La problemàtica a l'escola i dins de l'aula des del punt de vista dels docents.
Aquest passat dimecres 7 de maig, vàrem fer un "Àgora, l'espai de la paraula" dedicat als temes que preocupen als docents per poder fer la seva feina millor, que són els que ho viuen i pateixen cada dia. L'hem titulat "L'ensenyament, educació o formació", la problemàtica a l'escola i dins de l'aula des del punt de vista dels docents.
Els ponents, presentats per Ricard Tàsies i coordinats per la Pilar Cos, han estat la Josefina Castellà com a representant de l'escola rural, la Núria Elias com a representant de primària i direcció d'escola i la Montse Garcia com a representant de l'escola secundària.
Ha començat la Pilar fent un breu repàs de tot el garbuix de lleis d'ensenyament que hem tingut des de l'any 70 fins avui, passant per canvis normatius, desplegaments, canvis polítics, etc
La Núria ens ha comentat la manca de recursos que hi ha hagut per poder implementar alguns conceptes de les lleis, com la inclusió d'alumnes de diversitat funcional, ens explica els problemes que comporta que l'escola rebi alumnes, durant tot el curs, en qualsevol condició de llengua o de necessitats. També demana millorar la col·laboració de les famílies.
La Montse ha comentat la problemàtica d'implantació de les noves tecnologies, s'han invertit molts diners en coses com ordinadors i pantalles digitals, quan els docents no els havien demanat mai, "als alumnes els hi traiem els mòbils però els donem un portàtil on poden fer el mateix o més, "no cal ensenyar sempre amb tecnologia, sinó que també amb ella", sentència, "no per ser nou ha de ser millor, la tecnologia ha de ser present però no ho te que ser tot", comenta. "Treballem amb eines digitals de les grans corporacions com Google i Microsoft, quin us en fan de les dades d'alumnes i mestres?", es pregunta. Estem veient problemes d'addicció a les xarxes, d'escriptura, de concentració, de capacitat memorística, d'exposició oral, etc. No tenim informàtics en plantilla i ens hem d'espavilar nosaltres com podem. També, hem que fer classes divertides, ara estudiar ha de ser divertit.
La Josefina ens va comentar les preocupacions de l'escola rural. Ha comentat que en un general creu que no es valora prou als mestres, la seva feina i problemes que tenen a l'hora de fer-la. Molts professors pensen en jubilar-se, tan bon punt puguin, per la quantitat de problemàtiques que tenen. Es pregunta que quantes feines caben en un dia dins de l'aula, som més que uns transmissors de coneixement, atenció a la diversitat, adaptació als canvis normatius, gestionar les emocions dels alumnes, feines administratives i burocràtiques creixents, innovació amb càrrega afegida, salut i benestar, i anem sumant...
La Montse ha comentat que a secundària tenen un gran problema amb les faltes de respecte, la manera en que els alumnes tracten al professorat, insults, etc. Al començar l'institut encara no són prou autònoms, i troben a faltar més acompanyament de les famílies amb els nens, sovint degut al desbordament de les famílies i les seves condicions socials. Apart d'això, s'ha perdut la visió de l'escola com una eina per cohesionar la societat i s'ha substituït per una relació més empresarial amb famílies-clients. Creu que és un sense sentit que els alumnes facin enquestes de satisfacció sobre el professorat. Això pot fer que en ocasions es vulgui caure bé, i aquesta no és la nostra missió. Amb això no vol dir que s'hagi de tornar a les formes de família i educació tradicionals, sinó que hem de trobar noves maneres de fer possible la criança responsable i de revaloritzar socialment la cultura, l'ensenyament i la figura del docent.
La Núria comenta que per ella són més objectius els resultats de les competències bàsiques que els de l'informe Pisa, ja que el mostreig és molt més ampli.
El el torn de preguntes, s'ha recordat com s'estudiava abans, el col·lapse i abandonament que senten els professionals, la manca de resposta de l'administració als problemes que denuncien i que, encara que ara exposin problemàtiques que viuen a diari, a l'entrar a l'aula tot queda aparcat i sols pensen en fer la feina que els apassiona.
