de 1976 a 1979 (vella amb errors)
1976
GENER
- Ha estat un èxit l’Exposició verament notable del jove artista Antoni Díaz, que ha demostrat el seu domini en el difícil tracte del ferro forjat.
Antoni Díaz davant la seva obra L'Exposició d'Antoni Díaz Escultura
- S’està posant fil a l’agulla per al Curs de català que es va diferir però que s’espera poder anunciar en ferm per a dades properes.
- Està ja redactat l’esborrany de les Bases per al I Concurs d’obres de teatre, patrocinat pel Dr. Ribas Tarròs.
- Cal regraciar públicament les aportacions constants i valuoses de la Fundació Salvador Vives Casajuana –llegiu Antoni Bergós, el seu President- per a la Biblioteca. Darrerament han ingressat el voluminós i importantíssim “Sacramentari de Lleida”, document únic del més gran interès per a la història del seu temps, i els tres volums del “Dietari de Jeroni Pujades”, puntual registre dels fets de tota mena del primer quart del segle XVII, en un llenguatge pintoresc que traspua veritat sincera.
------------------------------------------
CURS DE CATALÀ
Segons es pot llegir en l’anunci insert en altre indret d’aquesta mateixa publicació, el dia 26 d’aquest mes de gener començarà un Curs de Català, més extens i intens que l’anterior.
Constarà de vint-i-cinc lliçons dispensades al llarg de cinc setmanes, de dilluns a divendres. La quota d’inscripció és de ptes. 200, i els cursetistes rebran el material necessari: llibre manual, carpeta, bloc de notes i bolígraf. L’horari serà de 8 a 9 del vespre, a la Sala del Centre.
Com a introducció del curs, es celebrarà una conferència de caràcter públic, divendres vinent, dia 23, a dos quarts de nou del vespre, confiada a la doctora Maria Dolors Sistacs, vídua de Farreny, de tan bon record per la seva intervenció en el curs precedent, la qual parlarà de “La llengua en les nostres grans cròniques històriques”. Assistiran a aquest Curs molts mestres de les escoles nacionals de poblacions de la comarca, per tal de difondre entre els respectius escolars les lleis del nostre idioma.
Per a inscripcions, als senyors Casanelles, Santa Anna, 12, o Ortiz, Carme, 11.
EXPOSICIÓ D’ÀNGEL JOVER
Demà al migdia serà oberta al públic una Exposició d’aquest original artista lleidatà, que presenta una col·lecció de temptatives d’art novíssim emparades sota el títol genèric de “Metafísica”
Ha tingut grans èxits a la capital i en altres indrets com a obra de creació personal i d’experiències inèdites. Esperem expectants el resultat amb l’esperit ben disposat a la comprensió de totes les tendències.
SANT ANTONI: LA TRADICIÓ
Es probable que un grup de joves del Centre, moguts per la idea de cooperar a la conservació i lluïment de les nostres festes tradicionals, participi avui en l’agençament i presentació d’algun dels vehicles en la desfilada dels “Tres Tombs”.
CINE CÒMIC
Cal fer esment de la interessant projecció, seriada en quatre vespres del voltant de fi d’any, d’una seguida de films del repertori còmic protagonitzat per figures de renom universal.
Foren intercalades cintes curtes de cinema experimental. Unes i altres varen tenir una acceptació no massiva, però si selecta i entusiasta.
Centre Comarcal de Cultura
Adscrit a l’I. E. I.
Piques, 1 TÀRREGA
----------------------------------------------------
CURS DE CATALÀ
Càtedra de Cultura Catalana Samuel Gili i Gaya,
Patrocinat per l’Excma. Diputació de Lleida
Vint-i-cinc lliçons a raó de cinc cada setmana
De dilluns a divendres, de 8 a 9 del vespre
====
Obertura el dia 26 de gener de 1976
====
Per a inscripcions,
Senyors Casanelles i Ortiz
Preu d’inscripció: 200 pessetes
---------------------------------------------------
Conferència preparatòria de caràcter públic per la, Doctora Dolors Sistachs, de Lleida
El divendres vinent,
Dia 23, a les 20,30
--------------------------------------------
EL CURS DE CATALÀ
Ahir degué celebrar-se la conferència inaugural de caràcter públic a càrrec de la senyora Dolors Sistacs, de Lleida, parlant de “El llenguatge en les nostres grans cròniques medievals”. Evidentment no podem donar-ne encara la referència, per bo que no cal dubtar que degué ésser un acte interessant i exitós.
Les lliçons començaran dilluns vinent, puntualment de 8 a 9 del vespre.. Els professors estan a punt i els inscrits també, en nombre molt aproximat al curs anterior.
Serà atès amb cura el detall de la calefacció, tan essencial en aquest temps.
