marxa la programació plantejada en la recent Assemblea.

De moment la representació corporativa s’ha manifestat amb l’assistència als actes de l’Espluga de Francolí en homenatge a Pau Casals.

Cal dir que les altres delegacions targarines, eren semblantment qualificades: Orfeó Nova Tàrrega, Ateneu, Coral Infantil Mestre Güell i altres flanquejades encara per nombrosa concurrència de caràcter individual.

Prescindim de la ressenya de les solemnitats que la premsa diària ha divulgat a bastament. Ens limitem a consignar que varen constituir un enfilall d’hores carregades d’emoció verament inoblidables.

TRADICIONAL BERENAR DE DIJOUS GRAS – S’escau que una de les primeres actuacions que s’imposa, per raó de ser tant pròxima la seva data, serà la d’aquesta habitual reunió que serà aprofitada per a un canvi d’impressions de caràcter general sobre la llista d’actes que hi ha damunt de la taula.

 

EXPOSICIÓ – Gairebé a continuació, o sigui del 17 al 23 de febrer, la Sala Marsà donarà acollida a una Exposició de caient original: tapissos de la jove artista Maria Teresa Codina, promoguda i presentada per l’Acció Cultural a Comarques, del Personal de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis.

 

 

 

Febrer

 

Dietari breu

Demà, dia 2, Sessió matinal de Filatèlia i Numismàtica.

Dia 5, Berenar de dijous gras i canvi d’impressions.

Del 17 al 23, Exposició de tapissos de Maria Dolors Codina (Personal d la Caixa de Pensions)

Dia 27, data a confirmar, conferència del distingit advocat senyor J.L. Villafranca de Jover, sobre l’obra de l’escriptor Ramon J. Sender i col·locació del retrat de l’il·lustre i antic patrici Ramon Maria de Jover, alcalde de la ciutat i diputat a Corts a principis del segle passat.

 

 

 

Centre Comarcal de Cultura

El vinent dijous, dia 20, a les 8,30 del vespre

CONFERÈNCIA

PEL DISTINGIT SENYOR Josep-Lluís VILLAFRANCA de JOVER, sobre

Estudi de personatges en l’obra literària de Ramon J. Sender

A continuació, ingrés al Museu del retrat de l’il·lustre pròcer

targarí senyor Ramon Maria de JOVER i de VIALA, del qual

serà feta una breu biografia.

Tàrrega, febrer 1975

 

 

EL DIJOUS GRAS – Va ser un èxit. Dues o tres hores d’agradosa companya. No cal fer cap ressenya especial de pràctica d’un costum que és tradició, però sí que és oportú de remarcar com la cosa no es va limitar a una berenada, sinó que va obrir el camí a una detallada exposició de propòsits immediata i un ample diàleg relatiu a la tasca que hi ha enfilada.

EL DIA 20, CONFERÈNCIA I ALTRES ACTES – El proper dijous, a les 20 hores, se celebrarà a la sala d’Actes una conferència que dirà el distingit senyor Josep-Lluís  Villafranca de Jover, fill de la nostra ciutat, resident a Lleida ja fa molts anys.

El tema escollit pel senyor Villafranca és “Estudi de personatges en l’obra literària de Ramon J. Sender”, el famós escriptor aragonès , instal·lat als EE.UU. i un dels grans de la novel·lística mundial.

Villafranca és guanyador d’un dels premis “Urriza” amb la seva novel·la “Meditación en viernes” i finalista en altres premis d’àmbit nacional. Domina l’assumpte del seu enunciat per l’estudi extens que ha fet de la recuperació dels principals escriptors, particularment en el camp de la novel·la i l’assaig.

En aquesta avinentesa serà rebut al Museu, el retrat de l’il·lustre pròcer targarí senyor Ramon Maria de Jover i de Viala, avantpassat de l’orador, persona de singular prestigi en la primera meitat del segle XIX; eixamplant-se amb aquesta incorporació el rengle de personalitats que honoren les sales d la nostra institució.

Els actes seran públics.

 

 

EL CENTRE INCORPORAT A L’I.E.I.

Des de la informació anterior els esdeveniments s’han precipitat i cal apressar-se a donar la important notícia que encapçala aquestes ratlles. El dia 11 es va rebre al Centre un doble comunicat.

Un de la Secció de Cultura i Esports de l’Institut d’Estudis Ilerdencs signat pel senyor Lara Peinado, fent saber que havia estat aprovada l’adscripció del Centre, acompanyat d’un extens informe cursat a l’Excma. Diputació amb la proposta d’admissió i assenyalament de les condicions i la subvenció oportuna.

Un altre de la Secretaria General de l’Excma. Diputació donant trasllat d l’aprovació que la proposta havia merescut de la reunió plenària de la Corporació Provincial del dia 31 de gener i confirmant la subvenció. Aquest fet, altrament significatiu i satisfactori, porta aparellada una major responsabilitat per al Centre.

Es d’esperar que aquest respondrà al seu deure i que el programa d’actuació, que està en curs, justificarà plenament una unió cridada a una efectivitat altament profitosa. El nostre senyor Alcalde, Josep Castellà, President nat del Centre, té el propòsit de demanar que aquesta fusió sigui confirmada i solemnitzada mitjançant un acte acadèmic a celebrar a la nostra ciutat amb assistència de la Junta de l’Institut.

És aquesta una notícia transcendent per a la vida cultural de Tàrrega i la comarca amb íntima i ben sentida complaença.

 

 

EXPOSICIÓ DE PINTURA IMPRESSIONISTA – No és aquesta la primera vegada que la generositat de l’Al·liance Française, de Lleida, se’ns fa manifesta. Ara, gràcies a l’amabilitat del seu director senyor Jaume Magre i Cervet, i la del Sr. Sarri Abella, de l’Escola Francesa de Tàrrega, és possible celebrar una Exposició commemorativa del centenari de la creació de l’art impressionista. Una copiosa i esplèndida selecció d’obres reproduïdes es podrà visitar a la Sala Marsà des de demà, dia 23, fins al dia 28, a les hores de costum.

El divendres, dia de la clausura, a les 20,30 hores, serà projectada una sèrie de diapositives en color, comentades per l’artista senyor Jaume Minguell. Us hi esperem.

 

CENTRE COMARCAL DE CULTURA DE

L’INSTITUT D’ESTUDIS ILERDENSES

Carrer de les Piques, n.1 – Tàrrega

 

  Del 23 al 28 actual, a la Sala Marsà

 

Exposició commemorativa del Centenar de la naixença de l’Impressionisme

Obres de Boudin, Pissarro, Manet, Degas, Cézanne, Bazille, Renoir,

Monet, Gauguin i Van Gogh, reproduïdes

Per gentilesa de l’Al·liance Française de Lleida i

la col·laboració de l’Escola Francesa de Tàrrega

 

Dia 28, divendres, a les 8,30:projecció comentada per l’artista senyor JAUME

MINGUELL, de nombroses diapositives en color, de l’escola impressionistes.

 

 

Març

 

Ressenya conferència Sr. Villafranca i col·locació retrat 

 

La conferència del Sr. Villafranca de Jover

Amb un èxit de concurrència que excedia la capacitat del local, es va celebrar el dijous de la setmana passada, a la Sala d’Actes del Centre Comarcal de Cultura, l’anunciada conferència del distingit advocat targarí, resident a Lleida, senyor Josep-Lluís Villafranca de Jover, sobre el tema “Estudi de personatges en la producció novel·lística de Ramon J. Sender”, el novel·lista aragonès resident a Amèrica ja fa molts anys.

 

Josep Lluís Vilafranca de Jover

 

Suplint l’obligada absència de l’alcalde, fou llegida pel Delegat de Cultura de l’Ajuntament, senyor Figueres, una carta de salutació del senyor Castellà, rebuda amb aplaudiments. Tot seguit el dissertant, dominador del tema per un estudi aprofundit i minuciós, presentava un panorama sistematitzat de l’obra en general, inclosa en la denominada generació del 1927, tan imprecisa com la del 98 però igualment qualificada. 

Aleshores Villafranca formulava un concepte estimatiu de la creació literària i establia una classificació de les novel·les de Sender en les quals destaquen figures protagonistes representatives de l’amor, la fe, l’anarquisme, l’iberisme i la inquietud: llegint fragments escollits de diverses obres per a subratllar les seves  característiques i condensar-les en una intenció estimativa.  

Els oients varen seguir amb interès notori l’erudita exposició, equivalent a una captivadora tesi que el senyor jovenívol rebia especialment adelerada, com ho prova el detall significatiu i falaguer que un nombrós grup no parés de prendre notes.

Al final, una ovació i encaixades efusives i merescudes.

 

 

Col·locació del retrat del Patrici Sr. Ramon Maria de Jover i Vila

 

Acabada la descrita conversa, tothom pujava a la planta noble de l’edifici per a l’acte d’ingressar al Museu el retrat de l’eminent senyor, donació de la distingida dama senyora Lluïsa de Jover i Civit, vídua de Villafranca, neta del Sr. Jover.

El president del Centre va agrair el donatiu, traçant a l’hora una breu biografia justificativa de l’honor que es tributava a l’antic ciutadà il·lustre, prenent peu, per una banda, de l’acta del 30 de gener de 1814 signada per l’alcalde, els regidors, i el rector de la parròquia, fent constar els títols, graus i mèrits del senyor Jover quan tenia només 28 anys, i havia ja exercit càrrecs preeminents i responsabilitats molt delicades, amb persecució de l’invasor francès al qual havia combatut amb coratge i sacrifici; per una banda, utilitzant els records personals del plorat Antoni Gomà, publicats anys enrere en aquestes mateixes planes.

Van cloure l’acte unes eloqüents paraules de regraciament del tinent d’alcalde senyor Puiggené, que va presidir la vesprada en unió de l’esmentat senyor Figueres i dels altres membres consistorials senyors Pascual i Segarra Malla.

Hi van posar el seu perfum i la seva gràcia lleugera les flors ofertes a les senyores de la família de Jover. D’aquesta, a més de la Sra. Vídua de Villafranca, hi eren presents els senyors Perfecte de Jover i Civit, Lluís Maria de Jover i Llobet i Josep-Lluís i Ramon Villafranca, amb les seves distingides esposes, veient-se rodejats d’amistats nombroses.

Ara tothom que en tingui curiositat per conèixer una de les més rellevants personalitats del passat segle, en una faç que porta el segell de la distinció i de l’energia de caràcter nimbat de bondat i d’honradesa.

 

 

L’art impressionista sota la lupa de Minguell

 

Jaume Minguell

No seria honest deixar per enllestida amb les ratlles de la setmana passada la referència a la conversa de Jaume Minguell. La suposició que fèiem aleshores no va quedar desmentida. Cabia esperar molt de la capacitat del dissertant i el fet és que va donar la mesura curullada.

En l’ambient una mica fred quant a temperatura però càlid per les irradiacions d’una Exposició rellevant i per l’avidesa d’un públic nombrós i interessat, amb llarga proporció de gent jove, Jaume Minguell va desgranar una lliçó magistral de veritable valor didàctic damunt d’un guió escrit, evidentment però explanada de memòria, sense vacil·lacions, amb possessió del tema i responent satisfactòriament totes les consultes en un diàleg vivaç amb l’auditori.         

Ens cal estalviar, per raons d’espai, la descripció de la conferència: la incomprensió i el refús d’una pintura que feia miques totes les normes convencionals imperants; les lluites i la misèria dels addictes a la tendència; la recerca apassionada de la llum, el colorit i la pinzellada i donant-se a l’execució dels bodegons i de les escenes camperoles que eren models lliures de pagament.

Tothom va sortir amb una noció clara del que varen ser els antecedents i les conseqüències d’una pintura agosarada que a vegades  pot semblar imperfecta i on tanmateix tots els tocs són estudiats per a donar la sensació de l’atmosfera i el moviment.

Aquesta commemoració de l’art de fa cent anys és un fruit madur de cultura; la recensió històrica i crítica de Minguell s’aparella com l’anell al dit a l’exhibició de quaranta magnífiques litografies graciosament facilitades per “L’Al·liance Française”, de Lleida i el Centre d’Estudis de l’escola francesa de Tàrrega.

Un complement de molt preu: la projecció d’un centenar de diapositives en color, noves, suggestives, altament il·lustratives i comentades pel mateix Minguell. El senyor Casanelles pot estar joiós de la seva col·lecció, rica, variada, que omplia la copa d’una sessió que per al nostre paladar tenia tots els gustos.

 

 

 

 

CENTRE COMARCAL DE CULTURA

DE L’INSTITUT D’ESTUDIS ILERDENSES

Carrer de les Piques, n1

 

Dijous vinent, dia 13, a les 20,30

CONFERÈNCIA PÚBLICA

pel distingit periodista

TOMÀS HERNÁNDEZ

Redactor en cap de Relacions Públiques del

“Diario de Barcelona”, sobre el tema

“UNA PROFESSIÓ APASSIONANT”

Tots els assistents seran obsequiats amb un facsímil del n.1 del “Diario de Barcelona”. 1792

 

 

 

Dijous vinent, conferència a càrrec d’En Tomàs Hernández

La necessitat d’ordenació de les activitats en curs han obligat a anticipar una interessantíssima conferència que hi havia en cartera, situant-la en el dijous vinent, dia 13, a dos quarts de nou del vespre. Redactor en cap, de relacions públiques del “Diario de Barcelona” el veterà “Brusi” amb més d’un segle i tres quarts d’existència, i el tema que s’ha proposat és el que l’orador domina o sigui el “d’Una professió apassionant”, referint-se al periodisme i admetent col·loqui sobre la qüestió.

