La conferència d’avui sobre La família Girona i Tàrrega va estar presentada en primer lloc pel President del Centre Cultural, donant la benvinguda a la ponent. Després va ser en Josep M. Huguet, que va fer els passos convenients per poder escoltar aquesta conferència tan interessant.
En Josep M. va començar la seva intervenció d’aquesta manera: “Ja fa uns anys, vaig llegir un llibre sobre el Canal d’Urgell i la família Girona, en el qual, en lletra petita hi figurava el nom de Ramon Garrabou, Doctor Honoris Causa per la Universitat de Barcelona i Llicenciat amb Història.
El Dr. Garrabou és fill de Sedó i tinc la sort de compartir amb ell trobades conjuntes cada any. En una d’aquestes trobades, li vaig demanar si podia fer una conferència sobre la Família Girona, i em va respondre que tenia un amic i company de la Universitat, el Dr. Pere Pascual Domènech, fill d’Igualada i Llicenciat en Filosofia i Lletres (secció Història), el qual tindria més aptituds per a desenvolupar aquesta conferència.
Hem vaig posar amb contacte Amb ell i molt amablement em va afirmar que li agradaria compartir les seves troballes. Al cap d’un temps, el Dr. Pere Pascual em va trucar per informar-me que una noia de la nostra terra, havia fet una Tesi Doctoral sobre la família Girona i, per tant, podia aportar molts més aspectes sobre el tema.
Vaig posar-me en contacte amb ella, la Dra. Lluïsa Pla Toldrà, que molt gustosament em va confirmar la seva assistència.
Llegiré, molt breument, la trajectòria de la Dra. Lluïsa Pla...
Lluïsa Pla i Toldrà, neix a Bell-lloc d’Urgell l’any 1962
És Doctora en Història per la Universitat de Barcelona
Des de 1990 s’ha dedicat ininterrompudament a la investigació científica i a la docència universitària.
Des de l’àmbit de la Història Econòmica ha estat professora a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (UB), i al Departament d’Economia de l’Escola d’Alts Estudis Empresarial (ESADE), de la Universitat Ramon Llull. Des de 1998 és actualment tutora dels estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Ha dedicat el seu treball d’investigació a l’estudi de les estructures socials i el coneixement econòmic, dos àmbits que considera relacionats.
El 1995, en col·laboració amb M. Àngels Serrano, i com a resultat de les respectives tesis de llicenciatura, publiquen un llibre sobre la societat i l’economia lleidatanes dels segles XVIII i XIX: “La societat de Lleida al Set-cents” (Lleida, Pagès Editors, 1995).
El seu treball d’investigació de major amplitud ha estat l’observació i l’anàlisi del procés de formació de la gran burgesia catalana. Ha dedicat més de quinze anys a l’estudi de la família Girona, el principal grup accionista del país durant els anys de la Revolució Industrial a Catalunya.
Té publicats diversos articles sobre la burgesia catalana, i el 2011 va defensar la Tesi Doctoral a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. La Tesi, dirigida pel Doctor Jordi Nadal i Oller, obtingué la màxima qualificació, i el 2012 la Fundació Noguera li concedí la beca a la millor Tesi d’Història Moderna i Contemporània per a fer-ne possible la publicació.
El llibre, “Els Girona. La gran burgesia catalana del segle XIX” que ha sortit publicat recentment, no és una biografia, sinó una història empresarial del principal grup accionista del país durant els anys decisius del procés industrial.
Actualment la Lluïsa investiga les relacions de la gran burgesia catalana del segle XIX amb l’Administració espanyola.
CONFERÈNCIA: LA FAMÍLIA GIRONA I TÀRREGA
Organitzada pel Centre Cultural de Tàrrega
El passat dijous, a la Sala Social de l’Ateneu, la Doctora en Història per la Universitat de Barcelona, la senyora Lluïsa Pla i Toldrà (Bell-lloc, 1962) ens impartí una interessant conferència referent a la història de la família Girona i la ciutat de Tàrrega; fou presentada pels Presidents de l’Ateneu i del Centre Cultural de Tàrrega, senyors Juan Lluis Tous i Pep Vall, i pel company Josep Maria Huguet, que presentà també l’obra de la conferenciant: “Els Girona, la gran burgesia catalana del segle XIX (editada per Pagès Editors, 2014 pvp 22€).