----------------------------------------
UN CHRISTMA D’EXCEPCIÓ - UNA MONOGRAFIA ROMÀNICA DE JOSEP SARRATE
El bescanvi de salutacions nadalenques és un deure que ens hem imposat modernament i no deixa de ser una avinentesa per a la renovació d’amistats i efectes. Al seu voltant s’ha creat una veritable indústria especialitzada, posada al nostre servei per a facilitar-nos la feina: solucions artístiques, solucions adotzenades; de tot hi ha a la vinya del Senyor.
Qui ho encerta sempre, des de fa sis anys, és el senyor Josep Sarrate Forga, amb els seus fills Sarrate Boneu i els seus col·laboradors Antoni Sarrate i Ramon Mostany, els quals, per tal de felicitar els amics, vénen editant monografies que són veritables joies bibliogràfiques. La d’enguany està dedicada a estudiar “L’Art Romànic al Mig-Aran”. Són setanta-vuit pàgines de text de sentit històric, arqueològic, geogràfic i etnològic; vint-i-tres pàgines de fotos fora text, moltes d’elles a tota plana, i tretze grans plànols, damunt papers de tota qualitat.
Presideix la portada un gran dibuix de Mostany, executat a la ploma, i el text, després de la dedicatòria, està encapçalat per un fragment verdaguerià de “Canigó” al·lusiu a la Maladeta i un prefaci. A continuació vénen els estudis de cada localitat del sector central de la Vall. Els tretze pobles que el formen no tenen secrets per als autors, que no deixen detall per analitzar, iniciant la investigació en èpoques tan regulades com l’edat del bronze i la civilització romana, fins a arribar al romànic, que és el rovell de l’ou de la publicació.
Una obra així honora qualsevol biblioteca, però abans honora al senyor Sarrate i companys de fatigues, capaços d’un estudi tan aprofundit i d’aquest gest de gran senyor en favor de la cultura. El Centre es plau a acusar rebut de l’ofrena d’un magnífic exemplar numerat i dedicat, i felicita cordialment els lleidatans benemèrits que l’han fet possible.
-----------------------------------------
- Esperem que en altre indret pugui ser donada una ampla ressenya de la conferència de la senyora Dolors Sistachs, pronunciada com a solemne pòrtic del Curs de Català, presidit pel targarí, senyor Xavier Puig i Andreu, vice-president de la Diputació Provincial, del senyor alcalde Josep Castellà Formiguera, del Delegat de Cultura, senyor Figueres i altres regidors i del Dr. Frederic Lara, Secretari general de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
- El Curs s’està desenvolupant activament amb assistència de 59 inscrits, nombre superior al del curs anterior, L’aula presenta cada vespre un aspecte animadíssim.
- Closa la discutida exposició metafísica d’Àngel Jové, la primera que ara hi ha en perspectiva és la del pintor lleidatà Josep Villanueva, del qual hi Ha excel·lents referències.
------------------------------------------
FEBRER
EL CURS DE CATALÀ - per Josep M. Castro
En el Centre de Cultura, de vuit a nou del vespre, es va desplegant amb tota efectivitat, l’anunciat i esperat Curs de Llengua Catalana. La resposta del nombrós públic, -seixanta persones-, fins i tot Mestres d’E.G.B. de les rodalies i dels Col·legis de la ciutat, la programació del Curs, repartida en cinc setmanes amb un llibre de text adient i actual i, sobretot, la presència i dedicació dels professors que l’imparteixen, són molts punts a tenir en compte en la materialització de l’èxit del Curs i de l’intima satisfacció que ens dóna als organitzadors del Centre.
..................................................................
L’acte d’apertura del mateix, era ja un ressò avençat de l’interès amb que el públic acull les crides del Centre en atenció a les nostres coses.
La lliçó inaugural, que donà la Professora Llicenciada en Llengua Catalana, Sra. Sistachs, de Lleida, fou entorn al tema genèric de les grans Cròniques Catalanes Medievals, tema d’allò més ample i interessant que la dissertant amb el seu bon toc didàctic, posà a l’abast de tothom.
La Sra. Dolors Sistachs,de Lleida,en el moment de pronunciar la Conferència-Lliçó inaugural del Curs de Català
La gran història del que començava a ésser l’extensa Catalunya medieval escrita pels mateixos Reis –Jaume I, Pere el Cerimoniós-, o pels seus Cronistes reials –Pere Desclot i Ramon Muntaner- fou analitzada la manera agradosa des del punt de vista lingüístic, literari, històric i anecdòtic, fent ressaltar, amb pinzellades de satisfacció, tots els passatges on les Cròniques refereixen el pas i l’estada dels Reis Catalans a les nostres terres lleidatanes.
-----
Feta, brillant, la jornada inaugural del Curs aquest es va desenrotllant amb tota eficient normalitat. Es va tractant successivament l’ampla matèria d’estudi repartida en Fonologia, Ortografia, Morfologia i Sintaxis, corrent a cura, i en aquest ordre, els professors, Carme Serra, Ramon Anglí, Carme Novell, Joan Ros i Sra. Teresa Felip.
