Arribades i arrels
Immigració, identitats i cohesió.
Avui, dia 7 de novembre a Mas Colom, hem pogut gaudir d'una jornada on s'ha parlat de la immigració de diferents èpoques, des de diferents punts de vista i amb la presència de convidats de renom.
La jornada ha estat presentada per la periodista Mercè March i han obert l'acte l'Antoni Gelonch (president de la fundació Horitzons 2050) i en Lluis Foix (membre del consell editorial de la revista Horitzons).
Un ens ha explicat en què consisteixen els Horitzons Lab, difusió cultural i foment del debat. L'altre ens ha dit que a Catalunya superem el milió d'habitants nascuts a l'estranger, ens ha citat a Jaume Vicens Vives per remarcar el mestissatge històric de casa nostra i ha fet una pregunta "com construïm un nosaltres on tothom trobi un lloc".
La ponència inagural amb el títol, "La política europea d'immigració i asil: reptes, disfuncions i crisi democràtica" ha estat a càrrec de la Gemma Pinyol (experta del programa Intercultural Cities del consell d'Europa i investigadora associada del Grup de Recerca Interdisciplinari en immigració de la UPF).
Ens ha explicat que Europa pinta poc en el tema d'immigració, ja que els Estats tenen sempre l'última paraula, la població immigrant a Europa no arriba al 10%. Es mira de posar normes a nivell europeu perquè les regulacions estatals siguin el més semblants possibles, però per culpa d'alguns països que no compleixen els acords, han anat baixant les coses que s'han de fer.
Ens ha explicat que s'ha posat el control de les nostres fronteres en mans de tercers països. Ara ,des d'Europa es paguen ingents qüantitats de diners perquè controlin el fluxe migratori a les seves fronteres i no ens arribin a nosaltres. Marroc i Turquia ens són alguns exemples, sense que ens importi gaire si respecten o no els drets humans. Ens ha comentat que l'any 2019, Europa va rebre 3 milions de immigrans legals i sols 144000 d'il·legals. I sentència que "s'està utilitzant el debat migratori per crear un discurs antidocràtic".
En Francesc Canosa (director de la revista Horitzons), ha fet la presentació "La immigració des de l'oest de Catalunya. Nous mapes per a tot el país".
Ens ha fet una introducció de les temàtiques que es tracten a la revista Horitzons, quina és la seva visió i la seva missió, i de com tracten en ella el tema de l'immigració.
Ha dit que "no hi ha una visió de país sobre l'immigració, és barcelonocèntrica, el temporer és conflictiu però l'escombraire de BCN no". Ens ha fet una reflexió, ja fa anys que tenim immigrants, però què sabem dels fills dels fills dels que van arribar fa anys?. Ha parlat d'habitatge, educació, religió i espiritualitat, de convivència i del rol de la dona en aquesta temàtica.
Tots som immigrants, sabeu quina és la 2a població de Lleida? doncs són els 35000 lleidatans que viuen a l'estranger i que segur que en coneixem algun. La sentència final ha estat "Per què els nostres no poden viure aquí i els altres no ho poden fer als seus països?".
A la primera taula de debat hi han participat: en Xavier Díez (doctor en història contemporànea i professor), l'Eunice Romero (politòloga i sociòloga), Vicenç Villatoro (escriptor i periodista) i en Lluís Cabrera (escriptor i president de la Fundació Taller de Músics, el debat ha estat conduit per l'Antoni Palou (vicepresident del Centre Cultural de Tàrrega) amb el títol "Passat que il·lumina".
Els ponents han anat comentant diferents temes referents a la immigració del segle XX, com la diferència que hi ha entre els migrants andalusos perdedors de la guerra civil i els d'alt rang, com són els funcionaris, policies, exèrcit, sindicat vertical, etc.
Si vivim en bombolles culturals diferents i que s'ignoren entre elles en el mateix espai, quan vagin maldades s'enfrontaran i es trencarà la cohesió social. El risc d'exclusió social és molt més gran entre els immigrants. Quin ús fem de la llengua, és una eina d'imposició o d'integració?. El migrants que vam rebre fa anys han anat pujant socialment a través de les generacions i ara els seus descendents marxen a treballar a l'estranger. Hi ha migracions poc conegudes de principis del segle XX.
Ens indigna com va vestida una dona pel carrer, però no les condicions de vida que té. La barreja d'andalusos i catalans és la millor que hi ha (Andalunya). Amb les cultures que hi ha afinitat cultural és més fàcil trobar espais comuns. L'arribada dels imans ha produït un canvi paulatiu en la comunitat musulmana. Hi ha noies que han anat deixant de jugar en equips esportius, han començat a portar vel i tancar-se en la seva bombolla cultural aïllada. Una d'elles va comentar que les haviem deixat soles, les hem abandonat a la seva sort.
