Pinzellada històrica

En aquesta Secció, anirem inserint les entrevistes que es trobin fent la descoberta de la Història del Centre Comarcal de Cultura i del Centre Cultural de Tàrrega.

 

Entrevista a Pep Vall, el novembre de 2003

 

Com va sorgir la idea dels Premis Culturàlia?

Hi havia els premis de la Jove Cambra, que s’havien donat anys enrere i es van deixar de donar pels motius que siguin. Va ser aleshores que, des del Centre Cultural de Tàrrega, vam plantejar de donar uns premis bàsicament culturals, però oberts a la societat i amb diferents temàtiques. Ara farà sis anys, coincidint amb la festa anual del Centre, vam decidir aprofitar l’ocasió per donar els premis, que inicialment eren quatre i creiem que englobaven els mèrits de persones o entitats que han fet una tasca cultural i social al llarg de cert temps. Per això vam crear els premis a l’actuació cultural i social d’una persona, a l’actuació social i cultural d’una entitat, a l’artista que ha destacat en la seva activitat al llarg de la seva vida (artista entès globalment) i l’actuació arquitectònica-urbanística (perquè l’urbanisme és la cara de la ciutat, allò que el foraster veu quan ve a la nostra ciutat).

Després els Premis van passar de ser quatre a cinc

Sí, perquè Tàrrega i la comarca han de ser una sola cosa. Nosaltres fins i tot creiem en la ciutat-comarca, considerant que molts serveis es concentren obligatòriament a la capital de comarca, però mantenint una relació més estreta entre els pobles, la capital i la comarca; tot i això el Consell Comarcal ja fa una funció en aquest sentit, cal reconèixer-ho. Tot plegat, ens va fer crear un premi comarcal, que en diem a l’acció cultural i social a nivell de comarca. Ja fa tres anys que el donem i l’han rebut el senyor Boleda, de Verdú; la Congregació dels Dolors, de Bellpuig, i enguany L’Espai Guinovart, d’Agramunt. D’aquesta manera fem que el premi circuli per tota la comarca.

El procés de selecció dels premiats, quin és?

Es crea un jurat format per tres membres del Centre Cultural de Tàrrega, tres més de l’Ajuntament de Tàrrega (de tres regidories d’àmbits cultural, social i econòmic), les presidentes de la Cambra de Comerç i del Consell Comarcal de l’Urgell i, independentment, un soci del Centre Cultural triat a l’atzar. A aquest jurat se li proposen uns nominats per a cada categoria o premis, cosa que poden fer tots els ciutadans (tots poden portar-hi idees), i el jurat vota i elegeix els premiats de cada any.

El format del sopar de gala quin serà?

El de sempre, un format molt popular alhora que molt cultural. La intenció és que es creï una escalfor humana que l’ambient no sigui ni de VIPs ni de la parafarnàlia propis dels grans premis. Barrejarem l’entrega dels premis amb la part més artística, perquè creiem que cal donar-hi aquest to i per això oferim actuacions de dansa, música, poesia... Tot plegat crea un còctel que, l’any passat mateix, va causar sensació a diversos convidats de fora, com és el cas del senador Varela o la presidenta de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Carme Vidal. Tots dos van dir que n’estaven meravellats i textualment, també van dir que “a Lleida ciutat això no ho sabríem fer tant bé”. El format, com idea, és tant agradable i poc presumptuós que agrada molt a la gent.

El premi físic, l’estatueta, és molt innovadora en aquesta sisena edició.

És trencadora que dirien... La cultura, per tal que sigui viva, ha de ser trencadora en lloc de conformista (en això, tu hi estàs perfectament d’acord, suposo). Els artistes han de ser els més avançats, per fer possible una renovació cultural, en comptes de quedar-nos amb el que ja tenim. Cal descobrir noves fórmules i nous sistemes... Això també ha passat amb els nostres premis, perquè el primer any el guardó era molt clàssic, realista però alhora simbòlic, (el va fer l’Orobitg de Verdú, pesava set quilos i volia significar el que és aquesta terra). Vam anar evolucionant  i va sorgir la idea d’involucrar-hi l’Escola d’Arts i Oficis, que ha estat un element cabdal, perquè és un lligam amb aquesta escola que hem de conservar com sigui. D’aquesta manera, fem un concurs entre els alumnes d’Escultura de l’Escola i enguany va guanyar aquest disseny tan innovador, que estem convençuts que és el més adient, tot i que a alguns els pugui sorprendre.

 

Entrevista a N’Antoni Prats Sàrries – per Laia Pedrós (2010)

 

Antoni Prats Sàrries de 95 anys, és un targarí entregat a la seva ciutat. La seva força i empenta li han permès impulsar el Centre Cultural, el canal Segarra-Garrigues, la construcció de la Font del Pati, de l’església del Cor de Maria. També va ser un dels fundadors de la Fira de l’automòbil usat que durant molts anys fou un referent de Tàrrega.

Antoni Prats ha treballat tota la vida en el món de les gasolineres, de fet va ser el primer que en va instal·lar una a Tàrrega, la primera que hi ha haver a la província de Lleida.

Ara però la seva edat i el seu estat de salut no li permeten ser un element actiu de la ciutat, fet que troba molt a faltar.

 

Fa 22 anys vostè va ser un dels impulsors del centre Cultural de Tàrrega, que és la continuïtat del Centre Comarcal de Cultura. Podria explicar-nos com va començar?