De forma annexa es donaran els divendres, en acabar la lliçó, unes xerrades sobre Literatura Catalana, a càrrec del bon col·laborador del Centre Pare Oriol Colomer.
La presidència de l’acte d’obertura del Curs, en un saló del Centre Comarcal de Cultura
A la fi del Curs, el Centre organitzarà, si Déu vol, pels alumnes que l’han seguit, una excursió, esperant però, el bon temps, cap a la primavera.
-----------------------------------------------
Centre Comarcal de Cultura
Adherit a l’I. E. I.
EXPOSA
VILLANUEVA
OLIS
Del 15 al 22 de febrer
Horaris de costum
SALA MARSÀ
Carrer Piques, 1 TÀRREGA
---------
DISSERTACIÓ DEL P. ORIOL COLOMER (per Josep M Castro)
Tal com es va prometre, varen començar el passat divendres les dissertacions annexes al Curs de Llengua Catalana del Centre de Cultura, amb temàtica general sobre la “Literatura Medieval Catalana”, i corrent a càrrec del bon amic del Centre, Pare Oriol Colomer. Prosseguiran tots els divendres, mentre duri el Curs de la Llengua Catalana. En la primera, el conferenciant ens situà històricament al període que volia tractar, els anys del segle XIII, època de la unitat Catalana fecunda, iniciada pel rei Jaume I.
Per situar el moment literari, partí de les primeres manifestacions que es troben en la nostra llengua. –Homilies de Santa Fe, Farcida de Sant Esteve, i les d’Organyà-, enllaçant amb l’època trobadoresca, on domina la llengua provençal en tota manifestació poètica.
Destaca, en el camp de la prosa, la figura senyera del mallorquí Ramon Llull, símbol literari i reflex de la unitat catalana. La seva obra és abundosa i versant en molts camps, essent d’importància pariona a la del Rei Alfons X, el Savi.
Al llarg de la seva xerrada, el P. Oriol donava pinzellades prop de la vida i l’organització política de la Catalunya de llavors, creacions parlamentàries i representatives, sortides del seny unificador de Jaume I. En quant a la figura de Llull, féu l’esquena de la seva obra, reflex com és de la seva vida: etapa cortesana, la Conversió pietosa, etapa dels objectius missionals (composició de llibres i creació d’escoles d’idiomes pels missioners dels infidels),etapa de la formació intel·lectual i dels viatges pels grans centres del saber i finalment l’època mística i de contemplació.
Com a punt anecdòtic i per acabar la dissertació sobre la gran figura, ens contà les opcions que li representaren per a entrar a l’ordre franciscana (més ampla i “liberal” en els criteris) en contra de la dominica (de concepció més estretament escolàstica), i que convingué més al polígraf Llull, glòria de les lletres catalanes, que pogué d’aquesta manera conservar tots els seus llibres.
Quan al Curs, només cal dir que segueix amb tota assiduïtat per part dels alumnes inscrits, que satisfactòriament donen constància cada dia (amb l’alt índex d’assistència) del seu interès pel Curs i la tasca generosa dels Professors.
Altre punt, és que s’està considerant la possibilitat de donar alguna solemnitat a la cloenda del mateix i l’organització d’una excursió Fi de Curs, que sigui agradosa per a tothom, avançant que l’objectiu de la mateixa serà la visita al “Bressol de Catalunya”, lloc del màxim interès i no visitat mai encara pel Centre de Cultura. De moment, s’estan fent totes les gestions prèvies i ja en donarem més informació.
EL CURS DE CATALÀ
Prossegueix animadíssim amb plena assiduïtat com es veurà quan siguin publicades les dades estadístiques. Professors i deixebles es manifesten identificats i satisfets, i tot fa esperar resultats eficients i satisfactoris. Un element valuós ha estat l’adició de les conferències complementàries del P. Oriol Colomer. En la de la setmana anterior es va ocupar de Ramon Llull, de la qual procurarem donar una referència separada. En els divendres vinents dedicarà la seva atenció a escriptors catalans medievals.
I ja es parla dels actes finals i de fer una excursió per tal de coronar amb una visita a les fonts de la nostra història la convivència creada durant el Curs.
EXPOSICIÓ JOSEP VILLANUEVA
Precedit dels millors antecedents pictòrics es presenta a Tàrrega, per primera vegada, aquest artista lleidatà amb una copiosa mostra de paisatges i temes diversos. La inauguració demà al migdia. És una interessant coneixença a fer.