Per tancar la sessió matinal hem tingut l'actuació musical de diferents components del Conservatori de Música de Cervera i després del dinar han tornat a fer gaudir amb les seves peces musicals.
Després de dinar, comencem la segona part de l'acte on en Xavier Torrens (pofessor de Ciència Política a la UAB, sociòleg, director del Master en Direcció Estratègicade Seguretat i del Master en Polítiques Públiquesd'Impacte Social) ha fet la ponència "La Catalunya dels 8 milions: dissenyar polítiques públiques d'impacte social".
Ens ha comentat que Catalunya ha canviat molt en 40 anys de la il·lussionant campanya "Som 6 milions" al ignorem que som 8 milions...
La immigració actual és d'un 18%, la població autòctona ha envellit. Tenim que ser consients de la realitat, els fets són: 1- Som 8 milions i 1,5 són forans, 2- Hi ha polítiques migratòries que són simbòliques, com les que diuen "Es poden fer poden fer polítiques de portes obertes" (no hi ha cap país del món que ho faci), "Cal deportar als immigrants" (el país no funcionaria), "Les polítiques dels països rics depenen de l'economia". 3- Tenim que ser concients que l'immigració té el fluxe que té, va de les zones pobres a les riques, si continuem sent rics continuaran venin immigrants perquè el seu futur aquí, per dolent que sigui, serà millor que en el seu país d'origen.
S'està creant ressentiment per la inseguretat davant els immigrans, estem vivint una època d'emocions polítiques on aquest tema l'acapara i manipula l'extrema dreta. No s'està ensenyant a dissenyar polítiques públiques, n'hi han que funcionen en altres llocs i s'han tardat 40 anys a portar-les aquí.
Tot seguit, s'ha fet l'últim debat de la jornada "Present que interpel·la, futur que construïm" amb la participació d'en Miquel Buch (alcalde de Calella), Àngels Cadena (directora de l'Escola Mercè Rodoreda de nou Barris), Miquel Puig (economista) i moderat per en Miquel Torres (president del Grup de Recerques de les Terres de Ponent).
En aquest debat s'ha comentat que ara la gent veí no marxa perquè, per malament que estiguin, estan millor que en el seu país d'origen.
S'aconseguirà la cohesió social fent una bona acollida a l'escola (on falten recursos) i sense oblidar fer acompanyament a les famílies.
Proporcionalment a la població, el Pais Basc ha tingut 1 emigrant i nosaltres 4. Ells han fet bones polítiques migratòries i nosaltres hem tingut al segle XXI una evolució econòmica mediocre.
La immigració és segurament el tema més important que tenim i necessita un debat polític seriós i profund. Els ajuntaments estan improvitzant polítiques i no tenen capacitat econòmica ni tècnica.
Les competències per regular la immigració estan fonamentalment a Catalunya. Els immigrants, com que paguen pocs impostos, perquè tenem feines de baix nivell, i gaudeixen de tots els seveis públics, són deficitaris en matèria econòmica. Els anys que una dona ha anat a l'escola està relacionat amb el nombre de fills que té, com menys educació més fills, i el futur d'un infant està correlacionat amb l'educació dels seus pares,i amb l'educació que ha rebut els primers anys de la seva vida.
Per acabar la jornada , la cloenda l'ha fet en Salvador Cardús (sociòleg i membre emèrit de l'Institut d'Estudis Catalans).
Ens ha comentat que si no podem crear una comunitat, on tenim que integrar els immigrans? el que arriba no sap que se li demana per formar-ne part.
Hi ha la il·lusió falsa de que els temps passats eren millors. Tindríem que preguntar-los-hi si algun immigrant se sent orgullós de ser català.
Estem mirant la realitat amb els ulls de fa 50 anys i les realitats són molt diferents. Incorporar la immigració a la nostra societat vol dir que nosaltres també hem de canviar i ells també. No tots estem en el mateix moment cultural de la nostra evolució cultural, sexual, alimentària, etc. Arriba un moment, sobre els 40 anys, que tu ets migrant al teu poble, el poble on vas néixer, ja que no té res a veure amb l'actual.
Hem de fer que les nostres arrels, allò que ens fa ser el que som, no estiguin en el nostre passat sinó en el nostre futur, la identitat l'hem de trobar en el futur, hem de saber quina Catalunya volem.
Ha estat una jornada molt productiva i plena de reflexions, on tots plegats tenim deures per treballar per un present més bo i esperar un futur més integrador.