L’apressament del temps i l’escassesa d’espai obliga a abreujar l’intens “currículum vitae” del senyor Hernández, en el qual domina la vocació manifestada als quinze anys, i en fa trenta-quatre que està al servei de lempresa editora de l’esmentat diari. Ha estat corresponsal a Madrid de la nord americana “The Associated Presse” i de diversos periòdics. Com a un dels avençats de la TV va realitzar en el transcurs de deu anys, dues mil entrevistes. És guanyador del premi de periodisme “Ciutat de Barcelona” i està en possessió de la Creu de Cavaller de l’Ordre del Mèrit Civil i de la medalla d’argent del Mèrit en el Treball.

  

Tomàs Hernández 

 

És la seva una dissertació que se’ns presenta falaguera i abans del que podíem esperar. Tota expectació està justificada.

 

 

Centre Comarcal de Cultura

de l’Institut d’Estudis Ilerdenses

Piques n 1  -  Tàrrega

 

Del 18 al 23 de març de 1975

A LA SALA MARSÀ

EXPOSICIÓ de TAPISSOS, CERÀMICA i ESMALTS, d’autors diversos.

Promoguda i patrocinada per l’Associació de Cultura   

del Personal de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis.

 Foment de les Arts Decoratives de Barcelona.

 

 

SALA MARSÀ, DEL CENTRE COMARCAL DE CULTURA DE L’IEI

 L’activitat d’aquesta Sala es manifesta actualment, a partir de demà passat al vespre, en l’Exposició se Tapissos, Ceràmiques i Esmalts que presenta i patrocina l’Agrupació de Cultura i Personal de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvi.

Modalitat nova. Mai no hem cist exposats aquí tapissos i esmalts i tampoc no gaire ceràmica. És una diversitat de producció artística que respon molt bé als propòsits de divulgació. Garanteixen la qualitat dels objectes el fet de venir avalats per una Agrupació que té al seu darrera el prestigi de “La Caixa” i també perquè els materials provenen

De l’activitat artesanal del FAD, Foment de les Arts Decoratives, de Barcelona, de tan llarga tradició i solvència.

Esperem encuriosits la contemplació dels elements d’una Exposició que s’anuncia en temes de forta originalitat.

 

TAPISSOS, CERÀMICA I ESMALTS, A LA SALA MARSÀ (firma N.)

La novetat d’aquesta exposició ha resultat una afirmació certa. Tres elements que fins ara i aquí mai no havíem tingut avinentesa de veure. Tot i la seva diversitat, el conjunt no desentona, potser perquè tenen de comú una originalitat ben avinguda amb les corrents dels nostres dies.

Com a treballs d’artesania vénen qualificades pel Foment de les Arts Decoratives quan assenyala que el seu origen està en la seva obra artesanal.

En efecte, hi ha en tots els objectes d’aquesta exhibició la petjada de l’ofici, del mestratge manual i del virtuosisme situat per damunt de la producció industrial i en sèrie, i al fet que una gran part de les peces no se li pugui suposar una aplicació concreta sinó l’espontaneïtat d’una aspiració creativa,  enlaira la seva categoria.

Formes noves que no sabeu endevinar a què responen i que probablement no responen a res sinó és a la finalitat de donar-vos una sensació d0harmonia i de solució ben trobada: formes també, deliberadament estrafetes que se us imposen per la seva expressivitat usant un llenguatge inhabitual amb què tracten de suggerir més o menys

afortunadament idees possibles i distintes segons la receptivitat de cada espectador.

Totes ens semblen respectables quan transpiren sinceritat i intel·ligent recerca. Aquestes temptatives són les que salven de l’estancament i la decadència.

En invencions determinades sembla traslluir, lluny de tot utilitarisme, el propòsit de donar a entendre les possibilitats de dignificació de materials de condició ínfima i les infinites maneres de valorar objectes humils quan són treballats amb habilitat i gràcia.

La llista de participants és molt extensa –al voltant de la trentena- , la qual cosa fa difícil la menció individual. En cada una de les seccions hi ha troballes singulars, i no creiem equivocar-nos si les atribuïm, unes amb altres, a persones joves dotades d’una inquietud molt saludable.

L’acció de Cultura del Personal de “La Caixa” fa una feina latament lloable airejant aquesta selecció de realitzacions que proclamen l’existència de nuclis que lluiten amb alegria per defugir la vulgaritat, els camins trillats i el conformisme.

 

 

 

LA CONFERÈNCIA DEL SR. TOMÀS HERNÁNDEZ (sense firma)

 

Unes paraules del president del Centre Comarcal de Cultura foren dedicades a saludar l’orador del dia però sobretot

Per presentar el presentador, el senyor Josep Castellà Gené, al qual va qualificar del més corresponsal dels nostres corresponsals de premsa i li va conferir la missió de parlar del senyor Hernández per la seva qualitat de col·lega i la seva coneixença personal. Per la seva banda, el senyor Castellà va traçar una granada biografia i tothom va rebre amb plaer la notícia relativa al senyor visitant.

“El periodisme és una professió apassionant”. Així titulava el senyor Hernández la seva dissertació. Ho va demostrar abastament amb una lectura de construcció sistemàtica i bellament expressada: estar sempre a l’aguait, parar constantment l’orella, preguntar sense cansar-se’n, estar al carrer per viure el que s’esdevé i el que la gent opina, estar en servei permanent i aleshores escriure amb vivacitat i prudència, essent sempre veraç, honest, lleial i servant bona companyonia inclús amb els camarades d’opinions oposades.

Aquestes i altres característiques foren exemplificades amb casos concrets, i a continuació coneixíem el mecanisme intern de la confecció d’un diari, un enigma per als profans, fruit d’una suma d’esforços i de la perfecció mecànica i coordinadora.

La concurrència, pel sol fet de tan nombrosa, confirmava l’enunciat de la conferència perquè a més es va llençar a un col·loqui fet de preguntes molt intel·ligents i correspostes amb elegància i al mateix nivell.

Llegim que la premsa és notícia: és cert. El periodisme i les seves facècies són tota una aventura que requereix vocació i sacrifici i ofereix la contrapartida de reomplir l’existència amb riscs, afanys i il·lusions vital i xardoroses, una peripècia de valor humà que val la pena de ser viscuda.

El senyor alcalde va honorar la sessió des de la presidència, en unió de diversos regidors i el públic va exterioritzar amb els seus aplaudiments que la vesprada havia transcorregut curta i aprofitada.

 

Abril

 

Exposició d’Olis d’Antonioti

 

Aquest vespre, a dos quarts de nou, s’obre una vegada més la Sala Marsà, per a una Exposició d’Antoni Tartera Irles –d’ací el seu pseudònim: Antonio – T.I.- després d’uns anys sense mostrar-se a Tàrrega.

En el transcurs d’aquest temps ha treballat intensament i ha fet algunes exposicions, sobretot al sud de la península, on compta amb nombrosos amics i admiradors. Mentrestant, la producció d’aquest pintor que ha posat arrels a la nostra ciutat, sembla haver arribat a un grau  de notable maduresa.

Enfeinat amb el canvi de domicili que ara ha situat al mig de la població, en ple carrer de Sant Joan i a l’edifici de l’antiga escola de pàrvuls, disposa d’un estudi espaiós i ha trobat temps per efectuar una selecció de teles de tema divers: bodegons i paisatges, flors i figures, que oferiran els diversos caires de la seva dedicació artística.

Ens cal cridar l’atenció sobre el treball d’Antonioti que ens dóna la sensació de venir molt evolucionat, com a fruit d’una lluita persistent i obstinada.

 

SALA   MARSÀ

DEL

CENTRE COMARCAL DE CULTURA

DE L’INSTITUT D’ESTUDIS ILERDENSES

PIQUES, 1 – TÀRREGA

 

DEL 5 AL 13 D’ABRIL DE 1975

EXPOSICIÓ DE PINTURES

ANTONIOTI

(Anton Tartera)

 

FIGURA, PAISATGE, FLORS I BODEGONS

 

 

Notícies i l’exposició d’Antonioti

 

Les grans meravelles del món sideral ens seran explicades per un grup d’homes de ciència de l’Agrupació “Aster”, de Barcelona, sota el títol de “Astronomia i astronàutica, ciències de futur”.

Els compromisos dels dissertants obliguen afixar la conversa en dia festiu, que probablement serà el dia 20 d’aquest mes, a migdia. Data a confirmar que serà anunciada oportunament.

El que si es pot donar per segur és l’interès d’un tema tant poc trillat, i que amb l’ajut de diapositives prendrà al mateix temps que l’atracció dels grans espais, qüestió sempre oberta a estudiosos, l’actualitat de la navegació aèria que tothora és noticia.

Per a dia proper serà anunciada l’excursió col·lectiva i explicada a les excavacions de l’Espígol i al castell d’Almenara.

L’art és una font que no s’eixuga. Per als dies 27 d’aquest mes i fins el dia 4 de maig, la Sala Marsà estarà reservada a l’artista alemany, establert a Lleida, Lluís Schell, per a una mostra de les seves composicions.

I ja estarem a les envistes de l’Exposició d’obres del Premi de pintura “Ciutat de Tàrrega”, i del Premi ”Magda Felip” per a joves

 

 

L’exposició d’Antonioti  (firma N.)

No recordem gaire el contingut de la seva Exposició anterior, però tenim ara la sensació de trobar-nos amb un artista que en el transcurs d’aquests quatre o cinc anys, ha fet bastant camí.

Les flors ofertes no han aparegut; potser les gelades... La figura no està suficientment representada per a tenir una noció del lloc que ocupa en la creació global de l’autor. Els paisatges ja hi són en major nombre, i per bé que algun d’ells sembla exercir la funció d’ompliment, altres, en canvi presenten característiques més rellevants. En aquest sentit són a esmentar el n. 11, “Vallfogona”, i el n. 14, “Dia de pluja”, en què els núvols adquireixen paper de protagonistes.

És evident que el rovell de l’ou de l’Exposició actual està en la seguida de bodegons inscrita en n realisme sostingut fins a les darreres conseqüències; teles que exhibeixen ressonàncies estil Marsà, no direm per imitació sinó per la temàtica i per afiliades a una escola que tenia en l’enyorat artista la seva significació insuperada;  i no és pas poc que les obres d’aquesta mostra tinguin la virtut de revifar el record del malaguanyat pintor.

S’endevina en l’expositor una vocació pel seu ofici i és fàcil imaginar que gaudeix intensament amb els pinzells a la mà i escampant damunt del quadrilàter les coloraines de la paleta, perfilant els contorns, apurant els matisos i veient com la imatge pren una representació gairebé corpòria.

No cal estendre’s en prolixes interpretacions després que el mateix artista es definia a si mateix en la conversa suscitada per Joan Duch i ací mateix publicada. N’hi ha prou que Antonioti hagi trobat el senderol que el pot portar a una classificació definitiva.

 

 

Notícies  (sense firma)

 

A precs de molts associats que tenen interès d’assistir, ha estat ajornada la visita a les excavacions d’Espígol i Torre d’Almenara.

En canvi, es poden donar en ferm:

EXPOSICIÓ de l’artista Lluís Schell, alemany establert a Lleida ja fa cinc anys, el qual presentarà una selecció de dibuixos al llapis, llapis-tinta i materials aplicats d’una execució impecable i gran originalitat.

 

 

MARXA DE REGULARITAT PROVINCIAL DE LLEIDA. Organitzada pel nostre incansable grup “O ara o mai”, tindrà lloc aquesta prova diumenge vinent dia 27, partint de l’Hostal del Boix i tornant al punt de partida després d’haver seguit una colla de quilòmetres per paisatges de meravella. El projecte ha estat aprovat per la Federació Catalana de Muntanyisme.

Els indrets a recórrer tenen interès inclòs per als simples espectadors, que a més de presenciar la competició tindran avinentesa de visitar llocs de gran atractiu, ermites i grans panorames, i unes troballes arqueològiques molt recents.

 

 

CONFERÈNCIA DE L’AGRUPACIÓ ”ASTER”. Ha quedat definitivament fixada per al dia 4 de maig i és ,molt esperada.

 

 

 

MERCAT FILATÈLIC I NUMISMÀTIC. Es celebrarà com de costum, el primer diumenge de mes, que en el maig que ve és el dia 4.

 

Informacions i anunci exposició (no hi ha firma)

 

EXPOSICIÓ LLUÍS SCHELL – Demà al migdia serà inaugurada la selecció d’obres que presenta aquest artista alemany a la Sala Marsà. És un nom nou en la llista d’expositors de la nostra ciutat i un art nou el que aquest actor conrea. Preparem-nos a totes les sorpreses perquè es tracta d’una modalitat poc transitada i amb vacuna contra els procediments habituals.

 

Avalen la seva producció els anys d’estudi i de dedicació, els viatges amb beca de l’estat belga, les distincions –entre elles la menció honorífica en el Concurs de Dibuix de Tàrrega l’any passat-, les exposicions individuals, lloades o controvertides, i la participació en nombroses col·lectives.

 

Es possible que la seva Exposició a Tàrrega sigui motiu de discussió, la qual cosa confirmarà l’interès que desvetlla, perquè ningú no discuteix el que no val la pena.

 

 

 

VI MARXA PROVINCIAL DE REGULARITAT- Es celebrarà demà, a la Serra d’Aubens, Massís de Sant Honorat, patrocinada per la Federació Catalana de Muntanyisme.

Ha estat publicat el Reglament amb les normes per a règim d’aquesta prova i per a la inscripció dels equips, els quals rebran a la sortida, distintius i mapa de l’itinerari.

Punt de sortida i arribada: Hostal del Boix.

Les persones que desitgin acudir a presenciar-lo,, tindran a llur disposició un autocar, al preu de 120 pessetes, que sortirà del davant de l’església del Carme a les vuit del matí.