Un grup de targarins volíem formar un Centre de Cultura, de manera que a finals de 1987ens vam reunir i vam crear el Centre Cultural de Tàrrega. Al capdavant d’aquest érem Josep Saurina i Perelló, Josep Castellà i Formiguera, Antonio Ortiz Secanell Maurici Graus i Betsebé, Júlia Pereña i Dulet, Xavier Garcia i López, Joan Prets i Badia, Josep Vall i Roca, i jo mateix.

Vam sol·licitar les dependències de la Casa de la Cultura, situada al carrer de Les Piques de Tàrrega, i vam començar a promoure el Centre entre els socis i a organitzar activitats. Però quan el senyor Nadal va entrar com alcalde, va decidir incloure cultura a l’Ajuntament. Tot i això no va poder amb nosaltres, i el Centre Cultural de Tàrrega ha continuat tots aquest 22 anys organitzant diversos actes pels ciutadans. Durant molts anys en vaig ser el president, però al cap del temps vaig passar el càrrec al senyor Pep Vall.

 

També s’ha de destacar la seva participació en la construcció de la font del Pati?

Sí, de fet vam decidir crear una associació en la qual diverses persones a títol individual podien fer donacions i així començar a construir la font del Pati. Vaig anar a parlar amb diversos amics de la ciutat com en Tordera, en Ros Roca, en Rubinat, en Pomés, i em van dir que donarien la mateixa quantitat de diners que donés jo mateix, així que vaig donar 250.000 ptes.

La donació va comptar des de bon principi amb 1.500.000 ptes. Ja que també hi va participar l’alcalde. Aquesta donació va engrescar la resta de ciutadans de Tàrrega que van començar a donar més diners. Finalment la font del Pati es va inaugurar el 1991. Com a curiositat m’agradaria destacar que a la font hi ha tants poms com persones vam passar al davant per construir-la, i aquests poms porten les nostres inicials, el meu, en teoria perquè no l’he anat a veure mai, està situat a la recta del carrer de Cervera.

 

Tàrrega comptava amb una Fira de l’Automòbil usat molt important de la qual vostè en va ser un dels impulsors. Com és que va desaparèixer?

La Fira de l’Automòbil usat de Tàrrega va ser pionera a Catalunya ja que vam agafar la idea d’un certamen que se celebrava a Galícia. El senyor Meda i jo mateix vam ser els encarregats de tirar-la endavant i impulsar-la. Em vaig fer un fart de trucar a diversos concessionaris de la província i, fins i tot de Tarragona, perquè vinguessin. En una ocasió però em vaig assabentar que des de l’Ajuntament s’havia decidit que els concessionaris de Tàrrega no pagarien ni cinc cèntims per mostrar els vehicles i a més podien escollir el lloc on exhibir-se. A partir de llavors vaig decidir deixar la Fira ja que no em podia fer càrrec d’una cosa tan ingrata com fer pagar els de fora i fer-ho gratuïtament pels d’aquí. Vaig plegar i a Fira només va durar un any més.

 

El canal Segarra-Garrigues també va començar per la seva insistència i la d’uns quants pagesos més.

Sí, realment vaig ser el promotor del canal Segarra-Garrigues, amb els pagesos de la comarca, tot i que també ens va ajudar molt l’alcalde que hi havia llavors a la ciutat. Vam discutir amb molta gent, vam haver de superar l’oposició del Centre Cultural i dels alcaldes de CIU que no van voler firmar el projecte. Nosaltres però, no ens vam donar per vençuts i vam enviar més de 400 circulars fins que al final vam aconseguir el canal.

Al cap del temps, el senyor Jordi Pujol (CIU) em va felicitar personalment per un article que vaig escriure al diari La Mañana. Va ser molt apòcrif per felicitar-me per un article a favor del canal, ja que quan l’estàvem promovent, ens va anar sempre en contra.

 

En la construcció de l’església El Cor de Maria, també hi va tenir alguna cosa a veure?

Sí, vam celebrar la setmana de missions i l’últim dia vam fer una assemblea, que comptava amb la presència del cardenal Tarancón, amb els veïns del barri. Davant de 500 persones, vaig demanar al cardenal Tarancón una església pel barri i ens va dir que la faria. Crec que aquesta és l’única manera d’aconseguir les coses. A partir de llavors, mai va faltar missa al barri, durant un temps la vam fer en un local i després es va construir l’església El Cor de Maria.

 

Què més ha fet per la ciutat de Tàrrega?

Vaig comprar el terreny del Maset que em va costar un milió de ptes. Vaig buscar 50 persones i vam poder construir la urbanització. També vaig formar la Cobla Tàrrega juntament amb Josep Torres. Ens vam preocupar de què els músics tornessin a tenir instruments, així van tornar a tocar a la ciutat.

 

Amb 95 anys que té, encara passa al davant de tantes iniciatives?

No i realment ho trobo molt en falta. Era un element actiu i estava acostumat a fer moltes coses. El que tinc clar però, és que a tot arreu on he anat, he triomfat.

 

Parlem de les eleccions al Parlament. Com ho veu?

Crec que és molt trist que Tàrrega, que és la segona població mes important de la província, no tingui cap representant al Parlament.

 

I ja per acabar, com veu les obres de l’Avinguda de Catalunya de Tàrrega i la construcció del nou pàrquing?

Crec que l’Ajuntament ha fet una despesa massa gran en l’Avinguda de Catalunya i també penso que els bancs que hi ha ubicat no són gens estètics visualment, els podien haver posat al parc de Sant Eloi o al camp d’esports, que hi fan més falta. Pel que fa a la construcció del nou pàrquing em sembla correcta. A Tàrrega faltava un lloc al centre per estacionar vehicles.