l'Associació Catalana per la Pau porta noies cooperativistes de Cisjordania
Aquest passat dijous, la Soll, juntament amb l'Associació Catalana per la Pau, quatre noies representants de cooperatives pageses de Cisjordània (Palestinian Farmers Union) i l'Enraonem va voler acabar la temporada escoltant-les i anant, després, a la concentració, lectura i minut de silenci que vàrem organitzar amb col·laboració de la Soll i l'Agrat i amb el suport de més de 40 entitats i associacions de l'Urgell i la Segarra.
Aquestes noies ens van donar a conèixer els problemes que tenen a Cisjordania, no tant greus com els de Gaza, però com aquells, tampoc els podem ignorar perquè són molt greus i per molta gent, poc coneguts, ja que a les noticies quasi no se'n parla.
En Sàgar Malé ens comenta que l'Associació Catalana per la Pau treballen molt amb dones cooperativistes pageses a les que donen suport en els seus projectes. Diu que el conflicte va començar després de la 2ª Guerra Mundial o abans del 1917 amb la declaració de Balfour. Ens explica que el que es viu a Gaza és terrible, però que la guerra més silenciada la pateixen a Cisjordania amb els colons.
Ens diuen que des del 14 d'octubre els atacs dels colons als habitants dels pobles s'han triplicat de 4 a 12 al dia. Els colons estan finançats pel govern d'Israel, ja que tenen dos membres dins, el ministre de finances i el de seguretat. Els colons maten a pagesos quan es desplacen al tros, mentre fan les feines del camp els tirotegen, els cremen les cases, els arranquen o cremen les oliveres, etc
Les noies ens han explicat els problemes que han tingut per poder sortir i venir cap a Catalunya, ja que les tenen que autoritzar i sortir per Jordània,
Els seu dia a dia és extremadament perillós, ja que viuen envoltades de colons armats. Tenen dificultats per desplaçar-se, són insultades, vexades i humiliades a diari. No saben si els seus marits tornaran a casa després d'anar a treballar la terra. Ens diuen, quasi plorant, que són èsser humans, no bèsties ni trossos de carn on disparar tot fent punteria amb un subfusell nou pagat pel govern.
Sols volen fer una vida normal com qualsevol persona, amb seguretat per elles i els seus, tant física com legal. No es poden apropar a menys de 250 metres del murs si no volen posar la seva vida en perill, no poden fer servir l'aigua freàtica, ja que és d'us exclusiu per als colons, els seus productes no poden tenir sortida al mercat, etc
Però, amb tot i això, no perden l'esperança, i ens diuen que no marxaran de la seva terra. Que si els tiren la casa, la tornaran a construir, si els maten un fill, en tindran deu més.
I ens donen les gràcies per escoltar-les i conèixer les seves històries.
Aquestes noies ens van donar a conèixer els problemes que tenen a Cisjordania, no tant greus com els de Gaza, però com aquells, tampoc els podem ignorar perquè són molt greus i per molta gent, poc coneguts, ja que a les noticies quasi no se'n parla.
En Sàgar Malé ens comenta que l'Associació Catalana per la Pau treballen molt amb dones cooperativistes pageses a les que donen suport en els seus projectes. Diu que el conflicte va començar després de la 2ª Guerra Mundial o abans del 1917 amb la declaració de Balfour. Ens explica que el que es viu a Gaza és terrible, però que la guerra més silenciada la pateixen a Cisjordania amb els colons.
Ens diuen que des del 14 d'octubre els atacs dels colons als habitants dels pobles s'han triplicat de 4 a 12 al dia. Els colons estan finançats pel govern d'Israel, ja que tenen dos membres dins, el ministre de finances i el de seguretat. Els colons maten a pagesos quan es desplacen al tros, mentre fan les feines del camp els tirotegen, els cremen les cases, els arranquen o cremen les oliveres, etc
Les noies ens han explicat els problemes que han tingut per poder sortir i venir cap a Catalunya, ja que les tenen que autoritzar i sortir per Jordània,
Els seu dia a dia és extremadament perillós, ja que viuen envoltades de colons armats. Tenen dificultats per desplaçar-se, són insultades, vexades i humiliades a diari. No saben si els seus marits tornaran a casa després d'anar a treballar la terra. Ens diuen, quasi plorant, que són èsser humans, no bèsties ni trossos de carn on disparar tot fent punteria amb un subfusell nou pagat pel govern.
Sols volen fer una vida normal com qualsevol persona, amb seguretat per elles i els seus, tant física com legal. No es poden apropar a menys de 250 metres del murs si no volen posar la seva vida en perill, no poden fer servir l'aigua freàtica, ja que és d'us exclusiu per als colons, els seus productes no poden tenir sortida al mercat, etc
Però, amb tot i això, no perden l'esperança, i ens diuen que no marxaran de la seva terra. Que si els tiren la casa, la tornaran a construir, si els maten un fill, en tindran deu més.
I ens donen les gràcies per escoltar-les i conèixer les seves històries.