CONFERÈNCIA DE L’AGRUPACIÓ “ASTER” – Els membres d’aquesta Associació, senyors Miquel Llauradó i Massip, i Flavio Ramon Alonso de Celis, dissertaran el diumenge, dia 4, a migdia, a la Sala del Centre, sobre “Astronomia i Astronàutica, ciències de futur”.

 

 

Centre Comarcal de Cultura de l’I.E.I.

-----------  TÀRREGA  -----------

Exposició de dibuixos i escultures

del notable artista

  LLUIS SCHELL

Del 27 d’abril al 4 de maig de 1975

 

 

Maig

 

 

Trista notícia per al Centre, conferència i anunci.

 

El Sr. Agustí Duran i Sanpere, ha mort

A punt d’entrar en màquina aquesta edició, arriba la trista notícia de la defunció d’aquest preclar patrici. No tenim temps sinó per a fer constar que ploren amb vives llàgrimes del cor aquesta pèrdua immensa.

Creiem interpretar el pensament dels seus nombrosos amics targarins, trametent a la seva digníssima esposa, senyora Hermínia Grau, a les seves filles, Núria Roser i Eulàlia, gendres, nets i resta de familiars una consternada condolença.

 

Un tema apassionant i fins ara inèdit en els nostres àmbits, serà tractat demà en la conferència que tindrà lloc a la Sala d’Actes a migdia: “ Astronomia i astronàutica, ciències de futur”.

La grandiositat dels cels poblada de lluminàries té per a l’home sensible una fascinació extraordinària, i el fet que hagi estat possible posar el peu humà en la superfície de la Lluna, ha obert perspectives inaudites: com a resultat, l’astronomia i l’astronàutica han estat incorporades a la més roent actualitat.

De totes aquestes coses, il·lustrant-ho amb demostracions gràfiques, ens parlaran els senyors Miquel Llauradó Masip i Flavi Ramon Alonso de Celis, membres actius de la barcelonina Agrupació Astronòmica “Aster”.

Serà una forma d’enriquir els nostres coneixements i d’obrir els pulmons, almenys els espirituals, a una atmosfera superior i no contaminada.

Hi ha enrenou de pissarres, de projectors, de diapositives. Tot un món diferent del que trepitgem, serà proposat a la nostra admiració i al nostre gaudi.

 

MERCAT FILATÈLIC I NUMISMÀTIC

Demà, dia 4, com a primer diumenge de mes, funcionarà des de les 11 fins a les 14 hores, aquesta institució sempre activa.

 

DEMÀ, diumenge, a les 12,30

Al Centre Comarcal de Cultura de l’I.E.I.

CONFERÈNCIA IL·LUSTRADA

“Astronomia i Astronàutica, Ciències de futur”

pels Srs. Manuel Llauradó i Flavi Ramon Alonso de

“l’Associació Astronòmica ASTER” de Barcelona

Hi és convidat tothom

 

 

Ressenyes i Premis de Pintura Ciutat de Tàrrega i Magda Felip. Record a Duran i Sanpere 

 

Conferència d’Astronomia i Astronàutica, Ciències de futur.

La dissertació, començà puntualment –virtut a voltes oblidada, però que el Centre s’ha promès  de complir-la- , i féu la presentació el membre de Junta, Sr. Jaume Anglí, bon coneixedor de la temàtica i que donà tot un seguit de referències de persones, sobretot de casa nostra, iniciadores i afeccionades a la ciència d’esbrinar “científicament” el cel, per transmetre als altres l’enfilall de les belleses còsmiques.

Presentà també als membres de la barcelonina Agrupació Astronòmica “ASTER”, senyors Llauradó Masip, que fou el dissertant i Alonso de Celis, operador de les diapositives. El conferenciant, sense abundar en xifres concretes, de cert massa astronòmiques, donà unes nocions, senzilles i prou entenedores, prop els tipus més importants de les lluminàries celestes, fent referència a les distàncies corprenedores que es troben de nosaltres. La pissarra féu també de simple carta del cel, per a situar hipotèticament les situacions relatives i forma de la nostra galàxia i constel·lacions veïnes.

La lleugera deficiència d’audició, quedà compensada per la magnífica projecció de bellíssimes diapositives de cúmuls d’estels que l’home, si no és ajudat pels prodigiosos mitjans òptics, no pot ni tant sols imaginar.  El poder infinit del Creador, es veu ampliat en la contemplació ampliada del macro-cosmos.

 

 

 

GRUP EXCURSIONISTA “O ARA O MAI”

La VI Marxa Excursionista de Regularitat, organitzada per la Secció Excursionista del Centre, al Massís de Sant Honorat, constituí un autèntic èxit, tant de participació com d’organització. Als bells paratges de “l’Hostal del Boix”, s’hi traslladaren molts amics del Centre, que recorregueren els punts d’interès més propers, passant en conjunt una molt bona diada. El resultat classificatori de la Marxa es farà públic tan prompte sigui fet el recompte pels membres directius del comitè de la Marxa.

 

 

 

PREMIS DE PINTURA

Durant els dies de Festa Major, com ja és tradicional, estaran exposats a la Sala Marsà del Centre, tots els quadres que es presentin al Concurs de Pintura “Premi Ciutat de Tàrrega” i “Premi Magda Felip”, per a artistes juvenils. Les pintures presentades abasten totes les temàtiques i totes les tendències, fins les més extravagants.

Hi sou invitats tothom

 

 

Recordança del Senyor Agustí Duran i Sanpere.

En els nostres àmbits podem prescindir d’un perill biogràfic d’aquest gran cavaller perquè tots l’havíem conegut i admirat de debò, i així podem cenyir-nos a aquells caients que fan referència al seu mestratge relatiu a circumstàncies targarines.

L’hora de deplorar vivament la seva desaparició és la de recordar com ja en la seva joventut i en unió del seu inseparable company Josep Colomines, que va morir molt jove, explorava el Castell del Mor i els seus voltants, i, segons ell mateix explicava, cridaven l’atenció en retornar de la tasca amb la indumentària de campanya. Els havíem vist descansar en els capvespres en tertúlia amb damisel·les de la nostra bona societat.

S’havia interessat molt pel que havia pogut ser la nostra antiga església parroquial que, pels elements que en coneixia conceptuava com un exemplar molt interessant del gòtic tardà, i havia demanat sovint què s’havia fet dels materials de la façana, que ell havia vist replegats en caixes que ningú no sap on varen anar a parar.

A ell es deu el primer i detallat estudi sobre la nostra “Creu del Pati”, publicat a la revista “Tàrrega” del juny de 1928 i fou decisiva la seva intervenció en conjuntar els fragments dispersos que varen servir per a la reconstrucció realitzada per l’escultor Carles Anadon.

El Sr. Duran en la troballa de la imatge de sant Eloi junt amb en Novell i Briansó

 

També va participar  en l’estudi de l’antiga sala de l’Hospital, actual església de Sant Antoni, i de la porta descoberta allà on ara es custòdia el Sant Crist Trobat. Va ocupar en pocs anys dues vegades la tribuna de la Mútua i va escriure un saborós pròleg al fascicle descriptiu del Palau dels Marquesos de la Floresta.

El seu criteri ponderat fou el que va prosperar en el moment de fixar les línies definitives de la restauració de l’Ermita de Sant Eloi, i orientació o consell acudia amatent el dia 29 d’agost de 1970 a examinar la testa i el basament de la imatge de Sant Eloi, apareguda en l’enderrocament d’una paret inservible; la seva alegria fou tan gran com la nostra quan en Jordi Costa hissava d’entre les runes el nucli central que completava l’estàtua. El seu dictamen era immediat i concloent: una meritòria escultura dels voltants de 1370.

L’havíem trobat sol·lícit tantes vegades com havem anat a demanar-li orientació o consell i mai n’havíem tornat que no fos enriquits amb nous ensenyaments i sòlids criteris emesos per la seva banda amb una modèstia i amabilitat que el feien estimar entranyablement.

Encara, fa poques setmanes, i des del seu llit de malalt, ens demanava, en la que havia de  ser la nostra darrera conversa i la nostra darrera abraçada, de donar.li a conèixer una tesi publicada sobre el suposat origen aràbic de l’enigmàtic nom de Tàrrega. Déu el tingui al cel. L’enyorarem profundament mentre beneirem la Providència que ens ha fet la mercè de tantes hores exultants desgranades en el tracte d’aquest mestre i amic, d’una exemplaritat estimulant que ens farà amb el seu record el mateix bé que ens ha fet de vida.

 

 

Informacions en general i de la Secció de Filatèlia i Numismàtica 

Demà passat, dilluns de Pasqua, el Centre estarà representat en la segona de les Festes de Cultura Popular que es celebren a Vallfogona de Riucorb en memòria de mossèn Francesc Vicens Garcia, el cèlebre “Rector de Vallfogona”.

La diada del dilluns estarà dedicada a “ l’Escolà” del Rector i consistirà principalment en la concentració d’Escolanies i Corals infantils.

A les 11 presidirà una missa el senyor Arquebisbe de Tarragona, Dr. Josep pont i Gol. A continuació serà inaugurat el monument a “l’Escolà”, i en obsequi als infants, actuaran els putxinel·lis “Claca”.

L’enginy d’aquest “Escolà” va començar a manifestar-se en la seva trobada amb el Rector. Quant aquest li va preguntar: “D’on vens, on vas, com et dius i on estàs”, ell li ca respondre sense vacil·lar: “Vinc de Traga, me’n vaig a Verdú, em dic Pere i no estic amb ningú”.

Aquest eixerit escolanet està enterrat a l’església del poble sota una làpida on hi ha gravat l’epitafi dictat pel “Rector” en honorança del seu petit servent.

 

 

A la sala Marsà continua oberta, fins el dia 25, l’Exposició d’obres concursants als Premis “Ciutat de Tàrrega “ i “Magda Felip”.

 

 

SECCIÓ FILATÈLIA, NUMISMÀTICA I COL·LECCIONISME

Ja fa prop de dos anys que es porta a terme el primer diumenge de cada mes el MERCAT FILATÈLIC I NUMISMÀTIC al Centre de Cultura, carrer de les Piques, 1, d’onze a dues del matí.

Una bona colla de targarins van sentir el desig de fer brotar de nou aquesta afecció que anys enrere s’havia fet als claustres del nostre col·legi de l’Escola Pia. Sembla que les coses que rebroten tenen més força i alegria  i això és el que ha passat amb el Mercat Filatèlic i Numismàtic. Targarins molts i persones d’altres ciutats com Lleida, Manresa, Igualada, Barcelona, Molins de Rei, Reus, Santa Coloma de Queralt, Valls, Anglesola, Guimerà, Ciutadilla, Verdú, i potser moltes altres que ara no recordem, han estat a veure el nostre Mercat i han estat amb nosaltres una bona estona que ens ha semblat curta perquè sempre hi ha coses a dir entre els afeccionats.

L’objectiu principal d’aquest Mercat és apropar els col·leccionistes i fomentar els intercanvis

Una col·lecció de segells o bé de monedes no es fa en quatre dies. Poc a poc, pas per pas, es van comprant els segells o les peces segons les possibilitats de cadascú, i a mida que passa el temps, es veu com l’àlbum es va omplint i se sent la natural satisfacció de tenir-lo, mostrar-lo, veureu com és una inversió segura i l’esforç que hem anat fent està donant uns fruits per nosaltres i pels que ens segueixen, els nostres fills, que així tenen una afecció on passar hores divertides

Referent  a la col·lecció de monedes, ens plau aclarir que no és pas una distracció de molts diners, com moltes vegades s’ha sentit dir. Voldríem aconsellar només que es comencés una col·lecció de monedes des de l’any 1940 en que van sortir els cinc cèntims de níquel, i anar buscant totes les altres fins ara a les carteres de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre d’aquest any 1975, que són una meravella, constituïda per sis peces.

Tot això es pot aconseguir amb una mica de paciència i podem quasi assegurar que ho trobarem a preu facial, això és, que no cal anar-ho a comprar, només cal paciència i una lupa per anar descobrint tot el que té d’interessant una moneda. Amb aquesta col·lecció sola ja podem omplir un àlbum i el goig que fa quan està catalogat i col·locat. Després es pot anar, poc a poc, enrere, cercant, canviant, fent compres, i estem segurs que una vegada s’ha començat, aquesta petita afecció inicial es multiplica i ja no es deixa pas fàcilment.

Podem dir amb orgull que Tàrrega ha estat la primera a organitzar un MERCAT FILATÈLIC I NUMISMÀTIC a la província. Actualment i que nosaltres sapiguem, no hi ha cap més població que es faci. De la nostra ciutat han pres exemple poblacions molt més importants com són REUS, que celebren el 2n diumenge de cada mes, per no coincidir amb nosaltres, i VALLS que el fa l’últim diumenge de cada mes.

Ben cert és que té més valor una col·lecció de peces diferents que no pas moltes i la major part repetides.

EL MERCAT FILATÈLIC I NUMISMÀTIC està obert per tothom, sobretot per fomentar els intercanvis entre els afeccionats. Tothom que vulgui començar una col·lecció, trobarà al CENTRE DE CULTURA i el seu MERCAT, la informació, consell, catàlegs, i ajuda a la seva pròpia afecció.

 

US ESPEREM                                                                      

Centre de Cultura

Secció Filatèlia i Numismàtica

 

 

 

Adjudicació dels Premis de Pintura, “Ciutat de Tàrrega” i “Magda Felip”

 

Reunit el Jurat que havia d’atribuir els premis dels esmentats Concursos i després d’amples deliberacions v acordar el següent veredicte:

Primer premi, a l’obra titulada “Pintura” de Carles Bayod Serafini, de Barcelona.