-----------------------
CENTRE COMARCAL DE CULTURA
----------- Adherit a l’I. E.I. ---------------
EXPOSICIÓ DE
J. JUNCOSA ROSELLÓ
AQUAREL·LES
MARINES - PAISATGES - FLORS
------ CARRERS TÍPICS ------
Del 29 de febrer al 7 de març - Horaris de costum
SALA MARSÀ
Carrer Piques, 1 Tàrrega
JUNCOSA AQUAREL·LISTA
Demà al migdia obre la seva nova mostra a la Sala Marsà aquest distingit artista reusenc. Des de la seva anterior Exposició Juncosa no ha deixat de produir i de manifestar-se en una ruta molt extensa assenyalada per èxits constants. Vindrà, doncs, polit i millorat pel contacte i la lluita amb ambients diversos i el major aplom que només confereixen els anys de combat.
Porta una tria de la seva darrera collita en el conreu del paisatge, les marines, els medis rurals, els bodegons i les flors. Serà molt agradós de constatar una vegada més el seu mestratge en el compromès tracte amb l’aquarel·la, el procediment subtil que no admet retoc, i els progressos que hagi fet en l’experiència diària de la incansable recerca.
EL CURS DE CATALÀ
Les lliçons han hagut d’ésser prorrogades i no varen acabar ahir sinó divendres vinent. En aquest dia 5 de març, d’acord amb els programes, les sessions seran closes amb un acte final en el que, a més d’una dissertació sobre els escriptors targarins antics, serà fet el lliurament de diplomes d’assistència i aprofitament.
Assistirà personalment a aquesta clausura l’Excm. Sr. Sangenís, President de la Diputació Provincial, patrocinadora del curs desenvolupat sota el prestigiós títol de “Càtedra Samuel Gili i Gaya”. Aquesta circumstància donarà a l’acte una especial solemnitat.
L’EXCURSIÓ DE FI DE CURS
Consistirà en una visita a Vic, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses on radiquen tants elements fonamentals de la nostra història. Tindrà lloc, si Déu vol, el diumenge, dia 7, o sigui quan encara tindrà vigència el caliu de les sessions d’estudi.
------------------------
MARÇ
EL CURS DE CATALÀ
L’absència dels senyors President de la Diputació Provincial de Lleida, i del nostre senyor Alcalde per ineludibles viatges de caràcter oficial va fer impossible la sessió final prevista per al divendres passat.
Serà fixada una nova data, probablement de la setmana entrant, exclusivament dedicada a la solemnitat de clausura, amb un acte acadèmic i lliurament de títols als cursetistes.
L’EXCURSIÓ DE DEMÀ
Caldrà matinejar, sens dubte, però l’itinerari és de gran categoria, segons és sabut: Vic, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, potser començant pel darrer lloc.
El viatge serà en un còmode autobús, suprimits els vehicles particulars per tal de mantenir la cohesió i el to de col·lectivitat familiar sense distinció de cap mena. Els que vulguin se’n poden dur el dinar i no mancarà indret bellíssim per a fer parada. Els que prefereixin el restaurant tindran reservat lloc en local confortable i a bon preu.
ALLÒ DE NO PARAR
Demà serà closa l’exposició Juncosa. Diumenge vinent, dia 14, ocuparan la Sala Marsà els artistes Antoni Cañete, escultor, i Elias Piñon, dibuixant i pintor. De tots dos hi ha excel·lents referències. En tornarem a parlar de més a la vora.
------------------------------------------------
Exposició d’escultures, pintures i dibuixos
Dos autors joves, nous per a nosaltres, Antoni Cañete i Elías Piñon, oferiran a la Sala Marsà, a partir de demà al migdia, un conjunt d’obres de la respectiva collita.
Veurem el que presenta el darrer, del qual no tenim a mà informació escrita. Quan a Cañete és un artista llorejat que no fa sinó un mes exposava a les sales de l’Ateneu de Barcelona, presentat en el catàleg amb un elogiós preàmbul de Juli Manegat.
-------------------------------------------
Centre Comarcal de Cultura
Adscrit a l’Institut d’Estudis Ilerdencs
Piques, n. 1 - TÀRREGA
-----------------------------------------------
Del 14 al 21 de març de 1976
EXPOSICIÓ
a la SALA MARSÀ
ESCULTURES D’ANTONI CAÑETE
PINTURES I DIBUIXOS D’ELIES PIÑON
Horari de costum
-----------------------------------
Gratitud
Aquest Centre expressa el seu profund agraïment envers la Delegació Provincial del Ministeri d’Informació i Turisme per la subvenció de pessetes quinze mil, adjudicades per tal de seguir exercint una acció cultural a base de cicles sobre art i literatura com els desenvolupats fins ara.
L’acte de lliurament va tenir lloc a la gran sala del Govern civil de Lleida sota la presència del senyor Governador D. Manuel Breva Ferrer, del senyor Delegat Provincial del Ministeri Sr. Josep A. Tarragó Pleyan i de representacions de la Diputació i altres corporacions
Varen beneficiar-se de subvencions semblants diverses entitats orfeòniques, el Retaule de Sant Ermengol de Seu d’Urgell, Radio Club de Guimerà, tres institucions cerverines i centres culturals de tota la província.
