Aquest diumenge, 15 de desembre, hem fet una descoberta de l'entorn força esperada, les masies de l'Urgell. Ens ha portat a descobrir la vella glòria de masies que, malauradament, ja no estan habitades i, poc a poc, van perdent aquella brillantor que tenien en la seva millor època. D'altres que els seus propietaris les han anat rehabilitant i estan força ben conservades.
La primera parada fou a la casa de les Bombes d'on es bombeja l'aigua cap a Sant Eloi. La propera fou davant el rètol de la masia del Jan de Guimerà, la qual observem a certa distància. La parada següent és la Masia Bergadà regentada pel Sr. Nadal, qui explica que els seus orígens es remunten al 1714 quan fou un hostal de pas. Al s.XIX el va comprar la família Bergadà. Avui en dia, pel camí ral, hi passa la gent que fa el Camí de Santiago -camí que connecta Tàrrega amb Balaguer-. Més endavant, passem per la Masia Pont, la llinda de la qual data de 1889; en aquesta no ens hi aturem, i a pocs metres, arribem a la Masia Ribalta. Aquí, contemplem la casa frontal i les dependències laterals. Destaca el terreny i pati que hi ha al seu davant vallat amb arcades al fons i zona de pícnic. Seguim fins a la Masia l’Aguilella molt deteriorada, però al costat trobem l’església de Sta Maria del s.XVIII. Tot seguit, anem a la Masia Cal Pobla de Joan Salvadó Esteve. Aquesta masia correspon a una família adinerada que fou capdavantera en eines agrícoles, i actualment, hi ha granges; la llinda de la casa data de 1862. Finalment, arribem a la darrera masia anomenada Cal Gambús o Cal Soques. És propietat d’un gerent de FECSA. Aquesta descoberta és una autèntica joia, amb escut a la porta principal i la imatge de Sta Helena a la seva dreta. Destaca per la grandiloqüència de les instal·lacions, el gust constructiu i en un estat de preservació excel·lent.
Per acabar amb la descoberta de les masies, hem anat al Castell del Remei, on hem visitat els jardins, la bodega i com ha de ser, la botiga. Després, a dinar al Bar la Fuliola-Boldú, on qui ha volgut ha fet la primera calçotada de la temporada.
Us esperem a la propera descoberta de l'entorn.
La primera parada fou a la casa de les Bombes d'on es bombeja l'aigua cap a Sant Eloi. La propera fou davant el rètol de la masia del Jan de Guimerà, la qual observem a certa distància. La parada següent és la Masia Bergadà regentada pel Sr. Nadal, qui explica que els seus orígens es remunten al 1714 quan fou un hostal de pas. Al s.XIX el va comprar la família Bergadà. Avui en dia, pel camí ral, hi passa la gent que fa el Camí de Santiago -camí que connecta Tàrrega amb Balaguer-. Més endavant, passem per la Masia Pont, la llinda de la qual data de 1889; en aquesta no ens hi aturem, i a pocs metres, arribem a la Masia Ribalta. Aquí, contemplem la casa frontal i les dependències laterals. Destaca el terreny i pati que hi ha al seu davant vallat amb arcades al fons i zona de pícnic. Seguim fins a la Masia l’Aguilella molt deteriorada, però al costat trobem l’església de Sta Maria del s.XVIII. Tot seguit, anem a la Masia Cal Pobla de Joan Salvadó Esteve. Aquesta masia correspon a una família adinerada que fou capdavantera en eines agrícoles, i actualment, hi ha granges; la llinda de la casa data de 1862. Finalment, arribem a la darrera masia anomenada Cal Gambús o Cal Soques. És propietat d’un gerent de FECSA. Aquesta descoberta és una autèntica joia, amb escut a la porta principal i la imatge de Sta Helena a la seva dreta. Destaca per la grandiloqüència de les instal·lacions, el gust constructiu i en un estat de preservació excel·lent.
Per acabar amb la descoberta de les masies, hem anat al Castell del Remei, on hem visitat els jardins, la bodega i com ha de ser, la botiga. Després, a dinar al Bar la Fuliola-Boldú, on qui ha volgut ha fet la primera calçotada de la temporada.
Us esperem a la propera descoberta de l'entorn.