Primer accèssit: “Ensorrament”, de Jaume Casacuberta Roma, de Manresa.

Segon accèssit: “Todo tiene salida”, de Bartomeu González Bleda, de Barcelona.

Premis de jovenívols: Primer, “El Mur”, de Ramon Manau Viles, de Tàrrega

 

L’alcalde, Sr. Castellà fent entrega del Premi de Pintura que porta el nom de la ciutat al guanyador Sr. Carles Bayod

 

Segon: “Oliveres”, de Rudolf Tur Font, d’Argentona.

Formaven el Jurat els senyors Maria Teresa Llàcer Pellicer, Professora de Belles Arts, de Barcelona; Ramon Sanvicens Marfull, Professor de B.A. de Barcelona; Miquel Martí Florensa i Lluís Trepat Padró, pintors. Va actuar de secretari en representació de l’Ajuntament, el Regidor senyor Antoni Figueres Salla.

 

 Els Concursos de Pintura “Ciutat de Tàrrega” i “Magda Felip” (firma N.)

 

Abans que demà clogui les seves portes l’Exposició de teles concursants, és oportú de fer-hi una referència periodística per a la història d’aquests Concursos, constant que l’afluència ha estat enguany més nombrosa que en cap de les convocatòries precedents i que també ha pujat de nivell mitjà de qualitat.

En conjunt i no pot ser d’altra manera, comporta un mosaic desigual en el que predomina el caient modern, i per bé que en aquesta mostra, com s’esdevingué en les altres quatre anteriors, els artistes de nom consagrat facin el sord a la crida targarina, els seus èmuls no deixen d’oferir-nos imitacions i influències visibles, i és així com el la Sala Marsà s’hi poden identificar fàcilment exemples de clara afiliació a l’estil Picasso, i no manquen un Miró, un Dalí de segona mà; abstractes, cubistes, surrealistes, acadèmics i revolucionats, socialitzats i “nïfs”... tota la gama.

Com cada any l’adjudicació del primer premi ha estat una operació polèmica, i així és bo. Cal respectar el criteri majoritari, no unànime, del Jurat. Els cinc premis d’aquests cinc anys marquen la corba d’una trajectòria, i no cal sinó situar.se davant de les cinc obres premiades per a donar-se compte d’una evolució vertiginosa. Mentrestant, els espectadors circulen una mica esmaperduts  de moment però, un cop situats, no deixen d’opinar i de fer una selecció mental per a ús propi. Apart de l’estímul als artistes, aquest és un caire fèrtil del Concurs: ningú dels que entren a la Sala no es desinteressa del fet pictòric, i, lentament però eficaçment, es crea una consciència artística que equival a una fructuosa sembrada. Molts s’emparen en la defensa que “no hi entenen”: tanmateix es fa perceptible l’aplaudiment o el refús i uns amb altres no deixen de somriure per sota el nas quan l’obra no presenta els quirats exigibles.

Aquests dies hem estat testimonis de les visites de grups de nois i noies que,  catàleg en mà recercaven i discutien establint, a la seva manera,  una escala de valors apassionada i lliure. L’espectacle era reconfortant. El públic en general necessita que se li doni sovint oportunitat per a les pròpies opcions i les exposicions i concursos porten aquesta oportunitat com en safata.

En el cas concret dels Concursos de 1975 s’ha aconseguit mobilitzar, entre petits i grans, quaranta-un con-creadors de la pintura, provinents de dotze localitats distintes, al mateix temps que promoure la presència d’una massa més o menys nombrosa de visitants –molts d’ells joves, garantia de continuïtat- que ha realitzat una sanitosa immersió en les agitades aigües del pèlag artístic.

 

 

 

Juny

 

 

Unes notícies sense firma

 

Una representació d’aquesta entitat va assistir a la més recent de les conferències del cicle organitzat pels “Amics de la Seu Vella”, de Lleida i la Delegació del col·legi d’Arquitectes; cicle que s’anirà desplegant en el curs de 1975 designat com a any europeu  del patrimoni arquitectònic.

La dissertació era a càrrec del distingit i molt jove arquitecte, senyor Guillem Sáez Aragonés; fou il·lustrada amb projeccions i tenia per marc la “Sala Gosé”, on eren exhibides nombroses fotografies inèdites del meravellós monument i unes còpies de les valuoses pintures murals ara de poc descobertes.

Secundant la idea de fomentar el coneixement de la grandiosa Seu Vella, orgull de tota la nostra Catalunya ponentina, fou sol·licitat de presentar aquesta Exposició a Tàrrega. El Dr. Boneu, President dels “Amics”, molt amable, hi va accedir tot seguit a condició que fos efectuada aquest mateix mes, a menys que es preferís diferir-la per a la tardor.

En tot cas és segur que serà comentada per persona idònia, i el propòsit és de celebrar aquests actes tot seguit, per poc que es pugui.

 

El Centre accepta la invitació per assistir a la inauguració de les Colònies escolars a Gerri el proper dia 22.  

       

 Tertúlia del dijous –Anunci-

 

Centre Comarcal de Cultura

de l’I.E.I.

Piques, 1                                   Tàrrega

Dijous, dia 3 de juliol  -  A les 20,30

Dissertació del senyor JOAN ROS POCH

Il·lustrada amb diapositives en color

I música ambiental, sobre

 

L’estat de les gestions per la publicació

d’un diari: “AVUI” redactat en català

 

Tàrrega, juny de 1975

 

 

Juliol

 

 

Tres apunts. (sense firma)

                                                                                                               

El pròcer senyor Magí Falip i Queralt ha accedit a continuar el seu mecenatge patrocinant el II Concurs de Dibuix Artístic.

Ha ofert un premi de pessetes, 10.000, destinat com l’any passat, als dibuixants de més de quinze anys, sense distinció de sexe ni procedència, i un altre de la mateixa quantitat exclusivament reservat als dibuixants de Tàrrega i la seva comarca. Molt aviat serà publicada i ampliament difosa aquesta segona convocatòria que tindrà, a ben segur, un èxit tant o més remarcable que la de l’any anterior.

 

 

Al fer esment de la conferència del senyor Joan Ros Poch, per tal de donar a conèixer l’estat de les gestions encaminades a la creació d’un diari en català. Ajudat de nombroses diapositives en color, moltes d’elles bellíssimes, de texts adients i de música interessant, molt ben rebuda pel públic, entre el qual predominava l’element jove, visiblement atret pel tema.

 

 

Saludem el retorn del P. Oriol Colomer, valuós col·laborador del Centre, després d’una seguida de mesos a Terra Santa. La seva gran formació bíblica n’ha sortit enriquida amb vivències directes, i torna equipat amb més de sis-centes diapositives captades personalment. Esperem que ens les donarà a conèixer en una conferència a celebrar per la tardor vinent.

 

 

Agost

 

 

Il·lustres visitants al Museu de Tàrrega  (resumit) (Joan Tous)

 

Durant el mes de juliol, el Museu de Tàrrega a estat visitat normalment per grups familiars i individualment per altres persones: amigues, les primeres, de les coses de la ciutat i les altres especialistes o estudiosos en la recerca de detalls que els preocupen en la seva especialitat. Tots hi són rebuts i acompanyats per algun dels membres del Centre Comarcal de Cultura, sempre amatent a afalagar, o bé assentir-se’n ell mateix afalagat, de poder contribuir a la divulgació dels valors culturals targarins.

El dia 9, segon dimarts de mes, després d’una llarga i detinguda visita d’estudi a les coses de la ciutat, que tenim dignes d’anotació com relíquies arqueològiques, entraren al recinte de la Casa del Centre de Cultura de Tàrrega, emparat sots la protecció de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i el Consell Superior d’Investigacions Científiques, els membres de l’equip d’excavació de la Universitat de Barcelona, als que correspon l’estudi i excavacions que s’estan realitzant al poblat ibèric de Tornabous, “el Molí d’Espígol”.

No podem posar la llarga llista de visitants però si prenem nota de la presència de la Doctora Maria Eugènia Aubet Semmler, membre per oposició de l’esmentat Consell Superior d’Investigacions Científiques i professora de la Universitat de Barcelona, a la que correspon la direcció tècnica de l’actual campanya “Espígol”. També val a esmentar la presència de la catedràtica de la Universitat Autònoma de Madrid, la Doctora Marina Picazo Gurina, i la del Professor de la de Barcelona, el jove Llicenciat Ramon Ten Carné, director i coordinador des materials científics.

L’altra visita  de categoria pariona a la primera, tingué lloc el dia 30 del mateix mes. Eren els estudiants de la Universitat Nacional a Distància. Un grup d’una trentena, que des de Cervera vingueren a Tàrrega acompanyats d’alguns dels seus professors.

Alguns dels noms dels Professors tutors, no voldria deixar-me’n cap, Sr. Andreu Martínez Martínez per l’especialitat de Filosofia; Sr. Antoni Xuclà Riu, per la de Dret; igualment per la de Dret Sr. Miquel Razquin Jené, i per l’especialitat de Ciències de l’Educació, la senyoreta Josefina Duch i Mas, que, per altra part, és una gran amiga i col·laboradora del nostre Centre i del nostre Museu.

 

 

 En memòria del senyor Duran i Sanpere

 

El dia 29 d’aquest mes d’agost, es compleixen cinc anys de la troballa de la imatge de Sant Eloi. L’aparició del darrer fragment va ésser presenciada pel senyor Duran que havia estat cridat per judicar la vàlua dels dos fragments primers. L’alegria del senyor Duran va ser tan viva i xardorosa com la de la resta dels espectadors. Acoblades les tres peces, la ciència i l’experiència arqueològica del senyor Duran li va permetre dictaminar de forma categòrica que es tractava d’una valuosa escultura de pedra adiada vers el 1370.

Posats d’acord el Patronat de l’Ermita de Sant Eloi i el Centre Comarcal de Cultura ha estat acordat de commemorar aquest cinquè aniversari i honorar la memòria del senyor Duran que la mort ens prenia el dia 30 d’abril darrer. A aquest fi ha estat esbocat un breu programa d’actes a celebrar el capvespre de l’esmentat dia 29 consistent en:

 

Celebració eucarística a la mateixa Ermita. Responsori.

Acte memorial amb la participació dels Centres Comarcals de Cultura de Cervera i Tàrrega i de la Schola Cantorum Parroquial.

En acabar aquests actes a l’Ermita, col·locació del retrat del senyor Duran al Centre Comarcal de Cultura.

En la propera edició es podrà donar més precisions, per bé que des d’ara es convida a assistir tots els amics i admiradors que el senyor Duran comptava entre nosaltres.

 

Homenatge al Sr. Agustí Duran i Sanpere

 

Divendres vinent, dia 29, es celebraran a Sant Eloi, a les vuit de la tarda, els actes que s’anuncien en quadre a part.

Com a detalls complementaris podem afegir que l’ordre de la remembrança serà el següent:

 

Cant d’entrada i celebració eucarística. Responsori.

Acte d’enaltiment de la personalitat i l’obra del Sr. Duran, segons el següent temari:

El senyor Duran i les coses de Tàrrega.

Perfils autobiogràfics extrets dels seus propis records.

El senyor Duran vist pels seus íntims, senyor Ramon Turull, literat, i Dr. Josep Llobet, del Centre Comarcal de Cultura, de Cervera.

El senyor Duran, gran cavaller i entranyable amic, pel senyor Antoni Bergós, de Barcelona.

El senyor Josep Razquin, subdirector de la Biblioteca de Catalunya i President del C.C.C. de Cervera, sobre “L’HUMANISTA AGUSTI DURAN I SANPERE”.

La nostra Schola Cantorum intervindrà en els moments de l’Ofertori, la Comunió, i interpretant l’emotiu madrigal “Adéu, germà, meu”, de Waelrant.

Com a final, els assistents entonaran en un gran cor unànime el “Virolai”

Així, l’Ermita, que el senyor Duran va contribuir a orientar en els inicis de la restauració aplegarà els admiradors i amics de l’eminència humana i científica cridada, per dolor nostre, al repòs definitiu.

 

 

 

Serà gestionat que uns quants turismes voluntaris es situïn al davant de l’Ateneu a dos quarts de vuit del vespre, disposats a facilitar la pujada i el retorn de l’Ermita dels assistents que desitgin utilitzar aquest servei amistós.

 

El PATRONAT de L’ERMITA de SANT ELOI i el

CENTRE COMARCAL de CULTURA de TÀRREGA

 

CONVIDEN A TOTHOM

als actes dedicats a la memòria de l’eminent historiador i arqueòleg

 

Senyor Agustí Duran i Sanpere

 

DIVENDRES, DIA 29, a les 7,45 de la tarda, a l’Ermita

De Sant Eloi, en què es compleixen cinc anys de la

troballa de la imatge del Sant Bisbe.

 

CELEBRACIÓ EUCARÍSTICA  -  RESPONSORI

ACTE D’ENALTIMENT de la VIDA i OBRA del SENYOR DURAN

 

Amb la participació d’elements del centre de Cultura de

Cervera i Tàrrega, barcelonins i de la nostra Schola Cantorum.

 

 

Setembre

 

 

Detalls per programes

Els actes a la memòria del Sr. Duran i Sanpere 

 

Una nodrida i selecta concurrència que omple totalment l’àmbit eixamplat de l’Ermita va acudir a aquest homenatge organitzat pel Patronat de l’Ermita de Sant Eloi i el Centre Comarcal de Cultura.

La presidència de les autoritats locals       

  

La representació de la ciutat de Cervera

 

 

El senyor Rector, mossèn Josep Garriga, i el R.P. Calassanç Balagué foren els oficiants d’una missa exequial en la que el darrer va pronunciar una adient homilia.