Avui, dia 7 de novembre a Mas Colom, hem pogut gaudir d'una jornada on s'ha parlat de la immigració de diferents èpoques, des de diferents punts de vista i amb la presència de convidats de renom.
La jornada ha estat presentada per la periodista Mercè March i han obert l'acte l'Antoni Gelonch (president de la fundació Horitzons 2050) i en Lluis Foix (membre del consell editorial de la revista Horitzons).
Un ens ha explicat en què consisteixen els Horitzons Lab, difusió cultural i foment del debat. L'altre ens ha dit que a Catalunya superem el milió d'habitants nascuts a l'estranger, ens ha citat a Jaume Vicens Vives per remarcar el mestissatge històric de casa nostra i ha fet una pregunta "com construïm un nosaltres on tothom trobi un lloc".
La ponència inagural amb el títol, "La política europea d'immigració i asil: reptes, disfuncions i crisi democràtica" ha estat a càrrec de la Gemma Pinyol (experta del programa Intercultural Cities del consell d'Europa i investigadora associada del Grup de Recerca Interdisciplinari en immigració de la UPF).
Ens ha explicat que Europa pinta poc en el tema d'immigració, ja que els Estats tenen sempre l'última paraula, la població immigrant a Europa no arriba al 10%. Es mira de posar normes a nivell europeu perquè les regulacions estatals siguin el més semblants possibles, però per culpa d'alguns països que no compleixen els acords, han anat baixant les coses que s'han de fer.
Ens ha explicat que s'ha posat el control de les nostres fronteres en mans de tercers països. Ara ,des d'Europa es paguen ingents qüantitats de diners perquè controlin el fluxe migratori a les seves fronteres i no ens arribin a nosaltres. Marroc i Turquia ens són alguns exemples, sense que ens importi gaire si respecten o no els drets humans. Ens ha comentat que l'any 2019, Europa va rebre 3 milions de immigrans legals i sols 144000 d'il·legals. I sentència que "s'està utilitzant el debat migratori per crear un discurs antidocràtic".
En Francesc Canosa (director de la revista Horitzons), ha fet la presentació "La immigració des de l'oest de Catalunya. Nous mapes per a tot el país".
Ens ha fet una introducció de les temàtiques que es tracten a la revista Horitzons, quina és la seva visió i la seva missió, i de com tracten en ella el tema de l'immigració.
Ha dit que "no hi ha una visió de país sobre l'immigració, és barcelonocèntrica, el temporer és conflictiu però l'escombraire de BCN no". Ens ha fet una reflexió, ja fa anys que tenim immigrants, però què sabem dels fills dels fills dels que van arribar fa anys?. Ha parlat d'habitatge, educació, religió i espiritualitat, de convivència i del rol de la dona en aquesta temàtica.
Tots som immigrants, sabeu quina és la 2a població de Lleida? doncs són els 35000 lleidatans que viuen a l'estranger i que segur que en coneixem algun. La sentència final ha estat "Per què els nostres no poden viure aquí i els altres no ho poden fer als seus països?".
A la primera taula de debat hi han participat: en Xavier Díez (doctor en història contemporànea i professor), l'Eunice Romero (politòloga i sociòloga), Vicenç Villatoro (escriptor i periodista) i en Lluís Cabrera (escriptor i president de la Fundació Taller de Músics, el debat ha estat conduit per l'Antoni Palou (vicepresident del Centre Cultural de Tàrrega) amb el títol "Passat que il·lumina".
Els ponents han anat comentant diferents temes referents a la immigració del segle XX, com la diferència que hi ha entre els migrants andalusos perdedors de la guerra civil i els d'alt rang, com són els funcionaris, policies, exèrcit, sindicat vertical, etc.
Si vivim en bombolles culturals diferents i que s'ignoren entre elles en el mateix espai, quan vagin maldades s'enfrontaran i es trencarà la cohesió social. El risc d'exclusió social és molt més gran entre els immigrants. Quin ús fem de la llengua, és una eina d'imposició o d'integració?. El migrants que vam rebre fa anys han anat pujant socialment a través de les generacions i ara els seus descendents marxen a treballar a l'estranger. Hi ha migracions poc conegudes de principis del segle XX.
Ens indigna com va vestida una dona pel carrer, però no les condicions de vida que té. La barreja d'andalusos i catalans és la millor que hi ha (Andalunya). Amb les cultures que hi ha afinitat cultural és més fàcil trobar espais comuns. L'arribada dels imans ha produït un canvi paulatiu en la comunitat musulmana. Hi ha noies que han anat deixant de jugar en equips esportius, han començat a portar vel i tancar-se en la seva bombolla cultural aïllada. Una d'elles va comentar que les haviem deixat soles, les hem abandonat a la seva sort.