A l’inici, la Lluïsa Toldrà, ens explicà que tota la seva tesi es fonamenta en documents i suports escrits, principalment els arxius notarials i els propis arxius de la família als que sortosament hi va poder tenir accés, en conèixer la seva quarta generació, comptant a partir de Manuel Girona, per tant, tota la seva tesi es basa en fets reals i contrastats. Inicialment destacà l’extraordinària importància de la família Girona en el s. XVIII; la revolució industrial, iniciada a finals del s. XVIII a Anglaterra, es va anar estenent per tot Europa, però molt sectorialment -exceptuant Alemanya-, així a França, a Itàlia i altres països, només es va localitzar en determinades regions.
Espanya no en fou l’excepció, a partir de 1820, i només Catalunya i part del País Basc (siderúrgia) van ser els seus escenaris; la doctora Pla ha estudiat totes les societats mercantils del país constituïdes en aquella època, i del seu estudi, se’n desprèn: Que el 95 % estaven controlades per la família Girona, principal grup inversor i accionista del país; en segon lloc, i a molta distància, la família Güell i altres de Barcelona, el qual denota la decisiva influència d’aquesta família en el context industrial tant decisiu. Referí, que abans d’Ignasi Girona i Targa (pare de Manuel Girona), tres generacions anteriors ja es van establir a Tàrrega en el comerç (en particular En Gaspar Girona, que des de la Selva del Camp es traslladà a Tàrrega, obrint una botiga de teixits, casant-se amb Antònia Castelltort, i el seu fill, Josep Antoni Girona i Castelltort). Ignasi Girona i Targa, va néixer a Tàrrega el 1781, i aviat, el seu pare l’envià a Barcelona a seguir estudis de comerç, és el fundador de la casa Girona, i després el seu fill Manuel Girona, en serà el capdavanter.
Foren els impulsors i creadors del Canal d’Urgell, del Castell del Remei, del ferrocarril de Barcelona a Granollers i de Zaragoza a Barcelona, del primer banc privat espanyol: El Banc de Barcelona, de la Cambra Oficial del Comerç, Indústria i Navegació, de la Companyia General de Tabacs de Filipines entre les obres més importants. El fill, Manuel Girona, fou a més alcalde de Barcelona, congressista i senador, i mecenes de moltes causes, la més coneguda, la façana i el cimbori de la catedral de Barcelona. Pla destacà la crucial importància que va tenir Tàrrega a mitjans del s. XVIII, triplicant a finals de segle la seva població.
També va anar explicant la implicació de la família Girona amb Tàrrega i amb el país, la importància de la societat econòmica “Amics del País” que precisament a Tàrrega, fou on es creà la primera a tot el Principat, essent la nostra ciutat la porta de desembarc de la família Girona a Barcelona, on després s’hi establiren i lograren tots els seus èxits. El lligam de la família amb Tàrrega és amb el Canal d’Urgell, Manuel Girona residí al Castell del Remei durant la seva construcció, també s’implicà en moltes obres públiques i altres obres de capital importància.
En finalitzar la conferència, es va obrir el torn de preguntes per part del públic, en concret se li preguntà si la família Girona va tenir quelcom a veure amb el traçat del Canal d’Urgell que fa una corba i no passa per Tàrrega, així com l’extraordinària importància del Banc de Barcelona no sols en ser el primer banc privat d’Espanya sinó també, dissortadament en la seva fallida, ja que de mans de Bertran i Musitu inspirà la primera Llei espanyola de suspensió de pagaments l’any 1920 (antiga hereva de l’actual concurs de creditors); també se li va preguntar si podia indagar respecte la Societat Amics del País que va ser a Tàrrega, la primera a crear-se a Catalunya, investigant els nombrosos fonts documentals dipositats a l’actual arxiu comarcal. La conferència va ser un total èxit de públic que ompli gairebé tota la sala social de la cafeteria dels socis, i que generà comentaris envers l’encert del tema i els coneixements de la conferenciant, descobrint la figura dels Girona i la importància de la nostra ciutat en aquests crucials anys on s’ha forjat el nostre país, i el diferencia d’altres territoris de l’Estat, i que en el fons, ens legitima per les nostres legítimes aspiracions a ser un nou Estat d’Europa.
Antoni Palou i Català
Centre Cultural de Tàrrega
Si és del vostre interès a la nostra galeria de fotos, hi ha imatges de l’acte