Molt notable la intervenció de l’Schola Cantorum, dirigida per Mn. Carles Melé.

Tot seguit després es desenvolupava l’acte d’enaltiment de la personalitat i la labor immensa del senyor Duran i Sanpere. Trencava el foc el president del centre, senyor Novell, puntualitzant els motius d’agraïment que tenim els targarins vers el senyor Duran i l’escaiença de fer aquell dia cinc anys de la troballa de la imatge de Sant Eloi, presenciada en la seva etapa final pel mateix gran cavaller i il·lustre patrici.

El va seguir el senyor Tomàs Briansó i Soler amb uns comentaris elogiosos i fent ressonar la veu del senyor Duran recollida en un dels seus llibres ameníssims.

Els senyors Ramon Turull i Dr. Josep Llobet, de Cervera, íntims del mestre de tots, varen aportar valuosos records de la vida i els mèrits del senyor Duran, escoltats amb especial complaença. Calgué excusar l’absència del senyor Antoni Bergós, retingut a Barcelona per una indisposició ben inoportuna.

Va posar-hi una col·laboració de molt mèrit l’Excm. Senyor Josep M Razquin, expresident de la nostra Diputació, actual president del Centre Comarcal de Cultura de Cervera i subdirector de la Biblioteca Central d Catalunya, subratllant el sentit humanista de l’obra i la figura del seu il·lustre compatrici.

El colofó adequat el va posar el digne senyor Alcalde regraciant la presència de tots, sobre tot de la representació municipal de la ciutat de Cervera fent, costat a la de Tàrrega, i a totes les intervencions oratòries.

A la llum de les estrelles i d’uns potents reflectors, sota un clima benigne quant al temps i xardorós amb la cordialitat, fou servit un refrigeri.

És evident que el senyor Duran era amplament conegut i estimat intensament; ara ens cal ser fidels a la seva estimulant exemplaritat.

 

 

Moment de l'aperitiu amb l'assistència dels representants de les dues ciutats

 

 

 

Com a actuació més propera hi ha l’organització de l’Exposició de pintures de Lluís Trepat, que serà inaugurada el dia de la Festa Major.

Trepat he estat espontàniament objecte d’estudi des de diversos angles en aquestes mateixes pàgines en les edicions de les setmanes precedents. El públic té ara elements de judici per a penetrar en l’obra que li serà presentada molt aviat i que pertany a l’etapa més recent de la producció del nostre inquiet artista.

 

Exposició, Assemblea a Vilanova, Festa de Sant Lluc, segon Concurs de Dibuix Artístic

 

EXPOSICIÓ TREPAT I TAULA RODONA .-Un al·licient de les Festes de Sant Eloi serà l’Exposició Trepat que serà una substanciosa mostra de la seva producció recent i de ‘evolució del seu estil al compàs de la seva sensibilitat sempre oberta a la renovació que el pas del temps comporta.

Han parlat de Lluís Trepat i de la seva trajectòria diversos comentaristes de tota autoritat, en aquestes mateixes pàgines. La destacada personalitat d’aquest artista és un fet cert i en les seves orientacions palpita sempre l’esperit de recerca intel·ligent i apassionada.

Esperem expectants aquesta Exposició d’un targarí que a la sinceritat de les seves realitzacions valuoses uneix sovint per a l’espectador,  deliberadament o no, el factor sorpresa.

Una novetat en el desenvolupament d’aquesta Exposició serà la Taula rodona que es celebrarà a la mateixa Sala Marsà dissabte vinent, dia 20, a dos quarts de nou del vespre, amb la participació dels senyors Francesc Porta Vilalta i Jaume Magre Servet, el senyor Guillem Viladot, d’Agramunt, i el propi artista. Noms importants que excusen tota ponderació i justifiquen una concurrència massiva. Donarem detalls la setmana entrant.

 

ASSEMBLEA DE VILANOVA.- Una representació, probablement nodrida, assistirà a l’Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos que es celebrarà a Vilanova i la Geltrú pròximament.

 

LA FESTA DE SANT LLUC.- Posem anticipar que aquesta festa tindrà enguany la novetat de celebrar-se una Exposició col·lectiva d’artistes targarins i de la comarca, suscitada pels mateixos artistes i emparada amb entusiasme per aquest Centre que com en anys anteriors dedicarà la diada a honorar els pertanyents al gremi.

 

 

Centre Comarcal de Cultura

   de l’Institut d’Estudis Ilerdenses

  C/. De les Piques, núm. 1     -     TÀRREGA

  

        Del 13 al 21 de setembre: a la SALA MARSÀ

 

        E X P O S I S I C I Ó    D E    P I N T U R E S

         Lluís Trepat Padró

          OBRA RECENT

            EL DISSABTE,  DIA  20, a  les  VUIT  del VESPRE

                  TAULA RODONA amb la participació dels senyors Francesc Porta,

                   Guillem Viladot, Jaume Magre, Jaume Minguell i el propi artista.

                ESPEREM LA VOSTRA ASSISTÈNCIA

 

 

Segon Concurs Anual de Dibuix Artístic.- Patrocinat pel ciutadà senyor MAGI FALIP QUERALT, s’obre el present Concurs que té per finalitat fomentar la pràctica del dibuix com a element de cultura i base d’activitats artístiques, i es regira per les unes bases, que per ser iguales a l’any passat, no he cregut necessari escriure-les altra vegada.

 

 

 

Centre  Comarcal  de  Cultura  de  l’I.E.I.

Carrer de les Piques, n 1      -      TÀRREGA

 

AVUI, A LES VUIT DEL VESPRE, a la Sala Marsà

en l’ambient de l’Exposició de Lluis Trepat

Taula rodona sobre l’art i les

Institucions Artístiques

Escoles d’Art – Museus – Fundacions – Artistes consagrats – Mites

artístics – Marxants – Crítics – Revistes – Col·leccions – Edicions

Amb la participació dels senyors:

Francesc Porta Vilalta

Guillem Viladot Puig

Jaume Minguell Miret, i

Lluís Trepat Padró

AGRAÏDA PER ENDAVANT L’ASSISTÈNCIA

20 de setembre del 1975

 

VISITA DE NOTABLES

Diumenge al migdia visitava l’Exposició Trepat l’Ajuntament en corporació, presidit pel senyor alcalde Josep Castellà. Fou complimentat i atès pel mateix expositor i per diversos membres de la directiva.

El grup es va eixamplar encara amb la presència dels senyors Josep Maria Trepat, germà de l’artista, i del senyor Josep Massanés, de Lleida, els quals portaven la missió de fer efectiva la subvenció atorgada al Centre per la Delegació Provincial de Cultura del Movimiento.

Aquest acte es celebrà en la sala del pis principal, actualment adaptada per a saló de sessions de l’Ajuntament mentre durin les obres de reforma de la Casa Consistorial. Dins d’un cerimonial molt sobri, el senyor Alcalde va explicar al distingit públic allí congregat, el motiu de la reunió, i seguidament el senyor Josep Maria Trepat va manifestar com havia estat ben acollida la idea d’afavorir econòmicament en la mesura possible les activitats del Centre i, per tant, era portador d’una subvenció de deu mil pessetes com a expressió simbòlica de l’estima que mereix l’actuació del centre i com a penyora del propòsit de continuar la protecció.

Entre els aplaudiments del públic la quantitat fou recollida pel tresorer senyor Casanelles. Aleshores va pronunciar unes paraules el president, senyor Novell, expressant l’agraïment de l’entitat, la qual apreciava el donatiu en el seu valor material, però encara més pel que significava de comprensió i estímul.

A continuació, el grup visitant va dedicar la seva atenció a les col·leccions de la casa, cada vegada més extenses i enriquides.

 

 

 

L’EXPOSICIÓ TREPAT

Ha constituït una nota molt destacada de les festes de Sant Eloi. Molt visitada a totes hores, i a totes hores admirada i controvertida. La crítica va en un altre indret; ací és escaient de dir com l’Exposició ha representat una fita en els anals del Centre.

  

Lluís Trepat davant la seva obra                                                                                                  

 

 

 

LA TAULA RODONA

Un complement inusual de l’Exposició serà la Taula Rodona a celebrar avui a les vuit del vespre en la mateixa Sala Marsà, sobre el tema “L’Art i les institucions”, o sigui tot l’entramat d’Escoles, Museus, Fundacions, Artistes consagrats, Mites Artístics, Marxants, Crítics, Revistes, Col·leccions i Edicions d’Art.

Si el tema és per ell mateix prou suggestiu, afegiu-hi el relleu de les persones que deixataran una tan compacta matèria i tindreu la sensació anticipada d’aquest vespre destinat a figurar entre els vespres memorables. En són una fermança els senyors Francesc Porta Vilalta, Guillem Viladot Puig, Jaume Minguell i Miret i Lluís Trepat Padró, noms que no necessiten propaganda.

 

EL PALAU DELS MARQUESOS DE LA FLORESTA I LA FAMÍLIA DELS JOVER

És un detall que no ens pot deixar indiferents el que el nostre Palau dels Marquesos de la Floresta, hagi merescut els honors d’ocupar la doble pàgina central de la col·lecció que publica “El Correu Català” dedicada a les “Cases Pairals”. En el mateix número, que és el 22 de la col·lecció i fou oportú que aparegués precisament el dia de la Festa de Sant eloi, s’insereix una extensa referència a la família dels Jover.

 

LA TAULA RODONA

Es dóna poques vegades de trobar reunides en un mateix acte, una selecció de persones notables com la que vàrem poder veure dissabte passat, en la Sala Marsà, per a dissertar sobre Art i Artistes en un ambient tan apropiat com el de l’Exposició Trepat.

Un publicista tant conegut com Josep Vallverdú, autor entre altres moltes obres, de “Catalunya visió” i “Els rius de Lleida”, en edicions de gran format, profusament il·lustrades i en el seu moment uns “best sellers” de la literatura catalana; un escriptor com Guillem Viladot, inquiet si n’hi ha, finalista d’un dels grans premis de novel·la catalana i propulsor a escala europea de la poesia concreta, un escriptor i periodista com Francesc Porta, sempre a l’avantguarda de totes les activitats de Lleida; un professor com Jaume Minguell, premi de la ciutat de Tàrrega de pintura i de tants altres; i el mateix Trepat, professor de dibuix artista nat i vocacional, “pioner” de totes les tendències renovadores, formen un quadre de relleu fins a cert punt irrepetible.

Això explica com aquest acte, tot i lluitar amb la impropietat d’un vespre de dissabte congregués no pas una multitud, però si un auditori molt nodrit, una veritable plana major, abrandada pel fet artístic. Passem per alt deplorables absències.

Unes paraules presidencials de salutació i obertura i començava tot seguit el foc granejat de teories, opinions i contra opinions, preguntes, actituds i criteris.

Es impossible condensar en poques ratlles tot l’entramat d’una discussió tan dinàmica en la que va sorgir l’indefinible de la bellesa i de l’art, l’enorme evolució que aquest ha sofert i la seva projecció sociològica; subjecte, en temps, a la pressió d’homes d’església i de magnats, i actualment a la dels invents moderns i dels marxants; sense que manqués al·lusió a les limitacions amb què topa l’artista, moltes vegades sabent-les superar, tot i que es doni sovint la supeditació a motivacions crematístiques. En concret sembla haver-se pogut arribar a la conclusió que l’art és molt més que una tècnica i que el dels nostres dies és més lliure i sincer que el d’altres èpoques, perquè el temari és amplament obert i abasta la vida entera.

Per a tothom hi hagué, compartides o no, respostes adients i raonades, i la sessió acabava ben entrat el vespre, amb la satisfacció d’unes hores de molt agradosa convivència dins l’altitud de conceptes, perquè cal subratllar el fort nivell i la correcció total en què es va mantenir en tots moments el diàleg franc i múltiple.

Cal felicitar en Lluís Trepat per l’èxit de la seva Exposició i per la iniciativa d’aquesta taula rodona que caldria tingués altres edicions, tota vegada que va respondre plenament a l’objectiu del Centre que en aquesta vessant és la de fomentar el caliu artístic venturosament vibrant en la ciutat i comarca. Entre els participants es va registrar la presència de persones de Lleida, Cervera, Agramunt, Guimerà, Anglesola i altres poblacions de la vora, solidàries de les aspiracions del Centre.

 

CURSET DE DIVULGACIÓ

Els dijous dies 9, 16, 23, i 30 del proper mes d’octubre tindran lloc unes interessants CONFERÈNCIES -il·lustrades amb diapositives- sobre LA GEOGRAFIA I PAIS D’ISRAEL per l’excel·lent col·laborador del Centre P. Oriol Colomer.

 

 

Octubre

 

Curs de projeccions i la Festa de Sant Lluc

 

UN CURS DE PROJECCIONS

Tal com anunciàvem en una nota breu de la setmana anterior, els dijous dies 9, 16, 23, i 30 d’aquest mes tindran lloc a la Sala d’Actes del Centre unes sessions destinades a la projecció de nombroses diapositives en color obtingudes damunt del terreny pel Pare Oriol Colomer i Carles durant la seva perllongada i recent permanència a Terra Santa.

No ens cal fer elogis del Pare Oriol prou conegut del públic targarí per les seves interessants conferències de divulgació bíblica ara fa uns anys i per la seva participació molt principal en el nostre curset de català de l’any passat i en les conferències complementàries.

Aquests antecedents obren l’apetit per a aquest cicle de projeccions que començarà dijous vinent.

Cal remarcar que aquests actes començaran amb estricta puntualitat a les 20,30 per acabar exactament una hora més tard.

Es fàcil endevinar que les projeccions seran el fil conductor per una exposició de fets, de circumstàncies i d’anècdotes viscudes pel Pare Oriol i descrites amb l’amenitat en ell acostumada. Cosa bona de veritat que caldrà no deixar-se perdre.