El senyor Tarragó va manifestar el propòsit que existeix de prosseguir, incrementant-los, aquests ajuts estimulants a la cultura lleidatana.
----------------------------------
Excursió fi de curs de català
S’ha donat per finalitzat el “II CONCURS DE LLENGUA CATALANA” organitzat pel Centre de Cultura i del que ja hem anat donant continuada informació. Com a acte de fi de Curs, vam fer el diumenge dia 7, professors, organitzadors, alumnes i bon nombre d’acompanyants, una deliciosa excursió als bressols històrics i artístics de la nostra Catalunya.
El punt de destí fou Sant Joan de les Abadesses i Ripoll. El dia era bo, encara que una mica fresquet, gens d’estrany, però, tenint en compte la situació pirinenca de la comarca del ripollès.
Detingudes visites al Monestir de Sant Joan lloc on s’admira el grup extraordinari, -Santíssim Misteri- , d’escultura romànica. Després Ripoll: Museu ric i atractiu i sobre tot el Monestir, tantes vegades aterrat i reeixit, amb aquella incomparable portada “Bíblia en pedra impresa al cor de Catalunya”. En sortint, sardanes a la Plaça. Dinar de Germanor a “la Solana del Ter” i cap a Vic s’ha dit. En travessar la Plana al matí, estava ornada per la seva “pubilla”: la boira, però a la tarda un bon solet ens donava un millor caliu.
A Vic, bona visita, amb explicacions adients al Museu Episcopal, un dels més rics en el seu nivell. En sortint, ben acompanyats també visita a la gran catedral neoclàssica, on Sert –el gran pintor català-, deixà, -per tres vegades-, mostra del seu geni incomparable, de la millor tradició Renaixentista, força i harmonia a l’hora.
Sortint de la Catedral, amb les últimes clarors del capvespre, passeig admiratiu per entre restes romanes i carrerons amb tot l’encís del passat, fins a la gran Plaça del Ram, una de les places més belles, sense estridències, de la regió.
I, de nou, seguint l’encertat horari, que no vam deixar de complir ni un moment, cap a l’autocar que ens menaria de retorn a Tàrrega. Un bonic viatge travessant i coneixent més de prop comarques i pobles de la més rotunda tradició, història i art de la nostra terra, i, el que és més important: amb la joia de la bona Companyonia.
A reveure.
----------------------------------
Centre Comarcal de Cultura = Adscrit a l’I. d’E. I.
Exposició d’Escultures d’Antoni Cañete
Exposició de Dibuixos i Pintures d’Elías Piñon
Per tal que aquesta interessant Exposició pugui ser vista pel
Major nombre possible de visitants,
HA ESTAT PRORROGADA FINS AL DIA 28
----------------------------------------------------
Cloenda del Curs de català
El passat divendres dia 12, tingué lloc al Centre Comarcal de Cultura, l’acte de Cloenda del Curs de Llengua Catalana. Presidí la cerimònia, en representació del senyor President de la Diputació de la Zona, el Sr. Joan Salat, Alcalde de Cervera i Diputat de la Zona. L’acompanyaven el senyor Castellà Formiguera i la totalitat dels senyors regidors de l’Ajuntament de Tàrrega, President del Centre, Sr. Ramon Novell i Director del Curs, Sr. Josep Maria Castro.
Una vista del públic assistent a la clausura del Curs
Després de les paraules de salutació inicial del Sr. Novell, feu ús de la paraula el Sr. Castro Llorens que féu un balanç del que havia estat el Curs de Llengua Catalana, amb una duració de vint-i-vuit dies al llarg de sis setmanes, registrant una continuada assistència per part de tots els cursetistes. Féu esment també del bon grup de Professors i Mestres de Col·legis que hi prengueren part amb tot interès i que ara ensenyaran la nostra llengua als seus alumnes.
També és de destacar l’assistència de persones de parla castellana i d’altres poblacions properes que no faltaren tampoc gairebé cap dia. Finalment agraí tota l’estimable col·laboració de tots els que feren possible la realització del Curs, començant pels cinc Professors, Srtes., Serra, Novell, Sra. Felip, i Srs. Anglí i Ros, així com els conferenciants Sra. Sistachs, i Pare Oriol Colomer. També als companys del Centre de Cultura i entitats oficials, -Diputació i Ajuntament-, que corregueren amb la subvenció econòmica.
Després el Sr. Novell, President del Centre, parlà de manera plana i entenedora de la gran figura medieval catalana qui fou el jueu convers Ramon de Tàrrega, ressaltant les seves qualitats humanes i home de gran cultura i bon escriptor.
A continuació es féu entrega dels Diplomes d’Assistència i Profit a tots els Cursetistes.
