Aquest passat diumenge 16/02/25, vam fer la descoberta del castell i l'esglèsia de Castellmeià i de la Guissona (Iesso) romana. Com sempre, vam sortir de l'espai Fassina de la nostra ciutat i vam anar directes a esmorzar al restaurant Lo Racó de l'Olivera de Fonolleres.
Feia un dia ennuvolat i vàrem enfilar cap a Tarroja i després cap a Castellmeià, un poble que poca gent sap on és i que, malauradament, no té cap habitant permanent. Les joies del poble són el magnífic castell i l'esglèsia de la Mare de Déu de la Llet que daten de mitjants del segle XI; el castell, és el típic castell isolat de la Segarra, envoltat de camps de conreus de secà i que va ser reformat a finals del segle XVI, com molts altres castells de la zona, per convertir-los en residències senyorials, un cop superada la funció defensiva inicial. Pel que fa a la petita esglèsia, és d'origen romànic i possiblement es construí poc després de la conquesta d'aquestes terres per part del Compte d'Urgell a mitjants del segle XI. Malauradament, sols vam poder gaudir-los per l'exterior, ja que són de propietat privada i no es poden visitar.
Després de descobrir el misteri de Castellmeià i de disfrutar del seu castell, ens vam dirigir cap a Guissona per descobrir la Iesso romana visitant el museu i fent una visita guiada per les restes que hi ha a la població. La Blanca, guia del museu, ens comentà que tot va començar aproximadament 100 anys AC, quan els romans s'establiren a la zona formant un triangle amb Aeso (Isona) i Ilerda (Lleida). La Ieso ocupava unes 2 hectàrees en forma de cercle i tenia una muralla de 6m d'alçada i 3,5m d'amplada. Extramurs hi ha les restes d'un hostal amb un pou, on es creu que es van tirar animals morts per enverinar l'aigua (si han trobat restes d'animals i d'un cavall). També, han trobat les restes d'una necròpolis. Dins de la muralla, hi han trobat les restes de cases i de les termes, també hi havia més pous, en un, hi van trobar l'esquelet d'una noia que es suposa era rica, ja que tenia restes de joies.
Finalment, i per acabar aquest diumenge de descoberta, vam anar a dinar al restaurant de l'Ateneu de Guissona, on vam gaudir d'un bon àpat.
Us esperem a la propera Descoberta de l'Entorn.
Feia un dia ennuvolat i vàrem enfilar cap a Tarroja i després cap a Castellmeià, un poble que poca gent sap on és i que, malauradament, no té cap habitant permanent. Les joies del poble són el magnífic castell i l'esglèsia de la Mare de Déu de la Llet que daten de mitjants del segle XI; el castell, és el típic castell isolat de la Segarra, envoltat de camps de conreus de secà i que va ser reformat a finals del segle XVI, com molts altres castells de la zona, per convertir-los en residències senyorials, un cop superada la funció defensiva inicial. Pel que fa a la petita esglèsia, és d'origen romànic i possiblement es construí poc després de la conquesta d'aquestes terres per part del Compte d'Urgell a mitjants del segle XI. Malauradament, sols vam poder gaudir-los per l'exterior, ja que són de propietat privada i no es poden visitar.
Després de descobrir el misteri de Castellmeià i de disfrutar del seu castell, ens vam dirigir cap a Guissona per descobrir la Iesso romana visitant el museu i fent una visita guiada per les restes que hi ha a la població. La Blanca, guia del museu, ens comentà que tot va començar aproximadament 100 anys AC, quan els romans s'establiren a la zona formant un triangle amb Aeso (Isona) i Ilerda (Lleida). La Ieso ocupava unes 2 hectàrees en forma de cercle i tenia una muralla de 6m d'alçada i 3,5m d'amplada. Extramurs hi ha les restes d'un hostal amb un pou, on es creu que es van tirar animals morts per enverinar l'aigua (si han trobat restes d'animals i d'un cavall). També, han trobat les restes d'una necròpolis. Dins de la muralla, hi han trobat les restes de cases i de les termes, també hi havia més pous, en un, hi van trobar l'esquelet d'una noia que es suposa era rica, ja que tenia restes de joies.
Finalment, i per acabar aquest diumenge de descoberta, vam anar a dinar al restaurant de l'Ateneu de Guissona, on vam gaudir d'un bon àpat.
Us esperem a la propera Descoberta de l'Entorn.