 

LA FESTA DE SANT LLUC  -  HOMENATGE ANUAL ALS ARTISTES

Mentre circula per tota la premsa, institucions i establiments idonis, i entre els artistes coneguts i afeccionats la convocatòria del II Concurs de Dibuix Artístic amb els premis Magí Falip, està en marxa la preparació de la Festa de Sant Lluc, en la que enguany i per iniciativa dels mateixos artistes, serà celebrada una Exposició col·lectiva d’artistes de Tàrrega i la comarca, dels quals ha estat sol·licitada l’aportació de les dues obres inèdites que tinguin en més estima per tal que aquesta mostra plural sigui una manifestació de la força creadora del nucli artístic més nombrós i coherent de la província.

El dissabte, dia 18 d’aquest mes, després de l’assistència a la missa Patronal de dos quarts de nou del vespre a la Parròquia, serà inaugurada l’Exposició i celebrat un homenatge als artistes en el celler de la Casa al voltant d’un bufet a bon preu i ben servit. En tornarem a parlar.

 

 

Centre Comarcal de Cultura , de l’I. de E. I.

T À R R E G A

Els dijous, dies 9 – 16 – 23 i  30 d‘octubre

Puntualment a les 8,30 del vespre

QUATRE SESSIONS DE DIAPOSITIVES

Obtingudes directament sobre el terreny

 

LA GEOGRAFIA I EL PAIS D’ISRAEL

pel Pare Oriol Colomer i Carles, escolapi

 

Detalls per programes

Se us convida i us serà agraïda la vostra assistència

 

......................................................

 

Mentrestant ens apropem a la diada de Sant Lluc, Patró dels Artistes, a celebrar d’avui en vuit.

S’han rebut moltes adhesions d’artistes que participaran en l’Exposició col·lectiva. Els més matiners han començat a trametre obres. L’èxit és segur.

 

Els organitzadors es preparen pera la instal·lació adequada i les organitzadores preparen la minuta per a un aperitiu substanciós en el que es reuniran els artistes i els seus fidels admiradors. Una trobada amb gran sentit d’humor i de simpatia. El preu no arruïnarà a ningú.

 

L’atenció es centra en el Curset de Català i en les converses culturals complementàries que es desenvoluparan, si Déu vol, pel novembre i part de desembre. En tornarem a parlar.

...............................................

 

EL CURSET SOBRE ISRAEL

L’èxit del curset del Pare Oriol Colomer era cosa descomptada però les seves proporcions varen depassar el càlculs més optimistes. La Sala es va omplir a vessar i calgué habilitar el despatx de secretaria. Es cosa digna de ser registrada que un tema bíblic ni que fos a base de copioses projeccions en color congregués tan nombrós auditori en gran part de gent jove. Evidentment algun col·legi hi aportava una assistència massiva, però l’interès d’aquests oients juvenils era perceptible.

 

Cal dir que són diapositives claríssimes i magistralment enfocades, expressives i plenes de vida. Sortíem de la sessió sabent moltes més coses que en entrar, perquè el Pare Oriol ens il·lustrava peça per peça i l’un panorama darrera l’altre. Molts noms dels quals només en conservàvem  memòria lectiva prenien forma i situació  en la pantalla a través de cent cinquanta vidres d’una total claredat i transparència. Aquesta primera sessió és la millor garantia de les venidores.

 

AVUI, SANT LLUC

Festa major dels artistes. El gremi en cada una de les seves variants serà homenatjat pels seus devots i seguidors. Començaran ells mateixos amb llur assistència a la missa vespertina de dos quarts de nou del vespre a la parròquia. Tot seguit després, la Sala Marsà, obrirà l’Exposició col·lectiva dels artistes locals i de la comarca. Esperem agradoses novetats.

Per final l’aperitiu al voltant i en honor als artistes, gairebé tots ells expositors en una manifestació de solidaritat i d’estímul mutu i bona germanor. Ja es veuré quin esplet el del nostre grup.

 

ASSEMBLEA D’ESTUDIOSOS A VILANOVA I LA GELTRÚ

Per al dia 26 està fixada la data de la XIX Assemblea d’Estudiosos comarcals. Les persones que tinguin intenció d’assistir-hi poden indicar-ho a algun dels nostres directius per tal de veure la possibilitat d’organitzar una expedició ben nodrida.

 

CURSET DE CATALÀ

Ha estat sol·licitada la Càtedra “Samuel Gili i Gaya” per a una ampliació del curset de l’any passat, que es pugui desenvolupar acompanyat de conferències de cultura general que foren tan ben rebudes.

 

--------------------------------------------------

 

Centre Comarcal de Cultura de l’I. d’E. I.

TÀRREGA

-------------------------------------------------------

Avui, festa de Sant Lluc  -  Patró dels Artistes

Missa a la Parròquia a dos quarts de nou, tot seguit i

a la Sala Marsà del Centre, inauguració de

 

l’Exposició col·lectiva

d’Artistes de Tàrrega i de la Comarca

olis – Escultures – Talles – Aquarel·les – Dibuixos – Forges

 

(oberta fins el dia 25, a les hores de costum)

 

A continuació Nova Trobada d’artistes i amics en un selecte aperitiu

Acudiu a manifestar la vostra simpatia vers els conreadors de l’art

 

...........................................................................

 

L’EXPOSICIÓ COL·LECTIVA DE TARGARINS I COMARCANS

Tothom que hagi visitat aquesta Exposició creiem que coincidirà a reconèixer la seva importància numèrica i qualitativa en la que destaca una seguida d’obres de sòlida categoria. Una selecció d’aquest conjunt faria goig en qualsevol sala d’alguna capital.

 

No entrarem en apreciacions estimatives; no seria honest d’establir una gradació de valors que crearia certa discriminació inoportuna en aquesta aplega de bones voluntats i d’aportacions generoses. Ací rau precisament la gràcia de la present mostra, que els “grans”, gaudint d’un nom i d’un crèdit, no desdiguin d’unir-se a novençans en una gran rotllana única on no hi ha diferenciació entre famosos i coneguts, joves i vells, homes i dones.

 

Deixant-nos doncs de revisió crítica, diguem en canvi, alguna cosa de tipus estadístic que en aquest cas concret pot tenir una clara expressivitat.

 

Concorren a l’Exposició trenta-cinc nom –entre ells quatre femenins- que han reunit seixanta obres entre pintura i a l’oli, escultura, talla, forja, aquarel·la, retaule, dibuixos en negre, dibuixos acolorits, pirogravat, disseny, caricatura i humor, relleus i collages, o sigui dotze varietats d’expressió artística.

 

Quan a la procedència és digna d’ésser remarcada la col·laboració comarcal provinent d’Agramunt, Anglesola, Guimerà i Verdú; de la mateixa manera que cal registrar la presència de noms nous.

 

Com dèiem, a l’hora de l’aperitiu, el gran espectacle fou el de la vigília a l’hora del “vernissatge”, el moment del darrer toc de mà, de distribuir les obres, amb el neguit del temps que curteja i el ragí d’escales, de fils, de marcs, de llums, en un muntatge realment difícil portat a terme amb esperit de sincera amistat i camaraderia, exempta de gelosia i allargant el treball a les tantes de la matinada.

 

L’aperitiu, no cal dir, substanciós i constituint unes molt agradoses hores de convivència social, amb els artistes protagonitzant la vesprada i objecte dels afalacs universals. La conseqüència d’aquesta festa de Sant Lluc memorable és la millor del món: s’ha produït un intercanvi d’idees i d’estímuls amb la formulació de propòsits en comú. Ens apropàvem al simpàtic grup concentrat d’artistes –Déu els cria i ells s’ajunten- els demanàvem: “Una conspiració artística?” “Doncs sí”, ens deien; “tractem de demostrar com aquí ha de néixer aquella “escola de Tàrrega” a que heu al·ludit”.

 

No creiem caure en cap indiscreció si diem que una de les primeres empreses podria ser que es concretés en la presentació fora de Tàrrega d’una tria d’aquesta Exposició. Magnífic! Garbellada amb encert, el grup artístic actual pot donar una campanada allà on vagi. Hi ha obres per parlar-ne estona.

 

--------------------------------------------------

 

EL CURSET DEL PARE ORIOL COLOMER

El cicle de projeccions que amb tant d’èxit s’ha vingut desenvolupant els dijous precedents es clourà dijous vinent, dia 30, essent dedicada la sessió a la darrera etapa del viatge del conferenciant a Terra Santa.

 

------------------------------------------------

Novembre

 

GRATITUD

Creiem complir un deure estricte expressant l’agraïment que mereix el Pare Oriol Colomer, escolapi, per les seves interessantíssimes  descripcions de la Geografia i el poble d’Israel. En la darrera, després de contestar àgilment les preguntes que li foren fetes sobre els ingredients circumstàncies de la seva llarga peregrinació-estudi, va posar fi al seu intens cicle de divulgació amb el suport de la projecció de centenars de diapositives en color captades directament amb enginy no inferior al d’un veritable professional.

 

Els oients, que ompliren a vessar el local en totes quatre sessions, en varen sortir molt complaguts i lamentant que ja estiguin acabades.

 

L’altre regraciament correspon als promotors i participants de l’Exposició col·lectiva d’artistes de Tàrrega i de la comarca en la Festa de Sant Lluc. Les aportacions foren realment valuoses i els visitants rebien l’impacte, com ara es diu, d’un fet important que demostra l’existència prou sabuda d’altra banda, d’un ambient artístic de vitalitat notòria.

 

Una tria de les obres d’aquesta Exposició circularà pròximament per ciutats i centres de fora. L’èxit es produirà a cada cantonada.

 

CURSET DE LLENGUA CATALANA

S’estan donant els darrers retocs al  muntatge d’un nou curset de català, el qual s’iniciarà, si Déu vol, el dilluns, dia 17, i prosseguirà cada dia a raó de quatre lliçons setmanals fins el dia 12 de desembre.

 

Seran intercalades diverses conferències de tipus cultural relacionades amb el fet lingüístic –origen, evolució, influències, expansió, literatura-, a càrrec de dissertants de relleu, obertes al públic en general.

 

S’espera poder anunciar que aquest Curset estarà sota el patrocini de l’Ajuntament de Tàrrega i la Diputació de Lleida, a l’empara de la “Càtedra Samuel Gil i Gaya” que ha estat sol·licitada.

 

El quadre de professors està a punt. Sembla que també ho estan nombrosos i futurs inscrits. Les places seran limitades. Poden sol·licitar-se des d’ara amb la quota de 200 pessetes, donant el nom als senyors Casanelles, Santa Anna, 12 o Ortís, Carme 11.

 

--------------------------------------------

 

COMUNICAT IMPORTANT

Una comunicació dels dia 3 de novembre, signada pel Secretari de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Dr. Lara Peinado, adreçada al senyor Alcalde de Tàrrega, co-president del Centre, invita a què sigui fixada una data per a la solemne i pública adscripció del Centre a l’Institut, indicant que desitja assistir-hi personalment el senyor Sangenís, President de l’Excma. Diputació Provincial i de l’Institut.

 

En resposta a aquesta proposició es deixa que, atesa la intensa agenda de treball del senyor Sangenís, sigui ell mateix qui esculli dia, sigui un dels de lliçó o de conferència del Curs de Català, sigui el dia de la festa anyal del Centre o, finalment, qualsevol vespre exclusivament reservat per a l’acte de referència.

 

Sigui la que vulgui la data preferida, és evident que aquest acte tindrà transcendència, tant pel que representarà d’elevació del Centre a una línia de superior categoria, com pel profit que es pot esperar d’aquesta conjunció. No han passat debades sis anys d’actuació i mobilitat ininterrompudes, com a resultat de les quals la nostra ciutat i comarca disposa d’una organització digna de ser aparellada a la més alta i significada de les institucions culturals de la província.

 

--------------------------------------------

 

EL CURS DE CATALÀ

Demà passat havien de ser iniciades les lliçons d’aquesta segona tanda. A darrera hora, però, ha semblat prudent de diferir-les per tal d’evitar la coincidència amb altres actes anunciats per als mateixos dies.

 

Començaran, si Déu vol, el dilluns següent, dia 24 de novembre, a la mateixa hora prevista: dos quarts de nou del vespre i continuaran diàriament fins el dia 12 de desembre, llevat, naturalment, dels dissabtes i festius.

 

Els divendres es dedicaran a conferències públiques per dissertants qualificats.

 

Els entusiastes de la perfecció i difusió del nostre idioma, que són tants, tenen ara avinentesa de prestar suport a les conviccions pròpies, assistint i assegurant l’èxit tant del Curs de Català com de les conferències complementàries.

 

--------------------------------------------

 

 

EL II CONCURS DE DIBUIX ARTÍSTIC, PREMIS MAGI FALIP QUERALT

Entrats en el període de recepció de les obres concursants, han començat a arribar-ne d’aspirants als premis.

 

Per mitjà d’aquesta nota renovem el recordatori als dibuixants que tinguin intenció de concórrer. Seria de desitjar que fossin molts per tal que fos assolit el propòsit de la convocatòria que és el de fomentar el conreu d’aquest caire de l’art, fonament de totes les altres arts plàstiques i aplicades.

 

Tinguin present els targarins i comarcans que, al costat del premi de caràcter general, disposen d’un altre que els està reservat en exclusiva.

 

Uns i altres faran bé d’aprofitar aquesta avinentesa que els obren aquests premis estimulants i de tanta oportunitat per a renovar les bones afeccions. Aspirar als premis és un moviment meritori. Amb aspiració de guanyar-los, naturalment, però també amb actitud Deportiva de la competició: si no es triomfa una vegada es triomfa l’altra i en tot cas, vencent o no,  la cosa important és participar; comptar-se entre els que lluiten, no renunciar mai a la disposició del bon atleta, per al qual la cosa millor és mantenir-se en forma.