Seguidament féu el parlament el Sr. Alcalde de Tàrrega, Sr. Castellà Formiguera, fent menció a la satisfacció que sentia de poder assistir a la Cloenda d’un acte de tanta significació com és un Curs de Llengua Catalana i organitzat pel Centre de Cultura, entitat que porta a terme de forma satisfactòria tota tasca que emprèn, felicitant per tant a tots els membres del Centre que així ho han fet en aquesta ocasió.
Finalment i per cloure l’acte, féu ús de la paraula el Sr. Salat, que féu esment de la seva condició de representant de la Presidència de la Diputació, ocasió que agraïa molt per poder estar una vegada més entre els amics del Centre de Cultura i de tota la ciutat de Tàrrega. Confirmà tot el que s’havia dit prop del Centre de Cultura de Tàrrega, del que té notícia certa de la seguretat amb que fa totes les coses i la varietat d’actes que porta a terme de forma continuada. En aquesta ocasió és de gran transcendència la tasca que s’havia dut a terme per la llavor que quedava plantada amb tots aquests cursetistes que finalitzaven el Curs de català, felicitant pel seu interès i dedicació a uns i altres que el feren possible, prometent que així ho trametria a l’Excma. Diputació per a general satisfacció de tothom.
Clausura de l’Exposició Cañete - Piñon
Després de la pròrroga de que ha estat objecte, demà al vespre quedarà clausurada l’Exposició d’Escultures d’Antoni Cañete i de pintures i dibuixos d’Elias Piñón.
VI Concurs de pintura “Ciutat de Tàrrega”, 1976
Han estat ja publicades les Bases del VI Concurs de Pintura “Ciutat de Tàrrega” i “Magda Felip” les quals han estat cursades a tots els artistes coneguts i a totes les entitats i establiments als quals pugui interessar aquesta nova convocatòria.
-----------------------------------------------
ABRIL
PROPERA EXPOSICIÓ BOLEDA
Entre la inusual intensitat d’aquesta temporada, prendrà un lloc destacat l’Exposició d’escultures del targarí Antoni Boleda i Ribalta, el qual obrirà la seva mostra la setmana de la Pasqua que s’apropa.
Boleda aquesta vegada es presenta ardidament “sol davant del perill” amb una tria de la seva producció més recent. La tasca de Boleda sempre és notícia. Ho justificarà ben segur, en aquesta avinentesa.
EL CONCURS DE PINTURA “PREMI CIUTAT DE TÀRREGA”
El cartell d’aquest Concurs està escampat arreu. Un detall a tenir en compte, sobretot per als juvenils que opten al “Magda Felip”, és el que la dotació ha estat ampliada.. Ara són 5000 i 3000 les recompenses, o sigui molt millorades en relació a les convocatòries anteriors. Un major estímul per als que comencen.
------------------------
CENTRE COMARCAL DE CULTURA
----------------- DE L’I. d’E. I. -----------------------
MOSTRA ESCULTÒRICA
Boleda
DEL 11 AL 25 D’ABRIL DE 1976
S A L A M A R S À
PIQUES, 1 TÀRREGA
------------------------
DEMÀ, EXPOSICIÓ BOLEDA A LA SALA MARSÀ
Heus ací l’interrogant: què deurà portar aquest cop en Boleda?. Perquè tractant-se d’un jove artista en plena efervescència creadora totes les sorpreses són possibles. Pot constituir una incògnita el que presentarà; el que no té res de dubtós, és que serà cosa nova i de qualitat i ho veurem confirmat demà al migdia.
N'Antoni Boleda El seu estudi a Bellaterra Escultura en alabastre
Mentrestant, per si calia reforçar l’expectació, repassem els judicis dels crítics i ens trobarem amb sostres d’Àngel Marsà, de Ferran Gutiérrez, de Lina Font, de Rafael Santos Torroella, de Rafael Manzano i encara altres que en els més significats periòdics teixeixen un enfilall de lloances incondicionals a la producció del nostre escultor.
El catàleg de la mostra anuncia la presentació d’obres en fusta, alabastre, bronze, terracota, alumini i pedra. La sola enumeració d’aquesta varietat de materials implica una equivalent varietat temàtica. Una temptació per als qui estimen aquestes lluites en la cleda de l’Art. Les hores es fan llargues esperant demà.
-------------------------------------------------
MAIG
Exposició Premi “Ciutat de Tàrrega”
Està en marxa la VI edició del Premi de Pintura “Ciutat de Tàrrega” i la seva derivació per a juvenils “Magda Felip”.
A la Sala Marsà degué ser inaugurada el dia de la Festa major l’Exposició de tots dos sectors i devies ser també lluirats els premis als artistes guanyadors segons el següent veredicte del Jurat:
- Primer premi a Josep Flix, per la seva obra “Mimo” executada al pastell.