Per tancar la sessió matinal hem tingut l'actuació musical de diferents components del Conservatori de Música de Cervera i després del dinar han tornat a fer gaudir amb les seves peces musicals.
Després de dinar, comencem la segona part de l'acte on en Xavier Torrens (pofessor de Ciència Política a la UAB, sociòleg, director del Master en Direcció Estratègicade Seguretat i del Master en Polítiques Públiquesd'Impacte Social) ha fet la ponència "La Catalunya dels 8 milions: dissenyar polítiques públiques d'impacte social".
Ens ha comentat que Catalunya ha canviat molt en 40 anys de la il·lussionant campanya "Som 6 milions" al ignorem que som 8 milions...
La immigració actual és d'un 18%, la població autòctona ha envellit. Tenim que ser consients de la realitat, els fets són: 1- Som 8 milions i 1,5 són forans, 2- Hi ha polítiques migratòries que són simbòliques, com les que diuen "Es poden fer poden fer polítiques de portes obertes" (no hi ha cap país del món que ho faci), "Cal deportar als immigrants" (el país no funcionaria), "Les polítiques dels països rics depenen de l'economia". 3- Tenim que ser concients que l'immigració té el fluxe que té, va de les zones pobres a les riques, si continuem sent rics continuaran venin immigrants perquè el seu futur aquí, per dolent que sigui, serà millor que en el seu país d'origen.
S'està creant ressentiment per la inseguretat davant els immigrans, estem vivint una època d'emocions polítiques on aquest tema l'acapara i manipula l'extrema dreta. No s'està ensenyant a dissenyar polítiques públiques, n'hi han que funcionen en altres llocs i s'han tardat 40 anys a portar-les aquí.
Tot seguit, s'ha fet l'últim debat de la jornada "Present que interpel·la, futur que construïm" amb la participació d'en Miquel Buch (alcalde de Calella), Àngels Cadena (directora de l'Escola Mercè Rodoreda de nou Barris), Miquel Puig (economista) i moderat per en Miquel Torres (president del Grup de Recerques de les Terres de Ponent).
En aquest debat s'ha comentat que ara la gent veí no marxa perquè, per malament que estiguin, estan millor que en el seu país d'origen.
S'aconseguirà la cohesió social fent una bona acollida a l'escola (on falten recursos) i sense oblidar fer acompanyament a les famílies.
Proporcionalment a la població, el Pais Basc ha tingut 1 emigrant i nosaltres 4. Ells han fet bones polítiques migratòries i nosaltres hem tingut al segle XXI una evolució econòmica mediocre.
La immigració és segurament el tema més important que tenim i necessita un debat polític seriós i profund. Els ajuntaments estan improvitzant polítiques i no tenen capacitat econòmica ni tècnica.
Les competències per regular la immigració estan fonamentalment a Catalunya. Els immigrants, com que paguen pocs impostos, perquè tenem feines de baix nivell, i gaudeixen de tots els seveis públics, són deficitaris en matèria econòmica. Els anys que una dona ha anat a l'escola està relacionat amb el nombre de fills que té, com menys educació més fills, i el futur d'un infant està correlacionat amb l'educació dels seus pares,i amb l'educació que ha rebut els primers anys de la seva vida.
Per acabar la jornada , la cloenda l'ha fet en Salvador Cardús (sociòleg i membre emèrit de l'Institut d'Estudis Catalans).
Ens ha comentat que si no podem crear una comunitat, on tenim que integrar els immigrans? el que arriba no sap que se li demana per formar-ne part.
Hi ha la il·lusió falsa de que els temps passats eren millors. Tindríem que preguntar-los-hi si algun immigrant se sent orgullós de ser català.
Estem mirant la realitat amb els ulls de fa 50 anys i les realitats són molt diferents. Incorporar la immigració a la nostra societat vol dir que nosaltres també hem de canviar i ells també. No tots estem en el mateix moment cultural de la nostra evolució cultural, sexual, alimentària, etc. Arriba un moment, sobre els 40 anys, que tu ets migrant al teu poble, el poble on vas néixer, ja que no té res a veure amb l'actual.
Hem de fer que les nostres arrels, allò que ens fa ser el que som, no estiguin en el nostre passat sinó en el nostre futur, la identitat l'hem de trobar en el futur, hem de saber quina Catalunya volem.
Ha estat una jornada molt productiva i plena de reflexions, on tots plegats tenim deures per treballar per un present més bo i esperar un futur més integrador.