 

Els dibuixants, homes o dones, han de ser els amos de la situació de la immediata actualitat durant les setmanes properes.

 

II CONCURS DE NARRACIONS INFANTILS

Agraint la generositat del mateix protector de l’any passat, senyor Antoni Prats Sàrries, es convoca aquest II Concurs entre nois i noies de Tàrrega i de la comarca que tinguin de 11 a 15 anys.

 

En l’anunci que es publica en aquestes mateixes pàgines es trobaran detallades les condicions per a optar als premis de 2000 i 1000 pessetes a les dues millors narracions de contes, llegendes, faules, rondalles, anècdotes o fets històrics poc coneguts especialment en relació al nostre entorn.

 

La nostra minyonia pot esmolar la ploma per a exercitar les seves facultats descriptives;  i al mateix temps que s’entrenen en la utilíssima pràctica d’expressar-se ens deixin testimoni de coses que val la pena no siguin oblidades.

 

LA FESTA ANYAL

Mentre la vida activa prossegueix, es prepara el moment de fer-ne recompte en la festa commemorativa de la fundació.

 

Enguany s’anticipa d’un dia situant-la en el 13 de desembre per tal d’aprofitar l’escaiença en dissabte, propici per a vesprejar sense rigor horari.

 

---------------------------------------------

 

El Centre Comarcal de Cultura

De Tàrrega, de l’Institut d’Estudis Ilerdencs

 

Fent aplicació del donatiu d’un generós ciutadà, obre el

 

II CONCURS INFANTIL

 

De contes, faules, rondalles, costums i anècdotes, tal com les han

escoltades dels avis, pares, familiars i amics, preferentment

relatives al nostre entorn.

 

Aquest Concurs respon a una doble finalitat:

 1. Recollir aquelles narracions més belles i característiques de les nostres contrade dignes d’ésser conegudes i conservades.

 2. Procurar que els nois i noies facin pràctiques d’expressar-se per escrit.

 

(El Concurs es regeix per unes Bases, que al ser iguals a les de l’any passat, no he cregut oportú de posar-les)

 

El concurs de Dibuix Artístic, premis Magí Falip Queralt.

Han respost a la crida bon nombre de concursants. És de lamentar que no siguin en major quantitat els de Tàrrega i la comarca, tota vegada que en gran part per a ells es fa la festa.

 

En canvi, és satisfactori de constatar que ha arribat en conjunt una quarantena d’obres, molt ben presentades i en general de visible qualitat.

 

Això però, diumenge, dia 7, a dos quarts d’una serà oberta l’Exposició d’obres a la Sala Marsà, que es podrà veure fins els dia 15 i també els dies 20 i 21.

 

El Concurs de narracions infantils

Ateses les vacances que han tingut els col·legis es prorroga fins per tot el dia 8 de desembre l’admissió de treballs.

 

L’ASSEMBLEA ANUAL I LA FESTA COMMEMORATIVA

La primera està assenyalada per al divendres, dia 12,a dos quarts de nou del vespre, a la Sala d’Actes de l’entitat. Memòria, revisió de tasques, rendició de comptes, i programació d’actuacions. Lliurament de premis del Concurs de narracions.

 

El sopar de companyonia es situa en el vespre del dissabte, 13, a la Sala nova i confortable de La Granja. Lliurament dels premis de Dibuix i dels de la Cursa atlètica de regularitat. Sorteig de tres lots d’obres escollides i comentaris generals.

 

Per aquest acte s’admeten inscripcions des d’ara: als Srs. Casanelles, Santa Anna, 12, i Ortiz, Carme, 9.

 

.....................................................

 

Desembre

 

II CONCURS DE

DIBUIX ARTÍSTIC

“Magí   Falip   i   Queralt”

Del 7 al 15 i 20 i 21 de desembre de 1975

Horari de costum

 

             CENTRE COMARCAL DE CULTURA de L’I. d’E. I.

              SALA MARSÀ

                TÀRREGA

 

----------------------------------------

 

 

EL II CONCURS DE DIBUIX ARTÍSTIC “Premi Magí Falip i Queralt”

Avui a la tarda es deurà reunir el Jurat que ha d’adjudicar els dos premis a les millors obres presentades al concurs; un premi per artistes forans i altre per als de Tàrrega i Comarca. Demà, a les 12,30, s’inaugurarà l’Exposició els dibuixos que han concursat. La quantitat és major que l’any passat, són més de quaranta les aportacions i també sembla que és més notable la qualitat. Estem a poques hores de comprovar-ho i existeix un ambient d’expectació.

 

L’exposició estarà oberta tota la setmana vinent i a més els dies 20 i 21. Els dies feiners de 7 a 9 i els festius de 12 a 2 i de 7,30 a 9,30.

 

VI ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ DEL CENTRE

Han estat cursats els programes que contenen extensa informació de les tasques de l’any així com també els actes a desenvolupar durant el present mes desembre. Si no el rebeu, podeu demanar-lo a qualsevol membre de la Junta i us serà tramès tot seguit.

 

L’ASSEMBLEA ANUAL

Tindrà lloc el proper divendres, dia 12,a la Sala d’Actes del Centre amb el temari comú a les reunions d’aquest caràcter: Memòria, comptes, projectes per al curs 1975-76 i precs i preguntes. Complement de la vesprada serà la lectura i veredicte dels treballs presentats per al Concurs de Narracions Infantils. Són ja diversos els treballs presentats.

 

SOPAR COMMEMORATIU

S’observa molta animació en les inscripcions. Les taules no estaran assenyalades, cosa que resulta complicada i no sempre satisfactòria. Els assistents han d’ésser puntuals per tal d’escollir lloc i agrupar-se per afinitats i amistats. Preguem demaneu les targes abans del divendres, ja que no serà possible admetre noves inscripcions a última hora.

 

Vers l’hora de les postres, seran lliurats els Premis de Dibuix i els de la marxa de Regularitat de les terres Lleidatanes, així com també serà efectuat el sorteig de lots de llibres d’obsequi entre els assistents.

 

--------------------------------------------

 

EL II CONCURS DE DIBUIX ARTÍSTIC, premis Falip Queralt

Dissabte passat a la tarda la Sala Marsà del Centre Comarcal de Cultura era un rusc d’abelles: es penjaven obres, es feia endreça, i arribaven els senyors del Jurat. El més puntual fou el senyor Frederic Lara Peinado, Secretari de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, seguit del senyor Antoni Abad, escultor, igualment lleidatà. Aviat s’incorporaven la senyora Lina Font, crític d’art, de Barcelona, acompanyada del nostre escultor Antoni Boleda, que representava l’Escola d’Arts i Oficis; en Miquel Solé, dibuixant, i la senyoreta Júlia Perenya, que en nom del Centre havia d’actuar de secretària. Aleshores tothom deixava el camp lliure i els qualificadors es donaven a la tasca.

 

Es podria creure que havia funcionat lentament el tradicional mecanisme de les successions selectives, però sembla que no fou així sinó que, examinat el panorama una i altra vegada i movent-se els Jurats molt segurs i eixorivits entre les 47 obres del conjunt, presentades per 31 artistes provinents de 11 localitats distintes, les preferències es varen polaritzar aviat vers un nombre d’obres molt concret, i després de les discussions del cas es produïa la conclusió definitiva.

 

El premi forà se l’emportava Carme Sanglas i Gispert, de Barcelona, amb la seva obra “Quizá en el espacio”, títol un poc enigmàtic, com enigmàtica és la representació gràfica.

 

El premi de Tàrrega i comarca corresponia, per segona vegada a Joan Duch i Mas, de Guimerà, amb la seva producció “Terra de secà”. 

Una menció especial s’acordava per a “Embriacs”, presentat per Miquel Lligadas i Pujadas, de Sitges, d’orientació surrealista.

 

Els simples espectadors vacil·lem quan tractem de fer la nostra tria personal entre tan bé de Déu com llueix a la Sala d’Exposicions, on es debaten tendències i procediments molt contrastats oscil·lant entre les ingenuïtats dels uns i les agosarades elucubracions dels altres.

 

Salvant millor opinió, diríem que el resultat d’enguany és satisfactori; superior en quantitat i en vàlua a la convocatòria precedent.

Ni el Centre ni el mecenes senyor Falip Queralt no han perdut el temps; l’Exposició d’aquest II Concurs compensa els sacrificis i té dret a una ampla ressonància.

 

----------------------------------------

 

L’ASSEMBLEA GENERAL

Ahir es degué celebrar l’Assemblea general de caràcter públic. Ens cal imaginar que tot es va moure dins l’atenció i l’entusiasme que es respira en tots els actes de l’entitat, i esperem que les deliberacions de la vesprada es tradueixin en una nova etapa d’activitats tan fecunda com la dels sis anys que han quedat enrere. Caldrà parlar-ne.

 

També es degueren adjudicar i fer efectius els premis del II Concurs de Narracions Infantils, per cert intensament concorregut. Hi ha presentat treballs les Escoles nacionals de Castellfullit de Boix, Verdú, Vilagrassa i Arbeca, i el Col·legi de Sant Josep, de Tàrrega, a més de bon nombre d’aspirants isolats. No menys de vint-i-set narracions. Una bona collita.

 

-------------------------------------

 

SOPAR COMMEMORATIU

Avui s’arrodoneix la festa amb el sopar commemoratiu habitual en què a l’escalf d’una bona minuta deuen madurar els projectes i rebre l’estímul d’una concurrència distingida i ben disposta per a afavorir les realitzacions planificades.

Els homes de “La Granja” es desfaran per atendre com mereixen els seus hostes d’aquest vespre.

Premis, sorteig, comentaris, i una festa destinada al bon record.

 

------------------------------------

 

Centre    Comarcal    de    Cultura

Adscrit a  l’Institut  d’Estudis  Ilerdencs

-------------------------------------------

 

Avui, a les 10 del vespre, a “La Granja”

SOPAR COL·LECTIU en commemoració del

VI aniversari de la fundació de l’entitat

                                   -        Lliurament de Premis de la IV Marxa Excursionista de Regularitat de lesTerres Lleidatanes

                                  -         Lliurament de premis del II Concurs de Dibuix Artístic, Magí Falip Queralt

                                  -         Obsequi, per sorteig, de tres valuosos lots de llibres entre els assistents

 

A partir del dia 25, a la Sala Marsà

Exposició de treballs de forja

de l’artista targarí, Antoni Díaz Garcia

..............................................................................

 

 

CENTRE COMARCAL DE CULTURA

Adscrit a l’I.  d’E.  I.

Quatre Sessions de CINE CÒMIC

                                                         Amb:      Stan Laurel  i  Oliver Hardy

                                                                       Buster Keaton

                                                                       Charles Chaplin, Larry Lemon (Jaimito)

                                                                       Ben Turpin  i  Harol Lloyd

AVUI, dissabte, dia 20 i els dies 22, 23 i 27 a la Sala de

Projeccions dels Pares Escolapis – A les 10 del vespre –

 

CADA DIA, QUATRE CURTS

 

L’ASSEMBLEA ANUAL

No ens entretindrem en descriure-la en aquella part ajustada als motlles habituals, però no podem deixar de fer esment de la presència presidencial del senyor Alcalde i altres autoritats i de la concurrència d’un simpàtic estol d’infants de <Tàrrega mateix i de les localitats de Verdú, Vilagrassa, Arbeca i Castellfullit de Boix acompanyats dels seus preceptors.

 

En honor d’ells va ser anticipada l’adjudicació dels premis Prats del II Concurs de Narracions Infantils. Tots els concursants, premiats o no, varen rebre un obsequi per compensar el fet de la participació. La satisfacció fou general, amb el propòsit, per a un altre any, de perseverar i superar-se.

 

Les diverses Seccions del Centre varen fer, de llavis dels senyors Segarra Malla, Tous, Roig, Castro i Aloy, una efectiva recensió de les activitats respectives.

 

Després d’aquesta referència al passat, el senyor co-president va explanar determinant el futur que en termes d’immediatesa es concreten en el Curs de Català, en diverses Exposicions i en un cicle de Cinema còmic clàssic. Per a una data propera es va anunciar l’oferiment del Dr. Ribas Tarròs creant un premi anual de 10.000 pessetes a la memòria del senyor Ribas i Julià i destinat a una obra de teatre.

 

El senyor Castellà i Formiguera va tancar la sessió remarcant el to comarcal de l’obra cultural del Centre, que havia estat minuciosament analitzada.

 

EL SOPAR COMMEMORATIU

Amb l’animació de sempre –al voltant de cent quaranta concurrents- es va celebrar aquest acte dins un to de festa social de gran distinció i categoria.

 

Vers el final foren fets efectius els Premis Falip Queralt del II Concurs de Dibuix artístic, i lliurats en presència del senyor Josep Ysac Vidal, Delegat Provincial a Lleida de la Federació Catalana de Muntanyisme, els trofeus als vencedors en la VI Marxa de regularitat de les terres lleidatanes.

 

Una novetat fou el sorteig de tres grans lots de llibres a títol d’ofrena.

 

Honorava l’acte l’assistència del Dr. Frederic Lara Peinado, Secretari de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, en nom del qual fou anunciada l’edició per l’esmentat Institut d’un catàleg dels fons del nostre Museu entre les quals figuren peces veritablement úniques.

 

Unes paraules de salutació del senyor Castellà Formiguera, alcalde, cloïen la reunió, realment càlida i en tots sentits satisfactòria, quan s’iniciaven les primeres hores de la matinada.