- Primer accèssit a Jaume Casacuberta per la seva obra “Panoràmica de Sant Pol”.
- Segon accèssit a Pau Rodríguez per la seva obra “Cap vespre a la placeta de Sant Antoni”.
- Primer premi de joves a Rodolf Tur Font pel seu “Paisatge rural”.
- Segon premi a Jordi Tur Font per la seva obra “Rentadores”.
- Menció especial a Domènec Serra Marsinyach per la seva obra “L’esperança del sedentari”.
Han concursat 30 obres al “Ciutat de Tàrrega” i 8 als juvenils. L’Exposició estarà oberta a les hores de costum fins el dia 20.
Després d’aquesta informació d’urgència caldrà llegir l’opinió que mereixin les obres presentades.
---------------------------------------------------
Ressenya del Premis “Ciutat de Tàrrega” i “Magda Felip”
Sota el signe de la santa continuïtat ha fet acte de presència el VI Premi “Ciutat e Tàrrega” i el IV de “Magda Felip”. A l’hora de revelar-se el resultat s’han promogut les habituals polèmiques. Aquestes discussions –ho hem dit d’altres vegades- són saludables. Gairebé cada any el premi ha estat una sorpresa i el d’enguany no ha fet excepció. Els espectadors es pregunten “Aquest?”, “Perquè?”. La resposta és obvia: perquè no n’hi ha cap de millor. Les controvèrsies del públic han nascut abans de tot en l’interior del Jurat. El procediment és eliminatori i no acostuma a haver-hi discrepàncies en el primer torn; tothom està d’acord en el nombre d’obres que es poden girar de cara a la paret de bones a primeres. La cosa es complica a mesura que la selecció és restringeix, i arriba el moment en que cal afinar la punteria de cara a la qualitat intrínseca, de cara a la tela que ha de passar a ser propietat de tots penjada en el Museu, i de cara a l’estímul per als artistes, i assolir, en conclusió, una coincidència si més no majoritària.
El conjunt d’aportacions és curt i denota que hi ha algun ressort que no llisca com caldria. Trenta obres no és nombre suficient si ens adonem que a Barcelona funciona una seguida inacabable de Sales, amb el consegüent cens d’artistes capaços d’assortir-les. Falla també el nivell mitjà de qualitat. En el transcurs de sis anys encara estem dejuns de veure que al Premi “Ciutat de Tàrrega” s’hagi presentat cap artista forà de reconeguda categoria.
Un guany positiu l’hem trobat en el sector juvenil. Vuit obres són en realitat massa poques, però els tres premis han estat adjudicats a pintures meritòries.
En definitiva, tenim un any més de Premi. És necessari perseverar per bé que també ho és la revisió de les bases i del mecanisme de la institució, a fi que les futures convocatòries abastin la desitjable ressonància.
----------------------------------------------
ALLÒ QUE DÈIEM DEL NO PARAR
Del dia 6 al 13 de juny vinent la Sala Marsà estarà dedicada a la mostra de les teles de l’artista Jiménez Tarrés. Oriünd de la banda de Girona, resideix ara a l’altre entrem, a la ratlla entre Catalunya i l’Aragó. Des d’allí ha concorregut a nombroses manifestacions col·lectives i ha inscrit en el seu crèdit altres tantes exposicions individuals. Lamés recent aquest mateix mes, a la Sala de la Biblioteca de “La Caixa”, d’Igualada, i poc abans tenia un lloc a la col·lectiva antològica d’extensió cultural a Madrid.
No cal res mes per a reservar-li a la nostra Sala un espai que ocuparà molt dignament.
---------------------------------------
JUNY
EXPOSICIÓ JIMENEZ TARRÉS
Demà a dos quarts d’una del migdia aquest pintor obre al públic la mostra del seu art.
Nou per a nosaltres, és tanmateix ja un poc veterà en les lluites artístiques. Ho acredita la llarga llista de les participacions en col·lectives, iniciades el 1953, i la de les seves exposicions individuals que varen començar a produir-se molt poc després.
Arriba, doncs, a la nostra ciutat, on compta amb relacions familiars molt directes, amb el bagatge de premis i distincions nombroses i de crítiques absolutament favorables. Per exemple, diu Galimany des de Tarragona: “Eminentment real i de faisó acadèmica, la seva pintura pot catalogar-se com a vigorosa i sense concessions. No hi ha dubte que és en els seus paisatges on demostra millor la seva peculiar expressió pictòrica; els camps i les muntanyes estan allí com la mateixa vida, cosa que també es demostra en les seves marines amb la vivacitat de l’aigua sempre canviant”
I Fèlix Ferrer: “Va a la recerca de la naturalesa partint d’una idea i d’uns ritmes, més propers a la sensibilitat que no a la realitat aparent”.