La Pilar comenta l'orgull que senten en trobar vells alumnes que els saluden, els expliquen el que han estudiat, on treballen, etc, i elles pensen, malgrat tot, no ho hem fet tant malament.
Els ponents, presentats per Ricard Tàsies i coordinats per la Pilar Cos, han estat la Josefina Castellà com a representant de l'escola rural, la Núria Elias com a representant de primària i direcció d'escola i la Montse Garcia com a representant de l'escola secundària.
Ha començat la Pilar fent un breu repàs de tot el garbuix de lleis d'ensenyament que hem tingut des de l'any 70 fins avui, passant per canvis normatius, desplegaments, canvis polítics, etc
La Núria ens ha comentat la manca de recursos que hi ha hagut per poder implementar alguns conceptes de les lleis, com la inclusió d'alumnes de diversitat funcional, ens explica els problemes que comporta que l'escola rebi alumnes, durant tot el curs, en qualsevol condició de llengua o de necessitats. També demana millorar la col·laboració de les famílies.
La Montse ha comentat la problemàtica d'implantació de les noves tecnologies, s'han invertit molts diners en coses com ordinadors i pantalles digitals, quan els docents no els havien demanat mai, "als alumnes els hi traiem els mòbils però els donem un portàtil on poden fer el mateix o més, "no cal ensenyar sempre amb tecnologia, sinó que també amb ella", sentència, "no per ser nou ha de ser millor, la tecnologia ha de ser present però no ho te que ser tot", comenta. "Treballem amb eines digitals de les grans corporacions com Google i Microsoft, quin us en fan de les dades d'alumnes i mestres?", es pregunta. Estem veient problemes d'addicció a les xarxes, d'escriptura, de concentració, de capacitat memorística, d'exposició oral, etc. No tenim informàtics en plantilla i ens hem d'espavilar nosaltres com podem. També, hem que fer classes divertides, ara estudiar ha de ser divertit.
La Josefina ens va comentar les preocupacions de l'escola rural. Ha comentat que en un general creu que no es valora prou als mestres, la seva feina i problemes que tenen a l'hora de fer-la. Molts professors pensen en jubilar-se, tan bon punt puguin, per la quantitat de problemàtiques que tenen. Es pregunta que quantes feines caben en un dia dins de l'aula, som més que uns transmissors de coneixement, atenció a la diversitat, adaptació als canvis normatius, gestionar les emocions dels alumnes, feines administratives i burocràtiques creixents, innovació amb càrrega afegida, salut i benestar, i anem sumant...
La Montse ha comentat que a secundària tenen un gran problema amb les faltes de respecte, la manera en que els alumnes tracten al professorat, insults, etc. Al començar l'institut encara no són prou autònoms, i troben a faltar més acompanyament de les famílies amb els nens, sovint degut al desbordament de les famílies i les seves condicions socials. Apart d'això, s'ha perdut la visió de l'escola com una eina per cohesionar la societat i s'ha substituït per una relació més empresarial amb famílies-clients. Creu que és un sense sentit que els alumnes facin enquestes de satisfacció sobre el professorat. Això pot fer que en ocasions es vulgui caure bé, i aquesta no és la nostra missió. Amb això no vol dir que s'hagi de tornar a les formes de família i educació tradicionals, sinó que hem de trobar noves maneres de fer possible la criança responsable i de revaloritzar socialment la cultura, l'ensenyament i la figura del docent.
La Núria comenta que per ella són més objectius els resultats de les competències bàsiques que els de l'informe Pisa, ja que el mostreig és molt més ampli.
El el torn de preguntes, s'ha recordat com s'estudiava abans, el col·lapse i abandonament que senten els professionals, la manca de resposta de l'administració als problemes que denuncien i que, encara que ara exposin problemàtiques que viuen a diari, a l'entrar a l'aula tot queda aparcat i sols pensen en fer la feina que els apassiona.
La Pilar comenta l'orgull que senten en trobar vells alumnes que els saluden, els expliquen el que han estudiat, on treballen, etc, i elles pensen, malgrat tot, no ho hem fet tant malament.