 

GRÀCIES COMARCA ! (per Josep M Castro)

La Secció de Promoció Cultural del Centre Comarcal de Cultura se sent ben satisfeta del ressò que ha tingut la convocatòria del Concurs de Narracions Infantils.

 

Aquest ressò ha estat particularment important per part de la Comarca. Gràcies Comarca! Fent resum d’una mica d’estadística dels treballs recollits, notem que dels 32 treballs enviats al Centre, vint-i-dos han estat de diverses poblacions de la comarca com Verdú, Vilagrassa, Arbeca, Tornabous i fins i tot de Castellfullit del Boix, amb una bona participació.

 

També per grups –ja que no hi havia cap narració de mèrit individual prou destacada- , va premiar-se a aquests esmentats grups de participació més nombrosos de la comarca, enviats pels Mestres de les Escoles  d’aquestes poblacions, a qui se’ls va fer entrega del Diploma acreditatiu, i el premi en metàl·lic i lot de llibres per a la biblioteca escolar. Tanmateix, en el transcurs de l’acte de l’Assembles del Centre, el Director de la Secció va donar lectura a dos dels treballs, l’un de Verdú, titulat “La Creu de Gratapallers”, i el segon de Vilagrassa, amb el títol “Un cas d’emmetzinament”, donant constància ambdues narracions de passats fets reals ocorreguts en aquelles viles.

 

Una vegada més, doncs, donem les gràcies en nom del Centre, a les Escoles de la Comarca que han col·laborat en la nostra crida, i a tots els avis que visquin a la nostra ciutat els demanem que aprofitant aquestes properes festes, contin forces rondalles i faules i històries a la mainada de la casa, perquè quan es convoqui el proper Concurs de Narracions Infantils hi puguin participar  molts més nens i nenes de Tàrrega i puguem, entre tot, fer un bon recull de les nostres tradicions abans que es perdin. A tots, petits i grans, agraïm la col·laboració, tot desitjant-los que passin unes Bones Festes!II CONCURS DE

DIBUIX ARTÍSTIC

“Magí   Falip   i   Queralt”

Del 7 al 15 i 20 i 21 de desembre de 1975

Horari de costum

 

             CENTRE COMARCAL DE CULTURA de L’I. d’E. I.

              SALA MARSÀ

                TÀRREGA

 

----------------------------------------

 

 

EL II CONCURS DE DIBUIX ARTÍSTIC “Premi Magí Falip i Queralt”

Avui a la tarda es deurà reunir el Jurat que ha d’adjudicar els dos premis a les millors obres presentades al concurs; un premi per artistes forans i altre per als de Tàrrega i Comarca. Demà, a les 12,30, s’inaugurarà l’Exposició els dibuixos que han concursat. La quantitat és major que l’any passat, són més de quaranta les aportacions i també sembla que és més notable la qualitat. Estem a poques hores de comprovar-ho i existeix un ambient d’expectació.

 

L’exposició estarà oberta tota la setmana vinent i a més els dies 20 i 21. Els dies feiners de 7 a 9 i els festius de 12 a 2 i de 7,30 a 9,30.

 

VI ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ DEL CENTRE

Han estat cursats els programes que contenen extensa informació de les tasques de l’any així com també els actes a desenvolupar durant el present mes desembre. Si no el rebeu, podeu demanar-lo a qualsevol membre de la Junta i us serà tramès tot seguit.

 

L’ASSEMBLEA ANUAL

Tindrà lloc el proper divendres, dia 12,a la Sala d’Actes del Centre amb el temari comú a les reunions d’aquest caràcter: Memòria, comptes, projectes per al curs 1975-76 i precs i preguntes. Complement de la vesprada serà la lectura i veredicte dels treballs presentats per al Concurs de Narracions Infantils. Són ja diversos els treballs presentats.

 

SOPAR COMMEMORATIU

S’observa molta animació en les inscripcions. Les taules no estaran assenyalades, cosa que resulta complicada i no sempre satisfactòria. Els assistents han d’ésser puntuals per tal d’escollir lloc i agrupar-se per afinitats i amistats. Preguem demaneu les targes abans del divendres, ja que no serà possible admetre noves inscripcions a última hora.

 

Vers l’hora de les postres, seran lliurats els Premis de Dibuix i els de la marxa de Regularitat de les terres Lleidatanes, així com també serà efectuat el sorteig de lots de llibres d’obsequi entre els assistents.

 

--------------------------------------------

 

EL II CONCURS DE DIBUIX ARTÍSTIC, premis Falip Queralt

Dissabte passat a la tarda la Sala Marsà del Centre Comarcal de Cultura era un rusc d’abelles: es penjaven obres, es feia endreça, i arribaven els senyors del Jurat. El més puntual fou el senyor Frederic Lara Peinado, Secretari de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, seguit del senyor Antoni Abad, escultor, igualment lleidatà. Aviat s’incorporaven la senyora Lina Font, crític d’art, de Barcelona, acompanyada del nostre escultor Antoni Boleda, que representava l’Escola d’Arts i Oficis; en Miquel Solé, dibuixant, i la senyoreta Júlia Perenya, que en nom del Centre havia d’actuar de secretària. Aleshores tothom deixava el camp lliure i els qualificadors es donaven a la tasca.

 

Es podria creure que havia funcionat lentament el tradicional mecanisme de les successions selectives, però sembla que no fou així sinó que, examinat el panorama una i altra vegada i movent-se els Jurats molt segurs i eixorivits entre les 47 obres del conjunt, presentades per 31 artistes provinents de 11 localitats distintes, les preferències es varen polaritzar aviat vers un nombre d’obres molt concret, i després de les discussions del cas es produïa la conclusió definitiva.

 

El premi forà se l’emportava Carme Sanglas i Gispert, de Barcelona, amb la seva obra “Quizá en el espacio”, títol un poc enigmàtic, com enigmàtica és la representació gràfica.

 

El premi de Tàrrega i comarca corresponia, per segona vegada a Joan Duch i Mas, de Guimerà, amb la seva producció “Terra de secà”. 

Una menció especial s’acordava per a “Embriacs”, presentat per Miquel Lligadas i Pujadas, de Sitges, d’orientació surrealista.

 

Els simples espectadors vacil·lem quan tractem de fer la nostra tria personal entre tan bé de Déu com llueix a la Sala d’Exposicions, on es debaten tendències i procediments molt contrastats oscil·lant entre les ingenuïtats dels uns i les agosarades elucubracions dels altres.

 

Salvant millor opinió, diríem que el resultat d’enguany és satisfactori; superior en quantitat i en vàlua a la convocatòria precedent.

Ni el Centre ni el mecenes senyor Falip Queralt no han perdut el temps; l’Exposició d’aquest II Concurs compensa els sacrificis i té dret a una ampla ressonància.

 

----------------------------------------

 

L’ASSEMBLEA GENERAL

Ahir es degué celebrar l’Assemblea general de caràcter públic. Ens cal imaginar que tot es va moure dins l’atenció i l’entusiasme que es respira en tots els actes de l’entitat, i esperem que les deliberacions de la vesprada es tradueixin en una nova etapa d’activitats tan fecunda com la dels sis anys que han quedat enrere. Caldrà parlar-ne.

 

També es degueren adjudicar i fer efectius els premis del II Concurs de Narracions Infantils, per cert intensament concorregut. Hi ha presentat treballs les Escoles nacionals de Castellfullit de Boix, Verdú, Vilagrassa i Arbeca, i el Col·legi de Sant Josep, de Tàrrega, a més de bon nombre d’aspirants isolats. No menys de vint-i-set narracions. Una bona collita.

 

-------------------------------------

 

SOPAR COMMEMORATIU

Avui s’arrodoneix la festa amb el sopar commemoratiu habitual en què a l’escalf d’una bona minuta deuen madurar els projectes i rebre l’estímul d’una concurrència distingida i ben disposta per a afavorir les realitzacions planificades.

Els homes de “La Granja” es desfaran per atendre com mereixen els seus hostes d’aquest vespre.

Premis, sorteig, comentaris, i una festa destinada al bon record.

 

------------------------------------

 

Centre    Comarcal    de    Cultura

Adscrit a  l’Institut  d’Estudis  Ilerdencs

-------------------------------------------

 

Avui, a les 10 del vespre, a “La Granja”

SOPAR COL·LECTIU en commemoració del

VI aniversari de la fundació de l’entitat

                                  -         Lliurament de Premis de la IV Marxa Excursionista de Regularitat de les Terres Lleidatanes

                                  -         Lliurament de premis del II Concurs de Dibuix Artístic, Magí Falip Queralt

                                  -         Obsequi, per sorteig, de tres valuosos lots de llibres entre els assistents

 

A partir del dia 25, a la Sala Marsà

Exposició de treballs de forja

de l’artista targarí, Antoni Díaz Garcia

........................................................................................

 

CENTRE COMARCAL DE CULTURA

Adscrit a l’I.  d’E.  I.

Quatre Sessions de CINE CÒMIC

                                                          Amb     Stan Laurel  i  Oliver Hardy

                                                                       Buster Keaton

                                                                       Charles Chaplin, Larry Lemon (Jaimito)

                                                                       Ben Turpin  i  Harol Lloyd

AVUI, dissabte, dia 20 i els dies 22, 23 i 27 a la Sala de

Projeccions dels Pares Escolapis – A les 10 del vespre –

CADA DIA, QUATRE CURTS

 

 

L’ASSEMBLEA ANUAL

No ens entretindrem en descriure-la en aquella part ajustada als motlles habituals, però no podem deixar de fer esment de la presència presidencial del senyor Alcalde i altres autoritats i de la concurrència d’un simpàtic estol d’infants de <Tàrrega mateix i de les localitats de Verdú, Vilagrassa, Arbeca i Castellfullit de Boix acompanyats dels seus preceptors.

 

En honor d’ells va ser anticipada l’adjudicació dels premis Prats del II Concurs de Narracions Infantils. Tots els concursants, premiats o no, varen rebre un obsequi per compensar el fet de la participació. La satisfacció fou general, amb el propòsit, per a un altre any, de perseverar i superar-se.

 

Les diverses Seccions del Centre varen fer, de llavis dels senyors Segarra Malla, Tous, Roig, Castro i Aloy, una efectiva recensió de les activitats respectives.

 

Després d’aquesta referència al passat, el senyor co-president va explanar determinant el futur que en termes d’immediatesa es concreten en el Curs de Català, en diverses Exposicions i en un cicle de Cinema còmic clàssic. Per a una data propera es va anunciar l’oferiment del Dr. Ribas Tarròs creant un premi anual de 10.000 pessetes a la memòria del senyor Ribas i Julià i destinat a una obra de teatre.

 

El senyor Castellà i Formiguera va tancar la sessió remarcant el to comarcal de l’obra cultural del Centre, que havia estat minuciosament analitzada.

 

EL SOPAR COMMEMORATIU

Amb l’animació de sempre –al voltant de cent quaranta concurrents- es va celebrar aquest acte dins un to de festa social de gran distinció i categoria.

 

Vers el final foren fets efectius els Premis Falip Queralt del II Concurs de Dibuix artístic, i lliurats en presència del senyor Josep Ysac Vidal, Delegat Provincial a Lleida de la Federació Catalana de Muntanyisme, els trofeus als vencedors en la VI Marxa de regularitat de les terres lleidatanes.

 

Una novetat fou el sorteig de tres grans lots de llibres a títol d’ofrena.

 

Honorava l’acte l’assistència del Dr. Frederic Lara Peinado, Secretari de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, en nom del qual fou anunciada l’edició per l’esmentat Institut d’un catàleg dels fons del nostre Museu entre les quals figuren peces veritablement úniques.

 

Unes paraules de salutació del senyor Castellà Formiguera, alcalde, cloïen la reunió, realment càlida i en tots sentits satisfactòria, quan s’iniciaven les primeres hores de la matinada.

 

 

GRÀCIES COMARCA ! (per Josep M Castro)

La Secció de Promoció Cultural del Centre Comarcal de Cultura se sent ben satisfeta del ressò que ha tingut la convocatòria del Concurs de Narracions Infantils.

 

Aquest ressò ha estat particularment important per part de la Comarca. Gràcies Comarca! Fent resum d’una mica d’estadística dels treballs recollits, notem que dels 32 treballs enviats al Centre, vint-i-dos han estat de diverses poblacions de la comarca com Verdú, Vilagrassa, Arbeca, Tornabous i fins i tot de Castellfullit del Boix, amb una bona participació.

 

També per grups –ja que no hi havia cap narració de mèrit individual prou destacada- , va premiar-se a aquests esmentats grups de participació més nombrosos de la comarca, enviats pels Mestres de les Escoles  d’aquestes poblacions, a qui se’ls va fer entrega del Diploma acreditatiu, i el premi en metàl·lic i lot de llibres per a la biblioteca escolar. Tanmateix, en el transcurs de l’acte de l’Assembles del Centre, el Director de la Secció va donar lectura a dos dels treballs, l’un de Verdú, titulat “La Creu de Gratapallers”, i el segon de Vilagrassa, amb el títol “Un cas d’emmetzinament”, donant constància ambdues narracions de passats fets reals ocorreguts en aquelles viles.

 

Una vegada més, doncs, donem les gràcies en nom del Centre, a les Escoles de la Comarca que han col·laborat en la nostra crida, i a tots els avis que visquin a la nostra ciutat els demanem que aprofitant aquestes properes festes, contin forces rondalles i faules i històries a la mainada de la casa, perquè quan es convoqui el proper Concurs de Narracions Infantils hi puguin participar  molts més nens i nenes de Tàrrega i puguem, entre tot, fer un bon recull de les nostres tradicions abans que es perdin. A tots, petits i grans, agraïm la col·laboració, tot desitjant-los que passin unes Bones Festes!