Aquestes opinions, que tenen tot un caient de sinceres i apassionades, indueixen a esperar amb expectació l’hora de veure la selecció que el públic podrà assaborir a la Sala Marsà des de demà i tota la setmana.
-----------------------------------------------------
Sala Marsà
DEL CENTRE COMARCAL DE CULTURA
Carrer Les Piques, 1 TARREGA
OLEOS de
JIMENEZ TARRES
DEL 6 AL 13 DE JUNY DEL 1976
Horaris de visita: laborables, de 7,30 a 9,30 tarda
Festius, de 11,30 a 1,30 matins, i de 7,30 a 9,30 tardes
------------------------------------------------------
L’EXPOSICIÓ JIMENEZ TARRÉS
És visible que a aquest artista l’atreuen els espectacles de grans masses. En bastantes de les seves obres són protagonistes les muntanyes, el mar, els celatges. Aquesta propensió es manifesta en aquells quadres on de tant treballar-los se li atansen a un lloc preeminent.
Un altre índex de la seva vocació pictòrica és l’enamorament que es plau a dotar les seves obres d’un toc de poesia, posem per cas les flors del primer terme en alguns paisatges.
Pintura basada en la realitat, la de Jiménez Tarrés no cau en cap vel·leïtat revolucionària: un panorama marítim està descrit amb la naturalitat de l’espectador que el contempla des de la platja, i cosa equivalent es pot dir dels bodegons i dels paisatges.
L’autor es proclama a si mateix autodidacta. És realment un mèrit que pel seu propi instint hagi arribat allà on és; circumstància que, donada la seva joventut, li permetrà d’abastar metes molt avançades en els dilatats viaranys de l’art, els quals evidentment no tenen ni fi ni terme.
--------------------------------
LES TROBADES DEL GRUP D’INTERCANVI D’ESTUDIOSOS
El torn li toca aquesta vegada a Tàrrega, on el local del Centre es reunirà dilluns vinent al vespre per a tractar de
- L’estudi de les bases d’organització
- Presentació d’un esbós general per a un pla d’estudis
- Preparació de la propera trobada
- Projecte per a un Homenatge a la memòria del senyor Agustí Duran i Sanpere amb caràcter comarcal
És possible que complementàriament tingui lloc una conversa de difusió cultural. En aquest cas es procurarà de divulgar-lo per a coneixement de major nombre de persones possible.
--------------------------------
AVÍS URGENT ALS CURSETISTES DE CATALÀ
L’Institut d’Estudis Ilerdencs ens comunica:
Amb la finalitat que els alumnes que han seguit els cursos de llengua catalana de la Càtedra Samuel Gili i Gaya puguin oficialitzar els seus estudis amb mires a impartir la llengua Catalana en les Escoles d’Ensenyament Bàsic, se’ls fa saber que aquells cursetistes els qual els interessi, podran presentar-se a una prova de nivell 1 i de nivell 2.
Aquesta prova està programada per a dins de pocs dies. Pel setembre hi haurà un curs de didàctica del català i un cicle de conferències de diversos temes organitzat per l’Institut de Ciències de l’Educació amb assistència obligatòria per a l’obtenció del títol i diploma oficial. Els interessats a prendre part en la prova, són pregats a comunicar-ho immediatament a algun dels dirigents del Centre.
------------------------------
Apunt sobre l’avís als cursetistes de català
La convocatòria publicada per l’Institut d’Estudis Ilerdencs secundant la iniciativa del de Ciències de l’Educació Catalana, ha trobat ressò entre els cursetistes del nostre Centre, especialment als de la sèrie de lliçons d’enguany. Han estat vuit els professors d’E.G.B. que han decidit presentar-se a les proves d’aptitud del nivell 1 i del nivell 2, fixada per al dimarts passat.
El que surtin aprovats d’aquests exercicis tindran facultat per a impartir a títol oficial els ensenyament de català a les escoles. Aquest és un dels fruits tangibles de que s’han pogut beneficiar els inscrits als nostres cursos.
JULIOL
UNA INTERESSANT COL·LECTIVA A LA SALA MARSÀ
Una col·lectiva de sis autors joves omple aquesta Sala fins demà. Hem estat testimonis una vegada més de la bona harmonia estre artistes, desmentint amb els fets la suposada insolidaritat i les petites intrigues sovint atribuïdes als oficiants artístics. En les hores de preparació i muntatge cada u anava al seu, com és natural, però no mancaven les ajudes mútues, el bon humor i la més oberta camaraderia.
El grup està format per Àngel i Ferra, pintura; Caballero-Pujols, Casadevall, i Ros Vallverdú, escultura, i Mateu, joieria artística. Malgrat presentar-se com a “Grup Artístic d’Hospitalet” mantenen la respectiva independència i no tenen en comú sinó l’ideal artístic i la convivència en un mateix estudi. Aquests joves porten una notable càrrega d’impulsos lloables, saben on van i es veuen dota